93 380 09 70
Dimecres15 d’abril els usuaris de la Residència Mutuam La Creueta per a gent gran (Sabadell) van rebre la visita del Grup Musical “Vive Cantando” del Barri Campo Amor de la mateixa ciutat. El grup va animar la tarda amb una més que genial actuació musical, revivint cançons d’ara i abans, afavorint (sense casi voler) la teràpia de reminiscència musical, cantant i entonant melodies amb els residents que ja coneixien. L’anècdota en aquesta activitat va ser que la lletra de les cançons els sortia a tots de forma automàtica de la memòria, comprovant com la música no té edat, ni entén de temps!
Teràpies cognitives
Acaronar: una experiència sensorial nova a la Residència assistida Mutuam Collserola
Un grup d’alumnes de psicologia de la Universitat de Barcelona van presentar-se al Centre Residencial Mutuam Collserola per a gent gran, per fer passar una experiència nova als usuaris i residents mitjançant un taller de carícies que els va ajudar a tots a entendre el contacte físic més enllà de l’experiència sensorial. En acabar el taller, el regust positiu que els va deixar aquesta experiència la van voler expressar en un mural col·lectiu que van fer tots els participants.
Les intervencions assistides amb gossos arriben a la Universitat de Vic (Universitat Central de Catalunya)
Víctor Vargas, terapeuta ocupacional de la Unitat d’Estimulació Neurològica (UEN) de Vila-seca, Tarragona, especialitzat en intervencions assistides, va realitzar un taller teòric-pràctic que va organitzar el Grau de Teràpia Ocupacional de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, sobre com, un terapeuta ocupacional, pot servir-se del gos de teràpia com a recurs. Terapeuta ocupacional per la Universitat de Vic, compagina la seva feina a cavall entre Grup Mutuam i la Unitat d’Estimulació Neurològica de Vila-seca.
La sessió va comptar amb la col·laboració d’Eva Domènec, tècnica en intervencions assistides amb gossos, instructora de gossos de teràpia, directora de programes CTAC (Centre de Teràpies Assistides amb Cans) i directora de la Unitat Funcional d’Intervencions Assistides amb Gossos de l’Hospital Sant Joan de Deu de Barcelona. El taller va tenir com a objectiu donar a conèixer les intervencions assistides amb gossos, la història, la nomenclatura, l’equip i el mètode de treball, en l’àmbit de la teràpia ocupacional. Els participants van presenciar en directe les diferents aplicacions que té el fet d’incloure una unitat d’intervenció (Tècnic en Intervencions Assistides amb Gossos + Gos de Teràpia) en programes de rehabilitació funcional neurològica, sensorial i basal. Tots van valorar l’activitat molt positivament i es van mostrar molt interessats i participatius, en conèixer i utilitzar aquest recurs.
Quan la nostra mascota es fa gran
Els animals domèstics comparteixen amb nosaltres moments entranyables, es converteixen en agraïts companys i, fins i tot, en un membre més de la família. Com nosaltres, ells també envelleixen i el seu cos viu un seguit de canvis que hem de tenir en compte per cuidar-los com es mereixen.
En les dues darreres dècades, l’esperança de vida dels animals de companyia més habituals, gossos i gats, s’ha allargat força. Això és resultat de diversos factors, el més destacat dels quals és l’avenç en la curació de processos infecciosos. Així, si els anys noranta, la longevitat dels gossos era d’entre nou i dotze anys, avui arriba als setze i, fins i tot, als divuit anys. Cal tenir en compte, però, que algunes característiques de l’animal, com el pes, hi influeixen: els gossos petits viuen més anys que els grans. Per això, en veterinària, parlen d’edat geriàtrica en funció de la mida i del pes del gos i no tant dels anys. Pel que fa als gats, la mida i el pes són més homogenis i, per tant, no hi ha tantes variacions. En aquest cas, viuen de mitjana uns catorze o quinze anys i se’ls considera vells a partir dels deu o onze.
L’envelliment de les mascotes és semblant al de les persones. És a dir, es produeix una pèrdua en tots els sentits, sistemes i òrgans. La diferència és que, en gossos i gats, aquest deteriorament és de cinc a set vegades més ràpid que en les persones. Això fa que haguem d’estar molt a l’aguait dels seus canvis.
Entre els problemes de salut associats a l’edat més freqüents hi ha les alteracions locomotores, com l’osteoartrosi, les insuficiències cardíaques, els problemes renals, els hepàtics, els digestius i els endocrins, així com els tumors, tant de pell com de la resta de sistemes. En gossos grans els problemes osteoarticulars són els que es veuen més. Els pateixen en diferents articulacions, com són els malucs i els colzes, i els donen moltes molèsties al caminar i pujar escales, fet pel qual són molt evidents. En canvi, la pèrdua de visió o d’oïda és més difícil d’apreciar.
Els gats també poden tenir osteoartrosi, però la dissimulen molt. No obstant, pateixen problemes menys freqüents en els gossos, com la infecció bucal o la pèrdua de dents, que els poden provocar la incapacitat per menjar. Així mateix, el sistema nerviós dels animals, tant el perifèric com el central, també es veu afectat amb l’edat. Hi ha gossos que mostren símptomes de disfunció cognitiva i degeneracions que fan que no coordinin i tinguin dificultats per orientar-se, o que desconeguin l’entorn on han viscut sempre.
Nova dieta i més supervisió
De la mateixa manera que quan passen de cadells a adults els canviem l’alimentació, també quan són més grans, i sobretot si tenen alguna patologia, hem d’adequar-los la dieta. Per exemple, un gos amb insuficiència renal ha de prendre una dieta baixa en sal i que eviti fer treballar massa el ronyó, mentre que un amb diabetis haurà de prendre insulina i menjar més digestible i amb més continguts de fibra. A part d’això, cal que portem les nostres mascotes més freqüentment al veterinari: s’haurien de fer controls cada 4-6 mesos i, en cas de patologies com una cardiopatia o un càncer, més sovint encara.
Amb l’objectiu que el nostre animal de companyia tingui una bona qualitat de vida, la medicina preventiva i una bona alimentació hi juguen un paper essencial. D’aquesta manera, a més de posar-los les vacunes i d’aplicar-los les desparasitacions recomanades, a partir d’una certa edat, també cal que els fem periòdicament controls de sang, electrocardiogrames i ecografies. En definitiva, es tracta tan sols d’estar una mica més pendents d’ells perquè puguin viure més i millor.
Amb la col·laboració de Vicenç Junyent, director mèdic de l’Hospital Veterinari de Catalunya.
La gestió de les emocions per part de l’educador social
A l’hora de tractar persones grans amb demència o que presenten dèficits cognitius de lleus a greus i una grau de dependència alt, els educadors i les educadores socials i qualsevol professional que treballi en l’àmbit assistencial han de tenir en compte la gestió de les emocions. L’atenció centrada en la persona i les diferents dimensions que analitza per apoderar-la reflecteixen un canvi de paradigma en el tractament i la comprensió dels residents.
Els darrers anys l’interès en l’estudi de les emocions de la persona s’ha incrementat per diversos motius. Per començar, ens trobem amb la divulgació d’un nou concepte d’intel·ligència, l’emocional. Popularitzada pel psicòleg Daniel Goleman, s’entén com “l’habilitat de percebre, assimilar, comprendre i regular les emocions pròpies i les del altres”. També han tingut el seu efecte els descobriments científics del biòleg Eric Kandel en relació a la plasticitat cerebral mitjançant les connexions neuronals i com les nostres emocions i coneixements poden canviar-les. Així mateix, la creença del moviment humanista en la capacitat de la persona per poder millorar la seva vida si s’atén a les seves necessitats ha contribuït a aquest interès. Per últim, cal destacar el paper que han jugat en aquest sentit les idees lligades a l’atenció centrada en la persona, que es fixa en les capacitats d’aquesta, en els seus interessos i necessitats atenent als principis d’autonomia, individualitat, independència i integritat.
Tot això ha portat a un canvi en el tractament que s’estava portant a terme en les residències i que afecta a tots aquells que tenen influència en els residents: ja no es tracta tan sols de plantejar activitats que els professionals considerin que poden ser valuoses per a ells, ara són ells qui han de decidir també quines activitats ho són. Els professionals han de tenir la vista necessària per percebre, identificar i comprendre les emocions del residents i, al mateix temps, regular les pròpies. Es tracta d’entendre que el comportament dels residents és el reflex dels pensaments, creences i valors que tenen en aquest moment, sense obviar les experiències vitals de la seva història. Buscar el canvi i mostrar disconformitat, tristesa, impotència o enuig o tractar-los amb procediments i tècniques d’aprenentatge no és el millor per aconseguir el seu benestar emocional. Sí que ho és el fet de validar certes conductes i interpretar d’altres com a expressió implícita de les seves necessitats i intentar comprendre-les i tractar-les amb el màxim de compassió, empatia, creativitat i amor, sense caure en allò que millor s’avingui per qüestions de funcionalitat a l’estructura del sistema ja establert .
Els educadors i educadores són els encarregats de planificar activitats lúdiques que siguin significatives per als residents, potenciar les bones relacions que es puguin establir amb les persones amb qui conviuen i l’entorn, facilitar l’accés als béns de la comunitat i evitar l’exclusió social. Per saber quines necessitats s’han de cobrir, es requereix d’un coneixement exhaustiu de la persona que s’aconsegueix mitjançant l’observació, les entrevistes al resident i a les famílies, i les històries de vida.
El dia a dia de l’educador social
Una situació amb què es podria trobar qualsevol professional és que plantegi fer un taller de càlcul, en què a tots els residents se’ls doni números amb símbols per relacionar-los, i es trobi que molts no ho entenguin i que a d’altres els avorreix. Així és com en moltes ocasions acaben generant-se emocions negatives envers l’activitat. Per tant, cal que el professional intenti potenciar les facultats de la persona, però tenint en compte el seus gustos, preferències i capacitats. Per exemple, l’educador social pot trobar-se amb una resident a qui agradi molt cuidar d’un hort, passar l’estona traient les males herbes, mirant si l’enciam ha crescut i quants
tomàquets hi ha. En aquest cas, el fet de comptar els tomàquets, les fulles que té l’enciam o les que ha hagut de retirar, li és significatiu i li potencia tant la part cognitiva com l’emocional proporcionant-li una sensació de benestar i plenitud.
Qualsevol professional que treballi en aquest àmbit pot fer una bona gestió de les emocions amb una mica de formació. Poden ser útils en aquest sentit lectures com les de l’obra de Daniel Goleman Intel·ligència emocional, els quaderns pràctics de la fundació Matia Fundazioa o els cursos d’habilitats socials.
Amb la col·laboració de Rosa Torró, educadora social de centres de dia Torreromeu, Sabadell Centre i Centre Residencial Mutuam La Creueta, de Grup Mutuam.
Amb música, vivim millor
La musicoteràpia és l’aplicació de la música amb finalitats terapèutiques o preventives per ajudar en la millora del benestar físic, mental i emocional. És complementària, mai substitutòria, en el tractament de malalties, i ha d’estar realitzada per un professional qualificat.
L’ésser humà sempre ha estat conscient dels beneficis de la música, com ho demostra el fet que, des de l’antigor, s’hagin cantat cançons als nadons per tal que s’adormin o que melodies i sons formessin part dels rituals per guarir els malalts que feien servir curanderos i bruixots. Van ser els grecs, però, els que van començar a donar-li uns fonaments científics i, encara avui, es tracta d’una tècnica en desenvolupament.
Els avantatges de la musicoteràpia són múltiples i qualsevol persona pot participar en una sessió, independentment de les seves habilitats musicals. Entre els seus beneficis en l’àmbit social i emocional, es pot destacar que facilita la comunicació i les relacions interpersonals, afavoreix la relaxació, millora l’estat d’ànim i fomenta la creativitat i la disposició al canvi. Pel que fa als beneficis en aspectes cognitius i físics, millora la coordinació, les habilitats verbals i l’aprenentatge de conductes, entre d’altres.
Gràcies a tots aquests beneficis, la musicoteràpia té aplicacions per al tractament d’un gran ventall de malalties i problemàtiques. El fet que cada cop es tingui més en compte el vessant emocional i no només el físic a l’hora de fer front als trastorns de salut, contribueix a la seva extensió. Així, el metge estableix quins són els objectius per al pacient i el musicoterapeuta s’encarrega de buscar les tècniques per treballar-los.
La teràpia musical s’està fent servir, per exemple, en l’educació especial amb persones amb autisme o síndrome de Down o en els tractaments de pacients amb desequilibris del sistema nerviós, com ansietat, fòbies, estrès, depressió, esquizofrènia, trastorns de tipus obsessivocompulsiu, trastorns alimentaris, addiccions, etc. Pel que fa a les persones grans, resulta interessant per tractar aspectes com la memòria, la concentració, la coordinació motora, la millora de la mobilitat i l’expressió verbal. Per això, cada vegada hi ha més residències i centres per a gent gran que ofereixen sessions de teràpia musical adaptades.
Benestar emocional
Un dels camps on s’està aplicant la musicoteràpia és el de les persones que pateixen Alzheimer, amb qui mitjançant la música es treballen diferents aspectes. Permet, per exemple, conèixer millor la persona, descobrint la seva Història de Vida, quines cançons li porten bons records, l’emocionen, l’alegren, la fan riure… També ajuda a capacitar-les, tot i les seves limitacions: que puguin gaudir d’activitats significatives per elles. D’altra banda, és una tècnica útil per buscar el benestar de la persona en situacions d’angoixa, de tristesa o d’inquietud, ja que està estudiat que la música els provoca un efecte tranquil·litzador i pot reduir el seu patiment.
Cal tenir en compte que pot contribuir a millorar la salut, perquè va lligada al ball, al moviment… Així, sempre i quan sigui possible, es pot induir i acompanyar l’activitat física amb la música, aprofitant els beneficis de les dues eines. Les persones milloren el seu equilibri, fortalesa i mobilitat, tant dels membres superiors com inferiors, i és una activitat que es pot dur a terme fins i tot amb persones que estan en cadires de rodes o enllitades.
Pràctica creativa i diversa
Existeixen molts tipus de sessions de musicoteràpia, depenent de les necessitats del pacient. Tant poden ser de forma individual com col·lectiva, però les segones són més habituals, ja que la relació amb els altres és beneficiosa en la majoria dels casos. Un tipus d’exercici pot ser el que consisteix en la improvisació per part dels pacients, encara que no sàpiguen música, tocant un instrument. Una variant d’aquest seria el que consisteix a cantar o tocar els instruments de manera improvisada, però intentant crear una harmonia amb la resta del grup. Un altre pot basar-se en la realització de moviments improvisats a partir de l’escolta de música. Relaxar-se, respirar i posar la ment en blanc és també una activitat habitual en les sessions de musicoteràpia. Aquests són només uns exemples d’exercicis bàsics, però cada terapeuta pot utilitzar la seva creativitat per crear-ne de nous tenint en compte les necessitats dels pacients.
Amb la col·laboració de l’equip tècnic del Centre Residencial Mutuam Manresa
Els beneficis de l’aromateràpia per a la gent gran
L’aromateràpia és una tècnica que es va començar a utilitzar cap a l’any 4500 AC, a la Xina, i que també es va fer servir a l’antic Egipte i a l’antiga Grècia. Aquestes cultures aprofitaven les propietats de les plantes medicinals per curar infeccions i malalties. Més endavant, l’aromateràpia ha esdevingut un camp d’estudi de la farmacologia i la química centrat en els olis essencials i, a països com França i el Regne Unit, ha estat incorporat al sistema mèdic.
Actualment, entenem l’aromateràpia com un tractament terapèutic amb què, mitjançant l’ús d’olis naturals o essencials extrets de plantes, herbes, flors, arbres, etc. es millora la salut i s’afavoreix al benestar general. Així mateix, és efectiva en determinades dolències físiques i, sobretot, actua positivament en el nostre estat d’ànim i l’equilibri de les nostres emocions. Aquest olis naturals poden ser utilitzats de diferents formes per promoure la millora de l’estat físic i psicològic: es poden inhalar, ingerir, aplicar de forma tòpica mitjançant massatges i, fins i tot afegir, a l’aigua a l’hora del bany.
Un dels beneficis més populars de l’aromateràpia és el que està relacionat amb l’alliberament de l’estrès. Menys conegudes són, en canvi, les propietats medicinals de les herbes i flors que s’utilitzen per obtenir els olis essencials per millorar dolències. Per exemple, la inhalació de menta o eucaliptus per al tractaments d’infeccions pulmonars, o la utilització de plantes com l’àrnica per alliberar dolors musculars, gràcies als efectes analgèsics i antiinflamatoris, o per combatre infeccions de la pell i atenuar cicatrius.
Diferents formes d’aplicar
Els olis es poden aplicar en benefici de la persona de diferents formes, segons la millora que es busqui. Així, la inhalació, que pot ser olorant les essències directament o bé posant l’oli en vaporitzadors o difusors, s’aconsella per a tractaments respiratoris i de la pell. El massatge, en què juntament amb alguna loció es dilueixen gotes de l’oli natural que es vulgui aplicar, és utilitzat per al tractament de contractures.
D’altra banda, els banys aromàtics, que consisteixen a afegir unes gotes d’oli a l’aigua de la banyera, ajuden a relaxar-se. Quan, a més, s’alternen aigua freda i calenta, serveixen per millorar la circulació. Per tractar problemes de la pell i dolors musculars el que es fa servir són cataplasmes fredes o calentes a les quals s’apliquen gotes d’essències. El que s’ha de tenir molt present abans de posar algun oli sobre la pell de la persona a tractar és assegurar-nos que no faci cap reacció no desitjada. Per tant, primer s’ha d’aplicar una petita quantitat, durant unes hores, i observar si es dóna algun tipus d’irritació.
Pel que fa a l’ús intern, alguns olis es poden ingerir en infusions, però per a això es requereix sempre l’assessorament d’un professional. Així mateix, amb persones que pateixen malalties cròniques, els seu metge sempre ha d’estar informat abans de començar qualsevol tractament amb aromateràpia.
Les propietats d’alguns dels olis que es fan servir en aromateràpia són:
· Lavanda: relaxant, sedant i purificant.
· Llimona: purificant, refrescant i estimulant.
· Menta: digestiva, descongestionant i antisèptica.
· Sàndal: purificant, relaxant i descongestionant.
· Xiprer: vigoritzant i purificador.
· Gingebre: afavoreix la circulació i ajuda a evitar marejos i nàusees, entre d’altres.
Olors que estimulen
Un exemple d’utilització de l’aromateràpia amb persones grans són les sessions que es porten a terme al Centre Residencial Mutuam Manresa. Gràcies al coneixement dels seus beneficis, s’hi treballa durant una hora amb els usuaris diferents aspectes relacionats amb el benestar i la qualitat de vida.
En primer lloc, els participants es relaxen amb la inhalació d’olis naturals com el de lavanda que es disposen per la sala. Un cop aconseguit un estat de benestar, es realitza una activitat més estimulant per treballar la memòria: s’apliquen diferents olis d’olors en cotons i cadascun dels usuaris, amb els ulls tapats, intenten endevinar a quina fruita, flor, etc., pertany aquell aroma. Es tracta de deixar-se portar només pel que el nas aporta, i de potenciar el sentit de l’olfacte, que tant deteriorat està. Un cop s’ha fet aquest treball més cognitiu, es destapen els ulls i els participants parlen del que els han evocat aquestes olors, com per exemple algun record, i el comparteixen. Per finalitzar la sessió i segons les necessitats de cadascú, s’aplica algun tipus de loció amb gotes d’oli essencial a les mans, cervicals, braços, pit… I qui vol pot gaudir, a més, d’una infusió de menta, per millorar les defenses, que a l’estiu s’ofereix freda.
Amb la col·laboració d’Alba Ruiz, treballadora social del Centre Residencial Mutuam Manresa
Josep de Haro: “Maltractar alguns microbis, és maltractar el nostre sistema sensorial”
En el marc de la 10a Jornada Sociosanitària organitzada per la Fundació Mutuam Conviure del Grup Mutuam el passat 17 de novembre, enguany dedicada a la patologia dels sentits en la gent gran, el doctor Josep de Haro va fer una extensa exposició sobre la transensorialitat com a base de les emocions. Aquest otorinolaringòleg, membre del Consell Directiu de la Sociedad Española de las Ciencias Sensoriales i, fins fa ben poc, Cap del Servei d´ORL de l´Hospital Municipal de Badalona (BSA), va destacar la relació entre els nostres sentits i l’entorn i, amb això, la importància de no maltractar-lo.
El Dr. de Haro va deixar clar des d’un inici que la visió de què partia és que el sector mèdic no només no és la punta de llança de la recerca biomèdica sinó que els avanços dels seus coneixements estan molt condicionats per l´impacte de la indústria farmacèutica, que és la que compta amb gran capacitat inversora per a la recerca. A partir d’aquí, va assenyalar que els avenços científics han posat de manifest que els éssers humans estem constituïts majoritàriament per microbis i que maltractar-los comporta maltractar el nostre sistema sensorial. Aquesta composició ens fa estar estretament vinculats al nostre entorn, una biomassa també formada principalment per microbis. “Si maltractem l’entorn -el contaminem- aquest generarà un resposta tòxica cap a nosaltres”, va advertir. De la mateixa manera, Haro va alertar que si maltractem els nostres microbis, no només no metabolitzaran les substàncies tòxiques que prenem, sinó que hi col·laboraran creant noves toxines. Tot això, va concloure, està generant un seguit de patologies.
Diàleg entre sentits
El ponent va recordar als assistents que 500.000 cèl·lules del nostre organisme moren cada segon, i en dos anys n’hem renovat la totalitat. La nostra sensorialitat, en canvi, es manté tot i aquesta renovació, i això encara no s’entén del tot com funciona, assegurà. De Haro afegí que “més important encara que la renovació de les cèl·lules activadores és la de les inactivadores”, ja que la sensorialitat no és només captar sinó també deixar de captar. L’otorinolaringòleg va explicar que rebem la informació en forma de transducció. És a dir, el missatge ens arriba a través de diferents mitjans i en aquest procés va variant, es van perdent dades i va canviant quan passa per diferents parts del cervell.
En aquest procés de descodificació, la percepció és el pas en què prenem consciència del que passa. El ponent va exposar com els nostres sentits, que no són cinc sinó deu, estan imbricats entre ells. Així, cadascun no només està influenciat per la seva característica idiosincràtica, sinó que s’estableix un diàleg entre ells. Va posar com a exemples el fet que l’orella capti llum o que l’olfacte tingui tacte, i va explicar com a cas concret el d’alguns malalts de Parkinson gairebé sense mobilitat que quan se’ls fa cantar una cançó comencen a caminar.
De Haro va assegurar que, depenent de la persona, es tenen uns sentits més actius que d’altres. Així mateix, va explicar que les emocions i els sentiments es construeixen a partir dels sentits i tot el que ens arriba a través d’aquests queda emmagatzemat en forma de memòria. La memòria gestiona, d’una banda, els records i, de l’altra, els projectes. I sense records no podem crear, perquè està tot comunicat. Per això, en la mesura que els nostres sentits es deterioren, obtenim dades que no són correctes, va admetre el ponent.
Preeminència de l’inconscient
L’otorinolaringòleg va afirmar que no hi ha cap coneixement que no entri pels sentits, però que aquests no es regeixen pel conscient, sinó que l’inconscient hi té molt més de pes. La nostra sensorialitat, va afegir, queda modificada per tota la informació que emmagatzema el nostre cervell. Allò percebut es modifica segons el perceptor. El ponent va afirmar que la sensorialitat és en funció de la circumstància, que ens dóna el marc definitiu. Per tant, advertí, el metge ha de tenir en compte el marc general en què es desenvolupa la malaltia que està estudiant per ser eficient.
De Haro va finalitzar la seva exposició reconeixent que els metges estan, en certa manera, “molt discapacitats” en el món de la sensorialitat. En aquest sentit va afirmar: “Endinsar-nos-hi suposa remenar i re-estudiar moltes coses, però ens pot permetre detectar problemes de salut molt allunyats de la nostre especialitat i obtenir informació molt valuosa per poder orientar millor el cas”, va concloure.
Si vols seguir les ponències que van tenir lloc a la Jornada Sociosanitària de grup Mutuam entorn els sentits, clica a l’enllaç que t’interessi:
Dra. Maria Cruz Ciprés – El sentit de la vista
Dr. Miquel Quer – El sentit de l’oïda
Dra. Mª Eugenia Rodríguez i Dra. Helena Viñals – El sentit del gust
Dr. Jaume Mullol – El sentit del olfacte
Taller intergeneracional amb motiu del mes Internacional de la gent gran a la Residència Vila-seca
El dijous 29 d’octubre, es va realitzar un taller intergeneracional a la Residència Vila-seca amb motiu del mes internacional de la gent gran que celebra cada mes d’octubre al centre. Aquest és el cinquè intercanvi que es fa amb els nois i noies de l’Aula 15 amb l’objectiu d’impulsar el paper actiu de les persones grans i motivar la seva participació social a partir de tallers creatius i d’educació emocional. L’intercanvi contribueix a incrementar el sentiment d’utilitat social dels residents i la relació entre persones de diferents edats amb la voluntat d’incrementar els seus vincles i el coneixement mutu. Amb aquesta activitat es va potenciar la realització de diferents formes d’art i de comunicació mitjançant l’explicació de vivències relacionades amb alguna una emoció (tristesa, alegria, por, fàstic, sorpresa, etc…) i un color (verd, blau, groc, negre, vermell, etc..)
En paral·lel es va promoure la tolerància i el respecte basat en la empatia i la resiliència, incentivant i desenvolupant la imaginació i la creativitat del participants, a través de la lectura del conte: “La isla de las emociones” de Jorge Bucay.
Els usuaris de la Residència Mutuam La Creueta, emocionats, visiten una granja del Vallès
Els usuaris del Centre Residencial Mutuam La Creueta, juntament amb voluntaris, familiars i professionals de la residència geriàtrica, el 28 d’octubre, van passar un dia molt agradable a la Granja Alzina, al Vallès, on entre altres coses, van poder donar de menjar i tocar els diferents animals de granja que hi havia: conills, cabres, cavalls, vaques, porcs senglars, ànecs, entre d’altres. Amb aquesta sortida tan especial, van poder comprovar de nou, els beneficis de participar en activitats a l’aire lliure, el contacte amb la natura, i de nou, els beneficis del contacte amb els animals. La visita a la granja va anar acompanyada d’un dinar a les mateixes instal·lacions, moment que varen aprofitar per xerrar i explicar-se les anècdotes i curiositats viscudes durant la jornada, que no va deixar indiferent a ningú.
