Professionals del Grup Mutuam col·laboren en el llibre ‘Fundamentos de farmacología para fisioterapeutas’

Portada de 'Fundamentos de Farmacología para Fisioterapeutas'

Concepció Mestres Miralles, membre del comitè de Recerca del grup Mutuam i degana de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna (Universitat Ramon Llull), és coautora de Fundamentos de farmacología para fisioterapeutas, junt amb Màrius Duran Hortolà i María Rosa Nogues Llort. L’obra, recentment publicada per Editorial Médica Panamericana, aporta un profund coneixement sobre la relació entre les teràpies de rehabilitació i els fàrmacs, tot descrivint els diferents grups farmacològics estructurat pels òrgans o sistemes sobre els quals actua.

El Servei de Farmàcia del Grup Mutuam ha col·laborat també en l’elaboració del llibre. Concretament, les professionals Blanca Llagostera i Anna Agustí en el capítol 17, ‘Fàrmacs antiinfecciosos’, i Laura Puerta i Marta Hernández en el 18, ‘Fàrmacs antineoplàstics’.

El PIAI en l’entorn residencial: oportunitats i reptes de posar la persona al centre

Professionals de Mutuam en la sessió clínica sobre el PIAI

En el marc de les sessions clíniques que la Fundació Mutuam Conviure organitza periòdicament per a professionals de l’àmbit sociosanitari, Isabel de la Fuente, neuropsicòloga del Centre Assistencial Mutuam Collserola, Carolina Ferrero, adjunta de l’Àrea Residencial, Marisa Garcia, directora de la Residència Rubí, i Silvia Mirete, directora de la Residència Vila-seca, van parlar sobre l’aplicació del PIAI en l’entorn residencial.

Als centres de Mutuam, fer un Pla d’atenció des del paradigma de l’Atenció Centrada en la Persona ha esdevingut una eina fonamental perquè aquesta pugui exercir el seu dret d’autonomia en la continuïtat del seu projecte de vida. A nivell legal, els principis en què es fonamenta aquest model estan recollits en diferents textos tant d’àmbit estatal com internacional.

La introducció del PIAI Centrat en la Persona en l’entorn residencial ha suposat un canvi de visió pel que fa a l’atenció a l’usuari. Així, la persona, els seus desitjos i esperances se situen en el centre del programa assistencial. Deixa de ser una mera receptora de les accions i es responsabilitza del procés, decideix com es desenvolupa i qui s’hi implica. La persona és l’experta i els professionals participen amb ella i amb aquells que l’atenen en un procés en què es consensuen les decisions. Gràcies a la introducció d’aquesta visió, s’aconsegueix una major implicació de la persona, perquè coneix la utilitat del pla d’atenció. A més, augmenta la seva percepció de control sobre allò que l’afecta, així com la seva relació amb l’equip i la seva qualitat de vida.

Un procés amb moltes veus implicades

Quan un usuari ingressa en una residència, i després d’explicar-li què és el PIAI i quines opcions té per participar-hi, un equip de professionals interdisciplinari en fa una valoració que té en compte la seva història de vida (valors, creences i hàbits), les capacitats físiques i cognitives, l’estat de salut i emocional i el seu entorn social. A partir d’aquí, i conjuntament amb ell (o els seus familiars, si ell no té competència per fer-ho), es consensuen els objectius del PIAI, que han d’estar centrats en el seu projecte de vida. Així mateix, es defineixen qui seran les seves figures de referència, és a dir, els professionals que estaran més a prop de l’usuari, faran el seguiment de l’assoliment dels objectius pactats i transmetran la informació a la resta de l’equip. L’avaluació periòdica dels resultats de les actuacions i les participacions permet mantenir o variar els objectius i activitats planificats.

L’aplicació d’aquest model de PIAI en l’àmbit residencial té, doncs, beneficis inqüestionables per a la persona. Tanmateix, els principis en què es basa fan emergir reptes importants per als professionals que se’n cuiden. Deixar de parlar de dependència en l’atenció per fer-ho d’autonomia de la persona suposa que haguem d’afrontar situacions com que aquest es negui a rebre un tractament, que haguem d’acceptar que decideixi la seva dieta i que sigui partícip del seu pla de cures o que haguem de respectar les seves últimes voluntats.

És per tot això que Grup Mutuam seguirà treballant en el desenvolupament i millora contínua d’aquest model d’atenció, des del convenciment que l’única forma d’atendre a les persones és considerar-les el centre d’atenció  i empoderar-les per seguir desenvolupant el seu projecte de vida.

L’atenció adaptada a l’usuari i la reducció dels temps d’espera, protagonistes del Pla Nacional d’Urgències de Catalunya

Presentació del Pla Nacional d'Urgències de Catalunya

El Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona va acollir, el passat 12 d’abril, la presentació del Pla Nacional d’Urgències de Catalunya (PLANUC). La inauguració la va fer el conseller de Salut, Antoni Comín, qui, conjuntament amb altres experts, va explicar les línies principals i prioritàries de l’esmentat Pla, que es materialitzen en una trentena d’accions en diferents àmbits d’actuació.

El PLANUC vol garantir una atenció urgent hospitalària que s’adapti a les necessitats dels usuaris i redueixi el temps màxim d’estada a les urgències del hospitals. Així mateix, pretén potenciar l’atenció al 061 i l’hospitalització a domicili, crear una nova xarxa de centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) i  impulsar nous equips de suport integral a la cronicitat (ESIC). A l’acte, hi van assistir més de 200 professionals sanitaris de tot Catalunya, entre el quals es trobaven els doctors Francesc Brosa i Josep Ballester, respectivament, director general i director de l’Àrea Sanitària del Grup Mutuam, així com representants d’altres direccions tècniques vinculades a l’àrea sanitària del Grup.

Els cuidadors davant de l’estrès

Cuidadora residència

Des de fa molts anys, es parla i treballa molt en les atencions que requereixen els familiars cuidadors de persones dependents. Contínuament als centres i associacions es fan tallers, grups d’ajuda mútua, xerrades… Aquetes iniciatives són de gran utilitat, ja que els participants, a més a més de compartir i sentir que no estan sols davant d’aquesta situació, compten amb un grup de professionals que els ajuden a buscar eines per encarar de la millor manera possible els canvis que provoca una malaltia degenerativa en un familiar.

Què passa, però, amb el col·lectiu de professionals que atén aquestes persones un cop entren a viure als centres on treballen? També a ells els afecta la convivència diària amb persones que es van deteriorant tot i les atencions i intervencions, els afecta que cada vegada necessitin més ajuda perquè van perdent les seves facultats i, per suposat, es crea un vincle que es trenca quan aquestes persones moren, després d’anys cuidant-los.

Cada vegada més, els professionals d’aquest ram es veuen exposats a patir ansietat, estrès, angoixa, etc., per molts motius diferents. Per sort, els professionals que desenvolupen tasques cuidadores són molt humans i, malgrat que intentin posar una barrera entre allò professional i els sentiments, hi ha moments en què aquesta relació d’ajuda els pot jugar una “mala passada”. Inevitablement, el fet de treballar amb persones fa que apareguin sentiments de tot tipus, amb els quals cal lidiar : situacions d’ira, de molta contenció, d’impotència… A tot això cal sumar-hi altres situacions inherents a l’activitat laboral que, segons l’Associació Americana de Psicologia, poden ser fonts d’estrès laboral:  sous baixos, sobrecàrrega laboral, poques oportunitats de promoció o manca de suport social, entre d’altres.

Límits, comunicació i relaxament

Per tot això, cal que els professionals reconeguin on poden actuar per millorar el maneig de l’estrès, aplicant solucions al més ràpid possible, abans que es faci crònic i pugui ser perjudicial per a la salut física i emocional. A partir de diversos articles de l’Associació Americana de Psicòlegs, es poden identificar alguns punts clau que els professionals que es dediquen a l’atenció de les persones dependents haurien de tenir presents.

– És important que siguin capaços d’identificar les situacions en què la seva resposta, pensament o sentiment no hagin estat els adequats.

– Cal que trobin les eines que, d’acord amb les seves característiques, li permetin canalitzar l’estrès de forma saludable. Poden ser activitats físiques, com el ioga o l’esport, o culturals, com llegir, assistir a concerts, etc. En definitiva, qualsevol activitat que li generi plaer. Tant fa què sigui, si s’adapta a la seva manera de ser, el que no pot fer és una activitat que no vagi amb ella, ja que podria provocar-li encara més estrès.

– Han d’establir límits entre la vida laboral i personal. Tot i que els resulti difícil, han de tenir clar que no són familiars d’aquelles persones a qui cuiden i, per tant, quan creuen la porta del centre, haurien de ser capaços de deixar de pensar en ells.

– Necessiten descansar per recuperar-se. Aquest descans implica saber desconnectar de l’activitat laboral, ocupar-se de les tasques familiars i de les amistats, parlar d’altres coses que no siguin la feina, etc.

– Cal que aprenguin a relaxar-se. Existeixen diverses tècniques, com la meditació o el mindfulness, que poden ajudar a alliberar l’estrès. No totes elles s’han de practicar en un lloc específic, sinó que es poden aprendre i posar en funcionament sempre que es vulgui a casa. Cada persones es relaxa de forma diferent. Potser a algú no li funciona cap tècnica oriental i li és més efectiu prendre un bany relaxant.

– Han de ser capaços de parlar amb el seu cap per explicar-li la seva situació, intentar trobar solucions   i establir un pla eficaç per controlar les situacions que els generen estrès.

– Cal que sàpiguen buscar i acceptar el suport de persones de la seva confiança que els ajudin a parlar i expressar les emocions i sentiments.

– És important que s’informin si, dins de l’empresa, existeixen, a nivell de prevenció de riscos laborals, programes d’actuació en cas d’estrès laboral i que els facin servir.

A banda de tot això, cal tenir present que hi ha professionals que els poden assessorar, mitjançant tècniques com, per exemple, la PNL per detectar, comprendre i gestionar l’estrès laboral. En definitiva, gestionar l’estrès està en les seves mans, i és molt important que parlin de la seva salut. No es pot esperar que tot allò que provoca l’estrès canviï, però sí que es pot aconseguir modificar la resposta pròpia davant d’aquest.

 

Alba Ruiz

Treballadora social

Residència Mutuam Manresa

7 recomanacions literàries de Mutuam per al Sant Jordi

Recomanacions llibres Sant Jordi

Hi ha llibres per aprendre, per riure, per viatjar, per descobrir… Des de Grup Mutuam, el que volem recomanar-vos són alguns que creiem que ajudaran les persones que cuiden d’altres persones, les que acompanyen algú en una etapa de final de vida o les que han perdut un ésser estimat.

El Monjo que es va vendre el Ferrari, de Robin Sharma. Editorial: Grup 62

La novel·la, en forma de faula, explica la història de Julian Mantle, un exitós advocat a qui una vida estressant i obsessionada amb els diners acaba provocant un infart. A partir d’aquí viu una crisi espiritual, comença a qüestionar-se sobre allò essencial a la vida i inicia un viatge a l’Himàlaia.

Transformar la adversidad, de Xavier Melgarejo. Editorial: Plataforma

En aquesta obra, el psicòleg i professor Xavier Melgarejo deixa plasmats els pensaments sobre la vida, la relació amb un mateix, amb Déu i amb la família i amb l’adversitat que van ocupar la seva ment des que li van diagnosticar un càncer avançat fins a la seva mort.

Més enllà del bosc, d’Àngels Consuegra i Mari Carmen Fortuño Alós. Editorial: Comanegra

Un conte per  ajudar els més petits a entendre la mort d’un ésser estimat mitjançant l’acceptació del dol i recordant els moments feliços.

Cuidar siempre es posible, de Julio Gómez. Editorial: Plataforma

L’autor de l’obra, un metge que va perdre el seu fill, comparteix amb els professionals de la medicina i els cuidadors de persones amb pronòstic de vida limitat com travessar aquesta etapa amb serenitat i agraïment, de manera que sigui el menys dolorosa i el més digna possible.

Els dimarts amb Morrie, de Mitch Albom. Editorial: Empúries

Novel·la biogràfica en què l’autor relata la relació que va mantenir amb el seu professor d’universitat, el sociòleg Morrie Schwartz, de qui aprengué lliçons de la vida quan s’estava morint d’esclerosi.

El quadern de Noah, de Nicholas Sparks. Editorial: Grup 62

Aquesta novel·la, en què es basà el film homònim, parla d’oportunitats perdudes, de fer-se gran i del poder de l’amor durador.

L’àvia necessita petonets, d’Ana Bergua i Carme Sala. Editorial: Proteus

Un conte que fomenta la comprensió, l’afecte i la tendresa dels nens i nenes cap a les persones grans que pateixen un deteriorament mental associat a la vellesa.

La indispensable atenció psicològica als professionals sanitaris que tenen cura dels pacients en situació de final de vida

Meritxell Naudeillo a la Formació Mèdica Continuada

Meritxell Naudeillo, psicòloga i coordinadora de l’Equip d’Atenció Psicosocial de Mutuam-la Caixa a Barcelona, va impartir la xerrada ‘Atenció psicològica dels professionals que atenen pacients terminals’ en una de les sessions que integren la 28a edició de la Formació Mèdica Continuada de la Fundació Mutuam Conviure. Amb aquesta iniciativa, l’entitat vol contribuir a difondre les bones pràctiques i els models d’excel·lència tant en l’àmbit sociosanitari com en el comunitari mitjançant l’actualització del coneixement dels professionals de diverses disciplines.

Metges, infermers, treballadors socials, terapeutes ocupacionals, psicòlegs… Tots els professionals que es dediquen a cuidar d’altres persones comparteixen el patiment que es deriva de l’acompanyament a pacients terminals. Són moltes les causes que poden generar-lo: una intensa implicació afectiva, la confrontació a preguntes sense resposta, la manca de recursos relacionals a nivell comunicatiu, el pensament en la vulnerabilitat i la mort pròpies, l’exposició a un alt nivell d’estrès, la vivència de la mort d’un pacient com un fracàs, etc. Davant d’això, és fonamental prendre consciència i fer un treball personal d’autoconeixement per assumir les limitacions i cuidar-se.

Entre els professionals que atenen malalts terminals, es donen amb freqüència dificultats emocionals com l’estrès, l’ansietat o la depressió. Menys coneguts però no menys habituals són altres problemes com el síndrome burnout o la fatiga de compassió. El primer es defineix com una resposta a l’estrès laboral crònic, caracteritzat per l’existència d’esgotament emocional, la despersonalització i la baixa realització personal i es pot manifestar en actituds com l’apatia, el cinisme, la suspicàcia o l’hostilitat o en alteracions psicosomàtiques com la fatiga, les palpitacions o els dolors cervicals. Com a factors protectors contra aquest síndrome, destaquen l’increment de la satisfacció personal, el treball en equip i la formació continuada.

Pel que fa a la fatiga de compassió, es defineix com un sentiment de profunda empatia i pena per la persona que pateix, acompanyat del desig de resoldre els seus problemes, i es pot manifestar en la reexperimentació, l’evitació i embotiment psíquic o la hiperactivació. A diferència del Burnout, que és el resultat de l’estrès que sorgeix de la interacció dels professionals amb l’entorn de feina i hi intervenen factors individuals, institucionals i laborals, la fatiga es deriva específicament de la relació entre el professional i el pacient. Com a factors protectors d’aquesta, trobem la capacitat d’obtenir gratificació de la cura que es dona a altres persones i la resiliència.

Autoconeixement i treball compartit

Quan un professional detecta que està patint aquests síndromes, cal que demani suport. Ha de fer un treball per reconèixer seva predisposició o vulnerabilitat, ser capaç d’elaborar pèrdues vitals, evitar les transferències, prendre consciència d’allò que li ressona i, en definitiva, aprendre a cuidar-se. El treball en equip és una de les receptes més eficaces contra aquests problemes emocionals, ja que ens permet reflexionar i compartir punts de vista sobre els pacients amb els companys, complementar l’abordatge del pacient amb els coneixements de professionals d’altres perfils i obtenir suport mutu. La formació continuada per actualitzar i ampliar coneixements també és una eina que ajuda a contrarestar les dificultats que pateixen les persones que cuiden d’altres persones.

Més enllà d’aquestes intervencions lligades a l’àmbit professional, hi ha altres aspectes de la vida social i l’actitud personal que poden contribuir a neutralitzar les fonts de patiments. Cultivar aficions, envoltar-nos de gent “amiga”, compartir les preocupacions, relaxar-se i gaudir del que a un li agrada és important, com també ho és ser capaç de riure d’un mateix i amb altres i ser resilient. Així mateix, el mindfulness o atenció conscient ha emergit en els darrers temps com una eina útil davant de síndromes com el burnout o la fatiga de compassió. Es tracta de parar atenció als pensament, emocions i sensacions i acceptar-los sense jutjar. L’objectiu és treballar l’autocontrol, regular l’estrès diari i ser capaç de centrar l’atenció en l’aquí i l’ara, escapant del que ens provoquen el passat – culpa, ressentiment, depressió, etc. –  i el futur – pors, preocupacions, ansietat, etc.

En definitiva, els professionals que treballen cuidant de pacients en fase avançada han de trobar els mecanismes que els protegeixin del desgast que es deriva de la seva feina. Gaudir del present, no oblidar allò que ens proporciona benestar i compartir temps i preocupacions amb altres persones són, un cop més, bons antídots contra el dolor emocional.

Meritxell Naudeillo

Psicòloga i coordinadora de l’EAPS Mutuam Barcelona

Mutuam Collserola comparteix en un màster de la UVic la seva experiència en atenció centrada en la persona

Classe de la UVic al Centre Mutuam Collserola

El Centre Mutuam Collserola va acollir el passat 11 de març, a la seva sala d’actes, classes presencials del Màster d’Atenció Integral i Centrada en la Persona (AICP) de la Universitat de Vic (UVic) i la Fundación Pilares. Durant la jornada, Marisa García, directora de la Residència Rubí, i Silvia Mirete, directora de la Residència Vila-Seca, van impartir una conferència en què van compartir amb els estudiants les experiències en l’aplicació del model als dos centres.

La jornada també va comptar amb les intervencions de Xavier García Milà, que va fer una conferencia sobre accessibilitat, disseny ambiental i tecnologia de suport; de Mercè Pèrez Salanova, que va parlar de la participació social de les persones gran i de ciutats amigables; i d’Antonio Centeno, que va aportar la visió de la AICP des del moviment de vida independent.

A més de les xerrades, durant les quals els alumnes van poder preguntar i compartir inquietuds amb els ponents, es va portar a terme una breu visita guiada a una de les unitats del Centre Collserola. L’objectiu era mostrar com es pot procurar que els entorns, a més d’accessibles, també siguin significatius i confortables per fer que les persones se sentin com a casa.

Inzitari: “Amb la fragilitat, és imprescindible que es portin a terme valoracions geriàtriques integrals que permetin elaborar un Pla de Tractament Individualitzat”

Ponència del Dr. Inzitare a la Formació Mèdica Continuada de Mutuam

El doctor Marco Inzitari, director assistencial del Parc Sanitari Pere Virgili, va participar com a ponent en el 28è Curs de Formació Mèdica Continuada, oferint la xerrada ‘Fragilitat en el vell. Prevenció i maneig’. Aquestes sessions responen a la voluntat de la Fundació Mutuam Conviure de mantenir i actualitzar coneixements de diferents disciplines mèdiques per tal que els professionals millorin la seva capacitat assistencial i contribuir a difondre models d’excel·lència en l’àmbit sociosanitari. 

Entre un 10 i un 40 per cent de les persones grans són fràgils. Definim la fragilitat com un estat de vulnerabilitat o de risc de patir una davallada cap a una discapacitat ràpidament progressiva en cas que es produeixi un canvi clínic, o social, per exemple. Això es pot donar tant en persones en situació de malaltia avançada com en persones que aparentment estan bé però que en realitat es troben en un equilibri precari i inestable. A la primera la podríem anomenar fragilitat “clínica”, i és freqüent en persones que es troben institucionalitzades i que tenen altres problemes de salut avançats. En canvi, la segona, que podríem anomenar “sub-clínica”, se sol donar en persones que viuen en comunitat, ja que la fragilitat es troba en un estat inicial que sovint no es manifesta amb canvis apreciables a nivell clínic o de malalties.

D’acord amb els estudis realitzats pel grup de Linda Fried en el Cardiovascular Health Study (CHS), el fenotip de la fragilitat es basa en la pèrdua de pes no intencional, la debilitat muscular, la baixa resistència, la lentitud de la marxa i l’escassa activitat física. Així, les persones que reuneixen almenys tres d’aquests criteris es considerarien fràgils, mentre que les que en reuneixen un o dos es considerarien pre-fràgils. La velocitat de la marxa és un indicador molt potent de la fragilitat, especialment en persones que viuen en comunitat, ja que és el resultat de les funcions de molts òrgans i sistemes. Tanmateix, avui dia es considera que el CHS és insuficient per capturar la fragilitat sub-clínica i que caldria incorporar en les avaluacions dels pacients altres elements relacionats amb les capacitats cognitives i amb els seu entorn social. De fet, la funció cognitiva és molt important per mantenir les capacitats físiques, sobretot en gent gran.

Si bé el fenotip del CHS es considera que té sentit per identificar la fragilitat en casos de persones relativament autònomes, és a dir, en una fase sub-clínica, l’índex de fragilitat del Canadian Study of Health and Aging (CSHA), que entén aquesta com una suma de dèficits, incloent malalties o limitacions funcionals, es pot aplicar en qualsevol persona, i és útil sobretot per a la presa de decisions en àmbit clínic. A diferència del fenotip, però, l’índex només es pot obtenir a partir d’una valoració clínica extensiva.

Exercici físic, la intervenció més efectiva

La prevenció de la discapacitat passa per la millora del nostre coneixement sobre el procés d’envelliment. Cal identificar la subpoblació de gent gran vulnerable, predir les complicacions i identificar tractaments geriàtrics adequats. La intervenció estrella per prevenir la discapacitat entre persones que estan en la comunitat és l’exercici físic. També resulten efectius la dieta saludable i la participació en activitats socials, però sempre que vagin associats a l’activitat física. En el cas de situació de fragilitat avançada, cal aplicar la presa de decisions compartida amb el pacient, per exemple per plantejar nous tractaments o limitar-ne l’ús. Això es pot aplicar, per exemple, a malalts de càncer en fase avançada, encara que no en final de vida, per a les quals es pot necessitar un abordatge conjunt entre l’oncòleg i el geriatre, que permeti un tractament més personalitzat.

En tots els casos és imprescindible que es portin a terme valoracions geriàtriques integrals (VGI), que incorporin múltiples dimensions i permetin elaborar un Pla de Tractament Individualitzat que inclogui la revisió de la prescripció. Tot això caldria fer-ho des del paradigma de l’Atenció Centrada en la Persona, incorporant-hi els objectius del pacient i compartint amb ell la presa de decisions.

Actualment, al Parc Sanitari Pere Virgili, s’està portant a terme un programa conjunt amb atenció primària , que té com a objectiu millorar el maneig dels pacients fràgils a nivell de comunitat, mitjançant la detecció i un pla d’intervenció individualitzat i compartit entre l’equip d’atenció primària, un equip de suport de geriatria i el pacient i/o la seva família.

Dr. Marco Inzitari, MD, PhD

Director Assistencial, de Recerca i Docència

Parc Sanitari Pere Virgili

Mutuam, a la primera Jornada Meeting Point a Girona

Mutuam a la Jornada Meeting Point a Girona

L’Hospital sociosanitari Mutuam Girona, centre concertat amb el CatSalut, va participar, el 17 de març, en la primera Jornada Meeting Point celebrada a la ciutat. La iniciativa va tenir lloc i va ser organitzada per la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Girona, que considera que té una responsabilitat social amb la incorporació al món laboral dels seus professionals.

El programa de la jornada va estar enfocat a orientar les carreres dels estudiants d’infermeria en tots els aspectes: mobilitat, competències per a l’atenció als pacients, etc. A l’entrada de la facultat, es va habilitar, d’11 a 14 hores, un espai on les diferents entitats proveïdores de la Regió Sanitària de Girona podien interactuar amb els alumnes. L’Hospital sociosanitari Mutuam Girona va ser convidat a participar-hi juntament amb altres organitzacions sanitàries del territori.

Mutuam va muntar-hi un estand on, a part de proporcionar material corporatiu als estudiants, se’ls va explicar què és un hospital sociosanitari, en què consisteix l’assistència que s’hi ofereix i quina és la tasca que s’hi porta a terme com a infermer/a. A més d’això, en les converses amb els estudiants, es van facilitar els contactes de la direcció i coordinació d’infermeria del centre per tal que el puguin visitar i fer-hi lliurament dels currículums (encara que molts dels alumnes venien preparats i ja van fer-ne lliurament in situ). Va ser una jornada útil, d’una banda, per donar a conèixer l’entitat de Mutuam en el sector de la docència i de l’assistència al territori i, d’altra banda, per treballar projectes conjunts amb la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Girona, amb l’objectiu d’oferir orientació als alumnes en el món laboral i de disposar de professionals a la borsa interna de treball de l’Hospital Sociosanitari de Girona.

Els Tallers de la Unitat de Valoració Geriàtrica Integral al sociosanitari de Girona es consoliden

Taller de la UVGI Girona

La Unitat de Valoració Geriàtrica Integral (UVGI) de Girona és un recurs de la xarxa sanitària pública que es va crear a finals del 2015 amb l’objectiu fonamental de col·laborar en el diagnòstic, seguiment i tractament de les principals síndromes geriàtriques. Aquesta unitat permet aprofundir en les síndromes geriàtriques dels pacients derivats a través del seu metge, la seva infermera o la treballadora social, des de diferents àrees bàsiques de Girona.

Al llarg del 2016, la Unitat va crear, desenvolupar i posar en marxa uns tallers específics terapèutics per a geriatria, que es desenvolupen dins l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona. Aquests tallers estan focalitzats sobretot en les següents síndromes geriàtriques: disfàgia, incontinència urinària, dolor crònic i risc de caigudes. Són tallers dirigits als pacients de la unitat, valorats pels professionals de la UVGI, que els fan amb les seves famílies. Cada sessió té una durada d’entre una hora i una hora i mitja i es fan entre quatre i sis sessions (en total la duració és d’un mes o un mes i mig).

Els tallers són didàctics i pretenen aportar al pacient formació sanitària bàsica sobre la síndrome geriàtrica que l’afecta, així com donar als cuidadors pautes de prevenció de complicacions, possibles hàbits o conductes a evitar i hàbits de vida saludables. Són participatius, centrats en les persones i intenten fomentar la presa de decisions compartides i interdisciplinaris (amb la col·laboració i participació dels diferents professionals de la unitat). L’equip de la UVGI és qui consensua, confecciona i qui imparteix aquests tallers, amb l’ajuda puntual de diferents professionals del sociosanitari. Donada la bona acceptació d’aquests, durant el 2017 se seguiran portant a terme i s’ampliaran segons la casuística observada i les opinions dels propis pacients. En aquest sentit, enguany es durà a terme un taller-xerrada sobre la sexualitat en gent gran a partir de la prova pilot que vam fer el 2016 i que va tenir molta acceptació.

Els resultats obtinguts per aquests tallers són molt favorables. En molts casos han permès millorar la qualitat de vida que havia empitjorat a causa de les diferents síndromes geriàtriques. Així ho reflecteixen les paraules d’un dels participants: “m’ha ajudat molt a entendre que m’he fet gran i que no és que no pugui fer coses, sinó que les he de fer de forma diferent…”.