La Fundació Mutuam Conviure celebra amb èxit de participació i ponències de qualitat, la seva primera Jornada Sociosanitària en format virtual

Taula rodona JSS

La 15a Jornada Sociosanitària de la Fundació Mutuam Conviure, celebrada avui en format webinar a causa de les mesures sanitàries per la contenció de la Covid-19, ha superat el rècord de participació de totes les edicions, amb 552 inscripcions i unes 300 persones connectades a la sessió en tot moment. Els professionals del sector sociosanitari, a la implicació dels quals en l’actual crisi sanitària s’ha dedicat la consolidada trobada, han seguit mitjançant la plataforma zoom les intervencions dels experts durant les més de dues hores que ha durat l’esdeveniment.

El nou format no ha impedit que es mantinguessin algunes de les tradicions de la jornada, com el fet que el doctor Miquel Vilardell, president de la Fundació Mutuam Conviure, hagi estat l’encarregat de donar el tret de sortida a les intervencions. En el seu cas, ha volgut subratllar la voluntat sostinguda dels organitzadors d’abordar sempre temes de rellevància en el moment en el qual se celebren les jornades i que puguin ser útils per als professionals en la millora de l’atenció a les persones. En aquesta edició ha resultat inevitable, doncs, parlar de la pandèmia de la Covid-19, «que ha tingut com a diana les persones grans, fràgils i amb comorbiditats, justament les que atén el sector sociosanitari».

Després d’una breu introducció del doctor Josep Ballester, director de l’Àrea Sanitària del Grup Mutuam, en la qual ha agraït la presència dels experts però també el gran seguiment per part dels professionals, ha intervingut com a responsable de la primera ponència el doctor Antoni Trilla, cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic i membre de la Comissió Tècnica Assessora de la Fundació Mutuam Conviure. El reconegut epidemiòleg ha començat també assenyalant la «crueltat» d’aquest crisi sanitària amb les persones d’edat avançada i ha presentat dades colpidores sobre la seva magnitud: «Els 55 milions de casos de Covid-19 registrats a tot el món s’haurien de multiplicar per 9 o 10 per fer-nos una idea de la dimensió real de la pandèmia».

Antoni Trilla, epidemiòleg

Trilla ha subratllat que l’impacte d’aquesta greu malaltia a nivell d’hospitalitzacions, ingressos en UCI i mortalitat es concentra en la població major de 60 anys i ha mencionat de forma específica els 1.300 brots que s’han produït en les residències de gent gran de l’Estat espanyol. Malgrat les advertències sobre les conseqüències d’una possible desescalada de les mesures de restricció en l’escenari actual, l’epidemiòleg també s’ha volgut mostrar optimista respecte a l’arribada de més proves diagnòstiques i a les notícies recents sobre les vacunes.

La taula rodona posterior, moderada per la jurista i assessora externa del Comitè d’Ètica del Grup Mutuam Nuria Terribas, ha volgut copsar la mirada de professionals de diferents recursos de l’Àmbit de l’Atenció Intermèdia sobre la crisi viscuda. La metgessa Mireia Puig, directora del Servei d’Urgències de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i, tal i com s’ha definit, «addicta» a les Jornades Sociosanitàries de la Fundació Mutuam Conviure, ha recordat la rapidesa amb què es va estendre en un inici el virus i ho ha comparat amb com s’està abordant la segona onada, en què considera que s’està fent una gestió òptima de la pandèmia. La segona ponent a intervenir en la taula ha estat Ester López, infermera i coordinadora d’Infermeria de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell. També des de la seva experiència, ha assegurat que hi ha hagut un important procés d’aprenentatge respecte al moment d’irrupció de la Covid-19. A més, ha assenyalat reptes de futur als quals ha de fer front el sector, com la manca de professionals d’Infermeria per cobrir la demanda, la necessitat d’adaptació digital d’aquests i la transformació del sistema sociosanitari. Per la seva banda, Mireia Bosch, metgessa i directora de l’Hospital Sociosanitari i dispositius comunitaris del Grup Mutuam a Girona, hi ha aportat la visió polièdrica que li ofereix el seu dia a dia i ha reivindicat una formació especialitzada per als professionals de l’atenció intermèdia, que inclogui diferents aspectes i no només els tècnics, i un suport emocional i psicològic als professionals davant d’un impacte que perdurarà en el temps. Per últim, Emma Costas, infermera i directora dels PADES de Mutuam, a més de vocal de la Junta de la Societat Catalano-balear de Cures Pal·liatives, ha fet una intervenció en què ha explicat el funcionament del PADES Covid, un dispositiu que el Grup Mutuam va posar en marxa durant el període més agut de la crisi sanitària.

Toni Clapès i Marcel·lí Virgili, comunicadors

Després d’un breu espai en què les professionals de la taula rodona han donat resposta a algunes qüestions plantejades pels participants, mitjançant el canal intern del webinar directament a la moderadora Nuria Terribas, s’ha produït, en un to més distès, la segona ponència. Aquesta ha estat protagonitzada pels comunicadors del programa Versió RAC1 Toni Clapés i Marcel·lí Virgili, que han exposat la seva vivència de la crisi des d’una perspectiva molt diferent a la de la resta de participants de la sessió. El periodista Clapés ha esmentat la sobre informació que s’ha generat des dels mitjans de comunicació i la confusió en les recomanacions sobre les mesures per evitar la propagació de la Covid-19 com a trets rellevants de la situació viscuda. Posant el toc d’humor a la jornada, Marcel·lí Virgili ha ironitzat sobre la figura del “metge d’abans”, que rebia al pacient fumant però no mirava l’ordinador durant tota la consulta.

Brosa, director general del Grup Mutuam

Com en edicions anteriors, el director general del Grup Mutuam, Francesc Brosa, ha estat el responsable de cloure la Jornada. Ha defensat la necessitat d’espais de reflexió com aquest organitzat per la Fundació Mutuam Conviure en el marc «d’un dia a dia que és difícil» i ha acabat reivindicant el paper transcendental que ha tingut, el sector de l’Atenció Intermèdia en la crisi de la Covid-19, però també el que ha de tenir en el model assistencial del futur immediat.