Les persones voluntàries tenen un paper molt important a les residències per a gent gran. La seva comesa és crear vincles a través de temps compartit amb les persones que hi viuen al centre. I que millor, que aquesta companyia vingui donada per una persona que ja té a un familiar en la mateixa situació. Per aquest motiu, el Centre Assistencial Mutuam La Creueta ubicat a Sabadell, aposta per involucrar a les famílies en el seu projecte de voluntariat familiar, el qual està dins del marc de la Responsabilitat Social Corporativa del grup.
La Maria Eugènia, qui té al seu pare vivint a La Creueta, explica com és la seva experiència i tot el que li aporta ser voluntària al centre. Perquè no només comporta implicar-se amb la gent gran sinó amb la vida del centre i l’equip professional. El que més destaca és que, el millor regal que podem fer és regalar el nostre temps, no costa res i per a les persones que ho reben significa molt.
Si vols ser voluntari al Centre Assistencial Mutuam La Creueta, posa’t en contacte amb: Rosa Torró, educadora social | rosa.torro@mutuam.com
La vellesa, la soledat, les pèrdues emocionals i físiques associades a l’edat, el procés de dol o la mort són qüestions a les quals la societat occidental acostuma a donar l’esquena o, fins i tot, a estigmatitzar. Per això, amb l’objectiu de sensibilitzar i conscienciar la població sobre aquestes temàtiques, es va posar en marxa el Programa Final de Vida i Soledat. D’aquesta manera es pretén aconseguir societats més amables i solidàries i amb una visió més generosa cap a un segment de la població cada cop més ampli, el de la gent gran.
Aquest programa s’aixopluga sota el paraigües de l’Obra Social de La Caixa, gestionat pel Grup Mutuam, i té com a àmbit d’actuació al districte de Gràcia. El lideratge el porta a terme la doctora Neus Saiz, juntament amb la coordinació i la gestió de Meritxell Naudeillo, psicòloga i infermera de professió. La responsable de la implementació del programa en el territori és Cristina Paez, treballadora social. Aquest programa consta de dues parts principals i vertebradores: la intervenció comunitària i la gestió del voluntariat.
En relació a la primera, la iniciativa està present, com una entitat més, en totes les plataformes comunitàries del districte per intentar construir un enxarxat real que atengui les necessitats de la població fràgil i vulnerable major de 65 anys. Conjuntament amb les entitats més properes a aquestes persones en situació de vulnerabilitat, el programa detecta quines poden ser les seves necessitats i els dona eines per intentar solucionar-les. A l’Hospital Mutuam Güell, les professionals de l’EAPS, juntament amb l’equip multidisciplinar del qual formen part, fan una entrevista per saber si les persones tenen algun tipus d’acompanyament familiar, d’amics o veïns i als que no en tenen els ofereixen el servei de voluntariat. En aquest sentit, cal assenyalar que el programa pretén acompanyar la soledat subjectiva, ja que no tothom que està sol se sent sol ni tothom que té companyia se sent acompanyat.
Una de les eines amb què treballem la sensibilització són els tallers i les conferències que impartim a nivell comunitari des de diferents equipaments del barri i dirigides a tothom. L’altra eina és la formació del voluntariat, que, per una banda, pretén fomentar aquest tipus de participació comunitària i, per l’altra, busca sensibilitzar i anar formant persones per entendre millor les característiques de la vellesa i de la soledat. Totes les persones que s’apunten a fer de voluntàries en aquest programa, i que poden arribar derivades d’altres entitats o venir per iniciativa pròpia, han de seguir un pla de formació. Aquest és impartit per Cristina Páez, responsable del programa, i les psicòlogues dels EAPS. La formació consta d’una sessió al mes durant tot un any, on es donen a conèixer nocions i conceptes de la funció del voluntariat. També se’ls forma sobre l’abordatge dels pacients en cures pal·liatives, l’abordatge de les emocions pròpies, dels pacients i familiars atesos i sobre com acompanyar els pacients durant el procés de morir, entre d’altres. A causa de la Covid, la formació s’ha adaptat a format telemàtic.
A més de la formació, el programa inclou una tasca de supervisió mensual del voluntaris i voluntàries, en què es valora l’impacte que té en ells i elles la tasca d’acompanyament en final de vida que porten a terme. Algunes persones voluntàries es troben amb realitats socials i personals que mai hauiren imaginat i això genera un fort impacte emocional i personal. Per exemple, n’hi ha que manifesten que mai a la vida s’haguessin imaginat que hi hagués situacions socials tan fràgils i vulnerables com les d’algunes persones a qui acompanyen.
L’objectiu d’aquest espai de revisió i reflexió de la tasca realitzada és el de donar un sentit i un significat a l’impacte emocional que reben i valorar quines eines se’ls ha de donar perquè entenguin millor la situació. Les dues línies, formació i supervisió, són indispensables i cal que les persones voluntàries ho tinguin en compte pel que fa a les hores de dedicació totals.
El voluntariat, en el marc del Programa Final de Vida i Soledat, té tres àmbits d’actuació: l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell; els domicilis, lligat al programa PADES del districte de Gràcia; i les quatre residències de Grup Mutuam a la ciutat de Barcelona (Molí-Via Favència, Mercat del Guinardó, Font Florida i Mutuam Collserola).
En relació al perfil de les persones voluntàries, és molt divers, tant pel que fa a les edats com a la formació o el tipus de professió que desenvolupen o han desenvolupat. Així, s’hi troben mestresses de casa, advocats, economistes, metges, jubilats o prejubilats, etc. Quant a gènere, hi ha una mica més de dones que d’homes, però la diferència és molt petita si tenim en compte que tradicionalment han estat elles les que han exercit el rol de cuidadores. Tanmateix, observem que els homes, i sobretot els joves, estan veient en aquesta atenció a l’altre un factor d’enriquiment humà i de descobriment de la satisfacció de cuidar de l’altre.
En general, veiem que en el voluntariat predomina una tipologia de persona sensible, solidària i generosa que troba en aquesta acció una manera d’enriquir el seu temps lliure. De fet, una de les coses que s’emporten des del principi de la seva pràctica assistencial és la vivència que, més enllà del que donen, reben molt. I és que, psicològicament i relacionalment, quan l’ésser humà cuida d’un altre alimenta les seves mancances i els seus buits emocionals i personals. És a dir, que quan cuidem d’un altre sense un intercanvi lucratiu ens estem nodrint i enriquint relacionalment i emocional.
Arran de la pandèmia, una de les coses positives que s’ha generat és que s’han legitimat els llaços d’ajuda mútua, les relacions veïnals i les intergeneracionals. S’ha posat de manifest la necessitat d’allò solidari, comunitari, tribal. Moltes persones s’han ofert com a voluntàries després de constatar tot això.
Dins del projecte ‘Final de Vida i Soledat’ de l’Obra Social La Caixa coordinat per l’Equip d’Atenció Psicosocial (EAPS) Mutuam Barcelona, es van establir diversos objectius per assolir a través d’un ‘Pla de Formació del Voluntariat’, al llarg del 2021-22.
La finalitat d’aquest pla de formació és adquirir eines per desenvolupar la tasca de voluntari i obtenir coneixements especialitzats. D’aquesta manera es podrà dur a terme l’acompanyament i el suport emocional a persones malaltes, en situació de final de vida i amb un intens sentiment de soledat. Donades les característiques d’aquest grup de la població cal que la persona voluntària rebi la màxima formació específica i especialitzada per a poder-la atendre amb el màxim nivell de cura i alta qualitat assistencial.
El pla de formació està estructurat per sessions mensuals iniciades al maig i organitzades per la coordinadora del programa, Cristina Páez. Aquestes van dirigides a les persones voluntàries del programa ’Final de Vida i Soledat’ coordinat per Mutuam, i en determinades ocasions es compta amb la participació de voluntaris d’altres projectes com el de la Creu Roja o de l’entorn comunitari. Les primeres sessions s’han realitzat de manera virtual, i quan les recomanacions del Departament de Salut ho permetin, la intenció és que passin a format presencial.
El contingut de les sessions va des de conèixer tècniques per acompanyar situacions relacionals difícils com els silencis, la negació o el plor, fins a familiaritzar-se amb el concepte de pèrdua relacional o aproximar a la persona voluntària al tema de la mort. Les sessions que ja s’han portat a terme han estat un èxit, ja que estan ajudant a les persones voluntàries a saber com afrontar les situacions que es troben a l’hora de fer un acompanyament.
La socialització és un procés pel qual una persona s’adapta i interioritza el seu entorn i la cultura del grup social on viu en societat incorporant els elements socioculturals que se li posen a l’abast, fent-los propis i establint, en relació a la seva manera de ser, la importància que exerciran en la seva vida quotidiana i que, finalment, col·laboraran a construir la seva identitat. Hi ha dos tipus de socialització, la primària, que es produeix durant la infantesa, en l’entorn familiar, i la secundària, que ens permet la interiorització de normes concretes de l’entorn social i s’allarga durant tota la vida de l’individu.
La família és el principal agent socialitzador en la primera etapa de la vida, però quan la persona es fa gran continua essent clau mantenir el vincle amb aquesta per tal de poder seguir activa en el món que l’envolta i no restar aïllada de l’entorn.
Així mateix, cal tenir present que quan la persona finalitza la seva etapa laboral no només disminueixen les seves obligacions i tasques dins del món social, sinó que en gran part deixa de relacionar-se amb l’entorn quotidià que, normalment, l’ha acompanyat durant molts anys. Durant aquesta retirada es produeixen molts canvis i pèrdues tant en el funcionament com en el rol de les persones.
Per entendre com afecta tot això a les persones cal tenir en compte dos conceptes: el rol social i l’estatus. Els rols socials són “el conjunt de funcions, comportament, normes i drets definits socialment i cultural que s’esperen que una persona faci o exercici d’acord amb el seu estatus social adquirit o atribuït”. L’estatus va lligat amb el rol social que tenim, de manera que, quan una persona es fa gran i deixa el món laboral, aquest també es veu afectat la majoria de les vegades. Així que, en la nostra societat, mentre un treballa se sent immers en el món, se sent útil i pot compartir amb els altres les seves idees, aficions, pensaments, però tot canvia sobtadament amb l’arribada de la jubilació.
Diferents estudis han demostrat que el suport social ajuda a mantenir la salut i que, per contra, la jubilació i la solitud augmenten el risc de depressió en la gent gran. Entre els trastorns mentals, la depressió es considera una de les principals causes de discapacitat. De fet, ocupa el quart lloc entre les primeres causes de malaltia.
La jubilació s’ha de veure i entendre com un dol, un procés psicològic com el que s’experimenta després de qualsevol pèrdua, no només davant la mort d’un ésser estimat. Hi ha persones que desitgen assolir la jubilació per poder gaudir d’allò que el seu dia a dia en l’etapa laboralment activa no els ha permès. En canvi, n’hi ha d’altres que tenen resistències i por a la jubilació, perquè no saben què faran amb el nou temps disponible i els fa por afrontar-se a ells mateixos.
El cert és que les persones envelleixen tal i com han viscut la vida, i això està relacionat amb la seva manera de ser i de fer. Si han tingut una bona salut mental i han sabut afrontar els seus problemes, superar les dificultats i adversitats de la vida, i adaptar-se als canvis, en general no els fa cap mena de recança jubilar-se. Però en qualsevol cas, el que s’ha de procurar és que aquest procés no les aboqui a un aïllament social i a una solitud no desitjada, ja que això sí que faria que caiguessin en la malaltia.
És aquí quan cal assenyalar la importància de la socialització de les persones grans. Les relacions interpersonals i la participació social són vitals per seguir proporcionant-los un sentiment d’utilitat i de pertinença, contribuint així al manteniment d’una bona salut emocional i psicològica. Alguns estudis apunten que la implicació social, fins i tot, endarreriria l’inici de la demència.
Tal i com mostra un estudi publicat a la Revista The Lancet l’any 2000, portat a terme pel Centre de Recerca de Gerontologia d’Estocolm amb una mostra de 1.203 individus de més de 75 anys, en les persones amb una xarxa social pobra o limitada augmenta en un 60 per cent el risc de patir demència.
Per aquest motiu, és important que tots els professionals que treballem amb la gent gran fem una valoració global que inclogui el sentiment de soledat que puguin presentar i que els puguem derivar així als recursos socials de la comunitat i de l’entorn, com centres cívics del barri, espais per a la gent gran, aules d’extensió universitària per a la gent gran… L’objectiu és que puguin seguir socialitzant-se i mantenint un contacte actiu amb la societat.
L’Equip d’Atenció Psicosocial (EAPS) Mutuam Barcelona, impulsat per l’Obra Social ‘la Caixa’ i que actualment coordino, forma part d’un nou projecte anomenat ‘Final de vida i Soledat’. En el marc d’aquesta iniciativa, l’objectiu és sensibilitzar la comunitat en relació al fenomen de la soledat i l’etapa del final de vida i crear xarxa territorial entre les diferents entitats de la comunitat per detectar persones que estan soles, i abordar sobretot aquells casos de soledat no desitjada. Un altre objectiu és posar aquestes persones en contacte amb una persona voluntària que les acompanyi en aquest tram i les ajudi a socialitzar-se amb l’entorn, de manera que evitem que caiguin en depressió, iniciïn un procés de demència o desencadenin cap malaltia relacionada amb aquesta problemàtica social.
En aquest sentit des de Grup Mutuam disposem de l’àrea de gent gran activa, Mutuam Activa, per impulsar el lleure, la cultura, les amistats i fomentar l’envelliment.
Meritxell Naudeillo
Psicòloga i coordinadora de l’EAPS Mutuam Barcelona impulsat per l’Obra Social ‘la Caixa’
El director de l’Àrea Sanitària de Grup Mutuam, Josep Ballester, i la directora gerent de la Fundació Oncolliga, Núria Casaldàliga, van signar la setmana passada un conveni de col·laboració. Mitjançant aquest, persones voluntàries de la Fundació podran fer tasques d’acompanyament a malalts oncològics de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell o bé atesos pels PADES gestionats per Grup Mutuam a Barcelona. L’acompanyament, que comença el mes de març, es farà o bé al centre o bé al domicili de les persones afectades de càncer.
Ningú he d’estar sol en el procés final de la vida, per això l’Obra Social la Caixa ha confiat als Equips d’Atenció Psicosocial (EAPS) de Barcelona del Grup Mutuam, el projecte “Al final de la vida, un somriure acompanya”, amb l’objectiu de captar voluntaris per acompanyar a persones al Barri de Gràcia de Barcelona que passen per aquest moment difícil de la vida.
Després d’una entrevista amb la coordinadora del projecte, el voluntari passa per un procés de formació orientada a la cura i acompanyament d’aquestes persones, i rep una supervisió constant de la seva tasca per part de les psicòlogues de l’equip.
Si disposes de temps i vols fer-te voluntari, posa’t en contacte amb la coordinadora d’aquest programa, t’esperem!!
En el marc del curs “Atenció psicosocial al final de la vida”, Maria Rufino, psicòloga de l’Equip d’Atenció Psicosocial de Mutuam, va impartir una sessió sobre les motivacions de les persones voluntàries i la importància de la seva autocura en el marc dels equips que atenen pacients avançats. La formació, impulsada pels EAPS de Mutuam – la Caixa, té lloc al Palau Macaya.
Sentim a dir sovint que vivim en una societat individualista, en què cadascú va a la seva sense preocupar-se dels altres ni de l’entorn que habita. Tanmateix, les xifres demostren que el voluntariat és un fenomen creixent, del qual participen cada cop més persones i en el qual s’hi van incorporant tasques més diverses. Un dels camps en què ja fa uns anys que trobem voluntaris i voluntàries és en el de l’acompanyament a pacients avançats. L’Associació Espanyola contra el Càncer coordina programes de voluntariat amb malalts que es troben al seu domicili, però també en hospitals o unitats de cures pal·liatives, com és el cas de l’Hospital de Sant Pau o l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, on col·laboren amb els Equips d’Atenció Psicosocial de Mutuam – la Caixa.
Sentir-se bé, ajudar els altres, fer alguna cosa per la societat… Són diversos els motius que porten una persona a dedicar una part del seu temps a acompanyar desinteressadament un desconegut. Si bé és cert que en molts casos la motivació no és altra que voler compartir una estona amb persones que ho estan passant malament, ens podem trobar sovint motius com l’agraïment, que és el que es produeix quan algú ha patit de prop una situació similar a la del pacient i vol retornar el que han fet per ell ajudant una altra persona. Tampoc no és pas estrany que l’acció del voluntari respongui a ferides emocionals pròpies que no han estat sanades i de les quals és possible que ell mateix no sigui conscient. En aquests casos, cal poder treballar-les abans de continuar amb la tasca de voluntariat. També serà especialment necessari un acompanyament dels voluntaris per part dels responsables dels programes, que hauran de estar pendents del possible patiment o impacte que els generi la tasca que porten a terme.
Selecció i supervisió del voluntariat
Davant d’aquesta varietat de motivacions i de les diferents situacions que se’n poden derivar, pren especial rellevància la selecció inicial dels voluntaris, però també la supervisió un cop comencen a desenvolupar les seves funcions. És important cuidar-los i que es cuidin emocionalment en situacions que els poden impactar. L’autocura consisteix en que el voluntari s’adoni que alguna emoció s’ha activat dins seu i que aprofiti per aprofundir-hi. Pot ser una porta d’entrada que ens serveixi per escoltar la història que hi ha d’aquella emoció i per treballar-la. L’autocura es pot portar a terme mitjançant l’escriptura reflexiva, compartint com ens sentim amb els altres i deixant-nos anar, sent capaços de desconnectar i trobar allò que ens ajuda a evadir-nos, etc. Cada voluntari ha de descobrir la tècnica o tècniques que millor li funcionin per protegir-se.
No obstant això, des de fora, els responsables dels programes dels quals formin part les persones voluntàries i els professionals de l’equip en què col·laboren també han de supervisar-los i saber com se senten, detectant si hi ha cap anomalia. En alguns casos, per exemple, se’ls demana que escriguin correus electrònics explicant com estan vivint l’experiència i se’ls convoca regularment a reunions on es fa una devolució d’aquest seguiment. És una manera d’acompanyar-los en les emocions que estan sentint.
En qualsevol cas, és important que existeixi la figura del coordinador de voluntariat, que ha de procurar, conjuntament amb la resta de professionals, que els voluntaris, tot i que facin funcions molt diferents, es percebin com una part més de l’equip. En aquest sentit, és fonamental que es generi una comunicació fluïda i un clima de confiança.
Sigui com sigui, cal dedicar esforços a tenir cura dels voluntaris i voluntàries, ja que juguen un paper molt important en l’atenció als malalts avançats, ben diferenciat i complementari al que fan els professionals. Esdevenen una glopada d’aire fresc i, per a molts pacients, són la finestra per la qual escapar durant una estona de la malaltia i poder connectar amb altres aspectes de la seva vida.
La Residència Mutuam La Creueta de Sabadell ha rebut, al llarg de 2016, una vintena d’estudiants de diferents àrees sociosanitàries, des d’auxiliar de geriatria i infermeria fins a fisioteràpia, provinents de les diverses entitats i centres formatius de la ciutat amb què col·labora: Escola Jaume Viladoms, IES Ribot i Serra, Universitat Blanquerna, Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, Institut Gerval, Vapor Llonch, etc. El 2017 continuarà acompanyant als alumnes en l’aprenentatge de la professió, aportant l’experiència i coneixements del seu equip.
La residència treballa dia a dia en la formació de nous professionals dels diferents perfils que tenen incidència en el sector de l’atenció a la gent gran i, per això, col·labora amb aquests centres i també amb el Projecte SABA. Aquest programa d’aprenentatge/servei busca integrar l’alumnat de 3r i 4rt d’ESO de diferents IES de Sabadell en tasques de voluntariat en diverses entitats, amb l’objectiu d’acostar-los a diferents realitats i professions.
El 7 de juny, el Centre Residencial Mutuam La Creueta(Sabadell) va estar present a l’acte de Cloenda del Projecte SABA organitzat per l’Ajuntament de Sabadell, en el marc del programa Sabadell Suma, que va estar presidit per Glòria Rubio, Regidora de Participació i Atenció Ciutadana de l’Ajuntament. L’acte va consistir en el reconeixement a les diferents entitats que hi participen, entre elles la Centre Residencial Mutuam La Creueta, a qui es va agrair la seva tasca de formació als alumnes de 3r i 4rt d’ESO que han fet i fan tasques de voluntariat amb totes aquestes entitats.
El projecte SABA es basa en l’aprenentatge fora de l’aula amb continguts curriculars i s’adreça a nois i noies amb problemes d’aprenentatge que cerquen un medi més adequat pel seu desenvolupament cognitiu. Durant aquest curs escolar, la residència assistida Mutuam la Creueta, ha acollit a 2 alumnes de l’IES Ferran Casablanca i 2 de l’IES Vallès, que ha viscut en 1a persona l’experiència de treballar amb els professionals de la residència de gent gran, conèixer el seu dia a dia, realitzar tasques d’acompanyament i ajuda en les sortides i activitats varies que s’hi han organitzat. L’experiència és doblement positiva, donat que els residents i usuaris del centre han interactuat i establert relacions intergeneracionals.
A través de la ONG cristiana”+QS” que promou la salut des d’una perspectiva integral, física, psíquica i espiritual en nuclis marginats de la societat i països subdesenvolupats, el Grup Mutuam, col.labora en el projecte “+QPalabras“, que destinarà el material als nens sords d’aquest país.
Un metge vinculat a aquesta ONG va proposar donar material sanitari per destinar-lo a l’atenció de nens sords a Guinea Equatorial. A l’any 2012 es va iniciar la valoració d’un grup de nens a Bata i les col.laboracions d’entitats en aquest projecte no han parat de créixer, ja sigui a base de donacions d’audífons o de formació a pares, mestres i també a professionals sanitaris, de l’entorn d’aquests nens. Ara ha estat el torn de Grup Mutuam, que el mes d’abril d’enguany va fer arribar un camió amb material d’otorinolaringología i ginecología, amb destinació Guinea Equatorial.
93 380 09 70
