“Posar-me un equip de protecció em va permetre ser conscient del gran esforç que fan les auxiliars i infermeres quan treballen”

Usuària i familiar Residència Vila-seca

Maria Àngels Ponce, filla d’una usuària de la Residència Vila-seca

La Maria Àngels ha viscut en primera persona la fins fa poc inimaginable situació de no poder visitar un familiar ingressat en un centre per a gent gran. Es tracta de la seva mare, la Carme Ferrando, a qui a causa de les mesures de restricció contra la propagació de la COVID-19 no va poder veure en persona durant gairebé tres mesos. La Carme va néixer el 1920 i des del 2013 viu a la Residència Vila-seca del Grup Mutuam, a tocar de casa de la seva filla, que la pot veure des de la finestra. Una salut envejable va impedir que aquesta vila-secana de soca-rel trepitgés cap hospital fins als 80 anys, però ja fa més d’una dècada que pateix una demència que, en el moment de l’ingrés, ja estava en una fase molt avançada. «La mort del meu pare la va afectar bastant i es va accelerar el seu deteriorament», recorda la Maria Àngels, que aleshores vivia a casa. Les dificultats de mobilitat que patia i el fet de no disposar d’habitatge adaptat van convèncer la filla que el millor per a la Carme era que visqués en una residència. «Ella no va ser gaire conscient de l’ingrés, però com que tenia problemes per moure’s, li vam dir que allà l’ajudarien amb exercicis que no podíem fer a casa», explica la Maria Àngels. 

La seva mare es va adaptar bé i admet que el canvi va ser més costós per a ella, però que s’hi va haver d’habituar: «soc filla única i em feia mal, però a poc a poc vam anar veient que l’espai estava molt bé i que podíem anar-hi a veure-la sempre que volguéssim». Com que la Maria Àngels encara treballava i tenia uns horaris força imprevisibles, la treballadora que els oferia suport a casa amb la mare també va continuar assistint-la a la residència, on anava per donar-li l’esmorzar, el dinar i el sopar. «A més, jo hi anava cada tarda», explica l’entrevistada, que admet que paulatinament es va acostumar a la nova rutina.  

La tranquil·litat que l’ha acompanyat durant tots aquests anys es va veure truncada per l’inici de la pandèmia causada per la Covid-19 i pel confinament. «Recordo que el 10 de març ja em van dir que restringien les visites a una sola persona i en uns horaris determinats, però dos dies després em van informar que ja no se’n permetien». Malgrat l’angoixa i la tristesa que la van envaïr al principi, assegura que la bona comunicació amb la residència la va ajudar. «Des dels primers dies, fèiem videotrucades i, com que la veia bé, em tranquil·litzava», relata. A més, la directora va crear un grup de difusió per a familiars, que va permetre que en tot moment tinguessin informació de les accions que es portaven a terme. Així va ser com la Maria Àngels va anar acceptant la situació. 

Uns dies després, però, la van trucar de la residència per informar-la que la seva mare tenia febrícula i que la deixarien a l’habitació en observació. Com que en un parell de dies va estar millor, no li va donar gaire importància, però quan a finals de març es va confirmar el primer cas de Covid-19 a la residència i ella va tornar a tenir febre es va espantar.  A la Carme la van passar a la planta 2 de la Residència Vila-seca junt amb altres residents que tenien els mateixos símptomes.  A partir d’aquell moment, relata l’entrevistada, «el contacte va ser constant». Malgrat que eren uns dies complicats al centre, va tenir sempre accés telefònic a la infermera i informació directa de com anava tot. La prova PCR no li van poder fer fins a principis d’abril i, en pocs dies, es va saber que el resultat era positiu. «Llavors em va caure el cel al damunt, perquè sabia que hi havia persones que havien mort d’això», recorda la Maria Àngels. I afegeix: «la situació em va servir per fer un exercici de serenor i per a aprendre a deixar-ho tot en la mà de Déu i dels professionals de la residència, que sé que han fet tot el que han pogut». 

La Maria Àngels assegura que només té paraules d’agraïment per a l’equip professional de la Residència Vila-seca, un col·lectiu que va rebre mostres de suport per part de molts familiars durant el confinament, alguns dels quals penjaven pancartes amb missatges davant del centre. «Hi va haver empreses del municipi que van fer donacions de materials i un col·lectiu de dones del barri de La Plana que va confeccionar mascaretes», subratlla l’entrevistada, que no vol que passi per alt l’empatia que es va generar entre tothom. 

A causa de la Covid, la Carme va estar tot el mes d’abril delicada i va perdre pes. «En una de les videoconferències la vaig veure molt deteriorada i vaig trucar a la infermera, que em va tranquil·litzar», explica la filla, que assegura que la comunicació constant la feia estar assossegada dintre de la intranquil·litat de la situació. «La veritat és que vaig fer molta confiança a l’equip», afirma. A més, al llarg de la crisi sanitària, diu, s’han reforçat els vincles entre les famílies dels residents i s’han anat trucant per donar-se ànims. 

La mare es va anar recuperant a poc a poc i, 89 dies després del tancament, els familiars van poder entrar de nou a la residència. «Ella estava bé», recorda l’entrevistada del retrobament, «però havíem de mantenir les distàncies, i allò de no poder-la abraçar em feia mal al cor». Tot i la impotència que això li generava, la Maria Àngels ho entenia. Veient el seu patiment, però, un dia li van oferir un equip de protecció individual per tal que pogués acostar-se a la seva mare. «Això em va permetre ser conscient del gran esforç que fan les auxiliars i infermeres treballant amb aquella vestimenta que provoca tanta calor», assenyala. 

La Mària Angels destaca l’estreta relació que té amb les auxiliars de la residència, a qui un dia els va dir una frase que a elles els va marcar: «penseu que sou els meus ulls, les meves mans i la meva veu tot el temps que jo no soc aquí» . Explica que ara pot visitar a la seva mare un cop a la setmana durant mitja hora, amb mascareta i pantalla protectora. «Li faig petons igualment i li toco la ma i li explico moltes coses, tantes que, de vegades, arruga el front com volent-me dir que l’atabalo», relata entre somriures. El seu rostre es torna a posar seriós, però, quan descriu l’angoixa que sent en pensar que potser aviat, amb el creixement de contagis, tornaran a tancar la residència a les visites. De fet, les darreres mesures preses impedeixen que els familiars puguin treure els residents a passejar fora del centre. «L’equip professional fa tot el que pot perquè no entri el virus, però és complicat», reconeix la Maria Àngels, que afegeix que ella preferiria que es prenguessin totes les precaucions possibles però que no s’impedissin les visites, tenint en consideració les necessitats emocionals tant de pacients com de famílies. «Durant el confinament pensava en el fet que si la meva mare empitjorava no podria estar amb ella en els últims moments i que moriria sola, i això m’angoixava molt. No vull tornar a passar pel mateix», assegura. També explica, però, que la directora del centre li va oferir que entrés a veure-la amb un equip de protecció posat i que ella ho va rebutjar perquè creia que havia de ser prou forta i complir amb les restriccions. Malgrat els sacrificis que li suposi, la Maria Àngels es resigna a complir amb les mesures que es prenguin amb bon criteri d’acord amb l’evolució de la situació: «ens hem d’acostumar a conviure amb un virus que és agressiu». 

La realitat virtual immersiva, protagonista d’un projecte de teràpia amb mirall, per a la millora de pacients amb dany cerebral adquirit, de l’eDCA

realitat immersiva

L’Equip de Suport al Dany Cerebral Adquirit de Vila-seca enceta un projecte utilitzant la teràpia amb mirall,  que avui és una intervenció de baix cost que a partir de una il•lusió visual, promou la recuperació motora de l’ extremitat superior, en persones amb ictus. En aquesta teràpia, es col•loca un mirall en el pla mig sagital, col•locant l’extremitat afectada fora de la vista de la persona. S’instrueix al pacient perquè centri la seva atenció visual a la imatge especular de l’extremitat intacta durant el moviment, el que recrea la il•lusió de dues extremitats que es mouen de forma sincrònica i simètrica, sense dèficit.
Una revisió Cochrane de 2018 que va examinar 62 estudis (en la que van incloure a 1.982 participants) van evidenciar que la teràpia en mirall té un efecte beneficiós significatiu, sobre la funció motora i el deteriorament motor després d’un accident cerebrovascular, i pot millorar les activitats de la vida diària. Si bé la simplicitat de la teràpia amb mirall ofereix una opció portàtil i atractiva de baix cost per als pacients amb accident cerebrovascular, hi ha limitacions importants per a aquest tractament. Les activitats terapèutiques estan limitades pels confins físics de la modalitat, amb exercicis restringits en gran mesura a moviments distals i activitats funcionals simples.
La Realitat Virtual (RV) és una tecnologia que pot permetre l’aplicació d’aquesta modalitat més enllà dels límits físics i creatius de la teràpia amb mirall. Les intervencions de Realitat Virtual ofereixen oportunitats enriquides per a la integració de tasques orientades a objectius i la repetició de moviments, cada vegada més considerats components crítics per a la recuperació neurològica. Aquesta, és també una opció atractiva per als pacients, que perceben les tasques virtuals com interessants, motivadores, immersives i realistes.

realitat immersiva
Aquest sistema de Realitat Virtual conjuntament amb una aplicació mòbil (APP) es una opció molt econòmica, que no supera els 10 euros d’inversió, i que per tant, és aplicable a la neuro-rehabilitació domiciliària i/o la teler-rehabilitació.
En breu l’eDCA de Vila-seca, ubicat a les instal·lacions de la Residència Vila-seca per a gent gran, propietat de Grup Mutuam, prepara un nou estudi d’investigació on inclourà la Realitat Virtual Immersiva, en els seus protocols de rehabilitació neurològica.

L’Equip de Suport al Dany Cerebral Adquirit a Vila-seca fa un homenatge al Dia Mundial del Dany Cerebral Adquirit i Dia Mundial del Ictus

EDCA com tractar un ictus

Com el 26 d’octubre va ser el Dia Mundial del Dany Cerebral Adquirit, i avui 29 d’octubre, és el Dia Mundial de l’Ictus, tot l’equip professional i els usuaris de l’equip eDCA (Equip de Suport al Dany Cerebral Adquirit) ubicat a les instal.lacions de la Residència Vila-seca per a gent gran que gestiona Grup Mutuam, a Tarragona, va organitzar i crear un mural, en homenatge a aquestes dues jornades tan especials.

El mural ha consistit en dues seccions, on els pacients es pintaven la ma del costat plègic o parèsic, aprofitant així per estimular aquestes zones, deixant la seva empremta en el mural. En una de les parts, en colors vermell i blau, els usuaris han descrit amb una paraula com es van sentir quan van patir el dany cerebral, i en l’altra part, en colors groc i verd, els usuaris han escrit com se senten ara, des que són atesos al servei eDCA. La iniciativa ha tingut èxit entre els participants i els professionals.

El Dia Internacional de la gent gran tampoc va passar desapercebut a la Residència Vila-seca per a gent gran de Tarragona

Residència Vila-seca

El Dia Internacional de la Gent Gran 1 d’octubre, Hugo, fill d’una de les cuineres de la Residència Vila-seca per a gent gran a Tarragona, va tocar melodies amb guitarra per la residencia geriàtrica. Respectant totes les mesures de higiene i protecció, Hugo va tenir molt èxit entre els residents i usuaris del centre de dia. Més de 50 usuaris de la residència geriàtrica i centre de dia, al llarg del dia, van escoltar les cançons interpretades per l’Hugo i un reforç de guitarra eléctrica, que s’hi va sumar per la tarda.

Per arrodonir la diada, es van servir xurros amb xocolata per esmorzar i un dinar a base de paella i bacallà per acabar la celebració.

Victor Vargas, terapeuta ocupacional, en sessió clínica, parla dels efectes de la teràpia ocupacional assistida amb gossos en persones amb dany cerebral adquirit

Victor Vargas

EL 14 d’octubre, PONENT: Victor Vargas Cansado, terapeuta ocupacional de l’EDCA, Equip de suport al pacient amb Dany Cerebral Adquirit, Residència Vila-Seca per a gent gran de Mutuam (Tarragona) , va presentar les seves conclusions entorn el projecte subvencionat per la Fundació Mutuam Conviure 2017: “Efectes de la teràpia Ocupacional Assistida amb Gossos en persones amb Dany Cerebral Adquirit”.

Algunes de les conclusions que va aportar Vargas al final de la sessió, ens diuen que la teoria científica respecte al tema, ja recolza que la introducció d’un gos de teràpia millorar la part emocional i les habilitats socials en persones amb DCA (dany cerebral adquirit). Del seu estudi d’investigació, es desprèn que la teràpia ocupacional millora els aspectes funcionals, emocionals i cognitius del pacient, però si s’afegeix i suma, la teràpia assistida amb gossos, la millora és molt més important a nivel emocional i a nivel de satisfacció en la participació ocupacional. La recerca feta, conclou també, que els pacients continuen millorant exponencialment amb més mesos de tractament i que la variable del temps transcorregut des de la lesió cerebral no és tan important com la intensitat de la teràpia i la motivació en la rehabilitació. L’estudi dut a terme per Vargas i el seu equip, remarca el valor afegit del seu estudi, pel que fa a l’evidència científica de la teràpia ocupacional i la teràpia assistida amb gossos.

Victor Vargas
Victor Vargas, amb el seu gos de teràpia

Pròximament publicarem un article al blog sobre les conclusions de l’estudi i també es podrà accedir al vídeo, íntegre.

La Residència Vila-seca preparada per fer front a la tardor

Residència Vila-seca preparats

La Residència Vila-seca per a gent gran que Grup Mutuam gestiona a Tarragona, continua esforçant-se i treballant intensament en totes les mesures i protocols dels seus recursos i serveis, per garantir la seguretat dels residents, usuaris i professionals davant la Covid-19. 

Així mateix ho explica el diari “MésVilaseca” en la seva publicació mensual del municipi de Vila-seca. A través d’una entrevista amb la directora de la residència per a gent gran, Silvia Mirete, el diari exposa la situació actual del centre: des de quina és la distribució i sectorització que s’ha fet a la residència, a com han reprès la seva activitat la resta de serveis de que disposa, com el Centre de Dia i l’EDCA. (Equip d’atenció al dany cerebral adquirit)

Si voleu conèixer en detall com la Residència Vila-seca per a gent gran, farà front a la tardor, us deixem a continuació la notícia sencera.

Més Vila-seca

Al setembre, la Residència Vila-seca per a gent gran, ha reprès algunes activats amb molta cura

Residència Vila-seca

Aquesta mateixa setmana els professionals, juntament amb la direcció d’aquesta Residència geriàtrica ubicada a Vila-seca, Tarragona, han iniciat sortides a l’exterior amb familiars i en alguns casos amb professionals del centre. L’objectiu d’aquestes escapades a l’exterior, és el de recuperar la proximitat social i familiar que van perdre al llarg dels mesos àlgids de la crisi sanitària que ha provocat la COVID19 des de març. Malgrat que les visites de familiars es van activar fa setmanes seguint estrictament els protocols establerts per les autoritats sanitàries, amb aquesta activitat a l’exterior, residents i familiars han pogut gaudir del estar junts de nou, mentre passegen pel municipi de Vila-seca.

Des de juliol, el servei de Centre de Dia ubicat en aquesta residència geriàtrica, va encetar la seva activitat al 50%. En aquests moments, seguint estrictes mesures de higiene i prevenció de contagis, amb l’aplicació de noves recomanacions publicades el 14 de setembre, aquest servei de centre de dia es podrá oferir al 100%, ja que les instal.lacions permeten gaudir d’una distància de seguretat de 1,5 metres entre usuaris, i poden disposar de 2,5 m2 d’espai, per assistent. Tot i que aquest centre de dia està integrat a la Residència Vila-seca per a gent gran, hi ha una correcte sectorització de tots dos recursos, cadascun d’ells compta amb accessos ben diferenciats i professionals no compartits.

CD Residència Vila-seca
Els usuaris del Centre de Dia gaudint de les activitats de nou

Equip d’auxiliars de la Residència Vila-seca: “Durant aquest temps no hem perdut el caliu que tenim com a residència”

Auxiliars Residència Vila-seca

Yolanda Domènech i Maria José Guirao són dues membres veteranes de l’equip d’auxiliars de la Residència Vila-seca del Grup Mutuam. La primera va arribar-hi el 2006 i, després de vuit anys, va convertir-se en la coordinadora de les auxiliars. La segona, el 2009 i, des de fa 9 anys, és auxiliar al Centre de dia. Malgrat l’experiència que acumulen entre totes dues, cap vivència ha estat tan intensa com la crisi sanitària provocada per la Covid-19.

Quin ha estat el vostre paper durant la crisi sanitària arran de la Covid-19?

Yolanda: La nostra feina habitual s’ha vist totalment alterada. Vaig començar a treballar des d’aquí però, en un moment donat, vaig passar a fer-ho des de casa, perquè soc persona de risc i convisc amb una persona malalta. Em vaig dedicar a la qüestió dels recursos humans, sempre en contacte amb la directora i els companys per buscar solucions a les necessitats que anaven sorgint. Els moment més difícils els vaig viure des de casa, amb molta impotència i tot el dia davant de l’ordinador. Només em dedicava a contractar personal –en total van ser 26 professionals- per cobrir tots els positius que anaven confirmant-se.

Devia ser complicat gestionar-ho.

Yolanda: Era un caos. El degoteig de positius era constant i en un moment donat em vaig quedar sense personal. Vaig contactar amb tutores de pràctiques dels instituts i centres de formació , perquè vinguessin estudiants, i també amb antigues treballadores. Vam tenir la sort que tres d’elles es van oferir a venir, un gest que agraïm molt. També vam contactar amb Caritas Tarragona i vam haver de portar persones que no tenien experiència ni titulació, perquè necessitàvem mans. Això va ser el que pitjor vaig viure.

Maria José, tu sí que vas estar en primera línia…

Maria José: Sí, vam tancar el Centre de Dia el 13 de març i vam haver d’avisar als familiars perquè vinguessin a recollir els usuaris. Llavors vaig incorporar-me a la primera planta de la residència. La veritat és que ha estat molt dur. No només per la situació que vius tu sinó per com la perceben els residents. Les mesures de protecció que havíem de portar feien que ells ni ens reconeguessin. A més els vam haver de confinar sense que poguessin veure les seves famílies i aïllar-los a les habitacions de forma preventiva a tots fins que no vam disposar de proves, que per sort vam tenir a principis d’abril .

Com va canviar la situació un cop les vau tenir?

Yolanda: vam ser dels primers centres en què es van tenir PCR Això ens va permetre fer el cribratge i distribuir els residents en diferents plantes. La segona es va convertir en la d’aïllament dels positius confirmats, inicialment. Més endavant n’hi vam haver de dedicar dues, perquè van anar confirmant-se més positius, una bona part d’ells asimptomàtics. Va ser un desgavell el canvi d’habitacions i planta, una feinada per a tothom i sobretot un fet que va desorientar els usuaris.

Maria José: Els havíem d’explicar perquè els movíem i els trèiem del seu estat de confort, perquè trèiem els seus objectes o entrava algú a desinfectar la seva habitació, perquè no podien veure les famílies… Ho van passar molt malament perquè es van desorientar completament i nosaltres vèiem com augmentava el deteriorament cognitiu. Ha estat una situació molt complicada tant per als residents com per als tècnics i auxiliars. A tot això, s’hi ha de sumar el fet de treballar amb persones sense experiència. Vols explicar-los moltes coses en poc temps perquè les integrin, però alhora tu has de seguir fent la teva feina.

Yolanda: A més, en aquell moment de saturació van marxar dues de les treballadores fixes que teníem a treballar a l’hospital, on també tenien necessitat de personal i van començar a contractar molts professionals. I, com que les condicions salarials són millors en els hospitals que en les residències… Va arribar un moment que vam tenir tot el personal fix de primera planta de baixa. I jo em preguntava ‘si no hi ha mans, com podem atendre?’ Sort que el Centre de Dia i l’Edca van tancar i el seu personal ens va donar suport.

Com s’ha viscut el distanciament de les famílies?

Yolanda: Quan vam tancar ja hi havia un positiu i era molt necessari, però va ser dur per a elles. Hem procurat que el contacte amb els residents fos continu, mitjançant videotrucades i trucades. Quan la situació va millorar, es va tornar a obrir el centre a les visites però en un lloc específicament previst, a la terrassa, i de forma programada.

Hem vist en vídeos i fotografies que les famílies també us han donat molt de suport.

Yolanda: Tot i que ho passaven malament, ens van reconfortar molt. Penjaven cartells i llençols amb missatges de suport i ens aplaudien. Ens van portar pastissos, gelats, croquetes… Tot i que ja n’eren conscients, crec que encara es va reforçar més la percepció de la necessitat del personal sanitari i de residències. Això a la residència s’ha viscut molt positivament.

Maria José: La veritat és que les famílies van tenir molta empatia. Érem la seva veu i el lligam amb la persona resident. Hem celebrat totes les festes que hem pogut celebrar durant aquests mesos: Sant Jordi, la mona, el dia de la mare … I n’hem fet bons reportatges que hem enviat a les famílies. Durant aquest temps no hem perdut el caliu que tenim com a residència.

Yolanda: la directora tenia un grup de whatsapp amb les famílies, des d’on els feia arribar tot això. Els treballadors transmetíem missatges positius mitjançant els vídeos. La gran majoria del personal ha tingut una actitud excel·lent.

Heu fet servir alguna estratègia per gestionar totes les emocions que aquesta crisi ha generat?

Yolanda: Una neuropsicòloga a través del Grup Mutuam ha impartit un suport emocional, al qual el personal ha assistit de forma voluntària, per ajudar a expressar les emocions. Jo el vaig fer, però no van venir molts professionals, perquè hi ha por a tornar a reviure la situació per la qual hem passat. A mi m’agrada poder-ho expressar i en aquest espai cadascú ho ha fet com ha preferit.

Maria José: jo no vaig assistir-hi, però sí que he plorat molt a casa. Han mort persones a qui coneixia des de fa 11 anys i he hagut d’ajudar al servei funerari a endur-se’ls, això ha estat molt dur. La meva filla, que és adolescent i li costa expressar les emocions, durant aquells dies, tal i com em veia, em va voler abraçar, però li vaig haver de dir que no per por de contagiar-la.

Com heu viscut la por al contagi?

Maria José: He tingut por tant de portar el virus a casa com de portar-lo de l’exterior cap aquí. Em desinfectava sencera cada cop que entrava i sortia, però el risc sempre hi és.

Les auxiliars segurament sou les que heu estat més en primera línia durant la crisi. Creieu que això farà que es posi més en valor la vostra tasca?

Maria José: Jo crec que la gent reconeix que la nostra feina ha estat molt important, però la memòria és molt feble. En el moment que hem obert les portes, s’han oblidat de qui ha estat al peu del canó, i et preguntes si s’adonen que som nosaltres les que estem lluitant perquè no hi hagi rebrots. Haig d’assenyalar que les auxiliars hem treballat molt, però també que aquí els tècnics han donat molt de suport i que em trec al barret davant del que ha fet l’equip d’Infermeria i del suport emocional que ha ofert.

Suposo que tothom ha hagut de fer de tot…

Maria José: Hem fet pinya i ha estat molt maco. Tècnics i infermeres, per exemple, ens han donat suport a totes hores per fer els trasllats d’habitació dels residents.

Yolanda: Hi ha hagut molta flexibilitat per part de tothom i un esforç per buscar solucions de forma conjunta. Això ho veiem en la qüestió del material, que no ens ha faltat perquè ens hem mogut tots per aconseguir-ne.

Quines dificultats us vau trobar per proveir-vos?

Yolanda: Ens va costar molt que no li faltés a ningú el material de protecció. El Govern va confiscar algun material i els nostres proveïdors habituals no ens en van poder oferir.

Com heu abordat l’acompanyament de final de vida en un moment així?

Yolanda: Jo soc membre del Comitè d’Ètica del Grup Mutuam, però en aquestes situacions sorgeixen dilemes que no hauries pensat mai que tindries. A la residència, a partir del moment en què se’ns va indicar, vam permetre que els familiars, amb els equips de protecció, poguessin acomiadar-se dels residents en situació de final de vida. Hi hagut casos en què ha estat tan sobtat que no ha estat possible aquest comiat. Tenim sort que nosaltres som també un centre sociosanitari i, gràcies a això, teníem oxigen, metges presencials i localitzables i 24h d’infermeria que han ajudat molt als residents, si no, el nombre de morts hauria estat superior.

Podríeu afrontar de nou una situació similar?

Yolanda: Si torna a haver-hi un rebrot fort, ara estem més preparades, perquè sabem com funciona el virus i tenim el material que cal, però també cal tenir en compte que estem cansats emocionalment…

De què us sentiu molt orgulloses?

Yolanda: Del lloc on treballo i del personal que tinc al meu càrrec, indiscutiblement. Tant de bo que la paga als sanitaris i professionals de residències de la qual hem sentit tant a parlar es doni als auxiliars, que cobren molt poc per la feina que fan. Necessiten una recompensa, però el millor reconeixement seria una pujada de sou.

Maria José: Jo em sento molt orgullosa de la capacitat que he pogut treure. Després de nou anys sense estar a planta, m’he tornat a posar al dia. He après moltíssim de tota la gent que tenia al costat.

Grup Mutuam reprèn els ingressos de usuaris als seus centres residencials

Equip Centre Mutuam Collserola

La Residència Vila-seca per a gent gran, el Centre Residencial Mutuam Collserola (foto destacada), el Centre Residencial Mutuam Manresa i la Residència Les Franqueses van recuperant la seva normalitat. En plena fase de represa i amb l’actual situació clínica dels centres, ja és possible l’ingrés de nous residents i el retorn d’aquelles persones que havien optat per passar el confinament amb les seves famílies, així com les visites a residents per part de les seves famílies. Tot això s’està fent amb la incorporació dels nous protocols indicats per les autoritats sanitàries.
D’acord als criteris que estableix el Departament de Salut, és requisit imprescindible per ingressar que el resident s’hagi sotmès al test PCR i sigui negatiu. A més, una vegada fet l’ingrés, el resident romandrà en habitació individual seguint les mesures d’aïllament durant els 14 primers dies d’estada, període durant el qual se li farà un control de símptomes.

Pel que fa a les visites de les famílies, es mantenen a malalts crònics en situació de descompensació o processos de final de vida segons el protocol de les mesures recomanades per les autoritats per evitar contagis.
Es permeten les visites de familiars amb cita prèvia amb una durada màxima de 30 minuts i es realitzen a la terrassa de la residència amb el suport d’un professional per mantenir les mesures de seguretat. La persona que fa la visita, que ha de ser la mateixa durant 14 dies, cal que faci una bona higiene de mans, de les sabates, porti mascareta i guants d’un sol ús, i se li pren la temperatura abans d’entrar a la residència.

En cas d’estar interessats en fer un ingrés en algun d’aquests centres, podeu contactar amb la seva treballadora social:

El desconfinament facilita els retrobaments de les famílies, a les nostres residències

Mutuam La Creueta

Amb les màximes mesures d’higiene, prevenció i protecció per evitar contagis entre els residents i familiars, els centres residencials de Grup Mutuam han iniciat els tan esperats i necessaris retrobaments familiars.

La contenció d’emocions després de tants dies, la incertesa viscuda i l’actual situació de la pandèmia de la COVID19 més controlada, han il·lusionat a professionals, residents i famílies senceres, amb la perspectiva d’acostar-se al centre i veure en directe i sentir la veu del seu pare, mare, tiet, tieta o germà.

Tot i les moltes mesures d’higiene que els centres despleguen al entrar i sortir dels familiars, totes s’han adaptat molt bé i de forma àgil a aquesta nova necessitat i realitat. Amb aquesta petita mostra, el Centre Assistencial Mutuam La Creueta (Sabadell), el Centre Residencial Mutuam Manresa, La Llar Residència Mutuam La Sardana (Manresa), la Residència Jaume Nualart (Cornellà), la Residència Les Franqueses del Vallès, la Residència Vila-seca (Tarragona), i la resta de centres, ja han fet un petit, però important, pas cap a la normalitat.

Pels equips de professionals de les residències, testimonis de primera línia d’aquestes trobades, és un regal presenciar l’alegria i emoció que provoca aquest esperat fet.