“Jo no tenia clar llavors què em passava, així que no em vaig preocupar gaire”

Luis Sánchez, Residència Molí - Via Favència

Luis Sánchez, usuari de la Residència Molí – Via Favència que ha superat la Covid

Nascut a Cabeza del Buey, a la província de Badajoz, Luis Sánchez va viure durant gairebé dues dècades a la Via Júlia de Barcelona. Ara, amb gairebé 88 anys, viu a la Residència Molí – Via Favència, un equipament públic del mateix barri gestionat pel Grup Mutuam. Hi va arribar fa una mica més d’un any provinent d’un altre centre per a gent gran de fora de Barcelona després de demanar el trasllat per estar més a prop d’un dels seus nebots. “Ell és l’única família que tinc a Catalunya, així que estic content de poder viure al seu costat”, reconeix l’entrevistat que, a banda d’aquest aspecte, valora positivament el seu ingrés a la residència.

El Luis assegura que està mandrós, però tot i així desprèn energia i vitalitat i no deixa d’insistir que troba a faltar sortir a passejar. La vida quotidiana a Molí – Via Favència, com a tots els centres per a gent gran, s’ha vist transformada per la situació sanitària actual i les restriccions a la mobilitat i a la interacció social que cal seguir. L’usuari recorda que el seu dia a dia a la residència abans de la pandèmia era agradable: “sortia cada matí a caminar durant un parell d’hores i tornava per dinar; després, passava la tarda aquí, entre l’habitació i els espais compartits, on em relacionava amb els altres i mirava la televisió”. Encara que el moment de l’entrevista els residents no poden sortir a l’exterior, ell manté l’activitat física i fa gimnàstica cada dia, procurant preservar una autonomia que és evident que valora. “El que puc fer jo sol, ho faig, i amb el que no puc, m’ajuden els professionals de la residència”, explica.

El març de 2020, el Luis va agafar la Covid, engruixint la llista d’aquells primers contagiats que van haver de fer front a la malaltia envoltats d’incertesa i manca de proves. Respecte a la simptomatologia, explica que se sentia “ensopit i amb el cap atordit” i que li feien mal els ossos, tot i que ell no acaba d’atribuir aquestes molèsties al virus: “això són els anys també”. Tanmateix, una pneumònia va fer que l’ingressessin a l’Hospital de la Vall d’Hebron a mitjans d’abril. Allà li van fer la PCR que va confirmar que el que tenia era la Covid. “Jo no tenia clar llavors què em passava, així que no em vaig preocupar gaire”, recorda el Luis d’aquells dies, tot assegurant que ell no ha tingut por perquè se la van treure quan treballava de petit al camp. Després d’un dia a l’hospital, el van traslladar cap al Centre Sociosanitari – CIS Cotxeres, on va estar-se fins al 6 de maig. Ja millor, va poder tornar a la Residència Molí – Via Favència. La vida, però, no podia tornar a ser igual: havia de mantenir l’aïllament per no contagiar la resta de companys. El 30 de maig li van repetir la PCR i el resultat va ser, de nou, positiu. De manera que, malgrat que ja no tenia símptomes, va haver de fer una altra quarantena a la seva habitació.

Han passat alguns mesos des d’aquell tràngol i, tot i que no té seqüelesLuis Sánchez, Residència Molí - Via Favència greus, sí que li’n queden algunes de lleus, com que se sent més confús i desorientat que abans de la malaltia. No obstant això, la pèrdua de pes que va tenir durant aquell període ha fet que ara estigui més lleuger i li ha beneficiat per a la diabetis que pateix. L’entrevistat ha pogut recuperar algunes de les activitats que feia i també les visites del seu nebot. Al llarg d’aquest temps, però, les mesures de protecció i les restriccions s’han anat modulant en funció de la situació epidemiològica general i la de la residència. En el moment de l’entrevista, el Luis explica que només pot moure’s per la seva planta i que ha de dur mascareta. A més, com totes les persones residents, ha de menjar sol a l’habitació, un fet que no li agrada gaire. Tanmateix, ell és de bon conformar i accepta els nous protocols com un mal menor: “és el que toca fer, pitjor seria morir-se”. Assegura que, com amb la medicació, ell segueix les mesures fil per randa.

Ara bé, l’usuari no porta bé no poder caminar per l’exterior. Lluitador de mena, el cert és que l’allargament de la situació, amb molts períodes de confinament, li ha abaixat els ànims i no veu el dia de tornar a la normalitat. Recorda que ell era qui sempre motivava els companys a sortir i a moure’s i li costa d’entendre que n’hi hagi que no vulguin passejar, “però cadascú té la seva manera de pensar”. Amb qui es mostra menys flexible és amb aquells que tenen comportaments irresponsables i que no compleixen les mesures per protegir-se i protegir els altres. “N’hi ha que es creuen que saben més del que saben”, conclou.

Els centres i residències de gent gran del Grup Mutuam ja han completat el procés de vacunació de la Covid-19, fet que ha permès reprendre amb normalitat l’ingrés de noves persones usuàries. Per a més informació, podeu posar-vos en contacte amb Servei d’Orientació Social de l’entitat.

“Per a mi el Servei d’Orientació Social és el telèfon de l’esperança”

Eva Palazón, coordinadora del Servei d’Orientació Social, i Míriam Pérez, usuària.

Míriam Pérez, 34 anys

L’octubre de 2015 la vida de la Míriam va canviar d’una forma que poques persones de la seva edat poden imaginar. El seu pare, l’Eladi, va tenir un accident de moto que li va provocar greus danys cerebrals. A partir de llavors, amb només 60 anys, ja no podria tornar a valdre’s per ell mateix. “Va estar un mes en coma –recorda– però no ha deixat d’evolucionar des que es va despertar”.

El van atendre a l’Institut Guttman, on encara fa rehabilitació. “Allà estava bé, però hi havia algunes hores, al matí i a la tarda, en què estava sol”, explica. La Miriam i la parella de l’Eladi tenien obligacions familiars i laborals i necessitaven algú que li fes companyia fins que la família pogués visitar-lo. “No sabia què fer i vaig demanar ajuda a l’assistenta social, que em va parlar d’empreses que oferien serveis com el que necessitàvem”, relata. “Agafar una persona mitjançant un empresa m’oferia més confiança que buscar-la pel meu compte”, assegura, i va ser a Internet on va descobrir Mutuam.

Al Servei d’Orientació Social la van escoltar i li van proporcionar una persona per als matins i una altra per a les tardes. Reconeix que, al principi, tenia por que no connectessin amb el seu pare, però no va ser així i va poder estar tranquil·la durant uns mesos. “El caos va arribar amb la sortida del centre, perquè deixava d’estar controlat”. D’una banda, li preocupava que el pis de l’Eladi no estigués adaptat per a la seva no situació, però els professionals de Mutuam la van assessorar en aquest sentit. De l’altra, va ser conscient que necessitava una persona interna per cuidar-lo i no només algú que vingués unes hores: “Són moltes coses a fer, algunes no saps com i et cremes. Contractar algú et permet disposar de temps per a tu mateix i poder compartir un temps de qualitat amb el teu familiar”.

Va explicar el perfil que volia a l’equip del Servei d’Orientació Social i li van preseleccionar quatre candidates, a més d’ajudar-la a fer les entrevistes perquè ella n’escollís una. “Fa més d’un any d’això i seguim amb la mateixa”, afirma satisfeta. La Miriam té clars tots els avantatges de comptar amb el suport de Mutuam: si necessita una suplència o té qualsevol problema, sap que pot trucar i li ofereixen una solució de seguida. “Per a mi el Servei d’Orientació Social és el telèfon de l’esperança”, comenta rient.