Arxius de ServRes18

El Dia de la Dona es commemora amb moltes activitats, a tots els centres del Grup Mutuam

Published on març 11, 2020

El diumenge 8 de març, Grup Mutuam ha celebrat aquest any el Dia Internacional de la Dona amb una campanya de sensibilització centrada en reivindicar la igualtat entre homes i dones i dirigida a tots els centres i residències. Acompanyades de cartells amb el lema ‘Des de Grup Mutuam, construïm un món amb igualtat’, persones usuàries, dones treballadores i familiars es van fotografiar per deixar testimoni de la reivindicació. A banda d’això, molts centres i residències van organitzar les seves activitats pròpies per conscienciar i debatre sobre el paper de la Dona i celebrar aquesta jornada d’homenatge.

Les dones usuàries i les gerocultores del Centre de dia Creu de Barberà, a Sabadell, van rebre un exclusiu obsequi fet a mà per la filla d’una de les persones usuàries. Es tracta d’una bonica i càlida gorra artesanal de diferents colors i dissenys; no n’hi havia dos d’iguals. Cada persona va triar el que més li va agradar i se’l va posar per sortir retratada en una fotografia. En el Centre de Dia Sabadell-Centre es va optar per fer com a manualitat llaços liles i penjar-los de les finestres per tal de fer visible el seu suport a totes les dones del món.

A Barcelona, el Centre de Dia Verdum es va voler sumar a les celebracions del Dia de la Dona dibuixant i pintant llaços liles per regalar-los pel carrer i a comerços del voltant. L’experiència va ser positiva i totes les persones que els van rebre es van sorprendre i admirar pel detall.

A la Residència Font Florida, s’hi van portar a terme diverses activitats, com, per exemple, una presentació de biografies de dones que van canviar la història i que van contribuir a la lluita per la igualtat. També van muntar una mostra de fotografies de grans dones de la història que va despertar molt d’interès.

La Residència Jaume Nualart va viure molt intensament la commemoració del Dia de la Dona i va organitzar activitats de diferents temàtiques al llarg de tota la setmana. Es van decorar els espais comuns amb cartells reivindicatius i amb murals sobre la història del 8M, l’evolució de la vestimenta de la dona i el progrés d’aquesta en el món laboral. Dilluns, es va explicar la història del 8M i perquè el lila és el color que representa la dona; es va fer un Bingo en què els premis eren polseres liles i a l’activitat d’Estimulació Sensorial va predominar el color lila. Dimarts, es va projectar la pel·lícula de John Ford “7 dones” i es va debatre sobre les limitacions que trobava la dona als anys 50 en el món laboral. Dimecres, a l’activitat de punt, es van repartir llaços de ganxet confeccionats per residents, famílies i treballadors. A més a més, amb l’objectiu de sensibilitzar, es va fer una activitat en què els usuaris i residents deixaven l’empremta de la seva mà en blanc sobre un fons lila i sobre aquesta s’escrivien paraules contra la violència masclista. Dijous, hi va haver una projecció d’imatges de publicitat sexista, que va obrir un debat sobre llenguatge sexista i professions d’homes i dones, i divendres es va organitzar un col·loqui a l’entrada per posar en comú tot el que s’estava portant a terme i, per acabar, es va fer la lectura d’un manifest col·lectiu.

La Residència Les Franqueses va preparar un gran cartell per commemorar el Dia de la Dona i, durant el cap de setmana, s’hi van celebrar tertúlies i es va fer una foto conjunta de les persones usuàries. Sota el lema ‘Fem visible allò invisible’, la Residència Rubí va celebrar la jornada feminista amb la presentació d’un cartell de dones anònimes creat per les pròpies dones de la residència: familiars, treballadores, residents i usuàries. La idea era donar visibilitat a les dones comuns que, des de l’anonimat i la quotidianitat, porten a terme coses importants a la vida. L’acte el van obrir tres senyores que van volgut compartir experiències i va finalitzar a ritme de cançons i amb el regal dels llaços que s’havien confeccionat durant la semana. Podeu veure les divertides gal.leries de la resta de Centres de Grup Mutuam i també de Serveis Centrals de Grup Mutuam. 🙂

Residència les Franqueses — Residència Les Franqueses

Residència Molí Favència — Residència Molí-Via Favència

Residència Manresa — Residència Mutuam Manresa

HSS Girona — Hospital Sociosanitari Mutuam Girona

Molí Favència — Residència Moli-Via Favència

Com deu ser viure amb demència avançada?

Published on febrer 10, 2020

Elena Fernández a 3a Jornada Residencial

En el marc de la 3a Jornada Residencial, Elena Fernández, psicòloga i gerontòloga d’Alzheimer Catalunya Fundació, va impartir una ponència sota el desafiant títol ‘Com deu ser viure amb demència avançada?’. L’acte, organitzat per la Fundació Mutuam Conviure, s’emmarca en l’aposta de l’entitat per la formació continuada dels professionals.

Sembla molt atrevit pretendre connectar amb l’experiència de viure amb demència. Però, malgrat la dificultat, aquesta pot ser una eina que ens ajudi als professionals que treballem acompanyant a persones amb demència. Què en sabem, de la demència avançada? Sabem que no hi ha comprensió del món, que no hi ha cognició. No hi ha pensament que permeti a la persona entendre què li passa i saber com reaccionar-hi. En canvi, el que sí que hi ha són sensacions i emocions. Entenem, però, què són les emocions i quin efecte tenen en nosaltres? El món intern i l’extern ens generen sensacions, que es tradueixen en emocions i en pensaments i conductes. Ara bé, cal que tinguem present que, quan hi ha una demència el camí que va de les sensacions cap al pensament es trenca. No hi ha aquesta traducció perquè la conducta s’adapti. Quan no hi ha pensament, hi ha reaccions.

Llavors, com a professionals que treballem amb persones amb demència, ens hauríem de preguntar com deu ser viure en un món on predominen les sensacions i les emocions, per saber així com relacionar-nos amb elles. L’emoció és el que les fa moure i hi hem de connectar, tenint sempre clar que totes les emocions són vàlides en el moment que algú les sent.

Així mateix, ens hem de poder observar a nosaltres mateixos, sense desig ni memòria, per poder connectar des de l’emoció de cadascun de nosaltres. Podem observar les emocions perquè tenen expressions motores i reaccions verbals, però a més de veure-les, també les sentim. Per poder apropar-nos a una persona amb demència hem de sentir el que ella sent, essent conscients que es tracta d’una hipòtesi perquè només ella sap com se sent. Així doncs, hem de desenvolupar competències que ens permetin sentir l’emoció de l’altre i acompanyar-lo des d’on necessita ser acompanyat, que no és sempre senzill. Per tant, a més de saber quines són aquestes competències -empatia, autenticitat i acceptació incondicional- cal que les posem en pràctica.

Cadascú de nosaltres sap si està treballant des de l’autenticitat i des de l’emocionalitat i si aquella relació la sent. Si estem en una relació que no és autèntica, la persona ho sabrà. De vegades això requereix explorar-nos. Si ens costa molt fer una teràpia basal hem d’esbrinar per per què, saber què ens està removent a nosaltres mateixos.

L’acceptació incondicional és una premissa bàsica per poder connectar amb l’altre. Així, sigui com sigui la persona, com a professionals, l’hem d’acceptar incondicionalment. I, si no podem, hem de ser capaços de posar-ho sobre la taula. Això ens pot plantejar dilemes: com podem acompanyar algú que està en una situació d’angoixa si el jutgem? Hem de poder ser molt honestos. La nostra professió requereix que sapiguem on són els nostres límits i treballar-los, perquè no són inamovibles. Tots naixem amb capacitats interpersonals però hem de desenvolupar-les. Cadascuna de les nostres professions en l’àmbit assistencial té una tècnica professional, però tots els que estem en relació amb altres persones tenim un rol que és transversal, acompanyem les emocions de les persones amb qui estem.

Contenir amb seguretat

Les entitats i organitzacions de les quals formem part són contenidors d’ansietat, perquè la demència, al final de vida, pot cursar amb ansietat. L’ansietat d’estar perdut, de voler marxar… I quan les persones tenim ansietat la tirem cap enfora, de vegades amb agressivitat. L’única manera de poder ajudar algú a transformar aquesta ansietat és contenint-la, és a dir, donant-li un espai perquè pugui expressar allò que necessitar expressar en un entorn segur. I, a partir d’aquí, l’acompanyem i no deixem que es desboqui. En entorns on les emocions són molt freqüents la contenció és una eina de què disposem, però només la podem posar en marxa si fem servir les competències esmentades.

Hem de poder fer-nos un examen de quines són les nostres competències relacionals. Si realment tenim dificultats a nivell emocional, hem de treballar-les. Les persones que estan en aquest moment de pèrdua necessiten que ho fem. Perquè totes les persones, amb demència o sense, el que busquem és dignitat. La dignitat és ser valuós i som valuosos perquè existim. No és un dret fonamental sinó que és on es fonamenten la resta de drets. Ser valuós pel fet de ser. Independentment de les nostres atribucions, la nostra malaltia o la nostra conducta, som dignes pel fet que existim. Si el professional ho té present i treballa amb la persona des d’aquesta perspectiva, potser farà que aquesta també se senti des d’aquesta dignitat.

Els Reis d’Orient porten molt més que regals a centres i residències de Grup Mutuam

Published on gener 13, 2020

Els usuaris dels centres, en la majoria dels casos acompanyats de professionals i familiars, van celebrar la festivitat de Reis amb diferents activitats. Bé fossin patges, bé fossin residents disfressats de Reis o bé fossin professionals amb ganes d’implicar-s’hi, diversos personatges van escenificar d’una forma o una altra el lliurament de regals que totes les persones usuàries van rebre molt contentes. En alguns casos, van ser obsequis per al conjunt de residents per tal de compartir-los en les activitats, com un bingo, i en d’altres van ser obsequis que els mateixos usuaris havien “escrit”.

L’objectiu era fer-los sentir il·lusió i gaudir de la festa que tanca uns dies intensius d’actuacions, visites, col·laboracions i esdeveniments socials que han fet reviure els millors sentiments.

A Mutuam Collserola, la visita dels Reis d’orient es va produir el 3 de gener i, com cada any, els residents van gaudir d’un matí ple de sorpreses i regals. A més, van assaborir un esmorzar ben nadalenc i un tortell de Reis amb què van acomiadar les celebracions de Nadal i van donar la benvinguda al 2020.

Aquest any al Centre assistencial Mutuam la Creueta l’equip professional va voler oferir el millor d’ell mateix escoltant el desitjos de les persones residents i portant-los a terme. Per això, va atendre les peticions de tenir una activitat que s’allunyés del caire «infantil» de rebre els reis i fer un bingo generós i màgic que toqués a tothom i en què qui repartís els regals fos una reina i un patge generosos i complaents.

Les persones usuàries del Centre de Dia de l’Espanya Industrial, van escriure una carta als Reis d’Orient el passat 3 de gener en què demanaven un desig de cara al 2020 i la van col·locar sota l’arbre de Nadal. Posteriorment, es va fer el corresponent dinar de reis, en què van gaudir d’un tortell. El dia 7, en arribar al centre, els reis mags havien respost a la carta i les persones usuàries ho van llegir amb molta il·lusió.

També a la Residència Mercat de Guinardó, els tres Reis d’Orient (interpretats per tres persones usuàries) van repartir regals a cadascun dels residents. A la Residència Molí – Via Favència, les persones usuàries va preparar bosses amb carbó i xocolatines per a endolcir l’esperada nit de Reis.

Residència Molí - Via Favència — Residència Molí – Via Favència

Les celebracions de Nadal van començar amb activitats lúdiques variades als centres de Grup Mutuam

Published on gener 9, 2020

Els preparatius del Nadal i els primers dies d’aquestes festes es van viure amb intensitat als centres i residències de Grup Mutuam. Com cada any, en aquestes dates tan assenyalades es porten a terme activitats tradicionals, i algunes de menys convencionals, amb què es dinamitza el dia a dia de les persones usuàries i se les motiva a vincular-se amb la comunitat.

Mutuam Collserola va preparar les festes molt activament. Va ser allà i a una de les seves usuàries, Rosario Arroyo, on es va lliurar el primer premi del concurs de postals de Nadal de Grup Mutuam. Els seus residents també van rebre la visita i els millors desitjos per a l’Any Nou dels alumnes de Col·legi Salesians. Els nenes, no només van compartir una estona conversant amb ells, sinó que també van oferir-los un conjunt de nadales. D’altra banda, a Mutuam Collserola, els residents i les seves famílies van poder gaudir d’una entretinguda actuació del Mag Marc, que va deixar bocabadats els assistents amb els seus trucs.

Tant al Centre de Dia Verdum com al Centre de Dia Enric Casanova, van rebre grups de voluntaris de la Creu Roja que els van lliurar regals i amb qui van cantar nadales. L’agradable visita va acabar amb bons desitjos per a l’any 2020.

Aquest Nadal el Centre assistencial Mutuam la Creueta es va omplir de joves i canalla plens d’energia que, entre plors i rialles, cançons i balls, van donar, espontàniament, el millor de si mateixos, removent emocions, formant creences i valors que perduraran per molt temps en la memòria d’ells mateixos i dels residents. Van participar en aquesta experiència l’Escola Vedruna el Carme, l’Escola Pública Enric Casasses, la institució la Vall, l’institut Pau Vila, el centre d’educació especial de secundària Xalest i els nens i nenes de catequesis de la parròquia de Sant Feliu. A banda de les activitats dins del centre, les persones usuàries van poder visitar, com cada any, la fira de Santa Llúcia.

La Residència Jaume Nualart va organitzar just abans del Nadal un munt d’activitats lúdiques. Primer de tot, van rebre la visita de nens i nenes de P4 i P5 del CEIP Santa Eulàlia que van oferir un espectacle nadalenc amb instruments musicals en què interactuaven amb els residents. Aprofitant l’esdeveniment es va fer entrega de la medalla centenària a una resident per part d’una nena que feia anys aquell dia. El protagonisme musical va continuar amb l’actuació de la coral de Jaume Nualart amb una encertada selecció de nadales. Poc després, va arribar el tradicional bingo especial de nadal amb premis propis de l’estació.

Un dels esdeveniment amb més bona acollida va ser el dinar especial de Nadal, que va estar seguit d’una tarda d’actuacions musicals amb els grups de playback del Casal. El mercat solidari va ser el colofó de tot un any de feina d’algunes residents que creen diferents peces, mitjançant el punt, i les posen a la venda durant aquesta jornada. La música va sonar de nou a la residència gràcies a l’actuació del grup extremenys San Isidro Labrador, que va donar el tret de sortida a les festes nadalenques.

A la Residència Mercat de Guinardó van rebre la visita de l’alumnat de 13 i 15 anys de l’escola Abat Oliva, que, passejant per les diferents plantes i repartint manualitats, van cantar nadales i les van acompanyar d’instruments i coreografia. Un altre dia qui els va visitar va ser la coral ‘Avis de Sant Andreu’, que va oferir-los un concert de Nadal. Voluntaris de la Creu Roja també s’hi van apropar per felicitar les festes als residents, cantar plegats unes nadales i donar-los uns regals. Finalment, la residència va acomiadar el 2019 amb un berenar especial i música de tots els temps.

El Pare Noel – interpretat per un dels residents – va ser l’encarregat de fer una visita a la Residència Rubí. Va passar per totes les plantes repartint bon humor i caramels entre els seus sorpresos companys.

La Residència Vila-seca va començar a preparar-se per al Nadal amb el guarniment propi d’aquestes dates. El tret de sortida de les celebracions es va fer coincidir amb l’encesa de llums pública, davant de la residència, per part de l’alcalde del municipi, Pere Segura. Acompanyats de diferents col·lectius, els residents van participar en nombroses activitats. Amb els més petits, van compartir nadales i van fer tallers de postals de nadal; amb els mitjans, els alumnes del conservatori, van gaudir d’un concert de cant i amb fagots; i amb els més grans, la coral Cantaire de La Pineda, es van delectar amb les Nadales.

A més d’aquests actes, es va organitzar l’esperat dinar de nadal amb més d’una trentena de famílies, durant el qual es va obsequiar la guanyadora del sorteig de la panera. Seguidament, es van organitzar diferents sortides per gaudir de l’ambient nadalenc, una d’elles, amb els alumnes d’APS de l’institut, que van aprofitar per veure les llums de Nadal del municipi i, una altra, a Reus. Com cada any, tres patges de la residència van visitar l’Escola més allunyada per recollir-hi les cartes dels alumnes. Per acabar, no podia faltar la festa tradicional del tió, en què més de 50 nens i 70 avis van compartir la il·lusió d’una tradició que no es perd amb l’edat.

La Residència Les Franqueses, responent a la crida de l’emissora de ràdio Rac 1 de vídeos casolans per felicitar les festes de Nadal, va proposar a les persones usuàries participar-hi. La proposta va ser acollida amb un gran entusiasme i els residents van posar fil a l’agulla amb tot el que tenien a l’abast: nadales, gorres de Pare Nöel, elements decoratius i unes pancartes on es llegia: Residència Les Franqueses us desitja bones festes. Durant la gravació del vídeo no hi van faltar rialles i anècdotes. A banda d’això, la Residència es va preparar per gaudir del Nadal amb un guarnit especial i va rebre la visita del Rei i dels nens i nenes de P5 de l’Escola Guerau de Liost de Corró d’Avall amb qui van compartir una estona de cançons.

A la Residència Molí-Via Favència, les activitats es van iniciar amb la inauguració del pessebre i van finalitzar amb l’arribada dels Reis d’Orient. Entre totes dues, hi va haver el tió, el sopar de cap d’any, en què els treballadors van gravar un vídeo, l’entrega de regals i el concert de la Coral del voluntariat de la Creu Roja i un concurs de guarnit nadalenc a les diferents plantes, entre d’altres. També s’hi van organitzar dues iniciatives solidàries: la recollida de producte per al Banc d’Aliments i la participació a la Marató de TV3 mitjançant una gran panera amb aliments donats per les famílies i treballadors del centre.

Nadal Residència Franqueses — Residència Franqueses

Nadal Centre Assistencial Creueta — Centre Assistencial Creueta

Nadal Residència Vila-seca — Residència Vila-seca

Nadal Centre de Dia Verdum — Centre de Dia Verdum

Abordem els símptomes de la demència avançada: la música significativa

Published on desembre 16, 2019

Afavorir la qualitat de vida de persones amb demència requereix detectar-ne les necessitats biopsicosocials i espirituals i establir-hi una relació d’ajuda i atenció per cobrir-les. En els centres i residències de Grup Mutuam, per tal d’obtenir el coneixement exhaustiu que ens permeti assolir aquest objectiu partim d’informes, qüestionaris i entrevistes, però també de la convivència i els relats que el propi usuari o usuària explica de la seva vida. Arriba un moment, però, en què la persona amb demència no té les capacitats cognitives necessàries per poder expressar les necessitats i hem de buscar altres tècniques per poder conèixer-les i cobrir-les, alhora que atenem i tractem els símptomes i signes més freqüents de la malaltia.

Tècniques per recaptar informació

Entre les tècniques que més utilitzem per obtenir la informació de les persones amb demència que viuen o són usuàries dels nostres centres i residències per a gent gran, hi ha la història de vida relatada per la família o persones properes. La finalitat d’aquesta és obtenir una visió personal i subjectiva de la seva trajectòria vital, saber com la persona ha viscut les transicions i els esdeveniments que han sigut més rellevants, així com les seves creences, preferències, pors, aficions i trets de la personalitat. Cal tenir present, tanmateix, que quan la informació la dona un altre sempre està esbiaixada i que tendeix a expressar les situacions com ell les ha viscut i no pas com no les ha viscut la persona amb demència.

Una altra eina que fem servir molt habitualment és el DCM (dementia care maping), una tècnica observacional amb què durant un temps es van registrant la freqüència de conductes i estats d’ànim codificats i la qualitat de les interaccions amb els professionals.

Símptomes i/o signes més freqüents: els SPCD

En les persones amb demència, uns dels símptomes i/o signes psicològics i conductuals més freqüents són els SPCD. El terme va ser creat a la conferència de consens convocada per l’Associació Internacional de Psicogeriatria el 1996 per anomenar un conjunt de símptomes i signes recurrents en les persones amb demència. Segons Helen C Kales (2015), els SPCD són signes i símptomes de la percepció, el contingut del pensament, l’estat d’ànim o el comportament pertorbat: agitació, depressió, apatia, peguntes repetitives, psicosis, agressivitat, problemes del son, deambulació, diversitat de comportaments socialment inadequats.

Els SPCD són cada cop més freqüents en els centres assistencials i, a causa de la seva complexitat, ocasionen estrès als professionals i major morbiditat, mortalitat i hospitalització de les persones amb demència.

Un estudi de Cache County (2013) va trobar una prevalença quinquennal de SPCD (al menys un símptoma) del 97%, essent els símptomes més comuns l’apatia, la depressió i l’ansietat.

L’apatia, malgrat ser un dels més freqüents, és també un dels menys tractats. Aquesta correlaciona positivament en una major discapacitat de la persona afectada i en frustració del personal d’atenció directa, en reducció de la qualitat de vida i dels resultats de rehabilitació i supervivència després d’ingressar en un centre assistencial. El síndrome de l’apatia es manifesta en aspectes com la reducció de la iniciativa, l’interès, la motivació, l’afecte, l’espontaneïtat, l’energia, l’entusiasme, l’emoció i la persistència.

Intervencions no farmacològiques

Actualment, l’enfocament integral per a l’abordatge dels SPCD combina tractaments farmacològics amb intervencions no farmacològiques. Es recomana donar prioritat a aquestes i utilitzar els fàrmacs només en cas que no siguin eficaces donats els efectes secundaris i complicacions que ocasionen, com l’augment de risc d’accidents cerebrovasculars i una alta taxa de mortalitat (Cerejeira et al., 2012. Food and Drug Administration, 2005; Wang et al., 2005; Huybrechts et al., 2012. Gauthier et al., 2010; Azermai et al., 2012; Nakajima, 2011; Ogawa y Koura, 2011).

En relació a l’apatia, una de les eines amb què podem intervenir sense fàrmacs i que té possibilitats de revertir els efectes negatius en la persona i el seu entorn és la musica significativa.

Sabem que un dels trets diferencials de les persones amb demència que presenten signes d’apatia és la reducció d’emocions, motivació i energia. En aquest sentit, alguns estudis han demostrat que la musica significativa és capaç d’activar una xarxa de recompenses que motiva les persones amb demència a portar a terme activitats i a la participació en funcions socials (Stefan Koelsch,2015. Julieta Moltrasio et al., 2018.Jacobsen et al., 2015). Així, la musica és especialment útil per a la millora de l’apatia en pacients amb demència severa, però cal tenir en compte que per obtenir un resultat terapèutic cal seleccionar la música apropiada, ja que no fer-ho podria provocar efectes negatius (Lane-Brown, 2009. MacDonald et al., 2003. Burack et al., 2003. Trappe, 2012).

L’apatia de la Maria

En relació a l’ús de la música com a eina terapèutica en persones amb demència, en el marc de la 3a Jornada Residencial, organitzada per la Fundació Mutuam Conviure, vaig presentar el cas de la senyora Maria, una de les residents del Centre Assistencial Mutuam la Creueta, i la intervenció que vam desenvolupar. En les reunions interdisciplinàries que portem a terme, els professionals d’atenció directa havien expressat la dificultat que tenien per realitzar les activitats de la vida diària (AVD) amb aquesta resident amb demència avançada i que presentava signes clar d’apatia. Després d’un procés de reflexió, vam decidir provar una intervenció que es basava en posar-li com a música de fons un llistat de cançons que sabíem que era del seu interès perquè la sentís mentre el personal d’atenció directa l’atenia en les AVD, implicant-se cantant o taral·lejant.

Els resultats que es van aconseguir van ser positius i a curt termini. Es va produir un augment de l’interès, la implicació i el benestar de la usuària en el desenvolupament de l’activitat, una millora en la resposta i la comunicació cap al personal d’atenció directa i, en general, una millora de l’ambient físic. Així, vam poder comprovar que les experiències positives oblidades es fan presents mitjançant les emocions que desperta la musica significativa i alegra. Les persones amb demència no recorden la experiència, però si l’emoció que els va provocar. (Guzmán-Vélez et al. 2014).

Malgrat que aquesta sigui una intervenció de baix cost i sense efectes secundaris negatius, cal tenir en compte que a algunes persones no els agrada la música i poden trobar-la irritant i també que no tots els professionals d’atenció directe se senten còmodes. (EvaGötella et al.,2008)

Rosa Torró

Educadora social

Centre Assistencial Mutuam La Creueta

“Una vez que uno ha visto tales respuestas, uno sabe que

aún hay un yo al que se puede llamar, aunque la música,

y sólo la música, pueda hacer el llamado … a aquellos que

están perdidos en la demencia… la música no es un lujo para ellos,

sino una necesidad, y puede tener un poder más allá de cualquier cosa

para restaurarlos para sí mismos y para los demás, al

menos por un tiempo”

Oliver Sackcs, 2007. Musicofilia.

DCM: l’aposta per millorar el benestar de les persones amb demència als centres de Grup Mutuam

Published on novembre 21, 2019

La principal barrera per satisfer les necessitats de les persones amb Alzheimer i altres demències als centres residencials ha estat, durant molts anys, la falta de coneixement del benestar o malestar que provoca en aquests usuaris la interacció amb tot el que té a veure amb la seva estada: professionals, companys, ambient i confort, alimentació, etc. Malgrat tot el que implica una demència, existeix un consens sobre el fet que la pèrdua de memòria no suposa la pèrdua de profunditat emocional. Així doncs, hi ha aspectes molts significatius que transcendeixen el que els defineix com a persones malaltes, de tal forma que la malaltia no elimina la seva identitat.

Durant molt de temps, han estat els familiars i els professionals dels centres els que han definit les necessitats dels residents d’acord amb el coneixement previ de la persona, en el cas dels familiars, i amb una sèrie d’estàndards que els professionals consideraven d’aplicació general sense tenir en compte la identitat individual de qui s’atén, que, com ja hem dit, no queda anul·lada per la malaltia. Tot això va implicar una pràctica assistencial en què els professionals estaven més orientats a la tasca que a treballar tenint la identitat de les persones com a centre de la seva pràctica, desconeixent l’impacte de llurs actuacions en el seu benestar i sense cap tipus d’eina i/o coneixement per arribar a identificar-ne el resultat.

Com a qualsevol tipus de servei a les persones, la millora contínua en l’atenció passa per una avaluació continuada de la qualitat d’aquesta i de l’impacte que té sobre la qualitat de vida de qui s’atén. Això va suposar un repte per al Grup Mutuam en el cas dels residents amb Alzheimer o altres tipus de demència. Per assolir aquest objectiu, es va decidir que era necessària la incorporació d’una entitat com Alzheimer Catalunya, amb una llarga experiència en assessorament a organitzacions que atenen persones amb aquesta malaltia.

El procés va començar amb una formació i sensibilització de tos els professionals dels centres que va fer possible un canvi de mirada cap a les persones amb demència. El segon pas va ser el d’implementar una eina per a l’avaluació de la qualitat de vida de les persones que, com en el cas dels malalts d’Alzheimer, no podien comunicar verbalment als professionals el seu estat anímic. El mètode escollit per assolir això va ser el Dementia Care Maping (DCM), basat en l’adquisició d’habilitats empàtiques i una sèrie de mètodes observacionals.

El DCM és una eina observacional però també és un procés que permet planificar actuacions en base als resultats de l’observació. Una avaluació amb DCM consisteix a fer un seguiment continu al centre assistencial d’un grup de persones amb demència per part d’un observador (el mapejador) durant un període de temps de 5 hores aproximadament. Durant aquest temps, el mapejador (prèviament format en el mètode DCM) enregistra dos tipus d’informació:

– Cada 5 minuts enregistra allò que li passa a l’individu, d’acord amb una llista de 23 categories conductuals que es divideixen entre les que tenen impacte positiu sobre el benestar i les que en tenen un de negatiu. Amb això obtenim una mesura del benestar durant un període de temps.

– També s’enregistren les conductes del personal del centre per qualificar si aquestes són positives o negatives per a la persona (potenciadors i detractors personals).

Un cop finalitzada l’observació (mapa), el mapejador elabora un informe. Mitjançant reunions amb l’equip, els transmet el resultat i es planifiquen accions per tal d’assolir una millora a partir d’estratègies per evitar estats conductuals negatius en els usuaris i també per conscienciar els treballadors sobre l’impacte de les seves accions i conductes envers les persones ateses.

El Grup Mutuam va començar aquest procés l’any 2014. Actualment, comptem amb 75 persones formades en el mètode DCM, que s’ha convertit en una important ajuda per evidenciar l’efecte de les actuacions dels treballadors sobre les persones. També s’han reformulat les activitats que es porten a terme als centres en base als resultats de les categories conductuals detectades.

En aquests moments, el DCM està totalment integrat en el model de qualitat del Grup i és una eina molt valuosa per tal de promoure accions de millora mitjançant la creació de grups multidisciplinaris i també com a mesura de l’evolució de la millora continuada als centres.

En conclusió, s’ha pogut integrar en la pràctica assistencial un mètode rigorós que, a més de mesurar el resultat de les accions implementades, serveix també per descobrir nous camins per preservar i respectar la identitat de les persones amb demència.

Antón Molas

Director de l’Àrea Residencial

Grup Mutuam

Propostes refrescants i hidratants als centres i residències per treure més partit a l’estiu

Updated on octubre 3, 2022

Potser amb la calor els bioritmes baixen, però no per això les ganes de fer activitats decauen als centres i residències de Grup Mutuam. En comptes d’això, es busquen les propostes més refrescants i hidratants que ajudin a fer de l’estiu una època de confort per a les persones usuàries.

La Residència Font Florida ha fet una aposta per conscienciar els i les resident de la importància de la hidratació, especialment entre les persones grans, en què sovint la percepció de set disminueix malgrat l’organisme necessiti aigua. Per fer-ho, han organitzat un saborós taller per preparar smoothies, begudes saludables i refrescants que permeten una gran combinació d’ingredients. En aquest cas, s’ha fet servir síndria, poma, pinya, préssec, papaia, mango i plàtan. Així, els residents i usuaris del centre de dia han pelat i trossejat la fruita, després l’han batuda afegint-hi sucs i, finalment, hi han afegit una mica de gel esmicolat. Els resultats han estat boníssims, però a més s’ha abordat la qüestió d’una manera diferent i divertida, fomentant l’autonomia del resident i la seva destresa amb els utensilis de cuina.

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta compta amb un programa de voluntariat en què participen diverses entitats de la ciutat així com amb voluntaris de la xarxa Punt voluntariat de l’Ajuntament de Sabadell i que permet passejades pel municipi durant tot l’any. Amb l’estiu, aquestes sortides s’han convertit en un bon moment per refrescar-se prenent un gelat, un plaer que no té edat. Per aquest motiu, a part de les sortides, els gelats i orxates s’han convertit en el berenar estrella del centre i, un cop a la setmana, qui ho desitja en pot gaudir.

A la Residència Vila-seca, comparteixen la passió pels gelats. Per això, els dimecres surten amb la gent de la casa, les seves famílies i alguns voluntaris cap a la nova geladeria artesana de Vila-seca Giorgio Gelato. Les persones residents i els seus acompanyants no han parat de mostrar la seva satisfacció amb aquest pla i les ganes de repetir-lo, mentre que els propis treballadores de la geladeria s’han quedat sorpresos que un producte casolà pugui tenir tant d’èxit.

La Residència Rubí, en canvi, ha optat per desenvolupar el pla per combatre la calor dins les seves instal·lacions. Així, els usuaris han preparat llimonada casolana i, després, l’han a pres a la fresca, al pati, on també escoltat i ballat música pròpia de l’estiu tots plegats.

Gerocultors: cuidar de les persones respectant la seva individualitat

Published on abril 30, 2019

Els gerocultors són els pilars bàsics sobre els quals se sosté l’atenció en les residències per a gent gran, ja que són els professionals que s’ocupen de cobrir les necessitats dels residents, d’arribar allà on ells ja no poden. En el Grup Mutuam, això ho fem, a més, tenint en compte, en la mesura del possible, els seus gustos i preferències, ja des de fa anys apliquem l’enfocament de l’Atenció Centrada en la Persona (ACP).

El ventall de funcions d’un gerocultor és molt ampli, ja que ha de donar resposta a totes les necessitats bàsiques de les persones, tant físiques com psíquiques i emocionals. Així, es tracta d’acompanyar-los i ajudar-los amb el que ells no puguin fer sols: llevar-se del llit, fer-se la higiene, vestir-se, hidratar-se, desplaçar-se per la residència o prendre els àpats.

Aquest contacte continuat fa que la relació entre les persones residents i els gerocultors sigui estreta. A les residències de Grup Mutuam treballem amb el sistema de professionals referents. Això implica que les persones que hi viuen tenen un gerocultor i un tècnic de referència, als quals se’ls ha assignat el seguiment d’un grup reduït de residents, amb qui mantenen una relació més estreta i continuada. Tot i que són assignats en el moment d’ingrés de la persona, posteriorment es fa un seguiment de la bona entesa entre professionals i usuaris i famílies i es fan canvis si escau. Els referents s’encarreguen de fer la història de vida de la persona, de veure quins són els seus gustos i valors. L’objectiu és intentar conèixer-lo al màxim possible per poder aplicar l’ACP.

Els gerocultors no mantenen només relació amb els residents, també ho fan amb el seu entorn. El vincle, però, pot variar molt en funció de la família i les seves necessitats. N’hi ha que requereixen un contacte constant, mentre que amb d’altres és més esporàdic. El gerocultor també detecta com són els familiars i ha de donar resposta a les seves necessitats d’atenció i comunicació. Si tenen moltes inquietuds ha de procurar tranquil·litzar-los.

Majors recursos per a un tracte més singular

La major dificultat a l’hora de portar a terme la nostra feina com a gerocultors ha vingut de la mà de les retallades de recursos, que es tradueixen en menys personal. Això sovint ens impedeix fer la feina tal i com voldríem. Com a societat, hem de ser conscients que amb un sistema assistencial més ben dotat podríem atendre millor les demandes de tots els usuaris, oferint-los un tracte d’acord amb la seva singularitat.

Si haguéssim de descriure com és el gerocultor ideal, parlaríem d’un professional que coneix la història de vida de les persones a qui atén i que les fa partícips de les decisions que es prenen i que les afecten. Això vol dir, per exemple, que hauria de preguntar al resident quines activitats li vénen de gust i quines no i que si un dia no li ve de gust llevar-se a les 8h ha de ser capaç de respectar-ho i tornar una mica més tard a ajudar-lo a començar la jornada.

Incorporar el criteri de qui és atès

A la Residència Rubí, portem ja uns anys treballant amb l’ACP. La veritat és que si ens posem a pensar en com fèiem les coses abans i com les fem ara, ens adonem que l’atenció ha millorat en qualitat. Si abans ens centràvem molt en les tasques, ara valorem més què vol cada persona. Automàticament, fem més preguntes als residents. En definitiva, l’ACP es tracta d’una nova mirada sobre el cuidar. Abans enteníem que cuidar es feia d’una única manera i ara hem pres consciència que cal respectar que hi hagi persones a qui no els agradi la nostra manera d’entendre les cures. A Rubí, com a la resta de residències de Grup Mutuam, hem rebut (i continuem rebent) formació específica per fer aquest canvi de paradigma i saber com aplicar-lo. Els nous treballadors que entren als centres ja han rebut aquesta formació i vénen amb la nova mirada incorporada.

Els i les professionals de la gerocultura som ja imprescindibles, però és bastant evident que, amb una població en procés d’envelliment, el nostre paper en un futur proper serà encara més rellevant. No obstant això, ens sentim infravalorats. Creiem que cal un canvi social progressiu, en què es reconegui més la tasca que desenvolupem i es valori més econòmicament.

Berta Alba Poncelas

Gerocultora de la Residència Rubí

Grup Mutuam

Molt més que àpats i regals per celebrar el Nadal als centres i residències de Mutuam

Updated on gener 14, 2019

Els diferents centres i recursos de Grup Mutuam no han deixat escapar les celebracions de Nadal i han omplert l’agenda d’activitats, algunes de més tradicionals i altres de menys convencionals, però totes elles pensades per gaudir de les festes en bona companyia i de forma activa.

La Coral de Collserola, formada per diferents professionals de Mutuam Collserola, va oferir una actuació amb motiu de la inauguració del Pessebre dels Apartaments, el 12 de desembre. El senyor Vila, usuari dels apartaments, li va fer entrega de manera espontània a la doctora Lobera de la batuta per dirigir la coral de Collserola. En el mateix acte inaugural, Dolors Barneda, també usuària dels apartaments, va recitar uns poemes.

Per celebrar les festes nadalenques com cal, a la Residència Mercat del Guinardó, un equipament públic gestionat per Grup Mutuam a Barcelona, algunes de les persones que hi resideixen s’han encarregat d’elaborar els guarniments.

Al Centre de dia Nova Lloreda, han rebut la visita d’un grup d’alumnes de quart de primària del Col·legi Mercè Rodoreda. Els nens i nenes van tocar la flauta i van cantar nadales. L’objectiu, a més de gaudir d’una celebració tradicional, era oferir una activitat diferent i amena a les persones usuàries que els ofereixi benestar, en potenciï l’orientació temporal i els generi reminiscència.

També al Centre de dia Sabadell Centre també van rebre la visita d’estudiants, en aquest cas de l’Escola Martí i Pol. La cantada de nadales que van oferir va ser una de les activitats d’esperits nadalenc amb què els usuaris i usuàries han gaudit d’aquests dies. El 18 de desembre, van rebre en companyia d’algunes famílies la visita del Pare Noel, que va repartir regals. Després van gaudir d’un àpat de Nadal conjuntament amb els professionals del centre de dia. Un altre dia, un grup va visitar la tradicional fira de Santa Llúcia, ubicada als voltants de l’Ajuntament de Sabadell, on van trobar els establiments on venen tot tipus d’ornaments de Nadal, el pessebre, l’església de Sant Félix i una plantada de food trucks.

Al Centre de dia Torreromeu, els usuaris van participar en una trobada “coffe-time” en la cafeteria del casal. La finalitat de l’activitat era treballar la reminiscència parlar sobre les tradicions que cadascú posava en pràctica per celebrar el Nadal. D’altra banda, van celebrar la festa de Nadal amb un àpat especial en companyia de professionals i de les coreografies amb què els va delectar el grup de ball del Casal.

La Residència Jaume Nualart, ubicada a Cornellà, també ha donat la benvinguda al Nadal amb una repleta agenda d’activitats. La nota musical la van posar les actuacions del grup extremeny San Isidro Labrador i de la Tuna dels Estudiants de la Facultat d’Empresarials. A més, es va organitzar un bingo especial de Nadal i es va preparar un espectacular pessebre vivent. També durant aquest dies es va fer el lliurament de la placa de guanyadora dels Concurs de postals de Nadal de Grup Mutuam a una de les usuàries del centre, Isabel Ortega.

Des de la inauguració del pessebre, el 4 de gener, fins a l’arribada dels Reis d’Orient, el 6 de gener, la Residència El Molí ha portat a terme aquest Nadal un programa amb tot tipus d’activitats que han gaudit conjuntament residents, familiars i personal. Les activitats més lúdiques van ser el Tió, que va cagar una bossa de dolços a cada resident, el sopar de Cap d’Any, la visita dels Reis d’Orient, interpretats pels gerocultors i carregats d’obsequis, i la interpretació musical i lliurament de regals per part de la Creu Roja. Hi ha va haver també temps per a les iniciatives solidàries, amb la participació en el Banc d’Aliments, la Marató de TV3 i la Recollida de joguines organitzada per la Creu Roja.

Les tradicions catalanes més arrelades es van fer un lloc també a l’agenda d’activitats nadalenques del Centre Assistencial Mutuam La Creueta, a Sabadell. Les persones residents van fer cagar el Tió acompanyades de familiars, professionals i voluntaris, i plegats van cantar nadales i van gaudir d’un berenar especial. Així mateix, també van visitar la mítica Fira de Santa Llúcia, amb productes d’artesania i elements típics nadalencs, i van presenciar una cantada de nadales dels professionals i una actuació musical de Karla Show. En el marc del seu programa de tallers de cuina, van fer-ne un específic per a aquestes dates, en què van aprendre a preparar canapès.

A la Residència Vila-seca, a les activitats més tradicionals, com el guarniment de l’arbre de Nadal o el dinar amb les famílies, s’hi han sumat diverses visites. Es va organitzar una sortida amb les famílies a la Pineda per veure-hi el pessebre de sorra i tres avis caracteritzats de patges es van apropar a una escola apartada del municipi per recollir les cartes de la canalla. Alguns nens i nenes van visitar el centre per fer cagar el Tió junt amb els residents i diverses corals i alumnes de cant de l’Auditori s’hi van acostar per oferir les seves interpretacions musicals.

Les persones que viuen a la Residència Rubí van gaudir amb la fabulosa visita que els va fer Santa Claus, que els va portar un dolç present i les va informar de la preparació dels regals perquè la nit de Nadal fos màgica i especial. També van fer una sortida a la Fira de Santa Llúcia de Sabadell, en aquest cas en un autocar subvencionat per la Fundació Mutuam Conviure que els va permetre passar una matinal molt bonica visitant totes les paradetes i pessebres.

La Residència Les Franqueses també ha aprofitat les oportunitats que ofereixen aquestes dates per trencar amb la rutina, amb un taller de manualitats en què es va donar forma a uns simpàtics àngels, amb un bingo intergeneracional amb nois i noies de l’Institut El Til·ler. Tampoc no hi va faltar el tradicional dinar de Nadal.

Grup Mutuam participa en les Jornades de 10 anys del DCM

Published on novembre 22, 2018

El director de l’Àrea Residencial de Grup Mutuam, Anton Molas, va ser convidat a participar en les jornades del 10è aniversari del Dementia Care Mapping (DCM) organitzada per Alzheimer Catalunya. La intervenció es va centrar en explicar l’experiència de l’entitat en la introducció de l’eina i en com aquesta ha contribuït al desenvolupament de l’organització.

El DCM és una eina observacional per a gent gran amb demència que proporciona informació molt útil als professionals per millorar l’atenció de persones que no tenen capacitat per expressar les seves necessitats i expectatives. Molas va explicar que durant aquests anys han sigut nombrosos els professionals formats en la utilització d’aquesta eina i que la seva introducció ha aportat sistematització i rigor al model d’Atenció Centrada en la Persona dels centres del Grup Mutuam. El ponent va finalitzar la intervenció amb uns vídeos testimonials de professionals formats en el DCM que explicaven el que va representar per a ells a nivell personal i professional.

Així mateix, Marga Quintana, directora de la Residència Molí – Via Favència i mapadora veterana, va tenir ocasió d’explicar la seva experiència de 10 anys com a primera “promoció” de professionals formats en el DCM. Va explicar el canvi de mirada que personalment li va suposar l’eina, que resulta de fàcil accés i que s’integra en la forma de fer de cadascú. Així mateix, va assenyalar que li va obrir un ventall de possibilitats de comunicació envers les persones amb deteriorament cognitiu i que per aquest motiu ha estat una gran defensora del DCM al llarg d’aquests anys.