Arxius de SOM18

“No m’he trobat cap empresa que ofereixi el servei que proposa Mutuam a Casa, amb una visita inicial a l’usuari en el seu domicili”

Updated on febrer 28, 2020

Daniel García, coordinador de Mutuam a Casa Tarragona

Des del 2019, el Daniel aporta la seva llarga experiència en atenció domiciliària a la Coordinació de Mutuam a Casa de Tarragona. Si bé fa poc temps que porta les regnes d’aquest servei, és un vell conegut de l’entitat, on ha pogut madurar professionalment gràcies a l’aposta del Grup Mutuam per impulsar i promocionar el personal intern. “Vaig començar com auxiliar d’infermeria a la Residència Vilaseca el 2004, i el 2010 vaig agafar una plaça al Centre de Dia del mateix equipament que he ocupat fins que em van oferir la meva actual responsabilitat”, recorda. El Daniel s’ha format com a auxiliar d’infermeria, auxiliar dental i tècnic en laboratori d’anàlisi clínic i, actualment, estudia Geografia.

Durant molt de temps ha fet domicilis a la província de Tarragona, fet que li ha conferit un gran coneixement sobre les necessitats de les persones grans. “En aquests anys, m’he trobat tot tipus d’usuaris -explica- i puc concloure que el més important per al desenvolupar aquesta feina són la paciència, tenir un bon estat d’ànim i ser comprensiu amb qui estàs tractant”. Aquests atributs que el coordinador de Mutuam a Casa considera fonamentals en el tracte directe en el domicili també els aplica ara en el despatx on exerceix les seves funcions: “La meva feina amb l’usuari continua sent propera”.

El Daniel és la porta d’entrada al Servei d’Atenció Domiciliària. Ell atén les famílies que hi acudeixen explicant-los en què consisteix i informant-les que inclou serveis d’atenció a la persona -com el suport en les activitats de la vida diària, la cura i control de l’alimentació, la supervisió de la medicació, les vetlles i guàrdies nocturnes, els acompanyaments fora de la llar o l’orientació i suport a les persones cuidadores- i serveis d’atenció a la llar – neteja, manteniment i ordre, cura de la roba, etc. Els fa el pressupost i, en el cas que contractin un servei d’atenció a la persona, és ell mateix qui es desplaça a casa per conèixer-la. Allà, a banda de presentar-se, demana a la família que li mostri l’espai on viu la persona atesa per valorar-ne el nivell d’accessibilitat i l’adaptació a la seva situació de mobilitat (si fa servir cadira de rodes o caminador, per exemple). D’aquesta manera, la persona usuària posa cara des del primer moment a qui coordinarà els professionals que l’atendran a la seva llar i el responsable del servei identifica de forma directa les necessitats concretes d’aquesta i pot assignar-li un treballador o treballadora que li encaixi millor.

El contacte amb el Daniel, lluny d’acabar-se aquí, és una constant del servei: “faig un seguiment quasi setmanal a l’usuari i la família, bé sigui per preguntar per la treballadora, per una qüestió de facturació o per resoldre qualsevol dubte que pugui sorgir”. Aquest és un valor afegit de Mutuam a Casa que el coordinador, com a coneixedor del sector a partir de la seva pròpia experiència laboral anterior, aprecia especialment. A més a més, ha portat a terme una valoració de serveis d’atenció domiciliària oferts per altres empreses fent-se passar per un potencial client i la conclusió ha estat inequívoca. “No m’he trobat cap empresa que ofereixi el servei que oferta Mutuam a Casa amb una visita inicial a l’usuari en el seu domicili i crec que ha sigut una molt bona idea, perquè t’apropes més a l’usuari, dones confiança i pots arribar també a entendre molt més la situació”, assegura el Daniel.

[Comunicat] Constitució grup de treball intern a Mutuam pel COVID-19

Published on febrer 26, 2020

Avui s’ha constituït un grup de treball intern de Mutuam per tal de redactar un pla de contingència davant de la situació d’alerta sanitària generada pel COVID-19.

L’objectiu és establir unes recomanacions bàsiques d’actuació per a tots els professionals que treballen en els diferents dispositius i serveis de l’entitat, així com per als usuaris i els seus familiars.

Des d’aquest grup s’anirà informant de forma continuada de les diferents recomanacions proporcionades pels organismes nacionals i internacionals de Salut.

La UCH escull l’eDCA de Vila-seca com a bona pràctica per compartir amb el sector

Published on febrer 26, 2020

La Unió Catalana d’Hospitals ha escollit l’equip de Suport al Dany Cerebral Adquirit (eDCA), un recurs de la xarxa sanitària pública gestionat pel Grup Mutuam a la Residència Vila-seca per a gent gran (Tarragona), com una bona pràctica per compartir a Scio Health, una plataforma especialitzada en solucions en gestió en l’àrea de salut. D’aquesta manera, altres professionals poden aprendre d’aquesta experiència que ha obtingut bons resultats.

L’eDCA va néixer el 2017 com a resposta a la necessitat de donar continuïtat a la rehabilitació als pacients amb dany cerebral adquirit un cop donat d’alta d’un procés d’internament hospitalari o sociosanitari i també per donar suport a les famílies d’aquests. Està integrat per un equip de professionals especialitzats que fan una avaluació inicial de cada persona, n’identifiquen els problemes i aspectes potencials de millora i li dissenyen un programa individual de tractaments amb sessions setmanals grupals. A partir de llavors i en coordinació amb el metge responsable del pacient, fan un seguiment continu del pacient.

Aquesta bona pràctica s’ha publicat per l’interès que pot tenir per a col·lectius professionals com els de Fisioteràpia, Teràpia ocupacional, Psicologia, Treball social o Infermeria, però també per als propis pacients.

Per conèixer millor aquest recurs podeu llegir el tríptic o veure el vídeo de presentació:

Grup Mutuam impulsa un projecte estratègic per incorporar nous professionals, procendents de fora de Catalunya

Published on febrer 25, 2020

Amb aquest nou projecte, liderat per l’àrea de recursos humans i l’àrea sanitària del Grup Mutuam, al llarg de l’any s’han programat un seguit de visites a Escoles Universitàries d’Infermeria i Facultats de Ciències de la Salut de fora de Catalunya, a alumnes que estiguin a punt de finalitzar els seus estudis, i així poder satisfer la creixent demanda de professionals que garanteixin l’atenció a totes les persones i famílies que Mutuam atén. Les visites programades aquest primer semestre de l’any es centren en la comunitat autònoma d’Andalusia, i Extremadura. El 20 de febrer es va fer la primera visita al Centro Universitario de Enfermería Virgen de la Paz, centre adscrit a la Universitat de Málaga, situat a Ronda. Milagros Cristòbal, responsable de formació i selecció i Nieves Legua, directora tècnica d’infermeria, del Grup Mutuam, van atendre prop de 40 estudiants a qui van presentar la tasca del grup en l’àmbit social i sanitari a Catalunya, per a la cura de les persones grans, malalts crònics, persones en procés de final de vida i persones dependents i les seves famílies.

La nova “Intranet de Grup Mutuam” en camí

Published on febrer 21, 2020

Un dels projectes transversals del Grup Mutuam per aquest any és la creació de la nova Intranet. Aquesta eina de treball a grans trets ha de facilitar la feina a tots els treballadors del grup i de nou, a partir de la tecnologia, sorgirà una eina molt més útil per a tots els àmbits de l’entitat. El projecte es va iniciar el 4 i 18 de febrer al llarg del matí, amb sessions de treball co-creatiu, a la sala d’actes d’Ausiàs Marc. Organitzats en grups de treball hi van participar 21 professionals de tots els àmbits de l’entitat, que es van abocar a col•laborar amb molt bona disposició i empatia. El treball grupal va aïllar les necessitats d’ús i contingut per a tots ells, configurant els principals requeriments d’aquesta nova eina. El treball i el projecte dirigit per professionals externs, durant les sessions de treball s’ha enfocat cap a la usabilitat, el contingut, les funcionalitats i fins i tot el disseny. L’eina resultant d’aquest projecte, substituirà l’actual intranet “spaimutuam” que està activa des de 2012. Si tot va bé, la nova intranet té prevista la seva publicació cap a finals d’any.

Gran presència de Grup Mutuam al Congrés de la SCBCP

Updated on febrer 27, 2020

Grup Mutuam ha tingut una alta participació en l’XI Congrés de la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives, sota el lema ‘Cures pal·liatives: Ciència i Art’, tant pel que fa a la presentació de pòsters i comunicacions orals com a la implicació en l’organització. L’esdeveniment s’ha celebrat el 14-15 de febrer a Barcelona, en el World Trade Center.

Un total de 15 professionals de diferents serveis i recursos del Grup Mutuam han participat en les jornades. La directora dels PADES, Emma Costas, és la presidenta del Comitè organitzador i hi va presentar l’acte inaugural, en què va animar als assistents a fer-se seu el congrés, i va moderar la taula ‘Present i futur dels recursos assistencials en l’atenció pal·liativa. Noves perspectives en la integració de recursos domiciliaris’. També forma part del Comitè organitzador la treballadora social dels PADES Àngels Roca, que va moderar la taula ‘Acompanyem les fortaleses o les mancances?’.

En el Comitè científic del Congrés, hi va participar la psicòloga de l’Equip d’Atenció Psicosocial (EAPS) Mutuam Barcelona impulsat per l’Obra Social ‘la Caixa’ Noemí Morales, que va moderar la taula ‘Esclerosi Lateral Amiotròfica i Malalties de la Motoneurona’. Per la seva banda, Sílvia de Quadras, psicòloga de l’EAPS Mutuam Barcelona impulsat per l’Obra Social ‘la Caixa’ va intervenir amb la ponència ‘Atenció psicològica domiciliària al final de vida. EAPS’ en la taula sobre ‘L’Atenció psicològica domiciliària al Final de la Vida’.

Els professionals del Grup Mutuam van presentar un total de nou pòsters al

Congrés. Des dels PADES, l’infermer Enric Martínez en va presentar un titulat ‘Aplicació de l’HEXCOM-CLIN a un Equip PADES com a eina per avaluar la complexitat’, el metge Luijo Gallardo, un sobre ‘Abordatge de la malaltia renal crònica terminal en malalts atesos per un Equip PADES’, la DUI Jessica Izcara, un que portava per títol ‘Preferència del lloc d’atenció al final de vida dels pacients atesos per un Equip PADES’, el metge Cristian Carrasquer, un sobre ‘Pacients derivats a PADES en SUD’, i la metgessa Maribel Esquerdo, un sobre ‘Final de vida a domicili. Un luxe per a les persones que viuen soles?’. Des dels Equips d’Atenció Residencial, lainfermera Patricia Reina, va presentar un pòster sobre ‘Detecció denecessitats en situació final de vida percebudes pels professionals de residència’, les metgesses Leticia Ortigosa i Ángela Trujillo, van presentar, respectivament, els pòsters ‘La sedació pal·liativa en el patiment emocional. Dilemes bioètics. A propòsit d’un cas’ i ‘Freqüència de l’abordatge en situació de final de vida pels equips d’atenció continuada en residències’. Per últim, la psicòloga de l’EAPS Mutuam Girona impulsat per l’Obra Social ‘la Caixa’ Roser Grau va presentar-hi el pòster ‘Formació espiritual en un equip de treball hospitalari’.

A més a més, les psicòlogues de l’EAPS Mutuam Barcelona impulsat per l’Obra Social ‘la Caixa’ Raquel Vila i Marina Garcia van presentar la comunicació oral ‘Perspectives dels professionals dels equips PADES sobre la sedació pal·liativa per patiment existencial i/o espiritual’, guanyadora del premi del COMB a la millor comunicació en bioètica al final de vida, i la DUI del PADES Manso Ester Tarragó la de ‘Prevalença de Sedacions pal·liatives en un equip PADES’.

Des del Grup Mutuam, volem felicitar al conjunt de professionals de l’entitat que hi han participat i agrair-los la implicació que això implica.

La Fundació Mutuam Conviure dobla les donacions a entitats de caràcter benèfic i de recerca

Updated on març 9, 2023

D’acord amb els seus objectius fundacionals, la Fundació Mutuam Conviure va renovar el 2019 els seus compromisos amb algunes entitats i en va establir de nous amb d’altres, fet que suposà, al tancament de l’exercici, donacions per un import total de gairebé 18.000 euros. La Fundació va valorar a l’hora de respondre a les peticions d’ajuts econòmics que les entitats, entre d’altres, portessin a terme projectes de formació de professionals de la Salut, de voluntariat o campanyes de sensibilització sobre gent gran per a famílies i cuidadors.

Les donacions concedides durant 2019 van ser:

Fundació Paliaclínic: per a col·lectius en situació de fragilitat (3.000€)
Càritas: projectes amb persones desfavorides (2.000€)
Paliativos sin Fronteras: (2.000€)
XI Congrés Societat Catalano-Balear Cures Pal·liatives: fòrum de compartició d’experiències per als professionals d’aquest àmbit (5.000€)
Avismon: projectes amb col·lectius desfavorits (2.000€)
Compartint Taula: projecte per cobrir necessitats nutricionals (3.934€)

La fundació del Grup Mutuam seguirà atenent en 2020 les sol·licituds que compleixin els requisits establerts i que aprovi el seu Patronat.

Psicologia en l’àmbit sanitari: el suport emocional que millora la percepció de la qualitat de vida

Updated on gener 31, 2020

Els psicòlegs som professionals que en l’àmbit de la salut estem formats per identificar i abordar el malestar emocional de les persones i, a partir d’aquí, poder oferir-los eines que afavoreixin el seu creixement i benestar emocional. Les funcions dels professionals de la psicologia van lligades a l’àrea d’intervenció específica de cadascú. En el cas de l’àmbit sanitari, en el qual trobem psicòlegs generals sanitaris i psicòlegs clínics, ens centrem en tres línies: l’assistència –que inclou avaluació i diagnòstic, suport psicològic, assessorament i psicoeducació–, docència a professionals, familiars i voluntariat –per oferir-los coneixements i estratègies que puguin millorar la qualitat d’atenció assistencial i familiar –, i la recerca. D’altra banda, els professionals de neuropsicologia estan formats per valorar i diagnosticar demències i problemes cognitius. La seva tasca és dissenyar un pla per rehabilitar, quan sigui possible, o estimular per mantenir les capacitats preservades quan la persona ja pateixi una malaltia instaurada.

El ventall de competències que ha de tenir el professional de la psicologia és ampli. És molt important saber fer una bona anàlisi de les necessitats, l’avaluació de la situació, la intervenció corresponent, la valoració i tenir bones habilitats comunicatives. És essencial saber fer escolta activa, tenir paciència, ser empàtic i tenir actitud compassiva, ser flexible i tolerant i no jutjar ni qüestionar els pacients. D’altra banda, el psicòleg ha de ser autoconscient i sincer amb si mateix, mantenir-se en contínua formació i fer treball personal, és a dir, fer teràpia per al coneixement interior propi. Això implica saber quines són les nostres fortaleses, però també les nostres limitacions i poder-les abordar. Si un psicòleg no es treballa, no pot ajudar al creixement personal de l’altre. Per exemple, si té por a la mort, no pot ajudar un pacient a afrontar-la i, si té dificultats per tractar alguns tipus de personalitat, ha de treballar-les.

La nostra és una tasca amb molta responsabilitat, perquè treballem amb persones vulnerables que pateixen. Hem de disposar de les eines adequades per acollir-les i acompanyar-les. Les eines que es fan servir dependran de l’orientació professional del psicòleg, de la formació específica que hagi tingut i de la seva pròpia trajectòria personal.

En l’atenció a la gent gran i les persones amb malalties cròniques, usuaris principals de Grup Mutuam, trobem professionals de la psicologia en molts àmbits: atenció primària, residències, PADES, centres de dia, hospitals sociosanitaris, unitats d’atenció geriàtrica integral, hospitals de dia i hospitals de tercer nivell. En alguns d’aquests casos, però, la figura del psicòleg hi és present tan sols unes hores a la setmana.

Grup Mutuam gestiona dos equips del Programa d’Atenció Psicosocial i Espiritual a Persones amb Malalties Avançades (EAPS) de l’Obra Social la Caixa l’EAPS Mutuam Barcelona i l’EAPS Mutuam Girona. Les dotze professionals que conformem el de Barcelona desenvolupem les nostres funcions en recursos diferents: a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, a l’Hospital de Sant Pau, a l’Hospital de la Vall d’Hebron, a l’Hospital del Mar, al Centre Fòrum i als PADES de Barcelona. Allà donem suport psicològic, emocional i espiritual als pacients amb malalties avançades i cròniques i als seus familiars. Això vol dir que ajudem en la promoció de l’autonomia de la persona, explorem el seu tipus d’afrontament, reforçant els recursos adaptatius i modificant els desadaptatius, valorem les necessitats d’informació i ajudem a gestionar-les, facilitem la comunicació entre pacient, equip i família, abordem el sentit de l’existència i afavorim l’acomiadament amb la família i amb la vida. Oferim suport en el dol a les famílies i, també, suport als equips.

Reconeixement social i institucional

Respecte a l’acceptació de la figura del psicòleg per part dels usuaris d’edat avançada, hem de dir que ens trobem reaccions de tot tipus: hi ha qui de seguida s’obre i ens explica coses i hi ha també d’altres que no es mostren receptius. Tot i que, cada vegada menys, encara són presents en la societat els tabús respecte als psicòlegs. En general, però, les persones grans són obertes, mostren ganes de parlar i ens sentim ben acollits per elles. Els oferim un espai per a la “ventilació emocional”, com diem en la professió, i a ells els agrada sentir-se escoltats i validats.

En general, cada cop la figura del psicòleg compta amb més reconeixement social. Ara bé, encara ens trobem persones, també joves, que mostren resistències a causa dels prejudicis i estereotips que perviuen en la societat. No és difícil sentir frases com “jo no crec en els psicòlegs”, “anar al psicòleg és de bojos”, “si tinc amics amb qui parlar, per què haig de veure un psicòleg?”, ni tenir pacients que mantenen les visites com un secret per al seu entorn.

Tot i que la professió es troba en procés de normalització, el principal repte que tenim és el reconeixement oficial de la nostra figura en l’àmbit sanitari públic. Cal una major presència de psicòlegs en el sistema públic. Actualment, un únic professional ha d’atendre un munt de pacients i això vol dir que les visites són molt esporàdiques. L’atenció psicològica requereix més assiduïtat, perquè hi cal l’establiment d’un vincle i un seguiment.

Noelia Fernández

Psicòloga general sanitària

Psicòloga Experta en Psicooncologia i en Cures Pal·liatives

Col·legiada nº 11715

EAPS Mutuam Barcelona

Grup Mutuam col•labora amb la campanya de comunicació per l’acreditació de la prescripció infermera que ha fet el COIB

Published on gener 14, 2020

El 29 d’agost de 2019 el Govern va aprovar el decret d’acreditació dels professionals de infermeria per a l’exercici d’indicació, ús i autorització en la dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà. L’acreditació es pot obtenir tant per l’àmbit de cures generals i cures especialitzades. Un cop publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, el 30 d’agost es van iniciar els procediments per acreditar-se a través de dues vies diferents: la via ordinària adreçada als infermers o infermeres que treballen en centres no SISCAT o per compte propi, que és un procés individual que ha de fer cada infermera de forma telemàtica i amb signatura digital , i una via extraordinària per als infermers i infermeres que presten els seus serveis en centres inclosos en el SISCAT, en els que les peticions les gestionen els departaments de recursos humans de les entitats.

Obtinguda l’acreditació, els infermers o infermeres podran dispensar medicaments i productes no subjectes a prescripció mèdica, i productes sanitaris molts d’ells finançats. El catàleg actual d’aquests inclou productes com apòsits, sondes, bolquers per adults o bosses de colostomia, entre molts altres. En l’apartat de medicaments, s’inclouen aquells que la persona pot comprar en la farmàcia, però que fins ara la infermera no podia dispensar (antiàcids, omeprazol, laxants, hidrocortisona, ibuprofè, paracetamol, productes per deixar de fumar, productes per a la tos, llàgrimes artificials, povidona iodada…)

En aquest sentit, el Col.legi Oficial d’Infermers i Infermeres de Barcelona (COIB), per tal de facilitar el procediment d’acreditació als professionals d’infermeria, ha creat una campanya de comunicació informativa que consta de 3 píndoles informatives per als professionals d’infermeria de diferents àmbits (SISCAT, No SISCAT i Autònoms) on s’explica com acreditar-se. En el cas de l’acreditació de professionals que treballen en centres No SISCAT, el COIB va triar a Grup Mutuam com entitat col•laboradora, que va proporcionar el professional d’infermeria (de l’àmbit de la geriatria) per gravar la píndola acreditació no SISCAT. Ricard Ollé Ribas, infermer i responsable higiènico-sanitari de la residència Molí-Via Favència que gestiona Grup Mutuam, és el professional que explica com acreditar-se.

Estivill: ‘Menys hipnòtics i més rutines’

Published on gener 8, 2020

‘Quan parlo de la son, noto de seguida que la gent m’entén’. Així arrencava Eduard Estivill, metge i director de la Clínica del Son Estivill i de la Unitat del Son de l’Hospital General de Catalunya, la seva ponència a la 14a Jornada Sociosanitària organitzada per la Fundació Mutuam Conviure, en què va abordar la qüestió de la cronobiologia de la son. Després d’un reconeixement als avenços que han fet en aquesta matèria Antoni Díaz Noguera, catedràtic de Fisiologia la Universitat de Barcelona, i Juan Antonio Madrid Pérez, catedràtic de Fisiologia de la Universitat de Múrcia, va parlar als assistents sobre el que avui dia se sap de la relació entre envelliment, ritmes circadiaris i son.

Estivill va recordar que ‘la salut és una situació que podem aconseguir gràcies a una aportació de situacions externes que estiguin equilibrades’. En aquest sentit, va assenyalar com a condicionants l’activitat i actitud mentals, l’alimentació, l’activitat física i el son i ritmes circadiaris. Després d’aquesta introducció, el ponent va explicar com funciona el rellotge biològic humà. Per fer-ho més entenedor, el doctor es va valer de l’exemple concret d’una pacient de 74 anys a qui van atendre a la Clínica del son. ‘Estava en perfecte estat a nivell físic i mental, però demanava una pastilla per dormir’, va relatar. La pacient va explicar en la consulta que vivia amb la filla, la parella d’aquesta i dos nets, i que acostumava a despertar-se cap a les 4 de la matinada, es llevava per prendre un got de llet i tornava al llit, fins a les 6.30 o 7 hores, que es tornava a despertar. Mantenia una rutina molt activa, tenint cura de la casa i ajudant a la criança dels nens, i habitualment li agafava son tant abans de dinar com després i se n’anava al llit quan encara no eren les deu i es quedava adormida de seguida. Malgrat les queixes de la seva filla que dormia poc i que tenia son en moments del dia que ella considerava que no tocava, a la clínica, segons Estivill, els van fer entendre que l’àvia no patia cap trastorn del son, sinó que vivia una situació molt típica de l’envelliment normal, que és un avançament de la fase de son.

Ritme circadiari

El ponent va explicar que dins del nostre cervell tenim un petit grup de cèl·lules que actua com un rellotge biològic: el nucli supraquiasmàtic de l’hipotàlem. Aquest rellotge, va afegir, està programat genèticament per dormir de nit i estar despert de dia, però té altres maneres de posar-se en hora. ‘Parlem de l’encarrilament del ritme, és a dir, d’estímuls externs que informen aquest rellotge perquè funcioni correctament, com la llum i la foscor’, va apuntar Estivill. Els sincronitzadors, va dir, informen el rellotge i estan interconnectats amb la glàndula pineal, que segrega la melatonina. ‘A cadascun dels nostres òrgans hi ha rellotges, però en disposem d’un de central, que funciona com una mena de director d’orquestra’, va explicar, tot afegint que les entrades que rep el rellotge central són la llum, els contactes socials, l’exercici i l’alimentació. Que aquest rellotge funcioni bé, va afirmar, ens proporciona una bona diferenciació entre son i vigília i això és la base de la cronobiologia.

Estivill va assegurar que la temperatura central del cervell baixa per poder dormir i que aquesta temperatura no es perd sinó que passa a la part més perifèrica del cos. ‘Això és un ritme circadiari, però en tenim més’, va assenyalar, posant com exemples la secreció de cortisol, que a primera hora del dia és alta i després va baixant, la melatonina, els nivells de la qual augmenten a la nit per poder dormir.

Un rellotge biològic envellit

En el cas de la gent gran, va dir Estivill, els rellotges es trenquen, el que anomenà ‘cronodisrupció’ i això, va afirmar, pot donar lloc a situacions patològiques, com les dificultats per dormir a la nit i la somnolència durant el dia. Aquest fenomen està causat, segons el ponent, perquè quan ens fem grans es produeix un ‘trencament dels tres temps’. Tenim un temps intern (rellotge biològic), un temps extern (cicle llum-foscor) i un temps extern social (horaris oficials, jornades de treball, horaris d’oci i dels àpats, etc.), va exposar.

En relació a aquest darrer, Estivill va voler subratllar que els espanyols ‘van curts de son’, que dormen una hora i mitja menys que els portuguesos o els italians i que, per tant, no és un tema cultural del sud com sovint es diu, sinó una qüestió política. ‘La culpa la tenen els polítics que ens manen, que haurien de prendre mesures perquè les escoles acabessin a les 15h i les feines a les 17h, per tal que la gent pogués sopar a les 19h’.

L’expert va afirmar que els rellotges envellits tenen un seguit de marcadors de fragilitat circadiària. Així mateix, va destacar la importància de la regularitat i com s’havia descobert que el ritme circadiari fa que vuit hores després de llevar-nos tinguem una petita necessitat de dormir. ‘Les rutines són imprescindibles per mantenir el rellotge adequadament, però això ho hem perdut’, va concloure. Un altre marcador que, segons Estivill, perden les persones grans és el del contrast dia-nit. Quan ens fem grans, l’exposició a la llum és més petita i el moment en què la melatonina comença a fabricar-se s’ha avançat. Alhora, també va assenyalar que amb l’edat minva la diferenciació entre la temperatura perifèrica i la de l’interior del cervell al llarg del dia i la diferenciació en els nivells de melatonina i de cortisol.

El ponent va admetre que no hi ha una resposta definitiva sobre si l’escurçament del son nocturn i l’augment de les migdiades durant el dia ha d’estar inevitablement lligat a la gent gran com a expressió del procés de senescència del sistema circadiari, però sí que va afirmar que els estudis que s’han fet apunten que això seria així. En fer-nos gran, ens despertem més durant la nit, es produeix un avançament de la fase de son.

Què podem fer

Davant d’aquest fenomen, l’expert va assenyalar que el que podem fer és procurar alentir l’envelliment, intentant reforçar els marcadors circadiaris. En aquest sentit, va parlar d’aconseguir més regularitat (també amb els horaris de menjar), augmentar el contrast dia-nit, contactes socials intensos i activitat física pautada. ‘Menys hipnòtics i més rutines’, va afirmar, tot afegint que ‘les pastilles no són bones ni dolentes, estan ben donades o mal donades’. Va destacar l’eficàcia per a alguns casos de la melatonina, de la qual va destacar que té un petit efecte hipnòtic i un gran efecte cronoregulador i que pot funcionar com a complement a la fototeràpia o a la cronoteràpia.

Finalment, el primer que cal, tal i com va advertir Eduard Estivill, és disposar del temps necessari per explicar a la persona que arriba a la consulta amb problemes de son què és la cronobiologia i on rau la seva importància.