6 recomanacions per cuidar una persona amb mobilitat reduïda

Mobilitat Reduïda

Cuidar una persona amb mobilitat reduïda pot ser una tasca complexa i exigent, però també gratificant. Cal tenir en compte que és una situació en què molts de nosaltres ens trobarem en algun moment de la nostra vida. Quan això passa, és normal sentir impotència o que la responsabilitat ens sobrepassi. No hem d’oblidar que, sovint, la persona encarregada de les cures sol tenir un fort vincle afectiu amb la persona cuidada i que, a l’estrès del canvi de rutina, s’hi suma el component emocional. Tot i això, seguint una sèrie de recomanacions, consells i trucs, podem dur a terme les tasques de cura de manera senzilla i eficaç mentre cuidem, a la vegada, la nostra salut física i mental.

A continuació, presentem algunes recomanacions per ajudar famílies i persones cuidadores no professionals a tenir millor cura de pacients amb mobilitat reduïda.

No totes les persones amb mobilitat reduïda són iguals

Primer de tot, és important entendre que cada persona és diferent i que la manera d’abordar les seves necessitats variarà segons el seu estat de salut. Per exemple, les necessitats d’una persona amb demència poden ser diferents de les d’una que ha patit un accident cerebral. De la mateixa manera, no és el mateix tractar amb una persona jove que amb una persona gran o amb un cas temporal i reversible. Hi ha un gran nombre de causes que poden portar una persona a veure’s en situació de dependència. Conèixer bé quina és la problemàtica, com es manifesta i quines necessitats de suport requereix serà vital per poder atendre les necessitats.

D’altra banda, la personalitat de cada individu també jugarà un paper clau. N’hi ha que tenen més reticència a rebre ajuda. D’altres necessitaran més acompanyament emocional o voldran que les coses es facin d’una manera determinada.

Comunicació, comunicació i més comunicació

Una de les coses més importants a l’hora de cuidar una persona amb mobilitat reduïda és mantenir una comunicació clara i efectiva amb ella. Això significa que, sempre que l’estat de salut de la persona ho permeti, el millor serà parlar amb ella i preguntar-li directament quines necessitats té i com prefereix que l’ajudin. Quan la persona se sent implicada en el procés de cura, és més probable que cooperi i es mantingui positiva. Cal tenir present que trobar-se en una situació invalidant pot arribar a ser molt frustrant. Sovint, el millor que es pot fer perquè la persona se senti millor és simplement escoltar-la i tenir-hi empatia.

Una bona comunicació també facilitarà tasques complexes i delicades de realitzar com les mobilitzacions. En aquest sentit, explicar a la persona els passos i els moviments que es faran i fer-la partícip del procés serà clau per evitar fer-li mal ni fer-nos-en nosaltres.

La higiene postural i les mobilitzacions

La mobilitat és un altre aspecte essencial de la cura d’una persona amb mobilitat reduïda. Cal ajudar-la a desplaçar-se i a fer moviments i canvis de posició periòdics i assegurar-se que ho fa amb seguretat i sense dolor. Les mobilitzacions són físicament exigents. Per aquest motiu, tenir una postura i una tècnica correctes serà clau per evitar lesions tant a la persona que cuida com a la que és cuidada.

En primer lloc, és molt important tenir en compte que mai hem de moure el nostre familiar sense l’ajuda d’un element de suport tècnic, sigui una grua o un caminador. Després, hem de tenir molt clar quina és la maniobra que volem realitzar i fer-la amb seguretat. Per això, va molt bé preguntar-se com serà el moviment que hem de fer, si és assolible per a la persona i amb quines dificultats es pot trobar.

Finalment, haurem de col·locar el nostre cos en la posició correcta per portar a cap la mobilització. Haurem de flexionar lleugerament els genolls i mantenir les cames fortes, però no rígides, buscant l’estabilitat del cos. L’esquena haurà d’estar recta en tot moment. És cabdal no fer força amb l’esquena, sinó ajudar-nos de les cames per aixecar la persona.

Diàleg constant

A banda d’una bona higiene postural, també és molt important parlar amb el pacient abans d’iniciar la mobilització. Així, explicar-li com ens mourem, quina força aplicarem i què pot fer ell o ella per ajudar-nos a dur a terme el moviment, contribuirà a fer que el procés sigui més fàcil.

Fer mobilitzacions o canvis posturals periòdics, com a mínim cada 3-4 hores, o més sovint depenent del cas, és essencial a l’hora d’evitar els riscos per a la salut que comporta estar massa estona en la mateixa postura. Un d’aquests riscos és l’aparició d’úlceres per pressió, una lesió de la pell causada per la pressió perllongada contra una superfície exterior, encara que aquesta sigui tova. Mantenir la pell neta, seca i ben hidratada també ajudarà a evitar aquest tipus de lesions. I, si cal, també es poden utilitzar matalassos i coixins especials.

El manteniment de l’autonomia en una persona amb mobilitat reduïda

En general, les persones en situació de dependència necessiten suport en els àmbits de la higiene, l’alimentació i la mobilitat. S’ha de buscar que la persona visqui en les millors condicions possibles i això, en molts casos, també inclou fer activitats d’oci.

És important proporcionar a la persona oportunitats per gaudir del seu temps lliure i dur a terme activitats que li agradin. Fer activitats quotidianes ajuda molt la persona a mantenir-se positiva i a sentir-se més independent.

Precisament, la promoció de l’autonomia hauria de ser una prioritat a l’hora d’enfocar l’atenció al pacient. És fonamental que, mentre puguin, es facin les coses ells mateixos, encara que siguin accions aparentment molt senzilles, com posar-se els pantalons o rentar-se part del cos. Si no hi arriben sols, hi arribaran amb l’ajuda de la persona cuidadora. És una feina en equip.

Els suports tècnics

Hi ha una gran varietat de suports tècnics disponibles per ajudar les persones amb mobilitat reduïda en el seu dia a dia. Aquests dispositius, com les cadires de rodes, els caminadors o les grues, afavoreixen la comoditat del pacient i, alhora, faciliten la tasca de la persona que en té cura.

Conèixer-los ens permetrà seleccionar els que s’adaptin millor a les necessitats de la persona. Per exemple, les grues són especialment útils en pacients que no tenen cap tipus de mobilitat. Mentre que per fer servir discs giratoris de transferència, ens haurem d’assegurar que la persona pot recolzar-se sobre els peus i mantenir aquesta postura.

Saber quan demanar ajuda

Encara que seguim totes aquestes indicacions, és normal no saber com actuar en certs moments, especialment si la situació de dependència s’ha donat de sobte i no hem tingut ocasió de preparar-nos. En casos així, és recomanable comptar amb el suport d’una persona amb formació i experiència professionals. L’atenció domiciliària, com la que ofereix el Grup Mutuam amb el servei Mutuam a Casa, ens ajudarà no només a descarregar-nos de feina. També, ens proporcionarà la tranquil·litat de saber que comptem amb una persona de confiança que atendrà tant les inquietuds de la persona cuidada com les de la seva família.

Les persones properes al pacient sovint se senten perdudes o desbordades i agraeixen molt una guia professional que els indiqui com procedir en determinades situacions. Si la persona que cuida a casa és com una crossa per al pacient, el professional de l’atenció domiciliària actua com un suport tant per a la persona amb mobilitat reduïda com per a la que té cura d’ella.

*La fotografia ha estat cedida per la UEN (Unitat d’Estimulació Neurològica).

‘La relació és de tanta confiança que molts usuaris desitgen que arribi la treballadora per gaudir de la companyia’

Sonia i Nati, Mutuam en Casa, el servicio de ayuda a domicilio para el cuidado de mayores

Sonia Gañan i Nati Sanmartín, coordinadores del servei d’ajuda domiciliària Mutuam a Casa

Una pandèmia que ha convertit les nostres llars i bombolles de convivència en el refugi més segur no sembla el context més fàcil per a un servei que es basa en introduir un ajut extern al domicili. La llarga experiència de la Sonia i la Nati en la coordinació de Mutuam a casa, però, els ha permès lidiar amb les dificultats, i el servei s’ha adaptat als nous condicionants per seguir oferint a les persones dependents i les seves famílies la confiança de sempre.

‘Al principi de la pandèmia hi havia moltes reticències, però les vacunacions han millorat molt la situació’, explica la Sonia, que assegura que hi ha persones, però, que encara tenen por. Per tranquil·litzar-les, des de Coordinació, els expliquen que es compleixen tots els protocols establerts pel Departament de Salut i que els treballadors i treballadores porten equips de protecció individual (EPI) i han rebut una formació sobre la Covid.

Noves rutines per reforçar la seguretat

Els i les professionals han hagut de modificar la seva manera de treballar per tal de garantir la màxima seguretat que es pot oferir en un context domiciliari. Ara, assenyalen, cal respectar unes distàncies i tant el treballador com la persona usuària han de dur la mascareta mentre es presta el servei. Mutuam a casa ha pres mesures addicionals, com la de destinar una part de la plantilla a tractar exclusivament casos de Covid, amb l’objectiu de minimitzar riscos per a la resta de persones usuàries.

La por als contagis és només un afegit a les reticències que sovint emergeixen davant la contractació d’un servei d’atenció domiciliària, tot i ser evidents les millores que aporta a la qualitat de vida de la persona receptora. ‘La principal barrera són els dubtes inicials del futur usuari o usuària’, explica la Sonia, que assegura que molt sovint són les famílies les que busquen una atenció de qualitat que elles soles no donen l’abast a cobrir. Els motius d’aquestes reticències per part de les persones grans, diuen, són variats: que no accepten que necessiten un cop de mà, que pensen que estarien més a gust si els seus fills o filles se’n fessin càrrec, que tenen pudor per ser ateses per un desconegut… ‘Hem d’entendre que som nosaltres els que entrem a casa seva i envaïm la seva intimitat’, reconeix la Nati, que assegura, però, que els professionals tenen les seves pròpies estratègies per trencar el gel i guanyar-se la confiança del nou usuari.

Sonia Gañan, Mutuam a CasaEn aquest sentit, expliquen, la selecció del treballador o treballadora que prestarà un servei determinat es fa d’una manera molt acurada i personalitzada. Primer de tot, parlen amb la persona a qui s’atendrà i la seva família i fan un diagnòstic social en què s’identifiquen les necessitats concretes i si hi ha alguna preferència que s’hagi tenir en compte. Llavors, es busca entre els professionals de Mutuam a Casa aquells que s’adeqüen més al servei, tenint en compte fins i tot aspectes com el caràcter, per assegurar la satisfacció de qui s’atén. ‘A una persona molt tímida procurarem oferir-li un treballador més prudent per tal que no se senti cohibida, mentre que a una de més oberta potser li encaixa més algú extravertit’, descriuen les coordinadores.

La confiança arriba aviat

Després de tants anys al capdavant del servei, saben que les reticències inicials s’esvaeixen aviat, perquè l’impacte en la seva qualitat de vida i en la de les famílies és molt positiu. De fet, diu la Nati, en els casos de serveis de més hores o que fa anys que duren ‘la relació és de tanta confiança que molts usuaris desitgen que arribi la treballadora per gaudir de la companyia’. I recorda una frase que els diuen molt: ‘si ho haguéssim sabut, us hauríem trucat abans’.

La qualitat del servei té com a pilars fonamentals una Atenció Centrada en la Persona i la vàlua dels treballadors i treballadores, a qui es cuida molt des de la Coordinació i des de l’empresa, assegura la Sonia. La plantilla és molt estable ja que, a diferència d’altres empreses, es compleix el que estableix el conveni del sector i els professionals estan contractats en el règim general de la Seguretat Social. La Nati hi afegeix que a Mutuam a Casa es vetlla molt per la seguretat laboral, perquè ‘no tot s’hi val, per facturar un servei’.

Ja disponible el Mutuament d’hivern

Mutuament hivern 2021

Les persones mutualistes del Servei Gent Gran ja el tenen a les seves bústies i tothom pot consultar-lo en versió online. El Mutuament d’hivern ja està disponible per oferir propostes i entreteniment a sèniors actius. Hi trobareu la programació d’activitats de Mutuam Activa per als propers mesos, amb sortides de proximitat per descobrir tresors arquitectònics de Catalunya, una entrevista a una usuària de Mutuam a Casa i un editorial que reivindica la importància de les celebracions de Nadal.

“Estic molt contenta amb les treballadores, em tracten com si fóssim família”

Mutuam a casa Tarragona

Ángeles Ferrando, usuària de Mutuam a Casa Tarragona

L’Ángeles Ferrando, amb 92 anys, viu a Salou en companyia de la seva filla Neus i del seu gendre. Va sol·licita el suport de ‘Mutuam a casa’ l’abril de 2019, quan aquest tot just es posava en marxa a Tarragona, fet que l’ha convertit en la usuària més veterana del servei d’ajut domiciliari del Grup Mutuam en aquest territori. “Jo havia caigut diverses vegades en pocs dies i tenia una lesió a l’esquena, i ella sola no podia fer activitats de la vida quotidiana com comprar, vestir-se o caminar”, recorda la Neus del moment en què van veure que tots sols no se’n sortirien.

L’opció de l’ingrés de l’Ángeles a una residència no se la van plantejar i tampoc no la contemplen per al futur, perquè estan acostumades a viure juntes des de sempre. “Ella i jo hem estat sempre molt unides, perquè es va quedar vídua als 27 anys”, explica la Neus. La seva mare es mostra encara més contundent: “em treuen de la família i moro”. En aquesta situació, semblava evident que necessitaven un cop de mà de confiança que els permetès no haver de separar-se. Llavors van anar a Serveis Socials de l’Ajuntament per buscar suport i allà els van dirigir cap a la Residència Vila-seca del Grup Mutuam, des d’on es gestiona el servei d’ajut domiciliari. El fet de ser la primera usuària d’aquest suport a la zona la va fer protagonista d’una notícia apareguda al Diari de Tarragona. Ara, la família recorda divertida quan una periodista va venir a casa a entrevistar l’Ángeles i la professional que els ajudava.

El servei que van sol·licitar, d’acord amb les seves necessitats, era una combinació de suport en les tasques de la llar i d’atenció personal. La treballadora anava cada dia a casa seva per dutxar i arreglar l’Ángeles i també per fer el seu llit i netejar el bany. Això va alleujar molt la situació familiar i, per aquest motiu, han mantingut el servei fins a dia d’avui. Al principi de tot, a més, la coordinadora de Mutuam a Casa els va ajudar a fer els tràmits per sol·licitar l’ajut per a la dependència que correspon a la mare.

Mutuam a casa Tarragona

La primavera del 2020 van arribar noves dificultats. La Neus es va haver d’operar de l’esquena i, un parell de setmanes després, van haver d’ingressar l’Ángeles a l’hospital per un problema en els pulmons i s’hi va haver d’estar uns quaranta dies. “Cada dia hi anàvem dos cops per donar-li els àpats”, recorda la filla. Mentre la mare va estar ingressada a l’hospital no van aturar el servei de Mutuam a Casa, perquè la Neus tenia malament l’esquena. El dia a dia era complicat, ja que ella va haver d’utilitzar crosses i seguir un tractament de fisioteràpia durant mesos. “Jo no tenia temps pràcticament d’estar amb ella”, diu la Neus, que assegura que, gràcies al suport de la treballadora, que durant aquells dies els feia el dinar, van poder-ho gestionar. L’Ángeles va perdre molt de pes però quan va arribar a casa, a poc a poc, va anar recuperant-se. “És que la companyia per a mi és fonamental”, aclareix.

Des que van contractar el servei, han tingut diferents treballadores i ells asseguren que han estat molt satisfets amb totes. “Estic molt contenta amb elles, em tracten com si fóssim família”, assegura la mare. Un altre dels aspectes del servei que valoren positivament és el de la supervisió que ofereix el coordinador, que els truca periòdicament per saber com estan, com va tot i si tenen alguna altra necessitat. Per això, la Neus té una conclusió clara: “el que més valorem de Mutuam a Casa és l’amabilitat i que estiguin tan pendents de nosaltres”.

Si voleu contactar amb el Servei de Mutuam a Casa de Tarragona i rodalies, podeu fer-ho enviant un correu a sadtarragona@mutuam.com o trucant al 877 99 02 77. 

“Amb les mascaretes, hem hagut d’aprendre a somriure i a transmetre confiança als usuaris amb la mirada”

Maria Pallejà, treballadora de Mutuam a casa

Maria Pallejà fa gairebé una dècada que forma part de Mutuam a casa, el programa d’atenció en el domicili del Grup Mutuam. Al llarg d’aquest temps, ha ofert diferents serveis per cobrir les necessitats de les persones usuàries però no s’havia imaginat que el repte més complicat seria adaptar la seva feina a les circumstàncies d’una pandèmia.

A diferència del que passa en l’entorn residencial, el professional d’atenció a la llar es troba sol davant de la persona que ha de cuidar. Quina és la clau per afrontar el dia a dia d’aquesta tasca?

Les claus principals són que t’agradi el que fas i l’empatia. Has de tenir en compte que vas a treballar a una llar que no és la teva i que envaeixes la privacitat d’una persona. Així que has d’anar guanyant-te la confiança a poc a poc. En domicili, s’ha d’individualitzar l’atenció a cada persona i has de valorar com està per saber quin servei necessita. També has de tractar més amb la seva família del que ho faries en una residència, perquè en molts casos conviuen en la mateixa casa. Els professionals de Mutuam a casa som un suport també per a aquests familiars, que sovint es veuen sols en una situació en què han d’assumir el rol de cuidadors i no saben com fer-ho. Has de tranquil·litzar-los i explicar-los que ets allà per ajudar i parlar de com abordar la situació.

El professional de Mutuam a casa treballa sol, però no està sol, perquè teniu al darrere l’equip de coordinació. Quin suport us ofereixen?

Quan sorgeix algun problema o dubte de seguida les truco i m’atenen perfectament. Sempre ens han ofert suport, però en la situació actual, encara més.

Com va alterar la teva feina la irrupció de la Covid?

Des del primer moment, vam poder seguir oferint els nostres serveis amb normalitat malgrat l’excepcionalitat que vivíem, però ens vam haver d’adaptar per oferir la màxima seguretat. Se’ns va formar i vam utilitzar equips de protecció, com mascareta i guants, i gel hidroalcohòlic, així com extremar les mesures d’higiene. Per exemple, en els domicilis hi havia una tovallola només per a mi i li deia a les persones que atenia que no la toquessin, i mantenia la distància física per evitar contagis. Quan es va poder disposar de proves, ens van fer controls periòdics amb PCR i test d’antígens i, finalment, van arribar les vacunes.

Suposo que tindrien por d’obrir la porta a algú de fora.

Sí, tenien molt por, sobretot pel que veien a les notícies. Jo tenia por perquè no sabia si podia tenir el virus de forma asimptomàtica i contagiar-los, i també tenia por de portar el virus a casa meva. Sentia molta responsabilitat. Van ser moments durs, però ho vam entomar bé.

Com vas aconseguir transmetre confiança als usuaris i a les seves famílies i gestionar aquesta por?

Ha estat essencial, per començar, la confiança en mi mateixa i en la meva capacitat de fer les coses de la manera adequada per evitar riscos. I després, calia convèncer també a la persona atesa que aquella manera de treballar era la correcta. A més, calia tenir una actitud positiva quan entraves al domicili i transmetre-la a l’usuari, no hi podies anar mostrant por.

Malgrat l’escassetat d’equips de protecció individual (EPI) que hi havia al començament de la pandèmia, el Grup Mutuam us en va facilitar des d’un principi?

Sí, i tant. Des del primer moment vam sortir a treballar amb el material de protecció adequat i també ens traslladaven els protocols que es generaven des del Departament de Salut.

Des de Mutuam a casa, sempre ha estat una prioritat formar els i les professionals per oferir una bona atenció. Heu tingut també una formació específica arran de la Covid?

Sí, ens van formar en la utilització dels equips de protecció i en com seguir els protocols. També ens van explicar com havíem de treballar quan ateníem una persona que s’havia confirmat com a positiva de Covid.

Com vas viure l’atenció a aquestes persones?

Al principi va ser dur, perquè no estava acostumada a treballar amb un EPI i és feixuc. A més, per a la persona atesa resultava estrany veure’t amb tot allò. Així que, tot i que per a nosaltres era complicat, no ho podíem mostrar. Jo intentava treure-li importància al tema, dient-los coses com ‘has vist quina disfressa porto?’.

En general, com t’han afectat les mesures de protecció fent una feina tan basada en el tracte directe?

Em va costar i em costa, sobretot la qüestió del distanciament, perquè soc una persona d’abraçades, i això ara no pot ser. Llavors intentes transmetre l’afecte d’una altra manera: verbalment, amb la mirada, tocant amb les mans amb guants… S’ha de tenir en compte que les persones grans que atenem moltes vegades se senten soles i aquest afecte el troben a faltar. L’essència del que necessiten és amor i comprensió. Ells abans em veien la cara, l’expressió… i ara, amb les mascaretes, hem hagut d’aprendre a somriure i a transmetre confiança amb la mirada.

I el confinament estricte dels primers mesos, com va afectar les activitats que feies amb ells?

Ens vam trobar que no podíem sortir a passejar pel carrer. Llavors, havíem de fer passejos dins del domicili perquè es mantinguessin actius. Quan es va poder començar a sortir, vam tornar al carrer, però procurant que l’usuari portés la mascareta, que no toqués res i que mantingués la distància de seguretat amb la resta de persones.

En els moments més estrictes de confinament, segurament moltes persones no han tingut el suport habitual de la família. Ha canviat això el teu rol?

Les famílies van demandar més suport de Mutuam a casa en aquells moments per tal que les persones que necessitaven ajuda estiguessin ben ateses. Alhora, el fet que no es poguessin veure presencialment va comportar que haguéssim de buscar noves maneres de mantenir el contacte. En aquest sentit, he ajudat les persones que atenia a fer videotrucades.

El Grup Mutuam va posar en marxa un servei de suport emocional als professionals arran de la situació viscuda per la pandèmia. Tu hi vas participar?

Sí, i em va anar bastant bé, sobretot perquè hem estat unes quantes professionals les que hem hagut d’afrontar aquesta situació inesperada i ha estat positiu poder parlar amb elles de com ens hem sentit. Està bé disposar d’un espai fora del teu entorn familiar i laboral on t’escoltin. Necessitàvem desfogar-nos.

Segur que hi ha hagut moments complicats, però també et deu haver quedat algun bon record d’aquesta situació. Ens l’expliques?

Els bons moments que recordo són de quan donaven l’alta a un pacient amb Covid i deixaves el domicili sabent que estava bé i, sobretot, de quan et donaven les gràcies. Ha estat molt gratificant. Això t’omple i et fa seguir endavant cada dia.

Viure aquesta situació t’ha canviat d’alguna manera?

A nivell professional, m’ha fet ser més preventiva, cap als usuaris i cap a mi. A nivell personal, he après que hem de viure el dia a dia i gaudir del present, perquè mai se sap el que passarà.

Contacte Mutuam a Casa: 93 380 09 50.

El tracte personalitzat i la vocació dels professionals de Mutuam a Casa garanteixen la satisfacció de les persones ateses i les seves famílies

Mutuam a casa

Sonia Gañan i Nati Sanmartín, Servei d’Atenció Domiciliària Mutuam a Casa de Grup Mutuam

Sonia Gañan pot presumir de conèixer bé el Servei d’Atenció Domiciliària de Grup Mutuam, Mutuam a casa, ja que n’és la coordinadora des que es va fundar, fa ja 22 anys. Nati Sanmartín, en canvi, és ajudant de coordinació des de 2008, però, en el seu cas, a més, té coneixement d’aquests tipus de serveis des d’una altra vessant. “Vaig ser treballadora familiar d’un ajuntament durant molts anys abans d’arribar aquí”, recorda. Juntes formen un tàndem que, enganxat permanentment al telèfon, aconsegueix que les persones usuàries se sentin completament ateses en les seves necessitats i les treballadores, motivades per donar el millor de si mateixes.

La Sonia i la Nati mantenen sempre un tracte proper i continuat tant amb els usuaris com amb els treballadors i vetllen perquè les dues parts de la relació estiguin satisfetes. “Substituïm el treballador per un altre tant si és l’usuari com si és ell mateix qui no està a gust”, assegura la Nati. Conscients que els professionals motivats i ben tractats són garantia de millor servei, expliquen que els seus setanta treballadors estan en plantilla (alguns des de fa molts anys), contractats en règim general i en les condicions que estableix el conveni laboral vigent. A diferència del que passa en altres empreses o quan estan contractats directament per les famílies, “els professionals se senten segurs, perquè saben que no perdran la feina si agafen vacances o la baixa”, afirma la Nati. Per als usuaris, a més de la tranquil·litat de saber que el servei que contracten compleix amb tot el que estableix la llei, és especialment important el fet que els treballadors estiguin assegurats i que, per tant, no siguin ells els responsables en cas que es facin mal a casa seva.

Els treballadors i treballadores de Mutuam a Casa destaquen per la vocació de servei i pel fet que el desenvolupament de la seva feina es fonamenta en els principis de respecte, dignitat i foment de l’autonomia de la persona atesa. A la motivació del personal del Mutuam a Casa i al bon servei, també hi contribueix la formació i el suport que els ofereix l’empresa. Des de coordinació recorden els temes que s’han tractat en diferents cursos: demències, salut mental, dietètica i nutrició, etc. El 2018 se’ls va impartir un sobre mobilitzacions i un altre sobre trastorns de conducta. De fet, els professionals que conformen la plantilla tenen perfils diversos, tant a nivell d’aptituds com de caràcter, i són la Sònia i la Nati qui s’encarreguen de trobar, entre els treballadors disponibles o contractant-ne de nous, aquell que millor s’emmotlli a les necessitats que l’usuari manifesta: “No tothom serveix per a qualsevol cas”, admeten les responsables del SAD.

La millor atenció, sense abandonar la llar

Mutuam a casa ofereix una atenció integral i de qualitat a persones dependents, donant-los suport en les activitats bàsiques de la vida diària, i a persones en processos aguts, crònics o de final de vida sense que hagin de deixar el seu entorn. En un context d’augment de l’esperança de vida i de la incidència de les malalties cròniques, i en què moltes persones no volen o no es poden permetre accedir a una residència, la prestació de serveis i suport a domicili esdevé cada cop més necessària. En aquest camp, la marca Mutuam és garantia d’experiència i professionalitat. A més, com a empresa acreditada per la Generalitat, qui contracti els serveis i compleixi amb els criteris establerts en la Llei de la Dependència podrà sol·licitar una subvenció.

La porta d’entrada a aquest servei d’atenció domiciliària és el Servei d’Orientació Social de Grup Mutuam, en què de forma individualitzada valoren les necessitats físiques, psíquiques i socials de les persones i les seves famílies. A partir d’aquí, és la coordinadora de Mutuam a casa qui planifica el servei i decideix quin és el professional més adequat per oferir-lo i també qui en fa seguiment i valora l’adequació d’aquest en cas de canvi de les necessitats.

El servei de Mutuam a Casa, que ha atès més de 400 persones el 2018, és flexible a les necessitats de cada persona. Ofereix una atenció en el domicili que pot anar d’1 hora a 24 hores al dia. “També oferim serveis d’acompanyament a les persones per anar al metge o guàrdies quan estan ingressades a l’hospital, entre d’altres”, recorda la Sonia. Així mateix, s’adapta a l’evolució dels usuaris. “El servei és àgil quan hi ha un canvi en les demandes i, si cal, es reemplaça el professional que l’ofereix en funció de la nova realitat”, assenyala la coordinadora. A més, quan la Sònia o la Nati detecten que algú requereix un altre tipus de servei o recurs són les primeres en alertar-ne. Tot això no seria possible sense l’acurat seguiment de les persones usuàries, amb qui tenen un contacte continu. “Els usuaris ens truquen com qui truca a la seva filla”, comenten divertides les coordinadores, que reconeixen que es passen el dia al telèfon.

Una altra de les característiques de Mutuam a Casa és que s’hi poden contractar serveis de llarga durada, però també de temporals. Per exemple, cobreixen les suplències de treballadors domèstics contractats directament pels usuaris o ofereixen ajuda a algú que s’estigui recuperant d’una caiguda o intervenció. Destaquen el fet que les suplències també es fan amb personal contractat i que es procura trobar un treballador que l’usuari ja conegui. En definitiva, conclou la Sonia, “l’usuari no s’ha de preocupar de res, nosaltres ho organitzem tot”.

Si esteu interessats en contactar amb Mutuam a Casa, podeu trucar al telèfon 93 380 09 50 o enviar un correu electrònic per explicar el vostre cas i l’equip us informarà sobre els serveis més convenients d’acord les vostres necessitats.

‘El tipus de consultes no ha canviat gaire, però sí la urgència de les famílies que ens truquen’

Tamara Koyik, Servei d'Orientació Social

Tamara Koyik és una de les professionals del Servei d’Orientació Social de Grup Mutuam, des d’on dona suport a famílies de persones grans o dependents, un col·lectiu que ha viscut la pandèmia amb unes necessitats i limitacions específiques.

Què és el Servei d’Orientació Social ?

La nostra tasca consisteix a orientar i recomanar diferents serveis i recursos socials a les famílies que tenen una persona gran o dependent al seu càrrec en funció de les seves necessitats.

Quin tipus de situacions us trobeu més sovint?

Les casuístiques són diferents, però les persones que ens truquen tenen en comú la necessitat de ser escoltades i d’expressar l’angoixa que els provoca el fet que algú a qui estimen comenci a perdre capacitats per gestionar el dia a dia. Nosaltres intentem donar-los una solució, recomanant els serveis i recursos adequats a cada situació. Però, més enllà d’això, oferim sensibilitat i un suport emocional a la persona que ha assumit el rol de cuidadora.

Com ha afectat la situació de pandèmia a les persones grans?

La pandèmia va fer que tots haguéssim de canviar els nostres hàbits a l’hora de relacionar-nos, també les persones grans, que han hagut d’adaptar-se a una nova realitat en què s’han trobat més soles per les limitacions en la seva vida social arran de la disminució de les trobades amb la família, amb les amistats i amb els veïns. Aquest aïllament n’ha accelerat en molts casos el deteriorament físic i/o cognitiu i ha fet que perdessin autonomia.

Quines són les consultes que us han fet més freqüentment des de l’inici de la pandèmia?

El tipus de consultes no ha canviat gaire, però sí la urgència de les famílies que ens truquen. L’accés als recursos socials de la xarxa pública (places residencials, cuidadors en el domicili, etc.) s’ha vist en molts casos endarrerit; la pandèmia ha frenat els ingressos en residències i ha provocat el tancament temporal dels Centres de dia, i això ha fet que els cuidadors en el domicili fossin en molts casos l’única alternativa. En aquest context, accedir a una ajuda a casa amb totes les garanties de seguretat enfront la Covid ha estat una prioritat, tal i com ens hem trobat en la gestió de les trucades al nostre servei. Des de matrimonis en què el cuidador principal ha hagut de ser ingressat per Covid i han necessitat substituir-lo per una cuidadora del nostre Servei d’Ajuda en Domicili, Mutuam a Casa, fins a casos en què una persona ha rebut l’alta hospitalària i ha necessitat ajuda a casa fins a recuperar-se o persones que no podien anar al seu centre de dia i que necessitaven suport a la llar.

Com us han afectat la por de les famílies i les mesures per evitar contagis?

Les famílies ens arribaven amb moltes preguntes sobre com es gestionava la Covid en els diferents recursos. Vam haver de donar-hi resposta adaptant-nos en tot moment a les novetats i als canvis de protocols. Per una banda, les restriccions d’accés a les residències van provocar que moltes famílies ens fessin consultes sobre quan podrien tornar a veure els seus familiars si els ingressaven, i ha estat imprescindible atendre-les amb transparència. Per l’altra, la predisposició a rebre un ajut extern a casa es va veure afectada per la por. La confiança necessària per obrir la porta a una treballadora del SAD s’ha sostingut en la professionalitat de la gestió, en la formació de les professionals que presten l’atenció i en les garanties de protecció que oferim. En aquest sentit, formar part d’un gran grup ens ha permès disposar des d’un inici de la informació actualitzada dels protocols assistencials del Departament de Salut i dels equips de protecció adequats per protegir els nostres usuaris i treballadors.

Mutuam a Casa: L’ajuda domiciliària, insubstituïble en temps de pandèmia

Mutuam a casa

La pandèmia provocada per l’aparició de la COVID-19 ha posat a prova la robustesa de tots els serveis sanitaris i assistencials. D’una banda, són moltes les famílies que s’han vist afectades per la malaltia i s’han trobat amb unes necessitats de suport que abans no tenien. De l’altra, les mesures per reduir la propagació del virus aplicades per les administracions van portar al tancament dels centres de dia, deixant un gran nombre de persones vulnerables depenent de l’atenció a domicili.
Així, la COVID-19 ha portat noves situacions que ha calgut gestionar amb diferents eines, com Mutuam a Casa, el servei d’ajuda domiciliària del Grup Mutuam, que durant la pandèmia s’ha fet més necessari que mai.

“Va ser un gran alleujament descobrir que hi havia aquest servei, perquè de sobte ens vam trobar amb dues persones que necessitaven atenció i no arribàvem a tot”, explica la Lucía. La seva mare, que es diu com ella, era usuària del centre de dia de la Residència Molí-Favència, que gestiona Mutuam, des de feia gairebé dos anys. Hi havia arribat gràcies al seu neuròleg, que li havia recomanat pels problemes de memòria que pateix. De la nit al dia, el centre va haver de tancar i la Lucía es va trobar a càrrec de la seva mare, amb una malaltia degenerativa, i del seu pare que, a punt de fer 87 anys, es troba en bon estat de salut, però necessita les atencions pròpies de la seva edat. Va ser la treballadora social del centre qui es va posar en contacte amb la Lucía per informa-la del servei d’ajuda domiciliària. “Van tancar un dijous i dilluns ens van trucar per oferir-nos aquesta assistència, que era just el que necessitàvem. La mare requereix unes cures i atenció les 24 hores i ens dona molta tranquil·litat poder comptar amb el suport diari de dues persones qualificades”.

La Teresa va decidir buscar ajuda per la seva mare, la Concepció, en ple pic de la pandèmia, quan les dues cuidadores que l’atenien a casa es van posar malaltes i van donar positiu per COVID-19. La Concepció, que té 90 anys i en fa 9 que viu amb l’Alzheimer, amb un grau de dependència alta, també emmalalteix. En aquell moment sospiten que es podria tractar del nou coronavirus, però amb la sanitat col·lapsada no tenen manera de comprovar-ho —més endavant, li van poder fer la prova, que va donar negatiu— i davant la impossibilitat de contactar amb el CAP, la Teresa decideix recórrer al PADES, el Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport. “Qui gestiona el PADES del meu barri és precisament Mutuam i m’informen que existeix un servei d’ajuda en la pròpia llar. Em van enviar el pressupost, el vaig acceptar i al cap d’un dia ja tenia algú que em venia a ajudar”.

Rapidesa i seguretat, el més importat per a les famílies
Una ràpida capacitat de resposta és vital en situacions com les que s’han viscut durant aquesta pandèmia, i això també és el que destaca l’Alberto, que va requerir el servei Mutuam a Casa quan el seu pare va ser ingressat a causa de la COVID-19. Ell i els seus tres germans es van organitzar de seguida per tal que no passés sol ni un instant, però en veure que la situació
es podia allargar van decidir buscar ajuda externa, sobretot per acompanyar-lo a les nits. La clínica on es trobava ingressat els va posar en contacte amb Mutuam després d’haver rebutjat una altra entitat perquè no disposava dels EPI necessaris. Aquella mateixa nit ja tenien algú.

En el cas del pare de l’Alberto, el fet que estigués acompanyat les 24 hores del dia era de màxima importància, ja que portava respiració assistida i si passava qualsevol cosa calia actuar amb rapidesa. A més, havia tingut problemes d’epilèpsia i tenien por que pogués patir una altra crisi. “Ell estava més tranquil i nosaltres també, que tingués algú ens donava seguretat”, relata.

El pare de l’Albert ha pogut superar la malaltia i ja es troba a casa, on es va recuperant a poc a poc. El procés ha estat llarg i dur i comptar amb l’ajuda de Mutuam a Casa va permetre que la família pogués tenir moments de descans, tant físic com mental. La Teresa també valora l’experiència de manera molt positiva i destaca que la professional que l’assistia va ser molt
curosa i afectuosa amb la seva mare, que ja es troba millor. Igual que l’Alberto, la Teresa valora per sobre de tot la rapidesa amb què va ser atesa i la tranquil·litat de poder disposar d’una professional qualificada equipada amb la protecció necessària. “En una situació excepcional i molt complicada per a mi, va ser de gran ajuda”, conclou.

Si vols preguntar i conèixer de primera mà sense compromís, els serveis que et pot oferir Mutuam a Casa, truca al 93 380 09 50tamara.koyik@mutuam.com

“Quan et fas gran, les tasques de casa se’t fan una muntanya”

Mutuam a Casa

Montserrat Trujols (89 anys) i Sílvia Gustems (71 anys), usuàries de Mutam a Casa

La Montserrat i la Sílvia fa molts anys que conviuen en un bonic pis de l’Eixample. Va ser la mort, ja fa molts anys, del germà de la primera i marit de la segona el que va portar les dues cunyades a viure juntes. “T’has d’espavilar sola, reorganitzar la teva vida de nou”, expliquen. A diferència d’altres dones de la seva generació, totes dues van tenir carreres professionals de rellevància. La Montserrat era tècnica publicitària – va pertànyer a la primera promoció d’aquests estudis al nostre país i va guanyar el Premi Nacional de Publicitat- i la Sílvia era editora.

Tot i que tenen alguns problemes de salut, són persones considerablement inquietes i autònomes. “El que més em molesta són els problemes a la vista, perquè m’encanta llegir”, es lamenta la Montserrat, que afegeix que ara ha optat pels audiollibres. La Sílvia, en canvi, explica que, des de 2011, ha hagut d’estar intermitentment seguint tractaments amb efectes secundaris que han impactat en la seva qualitat de vida. Malgrat les limitacions, però, asseguren que surten cada matí al carrer a fer la compra i passejar. Les tasques de la casa, sempre les havien portat bé entre les dues, però ara, diu la Montserrat, fan fins on poden o tenen ganes de fer. “Per a la resta, tenim una persona de Mutuam a casa que ve cada matí”, resol la Sílvia.

“Ens van aconsellar Grup Mutuam a l’Hospital de Barcelona”, recorda la Montserrat, tot just abans que la seva companya expliqui que van fer una prospecció per diferents empreses i que van escollir l’entitat perquè els va semblar “seriosa” i que oferia “molt bon tracte”. Valoren positivament el fet que ofereixi un gran ventall de recursos, preveient que potser algun dia necessitin un altre tipus de servei. “Ara ens agrada viure a casa, però no se sap mai el que necessitaràs demà”, llença la Montserrat. Un altre aspecte que destaquen del Grup Mutuam respecte a altres ofertes és que treballi sempre amb persones contractades.

Durant els quatre anys que fa que tenen el servei, que inclou neteja, planxa i preparació del dinar, sempre els ha ajudat la mateixa professional. “Vam lligar de seguida amb ella”, recorden, i afegeixen que li han ensenyat a cuinar els plats que a elles els agraden. Aquest servei els permet sortir al metge o a fer la compra i un passeig amb la tranquil·litat que quan arribin a casa la feina estarà feta. “Ens van dir que si no ens agradava la persona que ens enviaven, es podia substituir, però ella està bé amb nosaltres i nosaltres amb ella”, assegura la Sílvia. Així mateix, afegeixen que durant les vacances han tingut altres professionals fent la suplència i que sempre n’han quedat satisfetes. “Quan et fas gran, les tasques de casa se’t fan una muntanya; aquest servei no és un caprici”, conclou la Montserrat.

“No m’he trobat cap empresa que ofereixi el servei que proposa Mutuam a Casa, amb una visita inicial a l’usuari en el seu domicili”

serveis d'ajuda domiciliaria tarragona

Daniel García, coordinador de Mutuam a Casa Tarragona

Des del 2019, el Daniel aporta la seva llarga experiència en atenció domiciliària a la Coordinació de Mutuam a Casa de Tarragona. Si bé fa poc temps que porta les regnes d’aquest servei, és un vell conegut de l’entitat, on ha pogut madurar professionalment gràcies a l’aposta del Grup Mutuam per impulsar i promocionar el personal intern. “Vaig començar com auxiliar d’infermeria a la Residència Vilaseca el 2004, i el 2010 vaig agafar una plaça al Centre de Dia del mateix equipament que he ocupat fins que em van oferir la meva actual responsabilitat”, recorda. El Daniel s’ha format com a auxiliar d’infermeria, auxiliar dental i tècnic en laboratori d’anàlisi clínic i, actualment, estudia Geografia.

Durant molt de temps ha fet domicilis a la província de Tarragona, fet que li ha conferit un gran coneixement sobre les necessitats de les persones grans. “En aquests anys, m’he trobat tot tipus d’usuaris -explica- i puc concloure que el més important per al desenvolupar aquesta feina són la paciència, tenir un bon estat d’ànim i ser comprensiu amb qui estàs tractant”. Aquests atributs que el coordinador de Mutuam a Casa considera fonamentals en el tracte directe en el domicili també els aplica ara en el despatx on exerceix les seves funcions: “La meva feina amb l’usuari continua sent propera”.serveis d'ajuda domiciliaria tarragona

El Daniel és la porta d’entrada al Servei d’Atenció Domiciliària. Ell atén les famílies que hi acudeixen explicant-los en què consisteix i informant-les que inclou serveis d’atenció a la persona -com el suport en les activitats de la vida diària, la cura i control de l’alimentació, la supervisió de la medicació, les vetlles i guàrdies nocturnes, els acompanyaments fora de la llar o l’orientació i suport a les persones cuidadores- i serveis d’atenció a la llar – neteja, manteniment i ordre, cura de la roba, etc. Els fa el pressupost i, en el cas que contractin un servei d’atenció a la persona, és ell mateix qui es desplaça a casa per conèixer-la. Allà, a banda de presentar-se, demana a la família que li mostri l’espai on viu la persona atesa per valorar-ne el nivell d’accessibilitat i l’adaptació a la seva situació de mobilitat (si fa servir cadira de rodes o caminador, per exemple). D’aquesta manera, la persona usuària posa cara des del primer moment a qui coordinarà els professionals que l’atendran a la seva llar i el responsable del servei identifica de forma directa les necessitats concretes d’aquesta i pot assignar-li un treballador o treballadora que li encaixi millor.

El contacte amb el Daniel, lluny d’acabar-se aquí, és una constant del servei: “faig un seguiment quasi setmanal a l’usuari i la família, bé sigui per preguntar per la treballadora, per una qüestió de facturació o per resoldre qualsevol dubte que pugui sorgir”. Aquest és un valor afegit de Mutuam a Casa que el coordinador, com a coneixedor del sector a partir de la seva pròpia experiència laboral anterior, aprecia especialment. A més a més, ha portat a terme una valoració de serveis d’atenció domiciliària oferts per altres empreses fent-se passar per un potencial client i la conclusió ha estat inequívoca. “No m’he trobat cap empresa que ofereixi el servei que oferta Mutuam a Casa amb una visita inicial a l’usuari en el seu domicili i crec que ha sigut una molt bona idea, perquè t’apropes més a l’usuari, dones confiança i pots arribar també a entendre molt més la situació”, assegura el Daniel.