La consellera de Salut visita PADES de Grup Mutuam

Consellera Salut i PADES

La consellera de Salut, Alba Vergés, es va reunir divendres passat, amb motiu de la celebració del Dia Mundial de les Cures Pal·liatives, el 12 d’octubre, amb els equips PADES del Grup Mutuam per conèixer de primera mà la seva tasca. Durant la visita, va subratllar la importància de tenir cura de les persones que pateixen una malaltia en fase avançada o  final de vida i d’aconseguir que tinguin la màxima qualitat de vida i confort possible, tenint en compte els seus valors i preferències.

Després de visitar les instal·lacions dels PADES Sant Martí Nord, Manso i Dreta de l’Eixample, Vergés es va reunir amb Emma Costas, directora tècnica dels PADES del Grup Mutuam i Dolors López de Rozas, coordinadora mèdica d’aquests. Tot seguit, va mantenir una trobada amb l’equip del PADES Dreta eixample per conèixer les dinàmiques de funcionament intern i les funcions de cadascun dels professionals en l’atenció d’un pacient. Finalment, la consellera va acompanyar alguns dels seus membres a fer la visita de seguiment d’un dels seus pacients.

El Servei de Farmàcia del Grup Mutuam, present en una jornada de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica

Servei Farmàcia Grup Mutuam

El 9 d’octubre va tenir lloc a Barcelona, la sessió de treball “3ª parada de la ruta de la excel·lència”, sota el títol “Código medicamento” que organitza la Societat Catalana de Farmàcia Clínica, i que en aquesta ocasió va fer parada a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. “Código Medicamento” es un projecte de col·laboració entre el Servei de Farmàcia i el Servei d’Urgències de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que compta amb la implicació de professionals sanitaris de tots els nivells assistencials de l’AIS Dreta. Patricia Amorós, directora tècnica del Servei de Farmàcia de Grup Mutuam, va participar a la “Taula Código Medicamento y Territorio. Grupo EFAD” (Equip de Farmàcia Assistencial Dreta), i va parlar sobre aquest grup-EFAD, i de la oportunitat de conèixer a altres professionals de l’àrea, i els beneficis que això aporta al pacient.

Medicaments d’alt risc en pacients crònics

Medicaments alt risc

Els errors de medicació i les seves conseqüències negatives constitueixen avui en dia un greu problema de salut pública. Les seves repercussions són importants no només des del punt de vista humà, assistencial i econòmic, sinó també perquè generen la desconfiança dels pacients en el sistema, fet que afecta negativament als professionals i les institucions sanitàries.

Les conseqüències clíniques dels errors de medicació en l’àmbit hospitalari són tant o més importants que en l’àmbit ambulatori, a causa de la complexitat i l’agressivitat dels procediments terapèutics als hospitals. Aquest fet queda reflectit a l’estudi ENEAS, el qual destaca que el 37.4% dels esdeveniments adversos detectats en pacients ingressats estan causats per medicaments.

Què vol dir “medicaments d’alt risc”?

Medicaments d’alt risc són aquells que tenen un risc molt elevat de causar danys greus o fins i tot mortals quan es produeix un error en el curs de la seva utilització. Aquesta definició no vol dir que els errors associats a aquests medicaments siguin més freqüents, sinó que, en el cas de produir-se un error, les conseqüències per als pacients acostumen a ser més greus. És per això que els medicaments d’alt risc han de ser objectiu prioritari en tots els programes de seguretat clínica dels hospitals.

L’Institute for Safe Medication Practices (ISMP) va introduir al 1998 el concepte de “medicació d’alt risc”. Va realitzar un estudi en 161 hospitals d’EEUU del qual es va obtenir la conclusió que un número reduït de medicaments causaven la majoria dels errors de medicació amb conseqüències greus per als pacients.  A partir d’aquest estudi i dels casos aportats al sistema voluntari de notificació d’errors de medicació, l’ISMP va elaborar una llista dels medicaments considerats d’alt risc en hospitals que s’ha anat actualitzant periòdicament.

El pacient amb patologies cròniques està sotmès a una elevada polifarmàcia i és especialment vulnerable als errors de medicació, per tant,  iniciatives dirigides a millorar la seguretat de la farmacoteràpia dintre de les estratègies sobre cronicitat podrien beneficiar-se del concepte de medicaments d’alt risc. Aquest fet va provocar que l’ISMP-España publiqués el 2014 una llista de medicaments d’alt risc específica per a pacients crònics (taula 1).

La llista suposa una eina per identificar aquells pacients que poden tenir un major risc de patir danys greus quan es produeix un error amb la seva medicació i en els quals convindria prioritzar la implantació de pràctiques segures per millorar-ne la utilització.

Taula medicaments alt risc
Taula 1. Relació de medicaments d’alt risc en pacients crònics del Instituto para el uso Seguro de los Medicamentos

Com millorar la seguretat quan utilitzem fàrmacs d’alt risc en pacients crònics?

La implantació de pràctiques segures quan utilitzem fàrmacs d’alt risc han de contemplar mesures d’actuació en tots els processos de la cadena d’utilització dels medicaments, des de la prescripció a la dispensació, administració, seguiment del tractament i educació a pacients i cuidadors. Consisteixen fonamentalment en reduir la complexitat, simplificant i estandarditzant els procediments; incorporar barreres o restriccions que limitin o obliguin a realitzar els processos d’una determinada forma; optimitzar els procediments d’informació, etc.

Entre les mesures per millorar la seguretat podem destacar:

  • Aplicar mesures que facin difícil o impossible que es produeixin errors de medicació

La millor manera de prevenir un error és introduir barreres que eliminin o redueixin la possibilitat que es produeixi.

Ex. La utilització de xeringues especials per a l’administració de solucions orals de medicaments que no es puguin connectar amb els sistemes d’administració intravenosa i evitar així que es puguin administrar aquests medicaments per una via equivocada.

  • Utilitzar protocols

Disposar de protocols detallats i explícits disminueix la dependència de la memòria i permet que el personal, sobretot les recents incorporacions, pugui realitzar de manera segura un procés que no li resulti familiar.

  • Revisar la seguretat de les especialitats disponibles a l’hospital

Els medicaments d’alt risc inclosos en la Guia Farmacoterapèutica han de revisar-se de manera contínua per evitar errors ocasionats per noms semblants o aparença similar d’envàs o etiquetat. Si es detecten errors potencials per aquestes causes és convenient prendre mesures com poden ser la retirada o substitució de la Guia Farmacoterapèutica, emmagatzemar-los en llocs diferents o utilitzar etiquetes addicionals que permetin diferenciar-los.

  • Reduir el nombre d’opcions

Disposar d’un elevat nombre d’opcions d’un medicament (dosis, concentracions, volums…) fa que hi hagi major risc d’error. És convenient reduir el nombre de presentacions dels medicaments d’alt risc en la Guia Farmacoterapèutica per disminuir les possibilitats d’error.

  • Utilitzar tècniques de “doble check”

Consisteix en la revisió de la feina feta per una altra persona en aquells processos en els quals es produeixen errors amb més freqüència. Tot el personal és susceptible de cometre errors però la probabilitat de que dues persones cometin el mateix error amb la mateixa medicació i el mateix pacient és molt baixa.

  • Incorporació d’alertes

La incorporació d’alertes en els sistemes d’ajuda a la prescripció electrònica o dispensació d’aquests medicaments que avisin de situacions potencialment perilloses o errònies (interaccions, dosis màximes, durada de tractament, etc.) pot ser de gran ajuda.

  • Educació als pacients

És important proporcionar informació específica sobre els medicaments d’alt risc als pacients i/o cuidadors, que inclogui mesures o precaucions a tenir en compte per evitar els errors més freqüents.

BIBLIOGRAFIA

1.       Agencia de Calidad del Sistema Nacional de Salud. Estudio nacional sobre los efectos adversos ligados a la hospitalización. ENEAS 2005. Informe febrero 2006. Ministerio de Sanidad y Consumo

2.       Instituto para el Uso Seguro de los Medicamentos. Lista de medicamentos de alto riesgo. ISMP-España. Diciembre 2007. Medicamentos alto riesgo.pdf

3.       Institute for Safe Medication Practices. ISMP’s list of high-alert medications. ISMP 2007. http://www.ismp.org/Tools/highalertmedications.pdf

4.       Instituto para el Uso Seguro de los Medicamentos. Prácticas para mejorar la Seguridad de los medicamentós de alto riesgo. Diciembre 2007. Ministerio de Sanidad y Consumo.

5.       Instituto para el Uso Seguro de los Medicamentos. Lista de medicamentos de alto riesgo en pacientes crónicos. ISMP-España. 2014. Relación medicamentos alto riesgo en cronicos.pdf

6.       Instituto para el Uso Seguro de los Medicamentos. Recomendacions para la prevención de errores de medicación. ISMP-España. Boletin nº42. Diciembre 2016. Boletin 42 (Diciembre 2016).pdf

7.       Proyecto MARC. Elaboración de una lista de medicamentos de alto riesgo para los pacientes crónicos. Informe 2014. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales y Igualdad.

Laura Puerta, farmacèutica de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell

L’abordatge de la nutrició en l’ancià fràgil centra la sessió clínica a Mutuam Güell

Mutuam Güell

A finals de setembre a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell ve celebrar-se una sessió clínica sobre “L’abordatge de la nutrició en el pacient gran fràgil”, que va presentar la Dra. Rocio Puig, doctora adjunta del servei d’endocrinologia i nutrició de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau (Barcelona) a la que van assistir metges i metgesses de Grup Mutuam.

La sessió es va centrar en les alteracions més habituals de la gent gran en estat de fragilitat, que poden conduir a la desnutrició, en tant aquesta és un estat de nutrició en el que una deficiència d’energia, proteïnes i altres nutrients, causa efectes adversos mesurables en la composició i funció dels teixits/òrgans, i en el resultat clínic.

La Dra. Puig va parlar també de la incidència de la sarcopènia (pèrdua progressiva de massa muscular esquelètica), de la fragilitat (disminució de la força i de la resistència), del risc nutricional en els pacients d’edats avançades i de la importància de fer valoracions de l’estat nutricional d’aquests pacients.

Auxiliars d’atenció domiciliària: el suport necessari per continuar a casa

Auxiliar SAD

Els auxiliars d’atenció domiciliària són professionals que treballen ajudant les persones que necessiten assistència per desenvolupar activitats de la vida quotidiana o per tenir cura de la llar. Aquest suport permet a molta gent gran poder continuar vivint a casa seva encara que siguin dependents i necessitin ajut per tal de poder exercir la seva autonomia.

Donar l’esmorzar als usuaris, ajudar-los a dutxar-se i vestir-se, sortir a fer la seva compra o algun encàrrec o preparar els àpats són només alguns exemples de les moltes tasques que un auxiliar pot portar a terme. Tot i que generalment la feina té lloc al domicili de la persona que contracta el servei, també pot ser que es desenvolupi en un hospital o en un centre residencial. En aquests casos és habitual que se sol·liciti al professional del servei que faci companyia a l’usuari durant el dia o la nit, que l’ajudi a aixecar-se del llit, passejos, etc. Les tasques demandades poden ser, doncs, molt diverses. Per això, a Mutuam a Casa, el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) de Grup Mutuam, acreditat per la Generalitat de Catalunya, es disposa de personal especialitzat que pugui oferir un servei adaptat a les diferents necessitats. A més a més, periòdicament s’ofereixen als treballadors i treballadores formacions relacionades amb algun aspecte concret de la seva feina, com les mobilitzacions, la cuina o l’atenció a persones amb Alzheimer.

Tanmateix, independentment dels coneixements que es requereixin per donar resposta a les sol·licituds concretes dels diferents perfils de persones ateses, els auxiliars d’atenció domiciliària han de tenir en compte que la interacció amb la persona atesa ha de tenir unes característiques especials. Així, la paciència, la capacitat d’escoltar i conversar, l’habilitat per tractar caràcters molt diferents o la facilitat per entendre què vol l’usuari i saber com adaptar-s’hi són atributs fonamentals per atendre persones grans que, al cap i a la fi, obren la porta de casa seva a un desconegut.

Dit això, cal tenir en compte que en tota relació hi ha un procés d’adaptació. Quan un treballador comença amb un nou usuari, comença un procés de coneixement mutu. Hi ha persones que són receptives, però n’hi ha que no, i és l’auxiliar qui ha de guanyar-se la seva confiança. En general, els agrada que s’adaptin al seu ritme i que siguin afectuosos, però sempre respectant la personalitat de cadascú. Quan no estan acostumats a rebre ajuda per a vestir-se o per a la higiene personal, una qüestió que sovint genera reticències és la de la pèrdua de la intimitat. Passat un temps de servei, tots ho agraeixen molt, i les seves famílies, també.

Veient tot això és fàcil arribar a la conclusió que la professió d’auxiliar

Ruth Rodríguez, auxiliar de Mutuam a casa
Ruth Rodríguez, auxiliar de Mutuam a casa

d’atenció domiciliària és molt vocacional i que és difícil que algú a qui no li agradi pugui prestar un servei de qualitat. La selecció de personal i la supervisió per part de l’equip de coordinació de Mutuam a Casa, sempre en contacte amb els usuaris i amb els treballadors, juga un paper fonamental. No s’ha d’oblidar que aquests professionals desenvolupen la seva feina en un entorn íntim, com és el domicili de l’usuari. Per això alhora de seleccionar aquest perfil professional es busquen persones amb habilitats com l’empatia i la capacitat d’adaptació als canvis que es poden donar, tant en l’usuari com en el entorn.

Per tant, la clau d’un bon servei d’atenció a domicili son, en definitiva, les persones.

Ruth Rodríguez

Auxiliar del SAD i treballadora de Grup Mutuam des de 2006

El PADES de Girona celebra el seu primer aniversari marcant-se nous reptes

Sessió clínica PADES

El Programa d’Atenció Domiciliària i Equip de Suport (PADES) de Girona ha completat durant l’estiu un any de trajectòria. La doctora Cristina Prat, metgessa i coordinadora de l’equip, va ser la responsable de presentar-ne les principals dades d’activitat i els objectius de futur del servei,  en una sessió clínica que es va celebrar el passat 18 de Setembre.

Els equips PADES del Gironès, el Pla de l’Estany i la Selva interior, gestionats per l’ICS, IAS i Grup Mutuam, respectivament, van forjar, a partir d’un pla funcional que es va desenvolupar durant el 2017, una aliança estratègica per cobrir equitativament les necessitats de la població que depèn de les 14 Àrees Bàsiques de la zona. L’objectiu és donar suport al domicili a les persones amb necessitat d’atenció pal·liativa d’una manera integral i integrada i de qualitat mitjançant el treball conjunt i coordinat, amb protocols compartits i un registre comú de les actuacions.

Avui, tots tres equips s’ubiquen a la tercera planta del CAP Güell de Girona i ofereixen la seva atenció de dilluns a divendres de 8 a 18h. El recurs està integrat per tres professionals de medicina a jornada completa, sis d’infermeria també a jornada completa, i un de treball social a temps parcial i, a més, compta amb el suport de l’equip de Mutuam de psicòlogues d’atenció a la cronicitat. Les dades del primer any d’activitat evidencien que la gran majoria dels pacients atesos han estat oncològics i derivats principalment d’hospitals i de l’atenció primària. Sessió clínica PADES

Després del període d’encaix, aquest projecte d’aliança estratègica es planteja com a objectius la millora de la coordinació interna i externa, l’optimització de circuïts de derivació i comunicació, la unificació de protocols i de registres i la posada en comú i integració de formes diferents d’actuacions assistencials, entre d’altres.

“En els tallers de memòria tothom se sent còmode per compartir experiències i sentiments”

Núria López

Núria López, neuropsicòloga de Grup Mutuam

Oblidar el motiu pel qual entrem en una habitació, tenir dificultats per trobar la paraula adient per expressar el que volem, no recordar el nom dels famosos o el títol d’una pel·lícula són situacions que es troben darrera de queixes subjectives que apareixen freqüentment quan ens fem grans i que generen una certa preocupació entre qui els pateix.

Però malgrat sigui habitual, no es tracta de resignar-s’hi passivament, sinó que es poden portar a terme exercicis per orientar la nostra ment a mantenir-la en bona forma. Això és precisament el que es fa als tallers de memòria preventius que Grup Mutuam organitza per a persones majors de 65 anys. “A les trobades es posa en comú què li passa a cadascú i els participants s’adonen que no estan sols amb aquestes dificultats”, relata Núria López, neuropsicòloga de Grup Mutuam i responsable dels seus tallers de memòria.

Dissenyats per professionals de la Neuropsicologia, als tallers, s’hi treballen capacitats com l’atenció, la memòria o el llenguatge. Els beneficis, però, no són només cognitius, també n’hi ha de socials. La neuropsicòloga assegura que “s’hi afavoreix la socialització, s’estableixen dinàmiques grupals i es creen noves amistats”. La metodologia de treball i l’ambient que es procura a les sessions, explica, facilita tot això. No es genera la relació convencional alumnat-professor,  ni hi ha judicis de valor i cadascú s’autocorregeix els exercicis “Es tracta que tothom se senti còmode per compartir les seves experiències i sentiments”, assegura López.

Els tallers són impartits per professionals especialitzats i estan formats per grups de màxim 20 persones que són el més semblants possible des del punt de vista cognitiu. Els tallers tenen una durada de vuit setmanes, durant les quals s’imparteix una sessió de dues hores. Per començar, s’explica als participants què és i com funcionen les diferents funcions cognitives (memòria, atenció…) i com afecten en l’envelliment. A partir d’aquí, es porten a terme diferents tipus d’exercicis i jocs, alguns individuals i d’altres col·lectius. Tanmateix, com recorda la neuropsicòloga, cuidar-se és un hàbit que s’ha d’incorporar a la quotidianitat i no quedar restringit a les aules. Per això, s’anima els participants a fer exercicis també a casa.

La propera edició del taller de memòria serà del 3 al 21 d’octubre. Obert a totes les persones mutualistes de l’entitat, es portarà a terme al Centre Mutuam Collserola (Passeig de la Vall d’Hebron, 159-169 – Metro L3 Mundet), a 15 minuts del centre de Barcelona.

A quins ajuts i serveis públics poden accedir les persones amb dependència?

Serveis i recursos públics

La Cartera de serveis socials és el que determina el conjunt de prestacions de serveis, econòmiques i tecnològiques que integren la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública i és l’instrument que assegura l’accés a les prestacions garantides a la població que les necessiti. Dins d’aquesta cartera, hi ha uns serveis socials especialitzats per a persones amb dependència que es faciliten mitjançant centres i serveis públics o privats concertats degudament acreditats. Per poder-hi accedir cal haver obtingut el reconeixement oficial de la situació de dependència i és el Departament de Treball, Afers socials i Famílies qui els assigna en cada cas a partir del Programa individual d’atenció (PIA), segons la situació personal, l’entorn familiar i la disponibilitat de serveis.

Les ajudes a la dependència poden ser prestacions econòmiques o mitjançant serveis com els d’atenció domiciliària, les residències o els centres de dia. Cal tenir present que el grau de dependència que tingui reconeguda una persona li permetrà accedir a uns recursos públics o a uns altres. Així, per ingressar en una residència és necessari disposar del grau II o III, mentre que per accedir a un centre de dia n’hi ha prou amb un grau I.

Inici del procediment

El primer que ha de fer una persona que vulgui accedir als diferents recursos és presentar una sol·licitud de reconeixement del grau de dependència a qualsevol oficina de registre del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Per obtenir el formulari de sol·licitud o informació relacionada amb les situacions de dependència, la persona es pot dirigir a qualsevol de les oficines dels serveis socials bàsics de l’ajuntament o dels consells comarcals i a les àrees bàsiques de salut (Centres d’Atenció Primària). En cas que estigui ingressada en un centre, pot demanar el formulari a la seva Direcció o  al treballador social. El document també es pot descarregar directament de la web del Departament.

A l’hora de presentar-lo cal adjuntar tot un seguit de documentació: el DNI, el padró (per acollir-se als ajuts es requereix haver residit en territori espanyol com a mínim 5 anys i que almenys 2 d’aquests siguin els immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud), un informe de salut de menys de dos anys en què constin els diagnòstics vinculats a la dependència segons el model que estableix la sol·licitud i les dades bancàries (els serveis i  prestacions de la cartera de dependència es gestionen sota el concepte de copagament i es té en compte la capacitat econòmica de la persona a l’hora d’establir-ne el cost). A més a més, si escau, s’hi pot haver de presentar altres documents, com la sentència d’incapacitació en cas que la persona tingui representant legal, fotocòpia de discapacitat, fotocòpia de la pensió de gran invalidesa, etc.

A partir d’aquí, un professional dels Serveis de Valoració de la Dependència es posarà en contacte amb la persona sol·licitant per acordar una visita al domicili o al centre en què resideix i emetrà la seva valoració. Cal tenir present que, malgrat que la normativa estableix que el termini de valoracions no ha de superar els tres mesos, s’estan produint esperes de vuit mesos tan sols per rebre aquesta visita.  Amb les seves conclusions, la comissió de valoració, que es reuneix periòdicament, emet un informe amb la proposta del grau de dependència. És el Servei d’atenció a les persones dels Serveis Territorials del Departament, però, qui emet, en un termini màxim de tres mesos, la resolució. Aleshores la persona sol·licitant encara ha d’esperar que els serveis socials del seu ajuntament s’hi posin en contacte per elaborar conjuntament el PIA, en què s’establiran els serveis i/o prestacions més adequades a la seva situació. Un cop obert l’expedient, però, se’n podrà demanar la revisió sempre que hi hagi empitjorament de la situació, noves patologies o una millora.

La llarga travessia fins a gaudir del recurs

Tot plegat és un procés que es pot allargar durant un any i mig. Ara bé, segons a quin recurs es vulgui accedir, l’espera no s’acabarà aquí. Un cop obtingut el reconeixement de la dependència, per ingressar en una residència pública, la persona pot apuntar-se fins a 3 llistes d’espera diferents. Tot i així, en la situació actual, pot ser que trigui 3 o 4 anys a obtenir una plaça. N’hi ha que, si es troben en situació d’urgència, prefereixen optar per residències que són més lluny però en què la llista és més curta. D’altres s’apunten a centres privats, però sovint, encara que siguin beneficiaris de l’ajut de prestació vinculada, tenen dificultats per fer front al cost de la plaça.

En el cas de parelles que vulguin entrar al mateix centre, a nivell públic, hi ha el que s’anomena priorització per ingrés matrimonial. Primer hi ha d’entrar un dels membres i, després, des de serveis socials poden fer un informe de priorització pel qual, quan queda una plaça disponible, aquesta seria per a l’altre membre. Com a requisits, tots dos han de tenir el grau II o III de dependència i estar apuntats en la llista d’espera del mateix centre.

En definitiva, ens trobem en una situació en què el recorregut per accedir a una plaça pública és llarg i complex i en què moltes persones no poden assumir els preus de les places privades amb els escassos ajuts públics disponibles. Tot això acaba traduint-se en que moltes famílies acaben posposant tant com poden els ingressos en residències i que aquestes hagin d’atendre una població amb més necessitats.

Marina Ropero

Treballadora Social del Centre Assistencial Mutuam La Creueta

Grup Mutuam

Guia de recomanacions ètiques en l’abordatge de la sexualitat en persones grans

Guia sexualitat residències

La doctora Maribel Esquerdo, presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial (CEA) de Grup Mutuam, va presentar en una sessió clínica la ‘Guia de recomanacions ètiques en l’abordatge de la sexualitat en les persones grans’. El document, elaborat conjuntament amb els professionals de l’entitat Enric Buixadera, Núria Porcel i Anna Escolà, vol donar resposta a la necessitat de fer efectius els drets sexuals dels usuaris i usuàries dels diferents serveis i recursos del Grup i al fet que, entre 2009 i 2017, l’organisme que presideix hagi rebut 67 casos relacionats amb la temàtica.

La nostra societat entén que els drets sexuals formen part de la dignitat, la llibertat i el lliure desenvolupament de la personalitat del éssers humans i que el plaer i l’afecte formen part de les necessitats humanes i contribueixen a la felicitat, a l’augment de l’autoestima i a evitar l’aïllament social i emocional, entre d’altres. Tanmateix, quan les manifestacions d’índole sexual es produeixen en una residència de gent gran, aquestes acostumen a incomodar els treballadors i treballadores i també la resta de persones que hi conviuen.

L’abordatge de les expressions sexuals en entorns institucionalitzats no és fàcil però els professionals hem de crear condicions perquè les persones grans s’hi sentin lliures i no renunciïn a la seva sexualitat. És en aquest context que, des del CEA de Grup Mutuam i mitjançant equips interdisciplinaris amb professionals dels diferents centres i serveis, es decideix impulsar una guia de recomanacions que, des de l’Atenció Centrada en la Persona i els principis de la Bioètica, serveixi com a eina per abordar aquestes qüestions i millorar la qualitat de vida dels residents. Els objectius que es planteja aquest treball són: identificar i analitzar els conflictes ètics que sorgeixen en la pràctica diària a causa de l’expressió de l’afectivitat i la sexualitat, donar resposta al interrogants ètics que això pot plantejar a professionals, famílies i persones grans i promoure les bones pràctiques professionals respecte a l’abordatge d’aquestes necessitats.

Malgrat la sexualitat sigui reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut com un aspecte central de l’ésser humà, existeixen nombroses falses creences respecte a aquesta i la gent gran, com la idea que l’activitat sexual disminueix amb l’edat, que les persones grans no tenen capacitat fisiològica per mantenir relacions, experimentar plaer o despertar desig en altres o, fins i tot, que les que tenen desig sexual són immorals o anormals. En el cas de les que viuen institucionalitzades, a més, existeixen barreres addicionals com la manca de privacitat i l’actitud de professionals, residents i familiars, poblacions diana del nostre treball.

A l’hora d’abordar les expressions sexuals als entorns residencials, el primer que hem de tenir en compte és que cada persona i cada context defineixen una situació única. Per tant, no hi ha solucions genèriques i hem d’evitar donar respostes automàtiques sense reflexió als possibles conflictes que esdevinguin. El que sí que recomana la guia per a tots els casos és fer, primer de tot, una valoració de la capacitat cognitiva i de competència de les persones implicades. Cal tenir present que les persones amb deteriorament cognitiu també tenen necessitats sexuals, encara que tinguin alterada la capacitat de reconèixer-les i satisfer-les adequadament. Aquest deteriorament, però, no les incapacita per consentir el manteniment de relacions sexuals.

Els professionals hem de valorar cada cas atenent a les seves circumstàncies particulars. En això, ens pot ajudar analitzar el risc de la pràctica sexual per a la salut física i psicològica, la capacitat de decisió de les dues parts, els seus valors i històries de vida, a més de la seva opinió i la de les famílies. Partint de la idea que un comportament desinhibit no implica necessàriament una conducta sexual inadequada, hem d’identificar la causa d’aquesta, que pot ser orgànica, farmacològica, una alteració de la conducta, etc. A més, per actuar correctament haurem de tenir en compte en la valoració els principis de la Bioètica: beneficència, autonomia, no maleficència i justícia. En qualsevol cas, hem de vetllar perquè el respecte amb la llibertat dels residents es conjuri amb la protecció de  les persones més vulnerables.

En principi, els professionals han de partir de la premissa que per a considerar un comportament sexual com a inadequat aquest hauria de donar-se en un context social en què no hauria de produir-se. S’ha de tenir clar, així mateix, que totes les persones tenen els mateixos drets i llibertats independentment de la seva orientació sexual i que les organitzacions tenen el deure de promoure la bona convivència entre els residents i el respecte per la diversitat sexual.

La guia fa unes recomanacions genèriques a les institucions per tal de fer efectiu el dret a la sexualitat. Entre aquestes, hi ha, primer de tot, el fet de reconèixer-lo explícitament en els diferents elements comunicatius dirigits als usuaris, com les guies d’acollida, però també incloure preguntes sobre necessitats sexuals en les valoracions professionals, històries de vida, etc. És imprescindible reconèixer explícitament que no s’accepta cap tipus de discriminació sobre l’orientació sexual de les persones. Altres mesures que poden afavorir l’expressió de la sexualitat són la disponibilitat d’indicadors de ‘no molestar’ a les habitacions o d’espais polivalents que ofereixin intimitat a parelles de nova creació o en què un dels dos membres no viuen a la residència. A més a més, caldria promoure un pla de formació sobre sexualitat per als professionals.

D’acord amb la guia, les persones que treballen en les residències haurien de reflexionar sobre aquestes qüestions ens instàncies com, per exemple, els Espais de Reflexió Ètica, reunions interdisciplinàries i preparar-se per abordar els casos amb respecte i discreció. Haurien d’evitar caure amb paternalismes davant les manifestacions sexuals i, quan aquestes són públiques, haurien d’afavorir unes bones pràctiques i no alimentar la sensació d’escàndol, tot vetllant pel respecte mutu. No obstant això, ha de quedar clar que l’atenció sexual dels residents queda fora de les funcions dels professionals i que aquests han d’actuar sempre de manera coordinada i en consens.

Pel que fa a les persones grans, la guia recomana que se’ls ofereixi donar el consentiment per incloure l’abordatge de les necessitats sexuals en les valoracions, històries de vida, PIAI, etc. Així mateix, se’ls pot oferir participar en tallers o xerrades per treballar sobre aspectes relacionats amb la sexualitat. Per la seva part, elles han de respectar les persones amb una orientació sexual diferent.

Per últim, la guia també reserva un espai per als familiars dels residents. Així, recomana que aquests siguin informats des dels primers contactes sobre la política del centre respecte als drets sexuals i que se’ls ofereixi la possibilitat de rebre assessorament sobre aquestes qüestions. Cal tenir present que, si la persona gran no presenta deteriorament cognitiu, la informació sobre la seva sexualitat s’ha de tractar amb ella de manera confidencial, llevat que expressi el contrari.

En definitiva, aquesta guia pretén dotar d’eines a les institucions i equips professionals per abordar una qüestió que, per condicionaments socials i morals, sovint se’ns fa difícil. L’objectiu que hi ha darrera de tot és millorar la qualitat de l’assistència que donem a les persones i recordar, així mateix, que la sexualitat no es jubila.

Dra. Maribel Esquerdo

Metge del PADES Gràcia i presidenta del CEA

Grup Mutuam

L’equip psicològic d’atenció a la cronicitat, present en un congrés nacional a Vitòria

EPAC

En representació de les set psicòlogues que formen l’Equip Psicològic d’Atenció a la Cronicitat (EPAC) de Girona, la psicòloga Nora Cavarischia, va participar en el “IV Congreso Nacional de Psicología”, que es va celebrar a Vitòria, del 21 all 24 de juliol. Aquest congrés va comptar amb gairebé 1.400 presentacions, fet que avala la seva importància i reforça el fet de que la participació de l’EPAC en aquest, ha estat fonamental. El congrés ha reunit a professionals de l’àmbit de la psicologia de tot l’estat, i es van presentar experiències noves i molt interessants.
L’EPAC va presentar un pòster amb discussió oral, en el que es descrivia els dos primers anys (d’abril del 2017 a març del 2019) d’una activitat pionera a Espanya, proposada per iniciativa del Grup Mutuam, amb el suport del CatSalut. Les dades exposades van ser molt significatives i ben acollides. Durant el període analitzat, s’han atès 1593 pacients, familiars o cuidadors, derivats majoritàriament per les UBA (metge i infermera de l’atenció primària), així com per treball social i per les gestores de casos, de l’àrea d’influència d’acció de l’EPAC: Gironès, Selva Interior, Pla de l’Estany i Garrotxa.
L’activitat assistencial global oferta a la població durant el període ha estat de 10.904 intervencions directes, entre visites i seguiments realitzats, tant en los centres d’atenció primària, com en els domicilis o de manera telefònica. S’han realitzat mes de 18 sessions terapèutiques a cuidadors i familiars, per acompanyar-los i donar suport en la seva pròpia cura.
Cal destacar que durant el període analitzat l’EPAC ha realitzat 865 assessoraments a professionals de la primària i 50 sessions de formació/difusió.
L’EPAC, al llarg d’aquest temps ha estat progressivament integrat i reconegut en els àmbits de primària d’influència, convertint-se en un referent per als professionals sanitaris comunitaris, que de forma creixent han anat realitzant una major demanda d’aquest recurs. Des de la seva implementació i fins al moment, la demanda rebuda així com les accions realitzades, posen de manifest la necessitat de l’atenció psicològica a les persones que pateixen malalties cròniques, i els seus cuidadors o familiars, en correspondència amb un model de l’atenció centrada en la persona, que aquest equip està portant a terme dins el seu àmbit d’atenció.