Els cuidadors familiars necessiten fer un respir en períodes de vacances. Què podem fer amb els pares?

Estades temporals en residencies mutuam per vacances

Els períodes de vacances: setmana santa, estiu… acostumen a ésser moments difícils per a les persones amb gent gran o dependent al seu càrrec, doncs sorgeixen sentiments contraposats. Per un costat, patim el pes del cansament acumulat durant tot l’any, derivat de compaginar la cura dels pares o familiars a càrrec i la nostra feina i ritme i, per l’altra banda, sentim la pressió de l’entorn familiar (fills, parella, amistats…) que també vol gaudir d’uns dies de vacances conjuntes. Quan el cuidador és extern a la família, aquests sentiments també apareixen quan s’acosten els períodes de vacances de l’any. Tot plegat, fa que haguem de buscar una solució i que ens trobem davant d’una disjuntiva que sovint genera pors a causa de la incertesa.

Per a aquells que mai han donat el pas, la decisió encara és més difícil. Per això, és imprescindible que ens deixem ajudar i aconsellar pels professionals, que ens informaran de quines són les diverses alternatives i quina s’adapta millor a les nostres circumstàncies. També és important, en aquests moments, demanar consell i escoltar als que ens envolten, ja que de vegades un mateix no és capaç d’adonar-se’n i poder veure amb perspectiva i objectivitat la situació. Hem de tenir en compte allò de “cuidar al cuidador“, una frase avui molt popular. Nosaltres som l’eix sobre el qual giren les cures i les atencions i, per poder cuidar bé, hem d’estar millor que la persona de qui volem tenir cura. I això requereix, entre d’altres coses, poder descansar. El dia a dia del cuidador de la persona gran o dependent és complicat i això s’agreuja més en els casos de deteriorament cognitiu o quan els cuidadors principals són també grans.

Temps d'estiu
És important que els cuidadors gaudeixin de la seva família

Opcions per a les diferents necessitats

De vegades, simplement, volem marxar amb la tranquil·litat que durant la nostra absència “els nostres” seran atesos i no els faltarà res. O bé hi ha conflictes familiars perquè no se sap amb qui es quedarà l’avi ja que les vacances coincideixen entre cuidadors. Hem de tenir present que existeixen recursos al nostre abast que poden donar sortida a aquestes necessitats temporals per després reprendre amb més forces la cura del nostre familiar. Si la persona està cognitivament bé, és aconsellable demanar-li l’opinió i que pugui conèixer les diferents alternatives.

Hi ha molts recursos en funció de la situació de la persona gran, i cal estar ben assessorat per escollir-ne el més adequat. Des d’empreses especialitzades en serveis d’ajuda domiciliaria  que ens poden seleccionar a un professional per viure al domicili dels pares, suplint les vacances del cuidador, fins a la possibilitat, per als més autònoms, d’anar a viure durant unes setmanes als apartaments amb serveis, on viuran com a casa seva, dins d’una comunitat, però amb la tranquil·litat que, davant de qualsevol incidència, tindran professionals al seu servei. També existeixen places tutelades, un recurs a mig camí entre l’apartament i la residència, pensat per a gent gran fràgil que requereix un mínim de supervisió. Finalment, tenim l’opció de les residències assistides, que compten amb equips professionals molt complerts (equip mèdic, d’infermeria, servei de rehabilitació, activitats…) preparats per acollir temporalment i socialitzar el nostre familiar amb la resta de residents. No podem oblidar l’alternativa dels centres de dia, que possibilita compaginar la cura dels nostres a casa amb el dia a dia que passen al centre; l’adaptació progressiva que suposa aquest recurs, permet fer posteriors estades de cap de setmana o dies puntuals, opció que ens facilitarà petits descansos o assistir a esdeveniments familiars durant tot l’any: setmana santa, estiu, ponts…

Previsió per trobar la plaça adequada

Si ens decidim a donar el pas, és important planificar amb temps la recerca del recurs més adient – almenys un mes abans si és època de vacances. Un cop decidit, és bo que l’ingrés del nostre familiar sigui abans que nosaltres marxem, així podem veure com van els primers dies i l’adaptació. El període mínim de les estades temporals és d’una setmana i, un cop lliurada la documentació i si hi ha plaça, l’ingrés pot ser immediat.

A Grup Mutuam, disposem de tots aquests recursos, però cal que ens expliqueu el vostre cas per poder-vos assessorar bé, doncs aquesta informació és clau pel benestar del vostre familiar. Si no heu pogut planificar amb temps l’ingrés i teniu dificultats per trobar plaça, poseu-vos en contacte amb nosaltres i us ajudarem.

Truqueu al 93 380 09 70, parleu amb nosaltres i marxeu tranquils. Sabem i volem cuidar.

 

El suport psicosocial al final de la vida: raó de ser de la 1a Jornada EAPS Mutuam

Dimecres 17 de juny va celebrar-se la 1a Jornada EAPS Mutuam a l’auditori del Caixa Fòrum, amb el suport de la Fundació Bancària la Caixa i sota el títol ‘Cap a un nou model d’assistència psicosocial a persones amb malaltia avançada’, prop de 250 professionals de l’àmbit del treball social, psicologia, medicina i infermeria, van escoltar a una desena de professionals que van exposar les seves experiències i van tractar dos temes claus en l’atenció a persones en procés final de vida: el suport psicosocial en el procés de dol i el suport als equips professionals.

La Jornada va tenir lloc en el marc del Programa d’Atenció Integral a Persones amb Malaltia Avançada que des de l’any 2008 desenvolupa la Obra Social “La Caixa” i que ja ha atès a prop de 170.000 persones a tot l’estat. En el cas de Barcelona i Girona ha confiat a Mutuam el seu desenvolupament.

Un cop feta la inauguració a càrrec del director corporatiu de l’Àrea Social de ‘la Caixa’, Marc Simón, i del director de l’Àrea Sanitària del Grup Mutuam, el doctor Josep Ballester, va ser el doctor Xavier Gómez-Batiste qui va presentar el projecte EAPS. Com a director científic d’aquest programa que ja ha atès a 170.000 persones, atès que és un projecte que l´Obra Social de La Caixa ha estès a tot l´Estat, va exposar els tres reptes que s’havien plantejat: definir un model d’atenció psico-social fins llavors inexistent, dissenyar un model d’organització amb visió transversal i metodologia comú i que l’aportació d’aquest resultés eficaç, eficient i satisfactòria.

La Dra. en psicologia Olga Herrero, va parlar sobre l’ús de tècniques narratives per donar sentit a la mort d’algú estimat en la nostra història de vida. Tot seguit, hi va haver una taula rodona sobre els processos de dol en diferents circumstàncies en què es van exposar un projecte dirigit a infants i un altre a adolescents i es van explicar les especificitats d’aquest procés quan la mort és inesperada i de la necessitat de passar en el dol del “per què” al “quin sentit té”.

Més que acompanyament al final de la vida

Tot seguit, hi va haver una taula rodona sobre els processos de dol en diferents circumstàncies. La psicòloga de l’EAPS Mutuam Barcelona, Sílvia de Quadras, va explicar la seva experiència en un projecte dirigit a adolescents que han perdut a un dels seus progenitors. Va valorar molt bé la resposta per part del que, segons ella, és un col·lectiu abandonat i que està definint la seva identitat. La infermera i membre de l’equip de suport psicoemocional d´AFANOC Núria Carsí, va centrar-se en les intervencions del dol en els nens. Així, va destacar aspectes com la necessitat de donar informació completa i senzilla als infants i d’explicar-los que ells no s’han de sentir culpables del que ha succeït. Per la seva banda, Marta López, co-directora de l’EAPS Creu Roja Granollers, va explicar les especificitats d’aquest procés de final de vida quan la mort és inesperada i María Rufino, doctora en psicologia i psicòloga dels EAPS Mutuam, va parlar de com la pèrdua d’un ésser estimat implica un trencament i va assenyalar la necessitat de passar en el dol del “per què” al “quin sentit té”.

Com cuidar de qui cuida

La segona part de la jornada, dedicada al suport als equips professionals, va començar amb una ponència del doctor en psicologia José Luis Bimbela. De forma molt propera va descriure com imprescindible la necessitat de suport als professionals; “No m’interessa la tècnica per la tècnica, hem de cuidar i cuidar-nos amb l’ànima”, va afirmar. Així doncs, va parlar de la necessitat de treballar l’espiritualitat i les emocions.

En la taula rodona, la infermera i coordinadora de l’equip de PADES Esquerra Eixample de Mutuam a Barcelona, Nieves Legua, va explicar els problemes que havien sorgit en un moment donat entre les professionals del seu grup i com amb ajuda externa d’una psicòloga dels EAPS Mutuam van aconseguir millor la comunicació i la confiança entre elles. Olga Vázquez, coordinadora del Servei de Geriatria del Parc de Salut Mar, va lamentar que ningú els hagués ensenyat a fer front als aspectes emocionals en l’atenció a les persones que es troben en situació de final de vida ni als seus familiars i va expressar la necessitar d’integrar els valors en aquest procés. Precisament, Anna Escolà, psicòloga de l’EAPS Mutuam Barcelona, va parlar de les eines perquè els professionals que tracten pacients amb demència evitin el que es coneix com esgotament per compassió. Per últim, el doctor i director de l’EAPS del Parc Sanitari Sant Joan de Déu a Sant Boi de Llobregat, Jordi Valls, va identificar les necessitats emocionals dels professionals, diferenciant entre aquelles intrínseques i aquelles relacionades amb el treball en equip o amb la tasca en sí.

El doctor Josep Ballester i la doctora Neus Saiz, directora del equips EAPS Mutuam a Barcelona i Girona, van tancar l’acte amb una valoració positiva de l’acceptació que està rebent el programa, del seu creixement en 2015 i de la seva recent ampliació a la ciutat de Barcelona i a Girona.

Les necessitats espirituals com a elements de benestar en el pacient pal·liatiu

necessitats espirituals en el moment final de vida EAPS Mutuam

L’espiritualitat és inherent a l’ésser humà i la percepció de l’existència de necessitats espirituals creix i aflora amb més intensitat, a mesura que s’apropa la mort. Aquestes necessitats es poden classificar en: necessitats intrapersonals (relacionades amb buscar sentit a l’existència), necessitats interpersonals (relacionades amb sentir-nos connectats amb els altres) i necessitats transpersonals (relacionades amb la transcendència). El fet de tenir-les cobertes pot suposar per al pacient un recurs en l’afrontament del final de la vida mentre que no tenir-les influeix negativament en la seva percepció de benestar.

Com a psicòleg de l’equip d’Atenció Psicosocial Mutuam a Barcelona (finançat per la Fundació La Caixa)  i en el marc de la tesi doctoral, vaig portar a terme un estudi en què s’avaluaven, en dos moments durant l’ingrés (en el primer moment de l’avaluació i una setmana desprès) les necessitats espirituals i la seva relació amb el benestar dels pacients hospitalitzats, atesos per un equip de Cures Pal·liatives. Es va comprovar que el 61,7% dels pacients es consideraven espirituals i només el 27,7% es consideraven religiosos. Així mateix, es va constatar (en ambdós casos) que les necessitats interpersonals eren les que més pacients tenien cobertes, mentre que les intrapersonals van resultar ser les menys cobertes.

Temps i assistència, alleugen el patiment

Els pacients que tenien algunes de les necessitats espirituals sense cobrir manifestaven estar amb patiment (espiritual  i/o inespecífic). El 42,6% dels pacients expressaven estar patint espiritualment i el 63,8% tenien percepció d’un patiment més inespecífic. En els casos del primer moment de l’avaluació, el 76,6% manifestaven tenir algun tipus de patiment o els dos alhora i, en  els casos de l’avaluació realitzada una setmana desprès, aquest percentatge s’havia reduït fins al 47,8% dels pacients. Pensem que aquesta reducció pot ser el resultat de la tasca assistencial portada a terme per un equip interdisciplinari de cures pal·liatives.

Una altra variable que també va tenir molt pes en el benestar dels pacients va ser el temps que havia passat des que se’ls havia fet el diagnòstic, observant-se que,  en ambdós casos, els pacients que estaven diagnosticats recentment tenien menys benestar que aquells que ho havien estat feia més temps. Possiblement, a aquests pacients el temps transcorregut els havia pogut ajudar a atenuar i a integrar les pors inherents.

Aquesta investigació destaca i conclou en la importància que té l’avaluació de la dimensió espiritual del pacient per poder detectar l’existència de necessitats espirituals no cobertes i potenciar aquelles que sí que ho estiguin, influint en la percepció de benestar del pacient al final de la vida.

 

Conclusions de la tesis Maria Rufino, Psicòloga de l’equip d’atenció Psicosocial Mutuam EAPS

L’APP “061 CatSalut Respon” permet accedir al sistema públic de salut des del mòbil

L’aplicació mòbil pública i gratuïta 061CatSalut Respon és propietat de Sistema d’Emergències Mèdiques, SA (Servei Català de la Salut) i està adreçada tant a ciutadans com a professionals de la salut. Aquesta eina té l’objectiu de facilitar l’accessibilitat del ciutadà a l’atenció sanitària. Previ enregistrament de les dades personals (nom, cognoms, DNI, número de targeta sanitària, etc.) i l’enviament d’aquestes juntament amb les de geoposicionament, permet oferir a l’usuari un servei de màxima eficiència i qualitat al posar-se en contacte amb el 061CatSalut Respon. L’aplicació és compatible amb sistema iPhone i Android i es pot descarregar des d’App Store o Google Play.

Assistència no presencial

mapa_OK

061 CatSalut Respon funciona com una finestra d’entrada única al sistema públic de Salut, ja que es tracta d’un servei que integra diferents nivells de resolució. Així, l’equip de més de 200 professionals – entre metges, infermers i tècnics – que hi al darrere, després de la valoració del pacient, té la capacitat de realitzar tràmits administratius, donar consells de salut, adreçar el ciutadà al centre de salut més adient, enviar un metge a domicili o, en cas que sigui necessari, activar una ambulància o un helicòpter medicalitzat del SEM. A més, permet el reconeixement dels pacients crònics i complexos i d’altres que requereixen un especial seguiment.

L’app informa de quan cal trucar al telèfon 061 CatSalut Respon i permet ubicar en un mapa els centres i equipaments de Salut de tot Catalunya, en referència a la localització de l’usuari. També ofereix informació sanitària, doncs permet accedir a vídeos i consells de salut així com rebre avisos i notificacions relacionades amb la salut.

Especificitats de l’app 061 CatSalut Respon

  • El grau de privacitat està sempre sota el control de l’usuari, de tal manera que aquest pot activar o desactivar l’enviament de les dades personals i/o la seva geoposició.
  • Tenint desactivades les dues opcions, segueix essent possible realitzar la trucada des de l’app.
  • És compatible amb els programes que permeten la lectura de pantalla a les persones amb deficiència visual.

Article de Xavier Trelis, Àrea Sanitària de Grup Mutuam

Campanya contra el maltractament a la gent gran 15 de juny

Enguany, el grup de treball de gerontologia del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya (COPC) en col·laboració amb la Fundació Pere Tarrés, EIMA i el “Consejo General de psicologia de España” amb motiu del Dia Mundial de la sensibilització sobre els maltractaments i abusos en la gent gran, llança el dia 15 de juny una campanya de comunicació sota el nom: “Això està passant a prop teu”.

Avui, les denúncies de maltractament a la gent gran, suposen ja un augment del 25% respecte l’any passat, però continua passant desapercebut, sense transcendir públicament. Per mentalitzar i sensibilitzar a la societat aquest grup ha dissenyat aquesta campanya, i mitjançant la difusió de tres contes creats especialment per aquesta ocasió, es recreen situacions de maltracte que molt sovint passen desapercebudes i que tenen per objectiu remoure sentiments i consciencies.

Els contes seran escenificats per la companyia de teatre Bambú el 15 de juny, a la sala d’actes de la Facultat d’Educació Social i Treball Social de la Fundació Pere Tarrés de 19-21h. Accés gratuït.

Descàrrega i lectura dels contes

Campanya: “Aixó està passant a prop teu”

 

Visitem el 57è Congrés de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia, 3-5 de juny a Donosti

A San Sebastián, Donosti, té lloc el 3, 4 i 5 de juny la 57ena edició del Congrés anual de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia. Amb un programa molt interessant en el que s’està parlant sobre molts aspectes multidisciplinaris, que pretén facilitar la formació, compartir experiències i fomentar l’innovació i l’intercanvi de coneixement entre els professionals del sector per millorar l’atenció a la gent gran al més alt nivell. Inquiets per tots aquests aspectes, Margarida Quintana, responsable del Centre Collserola de Grup Mutuam hi assisteix per prendre bona nota de totes les novetats, ponències, cursos i estudis. Bon congrés!

Margarida Quintana, Directora centre Collserola de Mutuam
Margarida Quintana, Directora del Centre Collserola, al congrés

Situació i reptes del voluntariat a Mutuam

Reptes del voluntariat a Grup Mutuam

El Grup Mutuam compta, des de fa alguns anys, amb la col·laboració de persones voluntàries que desenvolupen les seves tasques en els diferents recursos assistencials. A partir de principis de 2013, es va confeccionar un model de Pla de Voluntariat i posteriorment es va fer un estudi per obtenir un diagnòstic de la situació en aquest camp.

La principal conclusió és que l’organització disposa actualment d’uns trenta voluntaris estables que procedeixen de diferents entitats de voluntariat i d’una quinzena més que no estan vinculats a cap i dels quals, Mutuam s’ha encarregat de regular la corresponent documentació. D’altra banda, compta també amb un grup format per persones que acudeixen als centres de manera esporàdica per a celebracions o esdeveniments puntuals.

Les entitats que col·laboren amb Mutuam mitjançant el voluntariat són, entre d’altres, Creu Roja, Càritas, Associació Española Contra el Càncer, Amics de la Gent Gran, Oncolliga i Avismon. Els perfils dels voluntaris són molt diversos, des de persones molt joves fins a persones d’edat avançada, tot està en funció de les tasques a realitzar. Per exemple, a l’Hospital Mutuam Girona, a través de Càritas, hi assisteix un grup de voluntaris i voluntàries d’entre 14 i 16 anys en el marc de l’”Apadrina Un Avi”. Es tracta d’un programa en què els joves tenen assignat un avi amb el qual porten a terme un enriquidor intercanvi intergeneracional.

El voluntari no substitueix el professional

Al marge d’aquest programa, les edats dels voluntaris dels centres de Mutuam van des dels 46 als 80 anys, tot depenent del tipus de tasques a desenvolupar. Les més sol·licitades són:

  • Acompanyament en sortides: a fer tràmits, al metge, compres, excursions, sortides esporàdiques i lúdiques.
  • Tasques de lleure terapèutic: fer companyia, jocs, lectures, celebracions, xerrades, activitats especials, jardineria.
  • Serveis a persones amb deteriorament cognitiu: disminució cognitiva per demències, discapacitat intel·lectual, suport en la unitat de psicogeriatria.
  • Acompanyament en situació de final de la vida.

S’ha de ser molt curós a l’hora d’assignar les tasques als voluntaris perquè mai poden ser feines atribuïbles a treballadors, com podrien ser ajudar en els àpats als avis, ajudar en la higiene, etc. S’ha de tenir molt clar que un voluntari mai haurà de substituir a un treballador.

Cal tenir en compte que quan un voluntari entra en qualsevol de les línies de servei és entrevistat per la coordinadora del voluntariat de cada centre/servei. Aquesta persona és qui li fa l’entrevista i li assigna la tasca. Qui té cura del voluntari en fa el seguiment i finalment la corresponent avaluació. Cada voluntari té com a referent el coordinador de cadascun dels centres. Normalment, les persones voluntàries que procedeixen d’altres entitats ja han estat degudament formades per aquestes. Un dels propers objectius que es marca Mutuam és poder impartir formació pròpia, sobretot, a aquelles persones voluntàries particulars que assisteixen als seus centres per oferir la seva col.laboració.

Com ha de ser la persona voluntària?

El voluntari o voluntària ha de ser una persona preparada per compartir el seu temps amb respecte, empatia i paciència. Hi ha persones que, per les seves capacitats, no poden donar un bon servei als altres. Els voluntaris, quan ofereixen la seva col·laboració, porten, explícitament o implícitament, diverses intencions, objectius i perspectives. És molt important tenir-ho en compte des del començament de l’actuació i que el coordinador sigui capaç de discriminar qui és poc adequat per al servei i qui serà eficaç i beneficiós per a tots. Cal plantejar-ho des de l’inici, arribar a un acord i a un compromís sobre la tasca que portarà a terme.

Una vegada ja el voluntari té clar quina serà la seva tasca, l’objectiu principal ha der ser millorar el benestar de la persona atesa, oferint acompanyament, , suport, estimulació,, confiança i empatia, que a la vegada, suposa un valor afegit de solidaritat per al mateix voluntari.

 

Com gestionar l’aparició dels primers símptomes de demència a casa

La demència vista pels familiars

A mesura que passen els anys, les capacitats, tant a nivell cognitiu com físic, comencen a minvar. És aleshores quan podem veure algunes senyals de que alguna cosa no funciona com cal, i podem trobar-nos amb que de cop, la persona gran (un pare, una mare, un tiet o un avi…) un dia perd les claus, s’oblida de fer els seus encàrrecs diàris que fins ara feia, i que fins i tot, es desorienta amb facilitat en el seu entorn habitual. Comencem a observar poc a poc, petits símptomes que ens poden fer pensar en que  cal anar al metge per tenir una primera opinió sobre el que està succeint.

Al principi, és una reacció freqüent no voler donar-li massa importància, relativitzar i pensar que deu ser normal. “És gran i s’atabala amb facilitat”, pensem. Poc a poc, però, observem que aquest fenomen va en augment i es va repetint. Nous oblits, desorientació, no recorda el nom d’algunes persones o objectes, repeteix varies vegades la mateixa història o ens fa les mateixes preguntes constantment. És aquí quan s’obren un munt de dubtes, interrogants i es comencen a remoure algunes emocions. És el moment en què decidim portar al pare o mare al metge, tement i patint per si li diagnostiquen algun tipus de demència, entre elles la més freqüent, l’Alzheimer.

Decisions inevitables i difícils

A partir de la valoració d’un professional, i amb la confirmació a la mà d’una demència, caldrà començar a pensar en les diferents opcions que tenim davant del procés de pèrdua d’autonomia que patirà, i valorar la més oportuna. Entre les alternatives que es dibuixen i segons l’estadi en el que es trobi, tenim l’alternativa de que la persona gran es quedi a casa i trobem algú que l’ajudi, també pot anar unes hores a un centre de dia, o fins i tot en una fase més aguda, podem  pensar en un ingrés en una residència geriàtrica. És en aquest punt quan comencen a aparèixer sentiments i emocions oposades. Per una part, som conscient que les responsabilitats familiars, la feina i el ritme de vida que portem, ens deixen poc temps per tenir cura del nostre familiar, però per un altre costat, no volem pensar en deixar-lo en una residència, on probablement serà més ben atès.

Dubtes d’aquest estil, els tenen la majoria de persones que passen per aquest procés. Hauríem de tenir en compte que no hi ha una resposta correcta o incorrecta, bona o dolenta, i potser així prendre la decisió seria més senzill. Cal valorar molts aspectes, però sobretot hem de lluitar amb els sentiments de culpabilitat i remordiment, que es generen, per exemple, en el cas que ens plantegéssim l’ingrés del pare o mare en una residència geriàtrica o centre de dia.

Canvi de xip

El plantejament que féssim hauria de ser una mica diferent, atès que quan sospesem aquestes opcions, volem oferir la millor atenció i qualitat de vida possible, al nostre familiar. Partint d’aquesta premissa, a l’hora de considerar les possibles alternatives, evidentment, hem de tenir presents els aspectes laborals, la gestió de temps, les circumstàncies de la resta de la família, les qüestions econòmiques, etc. Cal ser realistes i tenir en compte totes les necessitats que d’ara en endavant tindrà el nostre familiar. I cal ser conscients sovint i en funció del grau de demència, no li podrem proporcionar mai els mateixos recursos a casa amb un cuidador que els que li podrien oferir en un centre residencial amb personal especialitzat i amb experiència provada en aquest tipus de situacions.

Isaac Jiménez Navarro, psicòleg de la Residència i Centre de Dia Rubí

 

La importància de l’estimulació sensorial, quan no hi ha resposta

Estimulació sensorial

En les persones amb un deteriorament cognitiu greu, probablement, una de les afectacions més angoixants per als seus familiars i cuidadors és la desconnexió de l’entorn que pateix, tant a nivell físic com social, i que s’evidencia en la manca de respostes davant els estímuls o amb respostes automatitzades. En la nostra cultura, la comunicació verbal sosté les nostres relacions i ens manté connectats amb el nostre entorn, tot i que amb les noves tecnologies i mètodes de comunicació, l’escriptura esdevé una alternativa de pes. Què passa, però, quan la comunicació verbal es veu afectada? Què passa quan el llenguatge, tal i com el coneixem, desapareix?

Des de fa anys, diversos professionals que treballen amb persones amb grans discapacitats han dedicat la seva feina a trobar noves formes de comunicació, que ens permetin mantenir-nos connectats amb l’entorn, sense la necessitat explícita del llenguatge, i que ens permetin gaudir del plaer d’estar amb l’altre i sentir que “formem part” de quelcom. Moltes d’aquestes tècniques aconsegueixen aquest plaer de relació a través de l’estimulació sensorial.

Aportacions de diversos investigadors

Andreas Frölich va introduir el concepte d’Estimulació Basal, que ell mateix va definir als anys 70 com “una forma de potenciació de la comunicació, la interacció i el desenvolupament orientada, en totes les seves àrees, a las necessitats bàsiques de l’ésser humà”. Aquest concepte destaca la importància que l’estímul rebut sigui un estímul “percebut”, de manera que sigui un estímul significatiu, proper i atractiu per a cada individu.

El concepte de les Sales Snoezelen va ser creat per dos terapeutes holandesos, també a la dècada dels 70, amb l’objectiu de proporcionar a les persones estímuls sensorials que facilitin la sensació de benestar, a partir de l’estímul o de la relaxació, segons la necessitat individual. Aquests espais estan especialment adaptats per proporcionar una experiència multisensorial.

Jean Ayres
Jean Ayres, terapeuta ocupacional i neurocientífica

La terapeuta ocupacional i neurocientífica, Jean Ayres, va descriure els anys 60 la teoria de la Integració Sensorial i la va definir com “el procés neurològic que s’encarrega d’organitzar les sensacions que un rep de sí mateix i del seu entorn, fent possible utilitzar el cos de manera eficaç en el seu context”.

Beneficis de l’Estimulació Sensorial

Per concretar, podem dir que l’estimulació sensorial es basa en l’agudització dels sentits primaris (vista, oïda, olfacte, tacte i gust) mitjançant diferents mecanismes de llums, olors, sons, etc. Els beneficis que s’obtenen en aplicar aquests estímuls tenen a veure amb la relació amb l’entorn, físic i social, amb l’obtenció de plaer i benestar i amb canvis en el SNC i el Sistema Musculoesquelètic. Els més destacats són: obertura dels sentits, comunicació amb el nostre entorn, sensació de sentir-nos més vius, relació amb qui ens acompanya, estat de repòs que afecta positivament al to muscular, creació d’un ambient amb menys exigències -no s’espera cap resposta en particular i, per tant, s’afavoreix la realització d’activitats que en altres circumstàncies són dificultoses-, generació d’un estat de receptivitat sensitiva que repercuteix en una major atenció, que a la vegada encén la consciència i fa de lligam amb el sistema nerviós.

En els darrers anys, s’han començat a instaurar aquest tipus de metodologies en programes d’atenció a persones amb diverses necessitats psicomotrius. Es creu, i hi ha estudis que ho avalen, que l’aplicació de diferents tècniques d’ES pot produir efectes positius en les persones amb malalties que provoquen un deteriorament cognitiu i físic, com per exemple la malaltia d’Alzheimer. L’objectiu principal d’aquestes tècniques és el de proporcionar un espai/temps de connexió agradable amb l’entorn adaptat a les necessitats de cada usuari.

Com podem oferir aquests estímuls a les persones de què tenim cura?

Existeixen diferents estímuls que al llarg del dia anem rebent de les nostres activitats de la vida diària. Durant la higiene o el bany, podem oferir diferents estímuls somàtics a partir de la temperatura i la pressió de l’aigua, del tacte i textura de l’esponja, del contacte corporal o els massatge amb cremes, de l’eixugat amb una tovallola o inclús de l’eixugat a partir de l’aire d’un assecador de cabell. En els moments de trasllats, mobilitzacions al llit, etc., estem oferint a la persona un tipus d’estimulació vestibular, d’aquí la importància de donar el temps necessari a la persona perquè s’adapti al canvi de postura i no fer moviments bruscs per tal que pugui viure l’experiència com un estímul positiu. L’estimulació visual l’obtenim davant de canvis de llums (com, per exemple, durant un passeig pel carrer, on hi ha zones d’ombra, de més sol, etc.) o de la visualització d’imatges i objectes quotidians (veure un àlbum de fotografies, vídeos familiars, pel·lícules, revistes, etc.). Durant els àpats, estem oferint a les persones una barreja d’estímuls olfactius, gustatius i somàtics gràcies a les olors dels menjars, els gustos (salats en els primers plats i dolços en les postres, per exemple), les textures (més sòlid o més líquid) i la temperatura (fred o calent). En ocasions, les persones grans rebutgen el menjar i és interesant tenir en compte les característiques del mateix, ja que barrejar-los entre ells o barrejar-los amb medicació pot modificar-ne el gust o la textura i fer que aquest sigui el motiu del rebuig. L’estimulació auditiva és la que està més estesa durant el dia i és important no sobreestimular aquest sentit i, per tant, és fonamental mantenir un clima tranquil, sense crits o sorolls forts ni sons constants (com per exemple tenir tot el dia la televisió o la ràdio encesa). La parla és un bon estímul auditiu que, a més, va lligat amb l’estimulació de la comunicació.

Estimulacio sensorial
Tècniques ES per satisfer necessitats psicomotrius

Cada persona, una resposta

És interesant destacar que un mateix estímul pot generar diferents respostes segons cada individu. La percepció i significació que li doni dependrà de la seva personalitat, la seva història vital, les seves experiències prèvies… i hem d’estar disposats a llegir els senyals que la persona ens pugui enviar (gestos, expressions facials, sons, etc.). Aquesta interpretació ens donarà informació de com està rebent l’estímul que li proporcionem per tal de repetir-ho en altres ocasions, si les percep com a estímuls positius, o per evitar-ho, en cas que es percebin com a negatius.

Fent aquesta revisió, es pot reflexionar sobre la varietat d’estímuls que es donen al llarg del dia, que en són molts. Tenint en compte això i l’objectiu principal de les tècniques d’ES de proporcionar un moment de connexió agradable amb l’entorn, podem oferir, a través de l’atenció de les necessitats bàsiques de la persona amb demència, un ventall ben ampli d’experiències satisfactòries.

Maite González Comabella, Terapeuta ocupacional de la Residència i Centre de Dia Rubí

 

Segueix la carrera dels centres de Grup Mutuam per cuidar sense contencions

No contencions al centres Grup Mutuam

Des dels centres de Grup Mutuam es prioritza la qualitat de vida de les persones grans i per aquest motiu es porta a terme des de fa quasi dos anys, un programa de gestió i control de les contencions basat en la Norma Liber-Ger, que és una norma desenvolupada per la Fundación Cuidados Dignos. L’objectiu és sensibilitzar als residents, familiars i professionals per promoure una metodologia de treball que limiti al màxim l’ús de contencions i tots els centres assistencials del Grup formen part del projecte.

En una primera fase, van ser el Centre Residencial Collserola a Barcelona, Centre Residencial Mutuam La Creueta a Sabadell i Centre Residencial Mutuam Manresa els que varen iniciar l’aplicació de la Norma. Aquest mes de maig finalitza la Fase II amb la incorporació a la Norma de la resta de centres del grup. Amb aquests avanços i segons la mateixa Fundació, es podria assolir aviat la Fase III i aconseguir l’acreditació com a Centres Dignes, per a tots els centres de l’entitat.