La socialització en la gent gran afavoreix una bona salut emocional i psicològica

Socialitzar gent gran

La socialització és un procés pel qual una persona s’adapta i interioritza el seu entorn i la cultura del grup social on viu en societat incorporant els elements socioculturals que se li posen a l’abast, fent-los propis i establint, en relació a la seva manera de ser, la importància que exerciran en la seva vida quotidiana i que, finalment, col·laboraran a construir la seva identitat.  Hi ha dos tipus de socialització, la primària, que es produeix durant la infantesa, en l’entorn familiar, i la secundària, que ens permet la interiorització de normes concretes de l’entorn social i s’allarga durant tota la vida de l’individu.

La família és el principal agent socialitzador en la primera etapa de la vida, però quan la persona es fa gran continua essent clau mantenir el vincle amb aquesta per tal de poder seguir activa en el món que l’envolta i no restar aïllada de l’entorn.

Així mateix, cal tenir present que quan la persona finalitza la seva etapa laboral no només disminueixen les seves obligacions i tasques dins del món social, sinó que en gran part deixa de relacionar-se amb l’entorn quotidià que, normalment, l’ha acompanyat durant molts anys. Durant aquesta retirada es produeixen molts canvis i pèrdues tant en el funcionament com en el rol de les persones.

Per entendre com afecta tot això a les persones cal tenir en compte dos conceptes: el rol social i l’estatus. Els rols socials són “el conjunt de funcions, comportament, normes i drets definits socialment i cultural que s’esperen que una persona faci o exercici d’acord amb el seu estatus social adquirit o atribuït”.  L’estatus va lligat amb el rol social que tenim, de manera que, quan una persona es fa gran i deixa el món laboral, aquest també es veu afectat la majoria de les vegades. Així que, en la nostra societat, mentre un treballa se sent immers en el món, se sent útil i pot compartir amb els altres les seves idees, aficions, pensaments, però tot canvia sobtadament amb l’arribada de la jubilació.

Diferents estudis han demostrat que el suport social ajuda a mantenir la salut i que, per contra, la jubilació i la solitud augmenten el risc de depressió en la gent gran. Entre els trastorns mentals, la depressió es considera una de les principals causes de discapacitat. De fet, ocupa el quart lloc entre les primeres causes de malaltia.

La jubilació s’ha de veure i entendre com un dol, un procés psicològic com el que s’experimenta després de qualsevol pèrdua, no només davant la mort d’un ésser estimat. Hi ha persones que desitgen assolir la jubilació per poder gaudir d’allò que el seu dia a dia en l’etapa laboralment activa no els ha permès. En canvi, n’hi ha d’altres que tenen resistències i por a la jubilació, perquè no saben què faran amb el nou temps disponible i els fa por afrontar-se a ells mateixos.

El cert és que les persones envelleixen tal i com han viscut la vida, i això està relacionat amb la seva manera de ser i de fer. Si han tingut una bona salut mental i han sabut afrontar els seus problemes, superar les dificultats i adversitats de la vida, i adaptar-se als canvis, en general no els fa cap mena de recança jubilar-se. Però en qualsevol cas, el que s’ha de procurar és que aquest procés no les aboqui a un aïllament social i a una solitud no desitjada, ja que això sí que faria que caiguessin en la malaltia.

És aquí quan cal assenyalar la importància de la socialització de les persones grans. Les relacions interpersonals i la participació social són vitals per seguir proporcionant-los un sentiment d’utilitat i de pertinença, contribuint així al manteniment d’una bona salut emocional i psicològica. Alguns estudis apunten que la implicació social, fins i tot,  endarreriria l’inici de la demència.

Tal i com mostra un estudi publicat a la Revista The Lancet l’any 2000, portat a terme pel Centre de Recerca de Gerontologia d’Estocolm amb una mostra de 1.203 individus de més de 75 anys, en les persones amb una xarxa social pobra o limitada augmenta en un 60 per cent el risc de patir demència.

Per aquest motiu, és important que tots els professionals que treballem amb la gent gran fem una valoració global que inclogui el sentiment de soledat que puguin presentar i que els puguem derivar així als recursos socials de la comunitat i de l’entorn, com centres cívics del barri, espais per a la gent gran, aules d’extensió universitària per a la gent gran… L’objectiu és que puguin seguir socialitzant-se i mantenint un contacte actiu amb la societat.

L’Equip d’Atenció Psicosocial (EAPS) Mutuam Barcelona, impulsat per l’Obra Social ‘la Caixa’ i que actualment coordino, forma part d’un nou projecte anomenat ‘Final de vida i Soledat’. En el marc d’aquesta iniciativa, l’objectiu és sensibilitzar la comunitat en relació al fenomen de la soledat i l’etapa del final de vida i crear xarxa territorial entre les diferents entitats de la comunitat per detectar persones que estan soles, i abordar sobretot aquells casos de soledat no desitjada. Un altre objectiu és posar aquestes persones en contacte amb una persona voluntària que les acompanyi en aquest tram i les ajudi a socialitzar-se amb l’entorn, de manera que evitem que caiguin en depressió, iniciïn un procés de demència o desencadenin cap malaltia relacionada amb aquesta problemàtica social.

En aquest sentit des de Grup Mutuam disposem de l’àrea de gent gran activa, Mutuam Activa, per impulsar el lleure, la cultura, les amistats i fomentar l’envelliment.

 

Meritxell Naudeillo

Psicòloga i coordinadora de l’EAPS Mutuam Barcelona impulsat per l’Obra Social ‘la Caixa’

Grup Mutuam

Voluntariat d’Oncolliga farà acompanyaments a l’HSS Mutuam Güell i als PADES

Conveni Oncolliga

El director de l’Àrea Sanitària de Grup Mutuam, Josep Ballester, i la directora gerent de la Fundació Oncolliga, Núria Casaldàliga, van signar la setmana passada un conveni de col·laboració. Mitjançant aquest, persones voluntàries de la Fundació podran fer tasques d’acompanyament a malalts oncològics de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell o bé atesos pels PADES gestionats per Grup Mutuam a Barcelona. L’acompanyament, que comença el mes de març, es farà o bé al centre o bé al domicili de les persones afectades de càncer.

Busquem voluntaris per acompanyar persones en procés final de vida

Un somriure acompanya EAPS MUTUAM

Ningú he d’estar sol en el procés final de la vida, per això l’Obra Social la Caixa ha confiat als Equips d’Atenció Psicosocial (EAPS) de Barcelona del Grup Mutuam, el projecte “Al final de la vida, un somriure acompanya”, amb l’objectiu de captar voluntaris per acompanyar a persones al Barri de Gràcia de Barcelona que passen per aquest moment difícil de la vida.

Després d’una entrevista amb la coordinadora del projecte, el voluntari passa per un procés de formació orientada a la cura i acompanyament d’aquestes persones, i rep una supervisió constant de la seva tasca per part de les psicòlogues de l’equip.

Si disposes de temps i vols fer-te voluntari, posa’t en contacte amb la coordinadora d’aquest programa, t’esperem!!

Coordinadora: noelia.fernandez@mutuam.com – 630 675 775

Díptic informatiu

El voluntariat en l’acompanyament del pacient avançat

Maria Rufino a la sessió dels EAPS

En el marc del curs “Atenció psicosocial al final de la vida”, Maria Rufino, psicòloga de l’Equip d’Atenció Psicosocial de Mutuam, va impartir una sessió sobre les motivacions de les persones voluntàries i la importància de la seva autocura en el marc dels equips que atenen pacients avançats. La formació, impulsada pels EAPS de Mutuam – la Caixa, té lloc al Palau Macaya.

Sentim a dir sovint que vivim en una societat individualista, en què cadascú va a la seva sense preocupar-se dels altres ni de l’entorn que habita. Tanmateix, les xifres demostren que el voluntariat és un fenomen creixent, del qual participen cada cop més persones i en el qual s’hi van incorporant tasques més diverses. Un dels camps en què ja fa uns anys que trobem voluntaris i voluntàries és en el de l’acompanyament a pacients avançats. L’Associació Espanyola contra el Càncer coordina programes de voluntariat amb malalts que es troben al seu domicili, però també en hospitals o unitats de cures pal·liatives, com és el cas de l’Hospital de Sant Pau o l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, on col·laboren amb els Equips d’Atenció Psicosocial de Mutuam – la Caixa.

Sentir-se bé, ajudar els altres, fer alguna cosa per la societat… Són diversos els motius que porten una persona a dedicar una part del seu temps a acompanyar desinteressadament un desconegut. Si bé és cert que en molts casos la motivació no és altra que voler compartir una estona amb persones que ho estan passant malament, ens podem trobar sovint motius com l’agraïment, que és el que es produeix quan algú ha patit de prop una situació similar a la del pacient i vol retornar el que han fet per ell ajudant una altra persona. Tampoc no és pas estrany que l’acció del voluntari respongui a ferides emocionals pròpies que no han estat sanades i de les quals és possible que ell mateix no sigui conscient. En aquests casos, cal poder treballar-les abans de continuar amb la tasca de voluntariat.  També serà especialment necessari un acompanyament dels voluntaris per part dels responsables dels programes, que hauran de estar pendents del possible patiment o impacte que els generi la tasca que porten a terme.

Selecció i supervisió del voluntariat

Davant d’aquesta varietat de motivacions i de les diferents situacions que se’n poden derivar, pren especial rellevància la selecció inicial dels voluntaris, però també la supervisió un cop comencen a desenvolupar les seves funcions. És important cuidar-los i que es cuidin emocionalment en situacions que els poden impactar. L’autocura consisteix en que el voluntari s’adoni que alguna emoció s’ha activat dins seu i que aprofiti per aprofundir-hi. Pot ser una porta d’entrada que ens serveixi per escoltar la història que hi ha d’aquella emoció i per treballar-la. L’autocura es pot portar a terme mitjançant l’escriptura reflexiva, compartint com ens sentim amb els altres i deixant-nos anar, sent capaços de desconnectar i trobar allò que ens ajuda a evadir-nos, etc. Cada voluntari ha de descobrir la tècnica o tècniques que millor li funcionin per protegir-se.

No obstant això, des de fora, els responsables dels programes dels quals formin part les persones voluntàries i els professionals de l’equip en què col·laboren també han de supervisar-los i saber com se senten, detectant si hi ha cap anomalia. En alguns casos, per exemple, se’ls demana que escriguin correus electrònics explicant com estan vivint l’experiència i se’ls convoca regularment a reunions on es fa una devolució d’aquest seguiment. És una manera d’acompanyar-los en les emocions que estan sentint.

En qualsevol cas, és important que existeixi la figura del coordinador de voluntariat, que ha de procurar, conjuntament amb la resta de professionals, que els voluntaris, tot i que facin funcions molt diferents, es percebin com una part més de l’equip. En aquest sentit, és fonamental que es generi una comunicació fluïda i un clima de confiança.

Sigui com sigui, cal dedicar esforços a tenir cura dels voluntaris i voluntàries, ja que juguen un paper molt important en l’atenció als malalts avançats, ben diferenciat i complementari al que fan els professionals. Esdevenen una glopada d’aire fresc i, per a molts pacients, són la finestra per la qual escapar durant una estona de la malaltia i poder connectar amb altres aspectes de la seva vida.

La Creueta de Sabadell, amb la formació de professionals

Residència Mutuam la Creueta

La Residència Mutuam La Creueta de Sabadell ha rebut, al llarg de 2016, una vintena d’estudiants de diferents àrees sociosanitàries, des d’auxiliar de geriatria i infermeria fins a fisioteràpia, provinents de les diverses entitats i centres formatius de la ciutat amb què col·labora: Escola Jaume Viladoms, IES Ribot i Serra, Universitat Blanquerna, Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, Institut Gerval, Vapor Llonch, etc. El 2017 continuarà acompanyant als alumnes en l’aprenentatge de la professió, aportant l’experiència i coneixements del seu equip.

La residència treballa dia a dia en la formació de nous professionals dels diferents perfils que tenen incidència en el sector de l’atenció a la gent gran i, per això, col·labora amb aquests centres i també amb el Projecte SABA. Aquest programa d’aprenentatge/servei busca integrar l’alumnat de 3r i 4rt d’ESO de diferents IES de Sabadell en tasques de voluntariat en diverses entitats, amb l’objectiu d’acostar-los a diferents realitats i professions.

La Residència Mutuam La Creueta (Sabadell) continua apostant per la formació i el voluntariat amb el Projecte SABA

El 7 de juny, el Centre Residencial Mutuam La Creueta (Sabadell) va estar present a l’acte de Cloenda del Projecte SABA organitzat per l’Ajuntament de Sabadell, en el marc del programa Sabadell Suma, que va estar presidit per Glòria Rubio, Regidora de Participació i Atenció Ciutadana de l’Ajuntament. L’acte va consistir en el reconeixement a les diferents entitats que hi participen, entre elles la Centre Residencial Mutuam La Creueta, a qui es va agrair la seva tasca de formació als alumnes de 3r i 4rt d’ESO que han fet i fan  tasques de voluntariat amb totes aquestes entitats.

El projecte SABA es basa en l’aprenentatge fora de l’aula amb continguts curriculars i s’adreça a nois i noies amb problemes d’aprenentatge que cerquen un medi més adequat pel seu desenvolupament cognitiu. Durant aquest curs escolar, la residència assistida Mutuam la Creueta, ha acollit a 2 alumnes de l’IES Ferran Casablanca i 2 de l’IES Vallès, que ha viscut en 1a persona l’experiència de treballar amb els professionals de la residència de gent gran, conèixer el seu dia a dia, realitzar tasques d’acompanyament i ajuda en les sortides i activitats varies que s’hi han organitzat. L’experiència és doblement positiva, donat que els residents i usuaris del centre han interactuat i establert relacions intergeneracionals.

Veure noticia publicada aquí

 

Guinea Equatorial rebrà material sanitari del Grup Mutuam

Projecte més que paraules

A través de la ONG cristiana”+QS” que promou la salut des d’una perspectiva integral, física, psíquica i espiritual en nuclis marginats de la societat i països subdesenvolupats, el Grup Mutuam, col.labora en el projecte +QPalabras“, que destinarà el material als nens sords d’aquest país.

Un metge vinculat a aquesta ONG va proposar donar material sanitari per destinar-lo a l’atenció de nens sords a Guinea Equatorial. A l’any 2012 es va iniciar la valoració d’un grup de nens a Bata i les col.laboracions d’entitats en aquest projecte no han parat de créixer, ja sigui a base de donacions d’audífons o de formació a pares, mestres i també a professionals sanitaris, de l’entorn d’aquests nens. Ara ha estat el torn de Grup Mutuam, que el mes d’abril d’enguany va fer arribar un camió amb material d’otorinolaringología i ginecología, amb destinació Guinea Equatorial.

 

 

Els EAPS La Caixa reuneixen més de 300 voluntaris a la “Jornada de Voluntaris”.

Voluntariat a Catalunya

El dissabte 5 de març des del Programa d’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de la Fundació la Caixa, es va organitzar una Jornada de voluntaris que formen part d’aquest programa al Caixaforum – Barcelona. Més de 300 voluntaris que atenen a persones amb malalties avançades van assistir-hi, amb l’objectiu de difondre més eines que els facilitin la seva tasca, i destacant la importància del treball en equip. Diferents entitats van exposar les seves experiències amb testimonis molt inspiradors de voluntaris, que segons paraules de Xavier Gómez Batiste, director científic del Programa EAPS de la Fundació la Caixa, són persones “compromeses, comprensives i molt conscients”. Cal destacar la ponència de Cèsar Garcia-Rincón, sociòleg que va parlar sobre “Les eines del voluntariat” i els tres tallers vivencials on varen participar activament tots els assistents a la Jornada. Mutuam, col.labora en aquest projecte amb més d’una vintena de voluntaris que desenvolupen la seva tasca en els equips d’Atenció Psicosocial EAPS de Barcelona i Girona.

 

La Residència Vila-seca amplia més les activitats organitzades amb ajuda de voluntaris

Amb un peu posat al 2016, la Residència Vila-seca de Mutuam, gràcies a un nou conveni de col·laboració amb la Fundació Bancària, un nou grup de voluntaris i voluntàries de l’EspaiCaixa Vila-seca,  col·laboren donant suport  a les activitats culturals, tallers, i altres sortides que aquesta residència geriàtrica de Vila-seca, organitza. En aquest marc, els voluntaris, passen per la residència geriàtrica cada dijous, on lideren i organitzen un entretingut taller de manualitats pels usuaris del centre de dia d’aquesta residència per a gent gran.

 

El Centre Residencial Mutuam La Creueta agraeix als voluntaris la seva tasca, amb motiu del Dia Internacional del Voluntariat

Des de l’Àrea de Participació de l’Ajuntament de Sabadell, que fomenta el voluntariat a la ciutat, amb l’objectiu de commemorar el Dia Internacional del Voluntariat (5 de desembre), han dissenyat una campanya de comunicació entre el 30 i el 5 de desembre a les xarxes socials, per destacar el treball altruista i desinteressat dels voluntaris, amb qui compten i col·laboren de forma habitual moltes entitats sabadellenques, entre les que es troba la Residència Mutuam La Creueta per a gent gran.  Amb aquesta finalitat i seguint les instruccions de la campanya, el Centre Residencial Mutuam La Creueta (Sabadell) es va adherir a aquesta iniciativa, atesa la seva especial sensibilitat per la tasca dels voluntaris amb qui organitzen moltes activitats al centre. Per col·laborar amb aquesta iniciativa van gravat un vídeo de 15 segons que va circular per Facebook i Twitter amb l’etiqueta #ElVoluntariatMouSBD, la setmana del 30/11 al 5/12.

L’eix dorsal d’aquesta acció és sens dubte l’agraïment a tots els voluntaris i voluntàries que treballen cada dia, per fer possibles molts projectes al Centre Residencia Mutuam La Creueta, Sabadell.