Loli Sanz, usuària dels Apartaments Collserola: “És un ambient en què, per la meva manera de ser, em trobo molt a gust”

Apartaments Mutuam Collserola

La Loli Sanz va arribar als Apartaments Mutuam Collserola a mitjans de gener i, després d’un mes de prova, es va adonar que ja tenia una nova llar. “Soc una persona oberta i aquí hi he trobat el caliu que m’agrada”, esgrimeix per justificar la seva decisió. Aquesta barcelonina de 83 anys és independent i gaudeix de bona salut, però tenia clar que les regnes del seu futur les volia portar ella. “No volia hipotecar el meu nebot i preferia buscar jo un lloc on em trobés a gust abans que, per les circumstàncies que siguin, em portessin a un altre on potser no em trobaria tan bé”, explica.

L’entrevistada recorda com va arribar als apartaments amb serveis sanitaris i domèstics del Grup Mutuam, a Barcelona. Va ser mitjançant la seva mútua que va rebre publicitat d’aquesta opció residencial pensada per a persones que són autònomes i no volen renunciar ni a la independència ni a la privacitat de casa seva, però que poden necessitar algun tipus d’assistència en la seva vida quotidiana. La Loli va fer-hi una visita i, com que li van agradar, va decidir provar-los. De seguida en va valorar un aspecte clau per a ella: “em trobo bé amb aquesta llibertat per entrar i per sortir quan vull”. L’adaptació, recorda, va ser bona. Al principi es quedava a dinar en el restaurant del complex, però com que és una persona molt activa i que necessita estar ocupada, al cap d’un temps va optar per menjar al seu apartament i així sortir a comprar i cuinar ella mateixa.

Un dels principals avantatges de viure en aquests apartaments assistits és que és fàcil mantenir els vincles i les rutines anteriors. En el cas de la Loli, continua tenint una vida activa en el seu barri, les Corts, on fa Chi Kun a l’aire lliure i assisteix a xerrades interessants. “Procuro tenir la setmana ocupada amb el que sigui”, reconeix. El teatre ha estat una afició important en la vida d’aquesta resident. Havia col·laborat en un grup per a gent gran a Cambrils, on vivia amb el seu marit. “Amb la gent del casal m’ho passava molt bé, però quan va morir el meu marit vaig tornar a Barcelona”, relata. Tot i que de tornada a Les Corts va seguir participant en un altre grup de teatre, assegura que les limitacions de memòria la van empènyer a deixar-lo, perquè es posava de mal humor quan les coses no li sortien com volia. Tanmateix, la seva inclinació per la interpretació es fa notar en les celebracions que es fan als apartaments. “Per Sant Joan vaig cantar una cançó una mica pujada de to i, com que tot som gent gran i les coses més que dir-se s’insinuen, queda molt bé i tothom es diverteix”, relata alegrement la Loli, que ens avança que per a la propera festa haurà d’organitzar alguna altra cosa.

La resident feia només dos mesos que vivia als Apartaments Mutuam Collserola quan la COVID-19 i el consegüent confinament van irrompre en les nostres vides. Malgrat que alguns canvis van alterar les seves rutines, l’entrevistada assegura que la situació no la va afectar gaire. “Durant la primera etapa, només sortia un cop cada 15 dies per anar al supermercat i em feia porta la compra, més endavant hi vaig anar jo cada setmana i me la portava jo mateixa”, explica. Disposar d’una terrassa -en el manteniment de la qual col·labora- i tenir cura de les plantes li permetia caminar una mica i que li toqués l’aire. A més, com que als apartaments no hi va haver cap cas confirmat de COVID-19, es podia relacionar amb la resta de companys portant mascareta. “En aquells moments, en alguns espais comuns no ens hi podiem estar, però jo cada dia agafava un cafè de la màquina i un diari i pujava a casa a llegir-lo”, admet. Durant el confinament, a les trucades habituals amb la família, s’hi van sumar les videotrucades: “va estat gràcies a les filles de la meva neboda, que m’anaven dient què havia de fer”.

Apartaments Mutuam Collserola

D’actitud positiva, la Loli no va tenir por de contagiar-se i tampoc no va posar impediments sobre les mesures de protecció: “a les coses no se’ls ha de posar traves i, si et toca portar la mascareta, doncs te la poses i punt”. Assegura que el fet d’haver treballat dur tota la vida l’ha feta més forta, però dona gràcies que tota la família va estar bé i no es va haver de de preocupar per res. “Amb els anys, et vas acostumant a no encaparrar-te massa amb les coses, perquè per més que et preocupis no solucionaràs res, així que procuro gaudir del que hi ha”.

Poc a poc, els Apartaments van anar recuperant les activitats com les sessions de cinema, les tertúlies i les partides de cartes i dòmino. “És un ambient en què, per la meva manera de ser, em trobo molt a gust”, explica la resident, tot detallant que valora molt la “gent maca” que hi ha trobat, tant entre els que hi viuen com entre els qui hi treballen. No obstant això, d’acord amb el seu esperit independent, si ha d’escollir una característica dels apartaments on viu, es queda amb la llibertat que li ofereixen.

Els apartaments del Grup Mutuam ofereixen a les persones residents una assistència global que dona resposta a diferents tipus de necessitats: atenció mèdica i infermeria, treball social, farmàcia i gestió de receptes, vigilància del recinte les 24h, fisioteràpia i rehabilitació i, també, per a qui necessiti una mica més de suport a casa, una àmplia gama de serveis d’ajuda domiciliària.

Recorda que pots ampliar la informació sobre els Apartaments Agustí Montal Mutuam Collserola clicant aquí, o pots contactar amb nosaltres sense compromís:

Silvia Aguerri I 93 380 09 70  silvia.aguerri@mutuam.com

Així cuidem a Grup Mutuam de les persones amb Alzheimer

Alzheimer i ACP

El nostre model d’Atenció Centrada en la Persona, més clau que mai

Amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer, a Grup Mutuam volem compartir la nostra mirada i experiència a l’hora de tenir cura dels residents que pateixen aquesta malaltia. El nostre model assistencial (ACP) ens permet atendre aquestes persones amb un enfocament personalitzat basat en l’escolta i el coneixement profund de les seves necessitats. Marisa Garcia, directora de la Residència Rubí, i Carola Núñez, terapeuta ocupacional del mateix centre ens expliquen com aquesta manera de cuidar transforma la vida de les persones que s’enfronten a un deteriorament cognitiu.

En què consisteix l’ACP i com s’aplica en persones amb Alzheimer?

L’ACP és el model d’atenció amb què treballem a Grup Mutuam, que consisteix a posar la persona atesa al centre. Els professionals que acompanyen els residents estem formats i sensibilitzats sota aquesta mirada, i tenim en compte els seus desitjos, valors i necessitats. Cada persona és única i, per tant, la seva atenció també ho és.

Com s’aborden les necessitats específiques de les persones amb Alzheimer dins d’aquest model assistencial?

Pel que fa a l’alimentació, per exemple, des del moment que arriben al centre tenim sempre en compte els gustos de la persona. Ens adaptem a les seves necessitats també en funció de la situació clínica (diversitat de textura, tipus de dieta segons la patologia…).

En termes de seguretat, avaluem els possibles riscos que pot presentar (risc de fuga, de caiguda, alteracions conductuals…), i dissenyem línies d’acció per abordar-los. I respecte a la cura personal, recollim informació sobre les preferències, hàbits i rutines de la persona, per adaptar-nos a elles, en la mesura del possible, tenint en compte la quotidianitat del centre.

Quines són les principals diferències de l’ACP entre pacients amb Alzheimer i en pacients sense deteriorament cognitiu?

La diferència principal la trobem en la recollida d’informació. En persones sense deteriorament cognitiu són elles mateixes les que ens expliquen com volen ser cuidades. En canvi, en persones amb Alzheimer que no poden expressar verbalment tota aquesta informació, és el seu nucli de confiança (familiars, amics…) qui ens ho transmet.

Una altra diferència es dona a l’hora d’avaluar el seu benestar. Com que no ens ho poden expressar, amb aquests residents fem servir eines específiques per inferir el seu benestar o malestar, com el DCM (Demential Care Mapping). Es tracta d’un mètode que ens permet detectar l’estat de la persona observant com es mou, com reacciona o les activitats en les quals s’implica.

Com s’adapten i es personalitzen les activitats diàries i la rutina dels residents amb Alzheimer?

Cada persona que viu al centre té unes necessitats i unes preferències. La nostra feina implica adaptar tots aquells aspectes que condicionen la seva cura. Això vol dir que adaptem la manera de dirigir-nos, el to de veu, el respecte a l’espai físic, la seqüenciació i el ritme de cada persona… També ens referim al fet d’oferir suport físic quan el requereixin o a estimular-los verbalment per fomentar la participació en les tasques. Adaptem l’entorn, les activitats i tot el que calgui.

Pel que fa a l’oci, tenim en compte la informació recollida a través de la història de vida per vincular els residents amb activitats que els interessin.

Com creieu que l’atenció centrada en l’ACP pot millorar la qualitat de vida d’un resident amb Alzheimer?

En moltes ocasions, les persones amb Alzheimer arriben al centre, sigui d’altres recursos o de domicili, amb pautes molt perjudicials. Ens referim a contencions físiques, contencions farmacològiques, dietes no adaptades als gustos de la persona, etc. La filosofia del centre i l’ACP promou el respecte a la dignitat de la persona. Nosaltres treballem per eliminar aquest tipus de pautes que no dignifiquen la persona, i busquem estratègies per protegir-la sense restringir la llibertat i l’autonomia.

Quines són les dificultats més habituals que us trobeu a l’hora d’aplicar ACP en l’atenció a persones amb Alzheimer i com les abordeu?

En algunes ocasions, els interessos de la família no són els mateixos que els del resident. És freqüent que, per sentiment de culpa, les famílies ens demanin que fem participar els seus familiars en totes les activitats possibles. Que la persona estigui constantment ocupada. Però, sovint el que passa és que, senzillament, el resident no hi vol participar. Nosaltres hem de tenir en compte els gustos i les inclinacions de cada persona.

En aquests casos, els professionals fan un paper molt important informant i assessorant les famílies. És fonamental definir els plans d’atenció d’acord amb els interessos, els valors i la història de vida de la persona.

Un altre desafiament habitual és l’abordatge de l’elaboració de les decisions anticipades amb la família. La majoria d’aquests residents no disposen de document de voluntats anticipades. Per això, cal que els donem suport, juntament amb la participació d’altres professionals de la medicina, el treball social i la psicologia.

Quin és el paper de les famílies l’ACP en els casos de residents amb Alzheimer?

La família té un paper clau en la cura de la persona atesa. Són un agent actiu des que la persona ve a viure al centre així com durant tota la seva estada.

Des de l’ingrés, s’assignen dos professionals de referència (un gerocultor i un tècnic) a cada resident/família, que els acompanyarà durant tota l’estada al centre. Aquests estan contínuament en contacte amb els familiars per tal de recollir informació relativa a la història de vida de la persona. Parlem de necessitats i de gustos, però també d’ideals, valors i de com volen que sigui la seva cura.

Quines necessitats especials tenen aquestes famílies?

En general, les grans preocupacions dels familiars tenen a veure amb cobrir les necessitats bàsiques de la persona (alimentació, descans, presa de medicació…).

A banda, amb freqüència ens comuniquen les dificultats emocionals que pateixen a l’hora d’afrontar el deteriorament i la pèrdua de capacitats progressives del seu familiar. Per això, des del centre oferim suport i acompanyament durant tot el procés per part dels professionals de referència i pel departament de Psicologia.

Com s’avalua l’efectivitat del model d’Atenció centrada en la persona en la cura de persones amb Alzheimer?

S’avalua de diferents maneres. D’una banda, es revisen trimestralment els objectius acordats en el Pla d’Atenció Individualitzat. Aquesta revisió la fan els professionals de referència amb els familiars. En aquest sentit, també es fan enquestes anuals a les famílies.

D’altra banda, es fan 2 mapes anuals segons el mètode DCM en el que obtenim una foto general del benestar que generem als residents amb les intervencions del dia a dia. Després, avaluem els resultats i definim activitats per tal de millorar-ne alguns aspectes.

A més a més, al centre comptem amb una comissió d’ACP per autoavaluar-nos i observar com s’integra l’ACP en el dia a dia i en la relació amb les famílies i la comunitat.

Quins aspectes clau ha de tenir en compte un centre per aplicar l’ACP en persones amb Alzheimer?

La formació i la sensibilització del personal és un aspecte fonamental. El centre ha de disposar de recursos de personal que garanteixin l’aplicació del model. El disseny de les instal·lacions també és un factor important, ja que cal disposar d’espais adaptats, d’una decoració casolana, etc.

Què recomanaríeu a una persona que té un familiar amb Alzheimer?

Entendre i assumir el deteriorament cognitiu quan hi ha una vinculació emocional és molt difícil.  Per això, és fonamental buscar recursos professionals i informació, perquè com a família es vol el millor, però manquen coneixements i estratègies. Cal buscar ajuda.

Una bona manera de trobar aquesta ajuda i recolzament professional és el Servei d’Orientació Social del Grup Mutuam, que està disponible per assessorar-vos i donar-vos suport. No dubteu a trucar al 933 800 970 per obtenir informació addicional i resoldre qualsevol inquietud que pugueu tenir.

Marisa Garcia, directora de la Residència Rubí i Carola Carola Núñez, terapeuta ocupacional d’aquest centre.

Montse Camprubí, directora de residència per a gent gran: “El que em motiva a seguir endavant és l’agraïment dels usuaris i de les famílies”

La directora del Centro Residencial Mutuam Manresa para personas mayores Montse Camprubí

De totes les persones que intervenen en el dia a dia d’una residència per a gent gran, el rol de direcció és, potser, un dels més desconeguts. La Montse Camprubí dirigeix el Centre Residencial Mutuam Manresa, del qual diu que “té una gran diversitat d’usuaris que fan que cada dia sigui diferent”.

Quin és el paper d’una directora de residència per a persones grans i com t’has preparat per a assumir aquest càrrec?

Fonamentalment, es basa en gestionar, planificar i organitzar els recursos i l’equip professional per tal de garantir una atenció de qualitat les 24 h. Una atenció que sigui integral, centrada en la persona i adaptada a les seves necessitats. També ha de participar activament en tot allò que faci referència al pla d’atenció dels usuaris. I, evidentment, vetllar per l’acompliment de normes i procediments i treballar per una millora continua de la qualitat.

La preparació per al càrrec és continua, no et prepares i fas de directora i ja està. No pots deixar mai de tenir inquietuds i voler adquirir nous coneixements de tot allò que pot ser enriquidor per a la teva feina. Partint dels estudis necessaris (en el meu cas soc diplomada en infermeria i més tard vaig estudiar psicologia) has de formar-te en postgraus de gestió residencial i reciclar-te en tot allò que et pugui ajudar a aconseguir una bona qualitat assistencial (ACP, no contencions, lideratge, etc). Per mi és molt important saber, escoltar i aprendre per millorar contínuament.

Quins són els principals reptes als quals t’enfrontes diàriament en la direcció d’una residència de gent gran?

La nostra feina és molt variada i cada dia és diferent. Per mi, el repte més important i, possiblement, la tasca que ocupa més temps a qualsevol direcció de centre és la gestió del personal. Al fet més burocràtic de la contractació de personal (entrevistes, contractes, plannings….), se li afegeixen moltes altres tasques. Perquè per garantir la qualitat assistencial que volem a Grup Mutuam, cal fer un bon pla d’acollida i una bona formació. I, a més a més, cal fer un bon seguiment i intentar fidelitzar-los perquè no marxin. Tot això ens requereix esforç que, moltes vegades, no es veu.

Com descriuries l’ambient de treball en el teu centre i quines mesures has implementat per a fomentar un entorn positiu tant per als residents com per al personal?

Crec que l’ambient és bo o molt bo. Potser no soc objectiva, però diria que tenim un centre amb un molt bon ambient de treball. Per mi, un aspecte clau és l’accessibilitat i la comunicació de la direcció cap als treballadors. Has de saber del teu treballador, preguntar quan no està be, felicitar-lo (tant per temes personals com quan fa bé la feina) i ser molt clara en tot allò que creus que pot millorar. Si tu parles clar, amb transparència i empatia, i sempre tens un espai per ell o ella, tens molt de guanyat.

Pel que fa als residents, diria que la proximitat, l’empatia i conèixer bé la persona fa que ens puguem avançar a possibles conflictes. I, també, és clar, que els puguem ajudar en moltes coses.

En resum, per generar un bon entorn, “ has d’estar “ en tots els sentits, físic i emocional.

Quines són les habilitats clau que consideres necessàries per a ser una bona directora de residència?

Has de tenir molta capacitat de treball, saber prioritzar, gestionar l’estrès i organitzar-te bé la feina. També has de tenir empatia, autocrítica, capacitat d’observació i escolta activa. Treballar en equip, saber delegar, liderar i motivar les persones és imprescindible. I, per descomptat, tenir moooolta paciència.

En la teva experiència, quin impacte positiu has observat en la vida de les persones residents gràcies a la dedicació i atenció del personal?

La majoria de residents quan arriben tenen pors perquè no ens coneixen i, de vegades, es mostren desconfiats. És molt gratificant veure com, gràcies a l’atenció personalitzada de tots els professionals, tot això en pocs dies disminueix. El que més agraeixen és que siguis propera. Tu, com a directora, i tot l’equip. Si se senten escoltats i senten que tenim en compte els seus interessos, es crea un ambient de confiança que porta a una relació molt bonica.

La Montse Camprubí amb usuaris del Centre Residencial Mutuam Manresa

Podries compartir algun exemple de situació desafiadora que hagis enfrontat com a directora de residència?

Al meu centre, durant la pandèmia vam patir un incendi important i vam haver d’evacuar els residents. En aquell moment, més que mai, vaig sentir la responsabilitat de la direcció d’una residència de gent gran. Vaig ser conscient de la importància tant de la gestió diària del personal com dels recursos perquè, en situacions límit, tot surti bé.

Curiosament, per als usuaris va ser una aventura. Quan van tornar al centre, una de les residents em va dir, textualment, “ens ho hem passat molt be, ho podríem repetir!”. Sentint aquestes paraules vaig pensar que això era el resultat d’una feina ben feta i professional. Nosaltres vam patir molt perquè no fos un trasbals per a ells i vam aconseguir que fos una aventura.

Com és el teu dia a dia com a directora?

El definiria com imprevisible. Cap dia no és igual. A primera hora em poso al dia del que ha passat i gestiono tot allò urgent (baixes de personal, queixes, qüestions de manteniment…). Un cop resolts aquests temes, dedico una estona a la gestió i la planificació de personal, econòmica i, per descomptat, de qualitat. En funció del dia, assisteixo a diferents reunions: Comissió ACP, Comissió qualitat, reunions equip i a les entrevistes programades amb les famílies.

A banda, cada dia, o bé al migdia o a última hora de la tarda, intento passar per les plantes a parlar amb els usuaris i les famílies. I entremig de tot això, tot allò que sorgeixi del dia a dia d’una residència on i conviuen 90 persones, que no és poc!

Què és el que més t’agrada de la teva feina i què et motiva per seguir endavant?

M’agrada molt tot el que fa referència als usuaris: atenció, entrevistes, fer activitats. El que em motiva a seguir endavant és l’agraïment dels usuaris i el de les famílies i veure que a la residència estan be.

Com fas per mantenir una comunicació efectiva amb els familiars dels residents i com gestiones les expectatives i preocupacions que puguin sorgir?

Per mi és fonamental la comunicació constant, ser molt clara i accessible. A mi, per exemple, m’agrada tenir la porta del despatx sempre oberta. Quant a les famílies, la primera entrevista és clau. Aquí és on cal resoldre tots els dubtes i explicar amb claredat què fem i el què no fem perquè les expectatives s’ajustin a la realitat.

Pel que fa a les preocupacions hi ha molts espais per treballar-les, com les entrevistes personals, els grups d’ajuda mútua o els PIAI (Programa Individual d’Atenció Interdisciplinar). Aquests programes son l’eix del model assistencial de Grup Mutuam i consisteixen a oferir una atenció centrada en la persona. Per a dissenyar-los, ens reunim tots (usuaris, família i personal) per conèixer la persona i els seus objectius. I aquí és on es resolen molts d’aquests dubtes i pors més habituals.

Què li diries a una família que té una persona gran al seu càrrec i es planteja l’opció d’una residència, però té reticències?

Que no tinguin por ni desconfiança, que el seu familiar estarà molt ben atès. Tenim un gran ventall de professionals que vetllaran per la seva salut i benestar des de totes les vessants. I ho farem sempre d’una forma personalitzada i adaptant-nos totalment a les seves preferències i necessitats. Com a família, poden venir sempre que vulguin, estar amb ells i, el que és més important, participar conjuntament amb tots els professionals de la cura del seu familiar.

Les famílies son molt importants en el nostre dia a dia. Precisament aquest és un dels aspectes que treballem més, informant, atenent i donant resposta de forma adequada a tot allò que necessitin. I, per descomptat, escoltant els suggeriments i les propostes que ens puguin fer per tal de millorar.

Amb la col.laboració de Montse Camprubí, directora del Centre Residencial Mutuam Manresa

Grup Mutuam aposta per l’automatització de la dispensació de medicació per millorar la seguretat dels pacients

Sistema automatitzat de dispensació de medicació

El Servei de Farmàcia de Grup Mutuam ha començat a treballar amb un sistema automatitzat de dispensació de medicació (SAD). Aquesta mena de “robot” de farmàcia, com se l’anomena popularment, permet automatitzar la preparació dels fàrmacs per tal de millorar-ne el circuit d’administració. Després que el Servei de Farmàcia del Grup Mutuam identifiqués les oportunitats que podria suposar, des de la Direcció de l’Àrea Sanitària se li ha donat l’impuls definitiu, en una clara aposta per la millora contínua i la transformació digital.

T’expliquem com funciona i quins avantatges aporta de la mà d’Oriol Rovira, director tècnic del Servei de Farmàcia del Grup.

Què és un sistema automatitzat de dispensació de medicació?

Els SAD són màquines que preparen els medicaments que ha de prendre cada pacient i els deixen empaquetats en blísters i organitzats en petites bosses de plàstic transparents. Aquestes estan identificades amb el nom de la persona, el tipus de medicació que contenen, l’hora d’administració i un codi de barres o QR.

Per poder preparar-la, però, el sistema necessita tenir la informació de les prescripcions dels pacients. Per això, s’integra amb un programa de gestió sanitària com Ekon, el que utilitzem a Mutuam. Després, cal carregar-hi la medicació, que ha d’estar lliure de qualsevol mena d’embolcall perquè la màquina l’agrupi en els paquets personalitzats. Així, el SAD disposa d’una sèrie de petites tremuges, una per a cada tipus de fàrmac. Allà s’introdueix la medicació després de treure-la del seu envàs original. Com que al Grup Mutuam es treballa amb grans quantitats de medicaments, s’empra un aparell desemblistador per fer-ho.

Tot i que els SAD tenen un nivell de precisió molt alt, és recomanable incorporar un visor de comprovació en el procés. En aquest sentit, a Mutuam, un cop s’ha finalitzat la preparació de la medicació d’un centre o un cert nombre de pacients, verifiquem que sigui correcta amb aquest tipus d’aparell, que inspecciona cada una de les bosses mitjançant sistemes fotogràfics.

D’altra banda, també cal mencionar que no tots els medicaments són aptes per al SAD. Així, ni aquells que siguin en forma líquida (vials, xeringues i xarops), ni els sòlids amb una determinada forma farmacèutica (comprimits efervescents o masticables i càpsules toves) es podran carregar a la màquina. Per aquest motiu, el Servei de Farmàcia s’encarrega de completar manualment la bossa de medicació de cada persona usuària. Un cop tot el tractament està preparat, es distribueix a les plantes del centre.

Un procés més simple i més segur

Una de les principals millores que ofereix el sistema automatitzat de dispensació de medicació està relacionada amb el format del medicament en el moment de l’administració. Fins ara, es realitzava en dosis unitàries, fet que comportava que al control d’infermeria s’haguessin de treure tots els fàrmacs del seu envàs original manualment. Moltes vegades calia reetiquetar-los, ja que les unidosis no estaven identificades amb el nom, la dosis, el número de lot i la data de caducitat. Tot això suposava un temps de gestió, que s’ha reduït amb l’automatització.

El sistema automatitzat de dispensació de medicació (SAD) a Mutuam Güell

Poder dispensar tota la medicació de cada presa del paciet en una sola bossa de fàcil obertura també contribueix a facilitar les tasques d’infermeria i agilitzar el procés. La bossa transparent i l’etiqueta que porta permeten identificar ràpidament i sense equivocacions tant els fàrmacs com el pacient. A més, per donar un pas més enllà en aquest sentit, es preveu incorporar en un futur un codi de lectura electrònica. Aquest s’escanejaria en el moment de l’administració per tal que el mateix software del SAD validi que tot és correcte i registri que s’ha donat la medicació. D’aquesta manera no s’haurà de fer de manera manual en la història clínica del pacient, evitant possibles confusions.

Així doncs, l’automatització del procés de preparació i la seva comprovació posterior també incidirà positivament en la seguretat del pacient. En tot procés manual és inevitable que es produeixin errors i gràcies a aquest sistema es reduiran significativament. L’automatització també permet mantenir en tot moment la traçabilitat durant el procés d’administració del medicament, des del principi fins al final.

Beneficis per als professionals i per als pacients

En resum, la implementació del SAD permetrà optimitzar el temps de preparació a escala d’infermeria i simplificar enormement tot el procés. El fet que la tasca d’administració sigui més senzilla i requereixi menys passos, sumat a la identificació i registre automàtic de la medicació i a la incorporació d’un sistema de verificació, augmenten la qualitat del servei i la seguretat del pacient. Tot i que actualment només està instal·lat a l’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell, el projecte contempla implementar-lo a tots els centres d’atenció intermèdia del Grup.

El projecte d’automatització de la dispensació de medicació suposa un avenç en la integració de les noves tecnologies a la pràctica assistencial i una oportunitat per aplicar tots els avantatges que ofereix, tant per a les persones professionals com les usuàries, en la pràctica assistencial.

Oriol Rovira

Director tècnic del Servei de Farmàcia de Grup Mutuam

L’exitós desenllaç del ‘No jubilis la memòria’ aplega a 203 persones a la Gran Final

No jubilis la memòria 2023

La 16a Jornada ‘No jubilis la memòria’, organitzada per la Fundació Mutuam Conviure, va arribar al seu desenllaç el passat 5 de juliol, concentrant a 203 persones assistents a l’Auditoria AXA de Barcelona.

En l’esdeveniment, es van disputar les finals dels Campionats de Dòmino, Rummikub i Ball en Línia, tres competicions que han mogut des del mes de març a 1.095 persones (481 persones jugadores de dòmino, 200 de rummikub i 414 ballarins i ballarines) procedents de casals de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i Fundació La Caixa, entre d’altres, així com d’entitats i de centres i residències de Grup Mutuam.

De les 240 parelles participants en el campionat de dòmino, 27 van arribar a la Gran Final. El primer premi, que consistia en una estada de cap de setmana, el van guanyar Rafael Garrido i Fernando Ruiz, de l’Associació d’Amics de la Gent Gran Sants, Can Mantega de la Generalitat de Catalunya. El segon classificat, va ser per a Félix Muñoz i Antonio Sánchez, del Casal de Gent Gran Navas de l’Ajuntament de Barcelona, i la tercera posició, per a Miguel Peña i Pedro Alós, del Casal de Gent Gran Baix Guinardó de l’Ajuntament de Barcelona.

Pel que fa al campionat de rummikub de les 200 persones participants, 21 van passar a la Gran Final. La persona guanyadora del premi, que consistia en un cap de setmana de desconnexió, va ser per a la primera classificada, Fina Delgado de l’Espai de Gent Gran El Polvorí de l’Ajuntament de Barcelona. El segon guanyador, va ser Joan Mª Trabal de l’Associació d’Amics de la Gent Gran Sants, Can Mantega de la Generalitat de Catalunya i, la tercera premiada va ser Juana Grima del Casal de Gent Gran Bon Pastor de l’Ajuntament de Barcelona.

El lliurament de premis va finalitzar amb el campionat de ball en línia, a on dels 27 casals que havien participat en aquesta edició, van arribar-ne a la Gran Final 5. Els guanyadors del premi, que consistia en un cap de setmana de desconnexió per a cada membre del grup guanyador, va ser per al primer classificat, l’Esplai de Gent Gran Viladecans de Fundació La Caixa, en segona posició, va quedar el Casal de Gent Gran Pati Llimona de l’Ajuntament de Barcelona i, el tercer classificat va ser el Casal de Gent Gran Prosperitat de la Generalitat de Catalunya. Els guanyadors de les tres competicions van rebre un trofeu ‘Agustí Montal’.

Després del lliurament de premis i com a cloenda de la jornada, el Dr. Miquel Vilardell, president de la Fundació Mutuam Conviure, va dedicar unes paraules d’agraïment a participants i organització i va recordar la importància d’un envelliment actiu i saludable.

Les inscripcions per a la propera edició d’aquestes competicions s’obriran al març de l’any vinent. Amb aquest esdeveniment, la Fundació Mutuam Conviure fa palès el seu compromís amb la gent gran.

La Memòria d’activitat del Grup Mutuam 2022 ja està publicada

Memòria Grup Mutuam 2022

La Memòria d’activitat del Grup Mutuam que correspon a l’exercici de l’any 2022, ja està disponible per la seva consulta. Aquesta recull la nostra contribució a la societat i al medi ambient, en el que ha estat sense dubte, un any de progressiva tornada a la normalitat.

Mantenint sempre el compromís de transparència i amb la vocació de ser cada cop més entenedors, a través de la seva lectura es troba, entre altres, la nostra manera de cuidar i curar i el desenvolupament de la nostra responsabilitat social, en gran part vehiculada mitjançant la Fundació Mutuam Conviure.

Amb el propòsit que aquesta també sigui un reconeixement a la feina feta pel nostre equip de professionals, desitgem que tothom gaudeixi del seu contingut.

Reduint la petjada ecològica des dels centres i serveis del Grup Mutuam

Petjada ecològica

Una part important de la petjada ecològica que totes les persones generem en el nostre dia a dia es produeix en els nostres centres de treball. Per tant, si volem cuidar del medi ambient és important que incidim en els nostres hàbits, no només en l’esfera domèstica, sinó també en la laboral. En aquest terreny hi juguen un rol essencial les organitzacions, però també els treballadors i treballadores que en formen part, ja que només actuant de forma alineada aconseguirem disminuir els impactes negatius en l’entorn.

Al Grup Mutuam, en el marc de la seva Responsabilitat Social Corporativa, s’està avaluant la petjada ecològica generada per la pròpia activitat i cercant solucions que, implicant els diferents equips de treball, en permetin una reducció progressiva. Així doncs, l’objectiu és poder establir un seguit de mesures generals per al conjunt de centres i d’altres d’específiques, adaptades a les característiques de cadascun d’ells.

En l’entorn residencial, però també en les oficines, són molt importants tant la reducció i gestió dels residus com l’eficiència en el consum d’energia i agua. En aquests moments s’està analitzant en quin punt es troben tots dos àmbits per tal de veure com millorar, però en paral·lel els diferents centres ja han impulsat accions relacionades amb la sostenibilitat.

Consumir menys i separar millor

Pel que fa al primer, s’estan començant a identificar els residus produïts, segons les diferents tipologies, i a estudiar com se separen en tres centres pilot: la Residència Mutuam Manresa, el Centre Mutuam La Creueta i els Serveis centrals. Els resultats permetran potenciar el reciclatge, posant especial atenció en la separació de la fracció que més sovint s’oblida: l’orgànica. En la qüestió de la reducció de residus, alguns centres ja estan aplicant mesures que es poden extrapolar a la resta. Els plàstics, pel seu alt impacte ambiental, han centrat molt dels esforços. Per això, hi ha llocs on es reutilitzen -per exemple, en els envasos dels productes de neteja- o ja s’han retirat i substituït per altres materials en les màquines de cafè, en les màquines dispensadores de menjar i beguda, entre els utensilis que s’utilitzen per als àpats i en les bosses de la recollida de roba bruta. Així mateix, s’han impulsat campanyes per sensibilitzar els i les professionals perquè, per exemple, portin la seva pròpia ampolla d’aigua reutilitzable.

En l’àmbit de la reducció de residus, mereix una menció especial tot allò que té a veure amb el malbaratament alimentari, ja que el seu alt impacte ambiental passa sovint inadvertit. En aquest sentit, i tal i com ja vam explicar més detalladament en un article el passat juliol, el Centre Mutuam La Creueta ha adoptat mesures com la millora dels canals de comunicació entre planta i la cuina per tal d’ajustar les quantitats de menjar que es preparen a les necessitats reals de les persones usuàries i d’estar informats al moment del canvis de dieta o les altes del centre.

Optimitzar i sensibilitzar

Pel que fa a l’estalvi en els subministraments, alguns centres han adoptat ja mesures que es poden estendre a la resta. N’hi ha que han col·locat aixetes temporitzades i/o amb atomitzadors per tal de reduir el consum d’aigua. D’altres, han anat substituint les bombetes que es fonien per llums led, molt més eficients. La conscienciació de professionals i usuaris és, però, essencial en aquest àmbit. Per això, s’ha apostat per fer formacions i penjar cartells que motiven a un ús racional de l’energia o de l’aigua en llocs estratègics com els lavabos o els comandaments de l’aire condicionat.

Més enllà de les iniciatives de reducció i reciclatge de residus i d’estalvi de subministraments, hi ha altres acciones que es poden portar a terme per disminuir l’impacte ambiental dels centres. Una que ja s’està aplicant en alguns d’ells és la compra, sempre que és possible, de materials de neteja ecològics i biodegradables i de materials fungibles reciclats, com el paper higiènic o de cuina. Una altra és la de prioritzar proveïdors de proximitat, ja que així la petjada de carboni de les compres es redueix.

En els propers mesos, i després dels primers resultats dels estudis i plans pilot, el Grup Mutuam promourà l’extensió d’aquestes mesures de forma més generalitzada i n’impulsarà de noves per tal d’aprofundir en la reducció del seu impacte ambiental.

Silvia Aguerri: “Als Apartaments poden gaudir del benestar, l’autonomia i el vincle humà que tots busquem”

Silvia Aguerri

Silvia Aguerri és la responsable del Servei d’Orientació Social del Grup Mutuam, ubicat als Apartaments per a gent gran Mutuam Collserola. Aquí és testimoni directe de la vida en aquest entorn, que combina característiques d’una llar pròpia amb l’atenció que requerim quan ens anem fent grans.

Com valores la teva feina com a primera cara visible que troba qui s’interessa pels Apartaments Mutuam Collserola?

Com a professional del Servei d’Orientació Social ha estat sempre una satisfacció poder oferir a les persones informació sobre un recurs com aquests apartaments, perquè sé de primera mà que la gent que viu aquí està encantada. Els apartaments són una de les millors alternatives a la llar quan et fas gran; no hi ha gaire oferta a Barcelona, i menys pensada com ho fa el Grup Mutuam: apartaments de lloguer i amb un objectiu clar, viure el millor possible aquesta etapa de la vida, amb intimitat, tranquil·litat i possibilitats de compartir si un ho necessita.

Com són les persones que hi venen a viure?

Als apartaments venen a viure matrimonis o persones grans soles, totes elles autònomes i que busquen la tranquil·litat i seguretat de ser ben ateses quan ho necessitin, integrant-se en una comunitat que els permet no estar soles i socialitzar. Els inquilins viuen a casa seva, i són ells qui decideixen els espais i activitats que volen fer amb la resta. L’entorn els permet despreocupar-se de càrregues del dia a dia, i disposen de més temps per gaudir i compartir, ja que s’hi fan amistats veritables. En els anys que porto aquí, una de les coses que destacaria és el canvi que fan les persones durant la seva estada amb nosaltres. Tornar a tenir amistats és una injecció de ganes de viure.

Quins aspectes destacaries del que ofereix el dia a dia dels Apartaments?

D’una banda, la ubicació, que és fantàstica, perquè estem en una zona tranquil·la però amb serveis i molt ben connectada amb el centre de Barcelona. De l’altra, totes les possibilitats que ofereixen les instal·lacions. Aquí disposen de serveis assistencials (metge i infermera) servei de restauració, de neteja i de manteniment, tots ells pensats per fer-los la vida fàcil. També hi ha espais comuns com la piscina o el gimnàs, opcionals per mantenir-se en forma, i el Club social, un espai de socialització per passar bones estones en companyia jugant al dòmino o a les cartes, veient una pel·lícula o celebrant un aniversari. És el lloc on es reuneixen per xerrar, compartir vivències i fomentar l’amistat. Fins i tot n’ha sortit alguna parella, d’aquí!

Veus als inquilins contents de viure aquí?

I tant! Tot i que al principi pot costar fer el pas de marxar de casa per venir a viure aquí, després estan contents. Es una satisfacció quan em diuen que ha estat una de les millors decisions que han pres a la vida. M’agrada molt quan estic fent una visita per ensenyar el recurs a una persona interessada i apareix de forma espontània un inquilí que li dona la benvinguda i li explica com de bé s’hi viu i com de ben atesos se senten.

Com són els apartaments?

Són exteriors, molt alegres i funcionals. Hi venen a viure en règim de lloguer i poden escollir si el volen moblat o sense mobles. Tot i que en el centre hi ha un restaurant, els apartaments estan dotats de cuina i sala-menjador, i disposen d’una habitació prou gran per poder viure-hi amb confort. Si algú dubta de si s’adaptarà o no, el convido a provar-los un parell de mesos (el règim de lloguer ens ho permet), perquè estic convençuda que s’hi quedaran.

Els apartaments del Grup Mutuam ofereixen a les persones residents una assistència global que dona resposta a diferents tipus de necessitats: atenció mèdica i infermeria, treball social, farmàcia i gestió de receptes, vigilància del recinte les 24h, fisioteràpia i rehabilitació i, també, per a qui necessiti una mica més de suport a casa, una àmplia gama de serveis d’ajuda domiciliària.

Recorda que pots ampliar la informació sobre els Apartaments Agustí Montal Mutuam Collserola, clicant aquí o pots contactar amb nosaltres sense compromís:

Silvia Aguerri I 93 380 09 70 I silvia.aguerri@mutuam.com

Grup Mutuam fa una donació d’ordinadors portàtils per a fer l’educació accessible a infants sense recursos

Donació portàtils Mutuam

Grup Mutuam col·labora de nou amb la xarxa humanitària Labdoo fent una donació de 10 orinadors portàtils. Aquests ajudaran a fer accessible l’educació a nens i nenes desfavorides d’altres parts del món que no tinguin accés a aquests recursos.

Dins de la Responsabilitat Social Corporativa de Grup Mutuam, la donació de materials o equipaments re-aprofitables està contemplada dins l’objectiu de buscar solucions circulars. Per aquest motiu cada cop que hi ha un excedent de material que no s’utilitza es busca una entitat responsable que farà un bon ús d’aquest.

Labdoo és una organització que treballa per fer arribar ordinadors i altres aparells electrònics que puguin destinar-se a fins educatius a països empobrits. Ara mateix aquests ordinadors es troben viatjant per arribar a bones mans.

Convocatòria oberta per la 5a edició dels Premis de Recerca d’Atenció a la Dependència

Premis Recerca Atenció Dependència

El compromís amb la promoció de la recerca, impulsa a la Fundació Mutuam Conviure, a convocar un any més el Premi de Recerca d’Atenció a la Dependència, el qual arriba a la seva 5a edició.  Aquest està dotat amb 6.000€ per a contribuir en la millora en l’àmbit dels serveis d’atenció a la gent gran i l’atenció a la dependència. Hi poden participar tots els professionals, de forma individual o col·lectiva, que desenvolupin la seva activitat en qualsevol centre o servei de l’àmbit establert a Catalunya.

La data límit de presentació dels projectes és el dilluns 4 de setembre de 2023. El jurat estarà format per cinc persones proposades per la Fundació Mutuam Conviure i el veredicte es donarà a conèixer en el marc de 6a Jornada d’Atenció a la dependència que organitza l’entitat i que se celebrarà el 20 de setembre.

Consulta aquí les bases de la convocatòria.