Arxius d'Atenció Sanitària i dependència

Maneig de les arrítmies més freqüents en el pacient geriàtric

juliol 16, 2024

El cor, òrgan vital, és, evidentment, crucial en el manteniment de la vida i la salut en totes les etapes. No obstant, en el pacient geriàtric, el bon funcionament cardíac esdevé encara més rellevant, atès que les malalties cardiovasculars són una de les principals causes de morbiditat i mortalitat en aquesta població. Les arrítmies, anomalies en el ritme cardíac, són un dels problemes prevalents en les persones de més de 65 anys, i poden tenir conseqüències molt greus si no es diagnostiquen i tracten adequadament.

Roman Freixa, cap de servei de cardiologia del Complex Hospitalari Moisès Broggi, aborda en aquesta ponència pràctica les arrítmies més freqüents en els pacients geriàtrics, destacant la importància d’una atenció precoç i un abordatge de primera línia com a complement de l’atenció especialitzada.

La complexitat del sistema cardiovascular en les persones grans, sovint marcada per la presència de múltiples patologies i una fisiologia canviant, requereix un enfocament integratiu i personalitzat per a cada pacient. La classe, enfocada a entendre les particularitats de les arrítmies en aquesta població, és fonamental per a tots els professionals de la salut que treballen en el camp de la geriatria.

El seu objectiu és proporcionar una visió global i aplicada sobre com identificar, tractar i gestionar les arrítmies en els pacients geriàtrics, assegurant així una supervivència i qualitat de vida més alta en aquests.

Al llarg de la presentació, resolent electrocardiogrames i diferents casos, veurem:

Tipus d’arrítmies, subtipus i simptomatologia associada.
Trastorns de la conducció interventricular.
Tipus, diagnòstic i tractament de les bradiarítmies.
Classificació de les taquicàrdies.
Flutter auricular atípic.
Taquicàrdia ventricular monomòrfica sostinguda.
Maneig inicial del pacient amb taquicàrdies: símptomes més freqüents.
Avaluació inicial del pacient amb palpitacions i síncope.
Maneig del pacient amb flutter auricular.
Tractament amb anticoagulants.

No perdis l’oportunitat d’aprofundir en el món de les arrítmies i la salut cardiovascular per als pacients geriàtric!

És la segona ponència d’aquesta sessió del Curs de Formació Continuada en Gerontologia Clínica i Cures Pal·liatives.

Mutuam referent en el projecte d’Atenció intermèdia en “Hospitalització a Domicili als nous temps”

juny 12, 2024

Grup Mutuam és el referent del grup de treball “Hospitalització a Domicili d’Atenció Intermèdia” i col·labora al grup “Hospitalització a Domicili Salut Mental” del projecte “Hospitalització a Domicili evolucionada als nous temps” coordinat pel Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf (CSAPG).

El projecte impulsat i finançat pel Departament de Salut es va iniciar el 2022 i té previst finalitzar al 2026. El seu objectiu és dissenyar un nou model organitzatiu d’hospitalització a domicili a Catalunya. Aquest facilitarà la incorporació d’una plataforma de connexió entre professionals i persones ateses que permetrà tenir una visió única i integral sobre el seu estat. A més, gràcies a això s’afavorirà també la continuïtat assistencial i servirà com a eina d’informació i educació pels pacients i les seves famílies.

El pla ja va celebrar una primera jornada a l’abril, a on es van establir grups de treball dels tres àmbits assistencials a on es vol dissenyar el nou model, a més de dos transversals sobre sistemes d’informació i anàlisi de costos. Dels grups, un sobre l’àrea d’aguts, un de salut mental i un d’atenció intermèdia, Mutuam és referent del darrer. El qual està liderat per Jeanette Mandujano, cap de servei dels equips d’Hospitalització a Domicili d’Atenció Intermèdia de Mutuam, i per Sergio Martínez, coordinador d’infermeria dels mateixos equips. Des d’aquesta posada en marxa els grups han continuat reunint-se periòdicament i actualment es troben a la fase de reenginyeria de processos.

La nostra entitat és una de les cinc entitats proveïdores de salut que es troben involucrades: Althaia-Xarxa Assistencial Universitària de Manresa, Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, Germanes hospitalàries Benito Menni CASM de Sant Boi i la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell. El projecte forma part dels projectes transformadors que potencien la innovació en el marc del SISCAT i es compta amb el suport tècnic de la Unitat de Gestió de projectes de la Unió Catalana d’Hospitals.

Iatrogènia farmacològica en el pacient geriàtric

juny 10, 2024

La iatrogènia o iatrogènesis farmacològica, també anomenada reacció adversa medicamentosa (RAM) és definida per l’Organització Mundial de la Salut com “qualsevol reacció nociva i no desitjada provocada, o que es sospiti que es deu, a un medicament, independentment del seu ús”. Aquestes inclouen les reaccions secundàries a un error de medicació (inclús per omissió) i els usos no conformes als termes d’autorització, com l’ús indegut o l’abús del medicament.

La iatrogènia farmacològica és una de les incidències que, desafortunadament, apareix amb més freqüència en el pacient geriàtric, ja que per la seva morbiditat i pluripatologia, acostumen a estar en tractament amb diferents fàrmacs. En els pacients de més de 70 anys, el 10-20% dels ingressos a urgències estarien en part o totalment lligats a les RAM, mentre que en pacients de més de 85 anys, serien un 25% dels ingressos. A més, s’estima que els accidents iatrogènics de les persones grans serien evitables entorn del 50% de manera global.

Les RAM als pacients geriàtrics són doncs més freqüents, més costoses, i també més evitables que les dels pacients més joves. Així, la iatrogènia es presenta com un dels problemes més rellevants de la pràctica diària, tant en l’àmbit comunitari com en el residencial o l’hospitalari, que requereix una atenció especial per part dels professionals.

Per a tractar-lo comptem amb Óscar Miranda, metge geriatre i director Assistencial de l’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell, que ens presenta de forma entenedora les característiques i implicacions d’aquest fenomen, així com les estratègies clau per evitar les reaccions adverses.

Alguns punts importants de la ponència sobre iatrogènia farmacològica:

Reaccions farmacològiques més freqüents.
El concepte ‘iatrogenic disability’.
Les característiques del pacient geriàtric pluripatològic.
Com funciona la ‘iatrogènesis en cascada’.
Exemples de fàrmacs i síndromes geriàtrics.
Interaccions medicamentoses freqüents.
Un exemple de cascada de la prescripció.
Moments més freqüents d’errors de medicació.
Estratègies per reduir la iatrogènia farmacològica, com ara evitar les prescripcions potencialment inapropiades (PPI), o la reavaluació.

Ponència a partir del minut 1:05

No et perdis aquesta ponència pràctica, entenedora i de gran valor per la pràctica clínica i assistencial del dia a dia.

Quin és l’impacte del sistema sanitari en el canvi climàtic?

abril 18, 2024

Impacte del sistema sanitari en el canvi climàtic. Crisi climàtica i salut

L’acceleració del canvi climàtic és un fenomen evident, i planteja el repte més gran al qual la humanitat ha hagut de fer front. Davant d’aquesta urgent situació, a Grup Mutuam ens preguntem quin és l’impacte del sistema sanitari en el canvi climàtic, així com les responsabilitats i oportunitats que tenim per a poder mitigar els seus efectes i adaptar-nos millor.

La crisi climàtica és una qüestió global i transversal, que afecta tots els sectors, àmbits i persones. Per això creiem que és un tema summament important per a compartir en el marc de la Formació Continuada en Gerontologia Clínica i Cures Pal·liatives, que organitza la Fundació Mutuam Conviure.

Per a fer-ho, comptem amb un convidat de luxe: el Dr. Josep Maria Antó, investigador sènior de l’Institut de Salut Global de Barcelona, i Catedràtic Emèrit de Medicina a la Universitat Pompeu Fabra. Una ponència de gran valor, basada en l’evidència científica i amb una perspectiva àmplia que explora totes les interseccions entre la crisi climàtica i la salut humana.

Estructura de la ponència

El primer bloc tracta sobre com protegir la salut per la crisi del clima i la biodiversitat, descobrint conceptes com el de salut planetària, els límits planetaris, i les seves interrelacions amb la salut humana.

En el segon, ens endinsem en el rol de la medicina i els serveis de salut en aquest context, repassant diferents articles i estudis científics que apunten l’impacte dels sistemes de salut en les emissions, les necessitats més urgents del sector i la responsabilitat que tenim.

Finalment, en el tercer bloc aterrarem a la pràctica sanitària, coneixent diferents exemples i casos d’èxit d’institucions nacionals i internacionals que treballen amb programes sostenibles i per la petjada de carboni 0.

Una ponència clara i inspiradora que ens ajuda a prendre consciència de la urgència real de la crisi climàtica, així com de la responsabilitat ètica i moral que tenim des dels sistemes sanitaris dels països desenvolupats -ja que el nostre impacte és superior, i la vulnerabilitat a les conseqüències inferior-. Tal com ens recorda el Dr. Josep Maria Antó, citant el Dr. Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l’Organizació Mundial de la Salud (OMS):

“No hi haurà salut humana en el futur si no hi ha salut del planeta.”

Troba la ponència sencera al vídeo!

Dr. Josep Maria Antó, investigador sènior de l’Institut de Salut Global de Barcelona, i Catedràtic Emèrit de Medicina a la Universitat Pompeu Fabra

Els símptomes no motors del Parkinson

març 22, 2024

El Parkinson és una malaltia neurodegenerativa, crònica i de caràcter progressiu, que afecta principalment el sistema nerviós central. És considerada la segona patologia degenerativa més freqüent al món, amb una incidència que augmenta significativament amb l’edat, i malauradament, té una previsió de creixement en els pròxims anys a causa de l’envelliment de la població global.

Donada la seva rellevància, tant per l’alta incidència com per l’impacte en la qualitat de vida de les persones afectades, a Mutuam dediquem un espai de la nostra Formació Continuada 2024 per seguir aprofundint en la clínica del Parkinson. Per a fer-ho, hem convidat el Dr. Oriol Fàbregues, cap de la Unitat de Trastorns del moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital Vall d’Hebrón, i un dels especialistes més destacats del nostre país.

En aquesta ocasió, ens centrem en una temàtica específica: els símptomes no motors del Parkinson. Aquestes manifestacions, menys evidents i visibles que d’altres com els tremolors, la rigidesa, la bradicinèsia o les dificultats de la marxa, són més freqüents del que es pensava anteriorment, i també tenen un fort impacte en la vida de les persones afectades. És per això que volem donar-lis visibilitat, per tal de poder reconèixer-les i donar la millor atenció a les persones afectades.

La malaltia de Parkinson es deu essencialment a la degeneració i mort de les neurones dopaminèrgiques, especialment les situades a la regió de la substància negra del tronc encefàlic, les quals estan relacionades amb el control muscular. No obstant això, avui sabem que no només afecta el sistema dopaminèrgic, sinó que altres sistemes neurotransmissors com el colinèrgic o el noradrenèrgic també poden veure’s afectats, donant lloc als símptomes no motors del Parkinson.

Aquests símptomes no motors abasten una àmplia varietat de trastorns, incloent-hi els neuropsiquiàtrics com les al·lucinacions visuals, la depressió, l’apatia, les crisis d’angoixa, la demència i els trastorns del son; els trastorns disautonòmics com el restrenyiment, la disfàgia i la hipotensió ortostàtica; la disfunció olfactiva; el dolor i els trastorns sensorials; així com els trastorns dermatològics i osteoarticulars.

La ponencia del Dr. Fàbregues ens ofereix una visió completa, comprensible i actual sobre aquesta complexa malaltia, explorant des de les seves causes fins als seus tipus, símptomes associats, evolució, pronòstics i tractaments. Si ets professional sanitari o sanitària, i especialment si treballes amb el col·lectiu de persones grans, no perdis aquesta oportunitat d’ampliar o repassar coneixement sobre el Parkinson i totes les seves afectacions, i especialment els seus símptomes no motors, amb el vídeo complet de la ponència.

Investigant i aprenent podem donar la millor assistència a les persones!

Inici de la ponència: minut 1:24

Títol de la ponència: Simptomatologia no motora de la Malaltia de Parkinson.

Ponent: Dr. Oriol Fàbregues

Públic objectiu: professionals sanitaris generals (metges, enfemers i enfermeres, …) així com població general amb interés per la malaltia. Es tracten temes científics amb un nivell intermig.

Organitza: Fundació Mutuam Coviure

L’abordatge social davant el pacient complex

març 11, 2024

De què parlem quan parlem d’un pacient complex? Des d’un punt de vista mèdic, sovint es redueix la complexitat de la seva patologia – física, orgànica, i intel·lectual -, però, si ampliem una mica el focus, podem anar més enllà. Podrem apreciar com la realitat individual, social i familiar de cada persona té un fort impacte en la seva salut i benestar, i com aquest s’agreuja quan s’hi afegeix una situació de vulnerabilitat, juntament amb el diagnòstic d’una malaltia greu o avançada.

Al Grup Mutuam, defensem sempre l’abordatge integratiu dels nostres pacients i usuaris, així com el treball multidisciplinari de l’equip. Per aquest motiu, comptar amb la ponència d‘Elisabet Barbero, especialista en treball social sanitari i Responsable de cures pal·liatives a l’Institut Català d’Oncologia, ha estat una aposta clau de formació continuada. A través de la seva experiència i expertesa, entenem com l’abordatge social pot contribuir a millorar la qualitat de vida dels pacients i del seu entorn cuidador durant el procés de malaltia, sent un complement essencial de l’atenció sanitària.

Tal com assenyala l’Elisabet, l’actual fragmentació dels sistemes sanitaris no afavoreix les intervencions integradores, sovint fent que el pacient passi d’una àrea assistencial a una altra. No obstant això, els professionals de la salut, juntament amb una ciutadania cada vegada més empoderada i participativa, estan promovent un canvi d’òptica cap a una intervenció molt més centrada en la persona, on es considera al pacient un subjecte actiu dins els seu tractament, i l’entorn cuidador com un element altament valuós per a la cobertura de les seves cures.

Aquest entorn, però, no sempre és l’ideal. A l’exposició, es van desgranant tots els determinants socials, familiars, individuals i econòmics on es desenvolupa la vida del pacient, identificant les variables rellevants a tenir en compte. Les emocions emergents, la comunicació dins de la família (o la falta d’aquesta), els rols, l’ocupació laboral o la situació econòmica, entre altres, formen part d’un complex entramat que determina la capacitat cuidadora de l’entorn i el seu impacte en el pacient complex. En aquest sentit, és essencial treballar en models preventius, més que reactius, per tal d’evitar situacions d’emergència com la sobrecàrrega de les persones cuidadores.

En una societat que sovint ignora la realitat del patiment i que dona l’esquena a les situacions de malaltia i por, aquesta ponència ens ofereix una visió realista però esperançadora sobre la realitat dels pacients complexos, proporcionant una guia per a un abordatge molt més humà i integratiu.

Pots veure la presentació completa al vídeo, fent clic a la segona ponència (comença al minut 1:19)

Intel·ligència artificial: el camí cap al futur de la pràctica clínica

març 7, 2024

“L’Impacte de la Intel·ligència Artificial en la Medicina” presenta una conversa fascinant amb el Dr. Lluís Pareras, un pioner en el camp de la neurocirurgia i soci d’Invivo Capital. Amb una passió palpable per les innovacions mèdiques, el Dr. Pareras ens condueix a través d’un viatge pel futur de la medicina, destacant la convergència de dues forces transcendents del segle XXI: la biologia sintètica i la intel·ligència artificial (IA).

El Dr. Pareras ens recorda que no podem comprendre plenament el panorama sanitari del segle XXI sense reconèixer l’impacte profund de la IA, que ens submergeix en un món de possibilitats emocionants subratllant que, moltes de les innovacions de la IA ja són una realitat present, no un simple futur especulatiu. A més, recalca que tot el que exposa està basat en la ciència, subratllant el lideratge de la ciència en aquest camp.

Un dels temes més provocadors que planteja és el futur en què la IA assumeixi rols mèdics, potser fins i tot superant la precisió humana. Aquest escenari planteja preguntes ètiques profundes sobre com hem d’adaptar-nos i col·laborar amb aquestes tecnologies per millorar el benestar dels pacients. El Dr. Pareras ens desafia a no negar-nos al canvi inevitable, sinó a abraçar-lo i a utilitzar-lo com a eina per avançar en la medicina i la cura de les malalties.

A mesura que avancem cap als propers deu anys, el Dr. Pareras ens convida a reflexionar sobre el rumb que pren la societat i les preocupacions que hem de tenir en compte. Ens insta a considerar com les decisions que prenem ara poden tenir un impacte significatiu en el futur de la medicina i el benestar col·lectiu. En última instància, ens recorda que el canvi és inevitable i que només abraçant-lo amb mentalitat oberta i adaptativa podrem avançar cap a un futur més saludable i prometedor.

Podeu veure la ponència sencera, en el marc del Curs de Formació Continuada en Gerontologia clínica i Cures pal·liatives en el vídeo que trobareu a continuació:

(Comença al minut 11, i a la descripció del vídeo podreu clicar directament.)

Un exemple real d’intel·ligència artificial aplicada al món de la medicina

I per acabar, si teniu curiositat sobre el fascinant món de la intel·ligència artificial aplicada a la medicina, et recomanem aquest vídeo on l’equip d’Invivo Capital posa a prova un model d’IA entrenat per ells amb un examen pensat per a professionals analistes. Una mostra del gran poder de l’intel·ligència artificial aplicada a la pràctica clínica!

Si ets professional, parlem de la importància de cuidar-se per cuidar millor

febrer 7, 2024

L’equip de l’EAPS Mutuam (Equips d’Atenció Psicosocial) – Barcelona, impulsats per la Fundació la Caixa des de fa 15 anys, està format per 13 psicòlogues i sota la direcció de la Dra. Neus Saiz, té un paper essencial en l’atenció a persones en situacions de malalties avançades, complexes o en el final de les seves vides. Amb presència en diversos recursos de la ciutat, des dels Pades de Barcelona ciutat fins a l’Hospital Vall d’Hebrón, aquest equip també es desplega a l’UCP de l’Hospital de Sant Pau, a la Unitat d’Hematoogia i Oncologia de l’Hospital del Mar, a les Residències Collserola, el Molí, el Mercat del Guinardó, Font Florida i a l’HAI Mutuam – Güell.

El programa EAPS acumula més de 15 anys proporcionant atenció integral a pacients i les seves famílies. A més de l’atenció clínica, aquest equip realitza investigacions i activitats docents, amb membres que participen en màsters, postgraus i cursos. El projecte “Final de vida i soledat” destaca com una iniciativa de voluntariat que amplia la comprensió de l’acompanyament en moments crítics. Des del 2019, també s’ha integrat un enfocament especial en el suport als professionals dels equips receptors, reconeixent la prevalença de la síndrome de Burn Out i la fatiga de compassió en l’àmbit de la salut.

La següent sessió clínica exposada per la Meritxell Naudeillo (coordinadora dels Equips EAPS Mutuam) explora la rellevància d’implementar mecanismes de protecció per als professionals de la salut, considerant casos freqüents d’estrès i distrès emocional. La manca d’aquests mecanismes pot conduir a problemes físics, emocionals, conductuals, socials i existencials. En última instància, es destaca la importància d’estar alerta als signes que el nostre cos ens proporciona per detectar i abordar efectivament els desafiaments emocionals.

Noves perspectives amb rehabilitació del pacient institucionalitzat

febrer 7, 2024

En el marc de la 18a Jornada Sociosanitària que va organitzar la Fundació Mutuam Conviure el passat 21 de novembre, la prestigiosa i reconeguda Doctora Montserrat Bernabeu, metgessa especialista en medicina física i rehabilitació i Directora Assistencial i Codirectora de la Fundació Institut Guttmann, va fer una conferència per parlar sobre les noves perspectives amb rehabilitació i sobre la prevenció de la discapacitat associada a l’envelliment.

L’envelliment poblacional planteja nous reptes en el camp de la salut en general i de la rehabilitació en particular. Enfrontem una societat cada vegada més envellida, amb el desenvolupament de patologies, sobretot cerebrals, que es preveu que augmentaran a mesura que la població vagi envellint. La Dra. Montserrat Bernabeu, destaca la importància de dirigir les intervencions cap a la prevenció i el tractament de patologies associades a l’envelliment, especialment les malalties cerebrals en persones de 60 anys o més.

Afrontar aquests reptes implica una transició cap a la prevenció de la discapacitat en la gent gran, posant èmfasi en identificar i abordar els factors de risc abans que es converteixin en patologies incapacitants. Aquest enfocament preventiu resulta fonamental per gestionar els impactes socials i econòmics derivats de l’envelliment de la població així com millorar la qualitat de vida de les persones en general.

Podeu trobar la ponència de la Dra. Montserrat Bernabeu en aquest tram de vídeo de la Jornada Sociosanitària: 12:30 – 1:30:00.

Actualitat en sarcopènia pel Doctor Alfonso Cruz

gener 23, 2024

En el marc de la 18a Jornada Sociosanitària que va organitzar la Fundació Mutuam Conviure el passat 21 de novembre, el prestigiós i reconegut Doctor Alfonso Cruz, especialista mundial en sarcopènia, va fer una conferència per tal d’explicar l’actualitat quant a sarcopènia es refereix.

Tal com el mateix Doctor Alfonso Cruz va definir, la sarcopènia és una malaltia progressiva i generalitzada del múscul esquelètic que s’associa amb un augment del risc a patir conseqüències adverses com ara fractures, incapacitat física i mortalitat.

L’any 2010 es va produir un canvi important en el concepte de sarcopènia, ja que tota la investigació realitzada fins al moment demostrava que tenir baixa massa muscular no prediu els problemes de mobilitat que es donen en persones grans, en canvi, tenir poca força o poca funció muscular si que ho prediu. Quan això va estar clar van sortir diverses definicions a Europa, EUA i Àsia que asseguraven que no podem anomenar sarcopènia al fet de tenir baixa massa muscular perquè això no prediu el que et passarà, sinó que, perquè es doni aquesta patologia, hi ha d’haver baixa massa muscular i baixa funció muscular, normalment definida en termes de força o de rendiment físic. A partir d’aquí va haver-hi un boom enorme en la investigació de la sarcopènia.

Durant la seva ponència el Doctor Alfonso Cruz també va parlar sobre com podem prevenir la sarcopènia i quin tractament podem aplicar en el cas que la patologia ja hagi aparegut. A continuació, la ponència sencera del Doctor Alfonso Cruz.

Podeu trobar la ponència del Dr. Alfonso Cruz en aquest tram de les jornades 3:00:17 – 4:00:00.