Arxius d'Atenció Sanitària i dependència

Abordatge de les persones grans amb ferides cròniques

setembre 5, 2024

Les ferides cròniques són un problema de salut significatiu, especialment en les persones grans, on les lesions cròniques poden afectar fins un 9% de la població. Conèixer els diferents tipus de lesions cròniques i les mesures adequades per al seu tractament és essencial per la seva curació, millorant la qualitat de vida dels pacients, i reduint riscos de complicacions. Descobreix els coneixements bàsics de la mà de la Dra. Elvira Hernández Martínez-Esparza, infermera. PhD. Especialista en Infermeria geriátrica, Experta en nafres per la GNEAUPP i professora a EUI-Sant Pau.

Definim les ferides cròniques

Una ferida crònica és aquella que no cura dins d’un conjunt ordenat d’etapes i en un període de temps establert, generalment quatre setmanes (el temps normal per a la resolució d’una ferida aguda).

Les ferides cròniques es poden classificar, principalment, en:

Lesions relacionades amb la dependència (LRD)
Nafres d’extremitat inferior (UEI)
Altres (Dehiscències quirúrgiques, nafres neoplàsiques, etc)

Les que més afecten les persones grans són les Lesions relacionades amb la dependència (LRD). Aquestes, a la vegada, es classifiquen segons el grup científic GNEAUPP en cinc tipus:

Lesions per Pressió – cisalla (LPP): danys a la pell i als teixits adjacents per pressió prolongada o cisalla, sovint en prominències òssies com talons o còccix. Són comuns en persones amb mobilitat reduïda.
Lesions cutànies associades a la Humitat (LESCAH): danys a la pell per exposició prolongada a la humitat, com incontinència o sudoració excessiva, amb inflamació o erosions en les zones afectades. No acostuma afectar a teixits subjacents.
Lesions per frec o fricció: aparició d’abrasions o ampolles a la pell, causades per frec o fricció repetida. No acostuma afectar a teixits subjacents.
Esquinçaments cutanis (Skin tears): ferides per separació de la pell a causa d’un traumatisme o estirament, freqüents en persones grans amb pell fràgil. Tampoc acostuma afectar a teixits subjacents.
Nafra terminal o de Kennedy: lesió cutània en persones en situació de final de vida, associada al fracàs multiorgànic, habitualment amb forma irregular i canvis de color.

⭐ Conèixer els diferents tipus de ferides cròniques i saber diferenciar les seves característiques i el seu origen és imprescindible per a un diagnòstic correcte, que com veurem més endavant, és la clau per a un abordatge adequat.

Lesions relacionades amb la dependència: un problema sanitari infravalorat

Les LPP i les LRCD tenen una prevalença força elevada.

Segons un estudi del GNEAUPP del 2022, aquesta és:

En hospitals:
- 8,4% LCRD
- 7,7% LPP
Atenció Primària i Domiciliària:
- 5,8% LCRD
- 4,40% LPP
Residències i Atenció Intermèdia:
- 9,3% LCRD
- 5,4% LPP

Com veiem, la majoria de les LCRD són lesions per pressió (al voltant del 90%).

A més, els estudis indiquen que una bona part d’aquestes són nosocomials, és a dir, que es presenten com a conseqüència d’un ingrés a l’entorn hospitalari. És cert que persones grans ingressades en un hospital ja presenten un alt risc de lesions per pressió -no hem de sobre culpabilitzar-nos-. No obstant això, prendre consciència del problema és essencial per la prevenció de nafres en el pacient geriàtric.

Segons la literatura científica:

El 95% de les LPP es poden prevenir amb les mesures adequades.
La presència de LPP incrementa el risc de mortalitat de 2 a 4 vegades en comparació amb persones sense LPP, especialment en pacients d’edat avançada i en cures intensives.
S’estima que 1€ invertit en prevenció equival a 50€ en tractament.

⭐ Per tant, conèixer i implementar mesures de prevenció i tractament efectives pot reduir significativament les ferides cròniques, millorant la qualitat de vida dels pacients i minimitzant els riscos associats.

Abordatge de les ferides cròniques: mesures adequades

L’abordatge adequat de les ferides cròniques en pacients geriàtrics ha de ser integral i multidisciplinar, i consta de quatre punts clau:

1. Valoració de la ferida i del pacient

Un diagnòstic correcte és imprescindible per a un abordatge efectiu. En moltes ocasions, la tendència és prioritzar el tractament local de la ferida, no obstant, el més important és tenir en compte que no hi ha una estratègia efectiva de les ferides cròniques si els professionals sanitaris no filiem correctament la seva etiologia i valorem el pacient.

Aquesta valoració inclou:

Escales de valoració de risc
Valoració nutricional
Revisió dels fàrmacs
Control del dolor
Valoració dels polsos si la ferida està localitzada en peu o extremitat inferior
Valoració detallada de la ferida

2. Control de factors etiològics

Un cop identificat l’origen de la ferida, cal abordar els factors causants. Per a les LPP, les mesures inclouen:

Pla de mobilització del pacient: incrementar la mobilitat per reduir la pressió prolongada.
Sistemes d’alleujament de la pressió, com ara matalassos alternants d’aire o coixins especials que redistribueixen els punts de pressió. Aquesta és l’estratègia més efectiva per a la cura de les LPP.
Minimitzar la sedestació: especialment en pacients amb LPP a la zona del coxis, equilibrant els riscos i beneficis de la posició al llit.Canvis posturals i tècniques de posició: per reduir la pressió en àrees vulnerables.
Protecció local: ús d’apòsits específics per protegir les zones afectades.

⭐Important: cal ser conscients que aquest és un dels moments on més falla l’assistència sanitària en l’abordatge de les ferides cròniques relacionades amb la dependència, sovint per falta de recursos. És essencial tenir en compte que:

Sense superfícies especials pel maneig de la pressió, com els matalassos alternants d’aire, no es poden curar les LPP. Aquests són l’opció més adequada per pacients amb alt risc de LPP i per pacients amb LPP categoria III-IV (amb pèrdua del gruix de la pell i afectació d’estructures de sosté, segons la recomanació GNEAUPP.

En les nafres d’extremitat inferior venoses (UEI), és necessària la compressió terapèutica per a curar les ferides. Cal gestionar l’edema, determinant correctament l’origen de la ferida.

3. Control de factors coadjuvants

Inclou la nutrició adequada i el control de patologies que puguin influir en la curació de les ferides, com la diabetis o les malalties vasculars.

4. Cura local

Neteja i desbridament: eliminació del teixit necròtic.
Control de la càrrega bacteriana amb antimicrobians tòpics, com els productes amb plata. Detectant signes d’infecció i biofilm.
Gestió de l’exsudat: mantenir la higiene i el medi ambient adequat per a la curació.
Estimulació de l’epitelització: promoure el creixement de noves cèl·lules de la pell amb productes específics.

⭐Important:

Els signes d’infecció en la ferides cròniques són diferents als de les ferides agudes: cal saber distingir-los per poder iniciar tractament amb antimicrobians tòpics específics, com els productes amb plata. Podeu trobar els signes en aquesta taula:

El biofilm en les ferides cròniques es difícil d’eliminar i precisa de desbridament constant.

El biofilm és una capa fina, formada per microorganismes (principalment bacteris), que s’adhereixen a la superfície de la ferida envoltats d’una matriu protectora. Aquest biofilm actua com una barrera física i química que protegeix els bacteris de l’acció dels antimicrobians, fent que les infeccions siguin més persistents i difícils de tractar. Per això, el seu control i eliminació mecànica és essencial per a poder gestionar les ferides cròniques correctament.

Conclusions

En resum, un correcte abordatge de les ferides cròniques en persones grans requereix un coneixement del tipus de lesió i l’aplicació de les mesures adequades per a la seva curació. Amb una valoració correcta i els recursos necessaris, és possible millorar significativament la qualitat de vida dels pacients, reduint al mateix temps els riscos de complicacions greus. La inversió en prevenció i tractament és clau per optimitzar els resultats assistencials.

Vols ampliar coneixements?

Aquí et deixem unes recomanacions bibliogràfiques imprescindibles:

Document tècnics GNEAUPP i document “Breve y fàcil en heridas” de la GNEAUPP, disponibles a la Biblioteca Alhambra a [Link]

Lesiones relacionadas con la dependencia: prevención, clasificación y categorización. Documento clínico 2020 [Link]

Cómo valorar una herida. GNEAUPP: [Link]

Elvira Hernández Martínez-Esparza

Infermera. PhD. Especialista en Infermeria geriàtrica

Experta en nafres per la GNEAUPP

Professora EUI-Sant Pau

Coordinadora del Màster d’inferia gerontológica i geriátrica i del curs: Cures avançades d’infermeria en la prevenció i tractament de les ferides cròniques EUI-Sant Pau- UAB

Intel·ligència artificial: un risc o una oportunitat per als sistemes de salut?

agost 28, 2024

Intel·ligència artificial als sistemes de salut

La intel·ligència artificial (IA) ja no és ciència-ficció; és una realitat present al sector sanitari que està transformant la manera com entenem la salut i la medicina. En aquesta ponència, Toni Andreu, director d’EATRIS i director d’Estratègia d’ACRA, ens ofereix una visió general i entenedora sobre el paper de la IA en els sistemes de salut, basada en la seva experiència en l’àmbit de la medicina translacional.

El Dr. Andreu parteix de dues tesis fonamentals. Primer, ens recorda que vivim en un moment paradoxal, en què el coneixement científic i tecnològic, per primera vegada, avança més ràpidament que la capacitat de la societat per assimilar-lo i integrar-lo. Aquesta dicotomia posa de manifest els reptes i les oportunitats que la IA ens ofereix. Segon, subratlla que en ciència i tecnologia, no hi ha una realitat maniquea en què tot és bo o dolent. Tal com diu:

“La intel·ligència artificial no és bona ni dolenta. És un instrument que dota a les persones d’una sèrie de capacitats, que podem utilitzar d’una manera o d’una altra. Amb més eficiència o menys, d’una manera més o menys positiva.”

La ponència comença per les bases, explicant de forma clara i entenedora què és la IA i com funciona, per a després entrar en els seus àmbits d’aplicació sanitària actuals. Des de la pràctica clínica fins a la investigació biomèdica i la salut pública, la IA està generant avenços significatius, com en el camp del diagnòstic mèdic i diagnòstic per imatge, la medicina personalitzada, el descobriment de nous medicaments, la gestió de registres mèdics, els assajos clínics i la predicció de brots. Al vídeo, podràs descobrir exemples sorprenents en cada camp.

Aquesta, va ser la primera intervenció de la Jornada d’Atenció a la Dependència 2024, que aquest any s’ha centrat en les noves tecnologies en l’atenció a la gent gran.

Gaudiu-la!

Obesitat, fetge gras i síndrome metabòlica: una visió actualitzada

agost 1, 2024

En el món sanitari, és essencial mantenir-nos actualitzats per prestar una assistència professional. I això no vol dir només posar al dia els nostres coneixements tècnics, sinó també revisar i qüestionar les nostres visions davant les malalties i pacients que tractem diàriament. En aquest sentit, la interessant ponència del Dr. Josep Vidal, en el marc del Curs Formació Continuada en Gerontologia Clínica, ens ofereix una perspectiva actualitzada en l’abordatge de l’obesitat, el fetge gras i el síndrome metabòlic.

L’obesitat: una condició complexa i multifactorial

En la primera part d’aquesta, el Dr. Vidal, metge consultor sènior d’Endocrinologia i nutrició i director de l’Institut de Malalties digestives i metabòliques de l’Hospital Clínic, ens convida a reconsiderar la nostra comprensió de l’obesitat, una condició complexa, multifactorial, i amb moltes implicacions en la salut de les persones. Aquest canvi se centra en tres punts fonamentals, per proposar un nou paradigma:

Obesitat com causa de la comorbiditat: passar de la visió clàssica: “una persona amb moltes malalties i una obesitat associada”, a una nova, on l’obesitat és un factor predisposant, que afavoreix l’aparició de totes les altres patologies.

Eliminar la culpabilització a la persona: anteriorment, es veia la persona amb obesitat com a responsable del seu estat per la manca de control sobre la seva conducta. La nova mirada, identifica l’obesitat com una alteració en el control del balanç energètic.

Reconèixer l’heterogeneïtat de l’obesitat: el paradigma tradicional tracta l’obesitat com una malaltia homogènia, centrant-se únicament en la ingesta excessiva i la manca d’activitat física. La visió actual, en canvi, considera l’obesitat com una condició multifactorial, que requereix un enfocament integral que tingui en compte tots els aspectes interns i externs.

Aquest nou enfocament posa l’obesitat al centre de l’atenció mèdica, sense oblidar la necessitat d’un abordatge multidisciplinari que impliqui diferents professionals de la salut, a més de la participació activa de la persona.

L’obesitat en les persones grans

En la segona part de la ponència, el Dr. Vidal se centra en l’obesitat en la població geriàtrica, abordant temes com:

Factors a considerar: grau d’obesitat, composició corporal, forma física, factors psicològics i socials, malalties associades, preferències i esperança de vida.
Tipus d’obesitats i prevalences, com ara l’obesitat sarcopènica i l’obesitat amb fragilitat.
Conseqüències de l’obesitat combinada amb la sarcopènia.
Criteris d’avaluació per a la presa de decisions terapèutiques.

Finalment, la ponència explora l’abordatge de l’obesitat, el fetge gras i la síndrome metabòlica en persones grans amb capacitat conservada, revisant objectius i opcions terapèutiques com la dieta, el tractament amb semaglutida en fetge gras metabòlic, la cirurgia bariàtrica, i els nous fàrmacs disponibles.

Descobreix la interessant ponència al vídeo!

Com fer front a les onades de calor

juliol 30, 2024

La calor excessiva i sostinguda pot comportar un augment de la mortalitat, especialment en la gent gran i en persones amb malalties cròniques. La regulació de la temperatura corporal, també coneguda com a termoregulació, és una de les funcions corporals “imprescindibles” per a la vida i per a la realització d’activitats.

L’ésser humà necessita mantenir la temperatura interna constant i, per això, el cos disposa de mecanismes dirigits pel cervell que regulen els guanys i les pèrdues de calor. La respiració, la circulació de la sang o la sudoració de la pell també són alguns d’ells. Les temperatures molt extremes i l’excés de calor produeixen una pèrdua de líquids i de sals minerals (clor, potassi, sodi, etc.) necessaris per a l’organisme. Aquest fet pot agreujar una malaltia crònica o provocar deshidratació i esgotament.

L’exposició a temperatures elevades pot causar un cop de calor. Els seus símptomes són: una temperatura corporal molt elevada (40,6o), mal de cap, nàusees, set intensa, convulsions, somnolència o pèrdua del coneixement. Davant d’això, hem de traslladar la persona afectada a un lloc més fresc, donar-li aigua, mullar-la i ventar-la i avisar el Servei d’Urgències al 112.

Les persones d’edat avançada, sobretot les que tenen més de 75 anys, són especialment vulnerables davant la pujada de la temperatura. Altres grups de risc els conformen les persones amb determinades circumstàncies socials (viure sol, pobresa, etc.), aquelles amb discapacitats físiques o psíquiques que limiten l’autocura i la mobilitat, les que pateixen malalties cròniques – cardiorespiratòries, diabetis, hipertensió arterial, malalties renals, malaltia de Parkinson, malaltia d’Alzheimer, obesitat o altres malalties cròniques -, les que prenen una medicació que actua sobre el sistema nerviós central (tranquil·litzants, antidepressius, psicòtrops) o diürètics i aquelles amb una hidratació insuficient o que realitzen un excés d’activitat física.

Protegim-nos del sol i la calor

A casa, cal que controlem la temperatura. Per això, és recomanable que, durant les hores de sol, tanquem les persianes de les finestres on toca el sol i, en canvi, les obrim durant la nit, per refrescar-la. Hem de procurar estar-nos a les estances més fresques i recórrer a algun tipus de climatització (ventiladors, aire condicionat) per refrescar l’ambient. Si no teniu aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats (centres comercials, cinemes, etc.). Cal que ens refresquem sovint amb dutxes, tovalloles mullades amb aigua, etc.

Al carrer, evitem el sol directe. Podem portar una gorra, un barret, capelles o para-sols. Es aconsellable utilitzar roba lleugera (com la de cotó), de colors clars i que no sigui ajustada. També hem de procurar caminar per l’ombra, estar sota un para-sol quan siguem a la platja i descansar en llocs frescos del carrer o en espais tancats que estiguin climatitzats. Hauríem de portar aigua a sobre i beure’n sovint i, si cal, mullar-nos una mica la cara i, fins i tot, la roba. D’altra banda, cal que vigilem els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol.

A més de tot això, és convenient reduir la nostra activitat física, especialment durant les hores centrals del dia, hidratar-nos bevent aigua i sucs de fruita sovint, encara que no tinguem set, i evitar les begudes alcohòliques i els menjars molt calents i molt calòrics. És aconsellable que estiguem informats dels horaris dels centres d’atenció primària que tenim més a prop, tant del nostre municipi com del lloc on aneu de vacances. Hem de recordar que el número de CatSalut Respon és el 061, ja que en aquest servei ens poden atendre diàriament, durant les 24 hores, indicar-nos els centres sanitaris oberts i donar-nos consells de salut.

També a les farmàcies podem obtenir informació sobre com evitar els problemes causats per la calor. Si seguim les prediccions meteorològiques podem anticipar-nos als dies més calorosos.

Ajudar els altres

Si coneixeu gent gran o malalta que viu sola, mireu de visitar-los un cop al dia i ajudeu-los a seguir aquests consells. En cas que prenguin medicació, reviseu amb el seu metge si aquesta pot influir en la termoregulació i si s’ha d’ajustar o canviar.

Coneix i amplia els consells d’autoprotecció davant els episodis de calor intensa a la Web de la Generalitat de Catalunya.

Dilemes ètics en medicina davant el pacient geriàtric

juliol 25, 2024

En el passat Curs de Gerontologia Clínica i Cures Pal·liatives, vam tenir el plaer d’assistir a la interessantíssima ponència del Dr. Ramon Vilallonga, sobre dilemes ètics en medicina davant el pacient geriàtric i fràgil. I tot i que la presentació se centra en les decisions en l’àmbit de la cirurgia, les seves reflexions són perfectament aplicables a la pràctica clínica i assistencial diària amb les persones grans.

El Dr. Ramón Villalonga és cap de secció de la Unitat de cirurgia endocrina, bariàtrica i metabòlica a l’Hospital Vall d’Hebron, i professor agregat de Cirurgia UAB. Un ponent amb un gran coneixement i compromís en implementar les bases de la bioètica, a la qual s’ha dedicat des dels inicis de la seva carrera, de la mà del Dr. Broggi i Dr. Sala.

L’allargament de l’esperança de vida

L’esperança de vida global ha augmentat en els darrers temps a una mitjana de 84 anys. Això és fruit de molts factors, entre els quals destaquen els avenços tecnològics i de la medicina en general. Els professionals de la cirurgia cada cop s’han atrevit a fer més operacions, perquè han sigut capaços de fer menys agressió quirúrgica, i això ha afavorit que pacients més fràgils tinguin una millor capacitat per superar una intervenció. Aquest fet, però, ens condueix també a més dilemes ètics en medicina davant dels pacients més grans i vulnerables.

Per què són diferents els dilemes ètics en un pacient gran?

Sabem que l’envelliment és un procés degeneratiu propi del pas del temps, en el qual hi ha un acúmul de canvis cel·lulars i d’errors que es van sumant en els diferents sistemes i òrgans. Com a resultat, l’hemostasis o capacitat d’autoregulació del cos es va deteriorant, fins que va produint algunes falles. També s’empobreix la capacitat de fer front a l’agressió externa, tant per recuperar-se o lluitar contra una malaltia, com per fer front a les agressions quirúrgiques.

Sabem que a més edat:

Trobem més canvis fisiològics, tant físics com mentals: canvia la composició corporal i tissular: disminueix la massa muscular i augmenta el greix.
Disminueixen les funcions orgàniques: com la respiratòria, la cardiovascular o la renal.
Augmenten progressivament les malalties lligades als òrgans: HTA, diabetis, artrosi…
Hi ha canvis de l’entorn social que influeixen en la salut i qualitat de vida de la persona: la solitud no desitjada, la dependència…

Tot això suposa una progressiva disminució de la resposta adaptativa de les persones grans als canvis ambientals. En conseqüència, tenim més dilemes ètics sobre si el pacient geriàtic és candidat o no a una cirurgia, i de la mateixa manera també a altres tractaments que poden suposar una agressió.

És l’edat un factor determinant per la presa de decisions?

Sabem que en general, l’edat és potser el factor més determinant en el risc quirúrgic. Tot i això, l’evidència demostra que no és de per si un criteri per excloure un pacient d’un tractament. Calen més paràmetres.

Els fonaments d’una bona indicació quirúrgica en geriatria, que poden aplicar-se a altres decisions mèdiques davant el pacient geriàtric, són:

Tenir en compte els canvis que acompanyen l’envelliment: físics, metabòlics, socials i cognitius.
Coneixement de l’evidència científica.
L’avaluació del risc quirúrgic.
L’anàlisi de la qualitat de vida de la persona.
Coneixement de l’esperança de vida per grups de població.

En l’avaluació dels canvis cal tenir en compte la capacitat respiratòria, la capacitat renal i la capacitat neurològica. Aquesta última és molt important, i sovint queda en un segon pla, juntament amb els aspectes socials. Tal com planteja el l Dr. Vilallonga, cal fer-se preguntes més enllà de l’estat físic per fer front als dilemes ètics:

“Estem operant perquè podem, o estem operant perquè el pacient ho entén i ho vol? Tindrà un bon postoperatori? Podrà tornar a casa i fer aquelles activitats bàsiques de la vida diària, com baixar a comprar el diari, comprar una mica de fruita i tornar a fer un passeig de 30 minuts al dia? Com és aquest pacient? Amb qui viu? Quin és el seu grau d’autonomia? Viu en un pis amb ascensor o haurà de pujar escales? Quin suport té?”

Pel que fa als canvis cognitius, hem d’intentar assegurar-nos que el pacient entén el risc del tractament i les seves possibilitats.

“Cal explicar molt bé, donant al pacient donant missatges molt clars, de forma transparent i honesta, per tal que la persona entengui els seus riscos.”

El risc quirúrgic: dilemes ètics en cirurgia

El risc quirúrgic és la probabilitat que apareguin efectes adversos com a conseqüència de la decisió d’intervenir. “No n’hi ha un d’únic, sinó tants com complicacions poden succeir.”, explica el Dr. Vilallonga. El risc quirúrgic davant d’un pacient s’ha d’avaluar en dos contextos:

D’una banda, en el l’entorn de les urgències. Aquest té molts més condicionants: la brevetat del temps, la dificultat de la presa de decisions, la limitació temporal i dels equips que puguin estar d’urgència. Aquí és on es concentren especialment els dilemes ètics amb els pacients geriàtrics. En aquest context, el Dr. Vilallonga ens presenta preguntes que podem aplicar en general en l’àmbit de les urgències i unitats d’aguts, com ara:

Té risc vital, el pacient, si no s’opera? I si s’opera ?
La qualitat de vida prèvia del pacient, era bona?
I després d’operar pot seguir sent bona?
Es coneix alguna alternativa millor per al pacient?
Està capacitat, el pacient, per decidir sobre si mateix? S’ha informat adequadament al pacient?
És necessari operar? Pot ser útil l’operació? Té més risc no operar que operar?
La intervenció pot tenir complicacions legals? Pot contradir algun principi ètic?
És socialment just, operar al pacient?

D’altra banda, tenim l’entorn de la cirurgia electiva, que pot equiparar-se amb altres entorns fora de les urgències. Aquí és on es pot fer un treball més profund de reflexió, dialogant amb el pacient per entendre el que vol el pacient, el que està disposat i el que no està disposat en funció dels tractaments que se li poden oferir. Això es pot fer de manera individual, però també es pot fer de manera consensuada amb equips multidisciplinaris i comitès assistencials, com es fa actualment en molts llocs.

Supervivència vs. qualitat de vida

Una de les reflexions més importants que ens deixa la ponència del Dr. Vilallonga és que el poder no és el deure: “Operem perquè podem, o perquè el pacient ho entén i ho vol? És molt important entendre la qualitat de vida del pacient”.

Qualsevol intervenció mèdica hauria d’anar dirigida a un augment de la superviviència i de la qualitat de vida. Seria inacceptable una intervenció que redueixi ambdues, i seria discutible quan una o altra disminueixi. On ens trobem amb més dilemes, és en els casos en què augmentem la supervivència en detret de la qualitat de vida.

En aquest sentit, Vilallonga planteja la necessitat de reflexionar sobre la dignitat de la persona, respectentant la seva autonomia i pensant en la possibilitat d’oferir un final de vida més digne. Cal pensar en la futilitat dels tractaments en la gent gran.

Pots veure la ponència sencera “Dilemes ètics en cirurgia davant el pacient geriàtric” en el següent vídeo. No te la perdis!

Maneig de les arrítmies més freqüents en el pacient geriàtric

juliol 16, 2024

El cor, òrgan vital, és, evidentment, crucial en el manteniment de la vida i la salut en totes les etapes. No obstant, en el pacient geriàtric, el bon funcionament cardíac esdevé encara més rellevant, atès que les malalties cardiovasculars són una de les principals causes de morbiditat i mortalitat en aquesta població. Les arrítmies, anomalies en el ritme cardíac, són un dels problemes prevalents en les persones de més de 65 anys, i poden tenir conseqüències molt greus si no es diagnostiquen i tracten adequadament.

Roman Freixa, cap de servei de cardiologia del Complex Hospitalari Moisès Broggi, aborda en aquesta ponència pràctica les arrítmies més freqüents en els pacients geriàtrics, destacant la importància d’una atenció precoç i un abordatge de primera línia com a complement de l’atenció especialitzada.

La complexitat del sistema cardiovascular en les persones grans, sovint marcada per la presència de múltiples patologies i una fisiologia canviant, requereix un enfocament integratiu i personalitzat per a cada pacient. La classe, enfocada a entendre les particularitats de les arrítmies en aquesta població, és fonamental per a tots els professionals de la salut que treballen en el camp de la geriatria.

El seu objectiu és proporcionar una visió global i aplicada sobre com identificar, tractar i gestionar les arrítmies en els pacients geriàtrics, assegurant així una supervivència i qualitat de vida més alta en aquests.

Al llarg de la presentació, resolent electrocardiogrames i diferents casos, veurem:

Tipus d’arrítmies, subtipus i simptomatologia associada.
Trastorns de la conducció interventricular.
Tipus, diagnòstic i tractament de les bradiarítmies.
Classificació de les taquicàrdies.
Flutter auricular atípic.
Taquicàrdia ventricular monomòrfica sostinguda.
Maneig inicial del pacient amb taquicàrdies: símptomes més freqüents.
Avaluació inicial del pacient amb palpitacions i síncope.
Maneig del pacient amb flutter auricular.
Tractament amb anticoagulants.

No perdis l’oportunitat d’aprofundir en el món de les arrítmies i la salut cardiovascular per als pacients geriàtric!

És la segona ponència d’aquesta sessió del Curs de Formació Continuada en Gerontologia Clínica i Cures Pal·liatives.

Mutuam referent en el projecte d’Atenció intermèdia en “Hospitalització a Domicili als nous temps”

juny 12, 2024

Grup Mutuam és el referent del grup de treball “Hospitalització a Domicili d’Atenció Intermèdia” i col·labora al grup “Hospitalització a Domicili Salut Mental” del projecte “Hospitalització a Domicili evolucionada als nous temps” coordinat pel Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf (CSAPG).

El projecte impulsat i finançat pel Departament de Salut es va iniciar el 2022 i té previst finalitzar al 2026. El seu objectiu és dissenyar un nou model organitzatiu d’hospitalització a domicili a Catalunya. Aquest facilitarà la incorporació d’una plataforma de connexió entre professionals i persones ateses que permetrà tenir una visió única i integral sobre el seu estat. A més, gràcies a això s’afavorirà també la continuïtat assistencial i servirà com a eina d’informació i educació pels pacients i les seves famílies.

El pla ja va celebrar una primera jornada a l’abril, a on es van establir grups de treball dels tres àmbits assistencials a on es vol dissenyar el nou model, a més de dos transversals sobre sistemes d’informació i anàlisi de costos. Dels grups, un sobre l’àrea d’aguts, un de salut mental i un d’atenció intermèdia, Mutuam és referent del darrer. El qual està liderat per Jeanette Mandujano, cap de servei dels equips d’Hospitalització a Domicili d’Atenció Intermèdia de Mutuam, i per Sergio Martínez, coordinador d’infermeria dels mateixos equips. Des d’aquesta posada en marxa els grups han continuat reunint-se periòdicament i actualment es troben a la fase de reenginyeria de processos.

La nostra entitat és una de les cinc entitats proveïdores de salut que es troben involucrades: Althaia-Xarxa Assistencial Universitària de Manresa, Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, Germanes hospitalàries Benito Menni CASM de Sant Boi i la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell. El projecte forma part dels projectes transformadors que potencien la innovació en el marc del SISCAT i es compta amb el suport tècnic de la Unitat de Gestió de projectes de la Unió Catalana d’Hospitals.

Iatrogènia farmacològica en el pacient geriàtric

juny 10, 2024

La iatrogènia o iatrogènesis farmacològica, també anomenada reacció adversa medicamentosa (RAM) és definida per l’Organització Mundial de la Salut com “qualsevol reacció nociva i no desitjada provocada, o que es sospiti que es deu, a un medicament, independentment del seu ús”. Aquestes inclouen les reaccions secundàries a un error de medicació (inclús per omissió) i els usos no conformes als termes d’autorització, com l’ús indegut o l’abús del medicament.

La iatrogènia farmacològica és una de les incidències que, desafortunadament, apareix amb més freqüència en el pacient geriàtric, ja que per la seva morbiditat i pluripatologia, acostumen a estar en tractament amb diferents fàrmacs. En els pacients de més de 70 anys, el 10-20% dels ingressos a urgències estarien en part o totalment lligats a les RAM, mentre que en pacients de més de 85 anys, serien un 25% dels ingressos. A més, s’estima que els accidents iatrogènics de les persones grans serien evitables entorn del 50% de manera global.

Les RAM als pacients geriàtrics són doncs més freqüents, més costoses, i també més evitables que les dels pacients més joves. Així, la iatrogènia es presenta com un dels problemes més rellevants de la pràctica diària, tant en l’àmbit comunitari com en el residencial o l’hospitalari, que requereix una atenció especial per part dels professionals.

Per a tractar-lo comptem amb Óscar Miranda, metge geriatre i director Assistencial de l’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell, que ens presenta de forma entenedora les característiques i implicacions d’aquest fenomen, així com les estratègies clau per evitar les reaccions adverses.

Alguns punts importants de la ponència sobre iatrogènia farmacològica:

Reaccions farmacològiques més freqüents.
El concepte ‘iatrogenic disability’.
Les característiques del pacient geriàtric pluripatològic.
Com funciona la ‘iatrogènesis en cascada’.
Exemples de fàrmacs i síndromes geriàtrics.
Interaccions medicamentoses freqüents.
Un exemple de cascada de la prescripció.
Moments més freqüents d’errors de medicació.
Estratègies per reduir la iatrogènia farmacològica, com ara evitar les prescripcions potencialment inapropiades (PPI), o la reavaluació.

Ponència a partir del minut 1:05

No et perdis aquesta ponència pràctica, entenedora i de gran valor per la pràctica clínica i assistencial del dia a dia.

Quin és l’impacte del sistema sanitari en el canvi climàtic?

abril 18, 2024

Impacte del sistema sanitari en el canvi climàtic. Crisi climàtica i salut

L’acceleració del canvi climàtic és un fenomen evident, i planteja el repte més gran al qual la humanitat ha hagut de fer front. Davant d’aquesta urgent situació, a Grup Mutuam ens preguntem quin és l’impacte del sistema sanitari en el canvi climàtic, així com les responsabilitats i oportunitats que tenim per a poder mitigar els seus efectes i adaptar-nos millor.

La crisi climàtica és una qüestió global i transversal, que afecta tots els sectors, àmbits i persones. Per això creiem que és un tema summament important per a compartir en el marc de la Formació Continuada en Gerontologia Clínica i Cures Pal·liatives, que organitza la Fundació Mutuam Conviure.

Per a fer-ho, comptem amb un convidat de luxe: el Dr. Josep Maria Antó, investigador sènior de l’Institut de Salut Global de Barcelona, i Catedràtic Emèrit de Medicina a la Universitat Pompeu Fabra. Una ponència de gran valor, basada en l’evidència científica i amb una perspectiva àmplia que explora totes les interseccions entre la crisi climàtica i la salut humana.

Estructura de la ponència

El primer bloc tracta sobre com protegir la salut per la crisi del clima i la biodiversitat, descobrint conceptes com el de salut planetària, els límits planetaris, i les seves interrelacions amb la salut humana.

En el segon, ens endinsem en el rol de la medicina i els serveis de salut en aquest context, repassant diferents articles i estudis científics que apunten l’impacte dels sistemes de salut en les emissions, les necessitats més urgents del sector i la responsabilitat que tenim.

Finalment, en el tercer bloc aterrarem a la pràctica sanitària, coneixent diferents exemples i casos d’èxit d’institucions nacionals i internacionals que treballen amb programes sostenibles i per la petjada de carboni 0.

Una ponència clara i inspiradora que ens ajuda a prendre consciència de la urgència real de la crisi climàtica, així com de la responsabilitat ètica i moral que tenim des dels sistemes sanitaris dels països desenvolupats -ja que el nostre impacte és superior, i la vulnerabilitat a les conseqüències inferior-. Tal com ens recorda el Dr. Josep Maria Antó, citant el Dr. Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l’Organizació Mundial de la Salud (OMS):

“No hi haurà salut humana en el futur si no hi ha salut del planeta.”

Troba la ponència sencera al vídeo!

Dr. Josep Maria Antó, investigador sènior de l’Institut de Salut Global de Barcelona, i Catedràtic Emèrit de Medicina a la Universitat Pompeu Fabra

Els símptomes no motors del Parkinson

març 22, 2024

El Parkinson és una malaltia neurodegenerativa, crònica i de caràcter progressiu, que afecta principalment el sistema nerviós central. És considerada la segona patologia degenerativa més freqüent al món, amb una incidència que augmenta significativament amb l’edat, i malauradament, té una previsió de creixement en els pròxims anys a causa de l’envelliment de la població global.

Donada la seva rellevància, tant per l’alta incidència com per l’impacte en la qualitat de vida de les persones afectades, a Mutuam dediquem un espai de la nostra Formació Continuada 2024 per seguir aprofundint en la clínica del Parkinson. Per a fer-ho, hem convidat el Dr. Oriol Fàbregues, cap de la Unitat de Trastorns del moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital Vall d’Hebrón, i un dels especialistes més destacats del nostre país.

En aquesta ocasió, ens centrem en una temàtica específica: els símptomes no motors del Parkinson. Aquestes manifestacions, menys evidents i visibles que d’altres com els tremolors, la rigidesa, la bradicinèsia o les dificultats de la marxa, són més freqüents del que es pensava anteriorment, i també tenen un fort impacte en la vida de les persones afectades. És per això que volem donar-lis visibilitat, per tal de poder reconèixer-les i donar la millor atenció a les persones afectades.

La malaltia de Parkinson es deu essencialment a la degeneració i mort de les neurones dopaminèrgiques, especialment les situades a la regió de la substància negra del tronc encefàlic, les quals estan relacionades amb el control muscular. No obstant això, avui sabem que no només afecta el sistema dopaminèrgic, sinó que altres sistemes neurotransmissors com el colinèrgic o el noradrenèrgic també poden veure’s afectats, donant lloc als símptomes no motors del Parkinson.

Aquests símptomes no motors abasten una àmplia varietat de trastorns, incloent-hi els neuropsiquiàtrics com les al·lucinacions visuals, la depressió, l’apatia, les crisis d’angoixa, la demència i els trastorns del son; els trastorns disautonòmics com el restrenyiment, la disfàgia i la hipotensió ortostàtica; la disfunció olfactiva; el dolor i els trastorns sensorials; així com els trastorns dermatològics i osteoarticulars.

La ponencia del Dr. Fàbregues ens ofereix una visió completa, comprensible i actual sobre aquesta complexa malaltia, explorant des de les seves causes fins als seus tipus, símptomes associats, evolució, pronòstics i tractaments. Si ets professional sanitari o sanitària, i especialment si treballes amb el col·lectiu de persones grans, no perdis aquesta oportunitat d’ampliar o repassar coneixement sobre el Parkinson i totes les seves afectacions, i especialment els seus símptomes no motors, amb el vídeo complet de la ponència.

Investigant i aprenent podem donar la millor assistència a les persones!

Inici de la ponència: minut 1:24

Títol de la ponència: Simptomatologia no motora de la Malaltia de Parkinson.

Ponent: Dr. Oriol Fàbregues

Públic objectiu: professionals sanitaris generals (metges, enfemers i enfermeres, …) així com població general amb interés per la malaltia. Es tracten temes científics amb un nivell intermig.

Organitza: Fundació Mutuam Coviure