Arxius de salut mental

Psiquiatres a les llars-residència: la vessant més comunitària de la professió

Updated on març 26, 2020

Més enllà dels mites i estereotips que literatura i cinema han creat al voltant d’aquesta figura, els i les psiquiatres són aquells professionals que es dediquen a la salut mental, atenent estats o alteraments conductuals que suposen una interferència en la vida d’una persona o del seu entorn. La seva tasca consisteix a prevenir, diagnosticar i tractar, i els podem trobar en l’àmbit hospitalari, ambulatori i comunitari. Inicialment, l’atenció mental estava centrada en grans institucions manicomials, on els psiquiatres tractaven la gent fora de la realitat i d’altres especialitats. Posteriorment, i amb la progressiva millora dels tractaments mèdics i psicològics, la seva atenció es va estendre tant als hospitals generals, com a les consultes externes ambulatòries. Finalment, i de manera progressiva, ha anat evolucionant la seva atenció cap a dispositius comunitaris, en què el psiquiatre juga un paper de consultor i complement dels programes de recuperació i rehabilitació de la persona malalta.

En aquest darrer, és on es tracten les persones usuàries de llars-residència de salut mental. Atenent a la tipologia de pacient, els psiquiatres poden fer la seva intervenció en processos aguts i a curt termini, com passa en l’àmbit hospitalari, i en processos a llarg termini o crònic, com els dels àmbits ambulatori o residencial.

Quan el psiquiatra tracta un pacient, no només tracta la seva malaltia, sinó que ha de detectar i abordar altres necessitats i aspectes que van més enllà de la salut. En aquest sentit, la malaltia mental greu allunya la persona de la seva realitat, deixant-la sense amics, sense feina i amb les relacions familiars malmeses. Així que el psiquiatra no pot quedar-se únicament amb la visió de diagnosticar malalties i prescriure fàrmacs, sinó que ha d’analitzar la realitat global que envolta al pacient. En el desenvolupament de la seva activitat, ha de conèixer la realitat farmacològica però també atendre la persona en les seves necessitats, d’acord amb el model de l’Atenció Centrada en la Persona.

Per tot això, aquests metges especialitzats en Psiquiatria han de tenir, com a primera condició per exercir adequadament la seva feina, la capacitat de saber escoltar i l’empatia que requereix tractar amb aspectes molt íntims de la persona. Així mateix, han de tenir la inquietud per formar-se i reciclar-se contínuament al llarg de la seva carrera i, per últim, han de saber treballar en equip, ja que la seva tasca la desenvoluparan en entorns multidisciplinaris, amb altres professionals que els han de proporcionar informació fidedigna de la realitat dels pacients.

Pel que fa a les eines de treball, el professional de la psiquiatria ha d’iniciar la seva intervenció establint uns criteris diagnòstics adequats per fer la valoració clínica. La clau del diagnòstic inicial està en la correcta exploració clínica i biogràfica del pacient “amb llapis i paper”. Posteriorment, això es complementa amb una exploració física bàsica, conjuntament amb proves complementàries com analítiques de sang i orina, TAC cranial, i d’altres com electroencefalograma, ressonàncies magnètiques, etc. Sobre el diagnòstic, ha de fer una aproximació al pla de treball per a aquella persona, establint-hi l’orientació farmacològica i els diversos passos perquè aquesta es trobi millor.

Les llars-residència de salut mental són la casa d’aquelles persones amb un trastorn mental que no poden cuidar-se per sí mateixes en un espai propi. La Llar-residència Mutuam la Sardana es va crear l’any 2000. Les instal·lacions existien prèviament per a un ús de residència privada per a persones grans. Llavors va sorgir la possibilitat de convertir-ne una part en un recurs de la xarxa pública destinat a la salut mental. Com a psiquiatre consultor, visito cada setmana les persones usuàries en què es detecta algun canvi. A més a més, també m’encarrego de fer l’enllaç en cas que algun dels residents hagi de ser ingressat en un hospital psiquiàtric. Entre les tasques que hi porto a terme, hi ha el control d’analítiques, de receptes electròniques, de la prevenció i la supervisió, així com de la relació amb les famílies per a l’intercanvi d’informació. La principal dificultat a què pot haver de fer front un professional de la psiquiatria en aquest àmbit és quan el pacient no està en el seu estat adequat i posa en risc la seva seguretat o la de les altres persones.

Pel que fa al reconeixement social, la professió encara ha de combatre de vegades estereotips. No obstant això, el pitjor és l’estigmatització i el rebuig que en certa manera perviu sobre les malalties mentals i els qui les pateixen. Afortunadament, això va canviant de mica en mica, en paral·lel a la creació de recursos que, com la Llar-residència Mutuam la Sardana, permeten a les persones usuàries una connexió amb la realitat. Ho fan contraposant la visió comunitària a la del divan. Per això, el principal repte que tenim és el de seguir potenciant aquesta tasca comunitària per apropar les persones amb problemes de salut mental a la societat.

Jordi Giménez-Salinas i Botella

Psiquiatre consultor

Llar Residència Mutuam la Sardana

Testimonial: “La Llar-residència la Sardana serà la millor casa que puguin tenir”

Published on maig 31, 2019

Llar la Sardana salut mental Mutuam Manresa

Antonia Tejada i Empar Pujol, usuàries de la Llar-residència de salut mental la Sardana

L’Antonia Tejada, de 57 anys, i l’Empar Pujol, de 61, són usuàries de llarga trajectòria de la Llar-residència la Sardana, un servei obert de suport, integració i tractament per a persones amb malaltia mental crònica que Grup Mutuam té a Manresa. Des de la perspectiva que els ofereix haver-hi residit 19 i 8 anys, respectivament, valoren amb entusiasme el seu dia a dia allà, la relació amb els professionals i companys i, sobretot, la transformació que han viscut des de la seva arribada.

Totes dues recorden l’ingrés i els primers dies a la Llar-residència positivament. No només no els va espantar afrontar aquest transcendental canvi a la seva vida, sinó que ho van fer amb alegria. “Jo vaig arribar aquí de Martorell; m’hi va portar el meu germà i estava molt contenta”, rememora l’Antonia. Amb humor, l’Empar assenyala la pàtina fúnebre que li va conferir al seu ingrés el fet que es produís el dia de Tot Sants. Comparteix amb l’Antonia, però, un dolç record del procés d’adaptació: “La gent va ser molt acollidora amb mi, tant els residents com els professionals, i vaig parlar amb tots els tècnics”. La Llar disposa d’un equip de treballadors multidisciplinari que, en coordinació amb els recursos de la xarxa de salut mental de Catalunya, garanteix una assistència i supervisió adequada a les persones que hi viuen les 24 hores del dia.

El treball que es fa per incrementar l’autonomia i l’autoestima és clau en el tractament de les persones amb malaltia mental crònica. Les dues usuàries asseguren que han experimentat una gran millora des de la seva entrada. “Jo vaig arribar aquí molt malalta de la ment i del cos, i aquí, entre els metges, les infermeres, la psicòloga… m’han transformat; abans no feia res, només cridava”, relata l’Antonia. L’Empar, per la seva banda, assegura que ara és més activa i oberta, que ha millorat a nivell de socialització i ha aconseguit més unió amb la parella i els amics.

Un dels pilars del tractament de la Llar-residència la Sardana es basa en el fet que les persones usuàries participin activament en les rutines domèstiques i en l’ordre i organització del centre. En aquest sentit, l’Empar i l’Antonia expliquen que fan tasques de manteniment de la llar com planxar i repartir roba. Però a la quotidianitat dels residents també hi tenen un gran protagonisme activitats, tant dins del centre com fora, que ells mateixos escullen entre una àmplia oferta. L’Antonia exposa el llistat dels tallers que fa: costura, brodat, estimulació cognitiva, càlcul, trivial i psicomotricitat. La seva companya tampoc no falta al d’estimulació cognitiva i, a més, s’apunta als de biografies, manualitats i lectura.

Aquestes activitats es complementen amb les que fan a l’exterior, ja que també és fonamental en aquest servei la integració comunitària dels residents. L’Antonia mostra les seves inquietuds culturals -“he fet el taller de dansa inclusiva del barri de les Escodines, participo en el programa Parelles artístiques i m’apunto a les sortides al teatre”- però tampoc s’està d’anar de compres amb les amigues o a la perruqueria. L’Empar, quan surt, gaudeix assaborint de petits bons moments, prenent un cafè amb la seva parella, llegint el diari o meditant una estona l’església del centre. Mantenir una vida activa i en què poden decidir com invertir el seu temps les fa sentir-se més empoderades i a gust, un fet al qual contribueix també la bona sintonia amb els companys i el tracte de confiança amb els professionals, asseguren.

Totes dues reconeixen que la relació amb l’entorn familiar va transformar-se lleugerament després de l’ingrés. “Amb el meu germà, la relació sempre ha estat bona però m’exigia molt i ara ja no tant, perquè veu que estic bé i no em tracta com una nena sinó com una persona adulta”, explica l’Antonia. L’Empar admet que, tot i que la relació amb la família sempre ha estat bona, estan més tranquils sabent que està bé a la residència. “Ara ja no els faig patir tant”, afegeix.

La millora respecte a la seva malaltia és evident en tots dos casos i les entrevistades són explícites a l’hora d’expressar el benestar que han assolit des que viuen a la Llar-residència la Sardana. “La meva salut ha millorat en un 100%. Si no hagués vingut estaria morta. Jo estava molt ansiosa, paranoica i ara no”, assegura l’Antonia. L’Empar, en canvi, recorda que, abans de l’ingrés, sentia dolor a tot el cos i destaca de la situació actual els avenços que ha experimentat a nivell social: “en estar més oberta als altres estàs millor i no et tanques en tu mateixa amb pensaments negatius”.

Per tot això, les dues residents recomanen a qualsevol persona amb problemes mentals que no dubti a venir a viure a La Sardana, destacant-ne els mitjans i persones disponibles per ajudar-los i el fet que així no se sentiran una càrrega per a les seves famílies. “Nosaltres son autònoms i amb el que no ho som ens ajuden”, subratlla l’Antonia. L’Empar, com a conclusió, llança un missatge clar als que dubten: “que vinguin, perquè serà la millor casa que puguin tenir”.

Llar-residència La Sardana: la quotidianitat com a millor teràpia per a l’autonomia i la integració comunitària en salut mental

Published on febrer 21, 2019

La Llar-residència La Sardana de Manresa, gestionada per Grup Mutuam, és un servei residencial obert i flexible per a persones amb malaltia mental crònica que tinguin, en el moment de l’ingrés, fins a 65 anys. Té una capacitat residencial de 60 places; 50 d’elles concertades amb la Generalitat i 10 places de gestió privades. S’hi ofereixen, tant amb caràcter temporal com indefinit, allotjament, manutenció, rehabilitació, cura i suport personal, social i comunitari i, en cas necessari, orientació i suport a les famílies. Independentment de la durada de l’estada, la Llar residència treballa sempre des d’una perspectiva de rehabilitació, enfocant l’actuació cap a la millora de l’autonomia personal i social dels residents i potenciant la integració comunitària. El funcionament i l’orientació dels recursos es basen en la filosofia d’Atenció Centrada en la Persona.

Els objectius generals del treball de la Llar-residència són: garantir la cobertura de les necessitats bàsiques d’allotjament, manutenció i suport, afavorir la millora de l’autonomia personal, possibilitar el manteniment en la comunitat, evitar situacions d’institucionalització i/o marginació i afavorir la progressiva integració social dels usuaris i el manteniment dels seus vincles amb la família. Per aconseguir tot això, entre d’altres, es fomenta que les persones usuàries desenvolupin i s’impliquin en activitats extra residencials, s’estructuren els programes de manera que contribueixin a la consecució i manteniment d’un adequat nivell de qualitat de vida per als residents o s’estimulen les capacitats de reinserció social d’aquells residents que estiguin en disposició d’integrar-se a la comunitat.

La Llar – residència compta amb un equip multidisciplinari, que inclou una psicòloga, un metge, una treballadora social, un psiquiatre i educadors, que garanteix l’atenció amb supervisió les 24 hores. A més, en cas que es requerís, disposa dels serveis de Salut Mental dependents de l’hospital General San Joan de Déu de Manresa. El funcionament de la llar-residència s’organitza i desenvolupa en un ambient familiar i s’hi propicia la participació activa dels usuaris en les rutines domèstiques i en l’organització interna. Les àrees d’intervenció al centre es poden dividir entre: activitats de la vida diària, tasques, tallers i activitats externes.

Activitats de la Vida Diària (AVD)

La higiene és una de les grans àrees d’intervenció de la Llar. Les dificultats per dutxar-se de manera adequada, portar la roba neta i, en general, presentar una imatge acurada són molt freqüents entre els residents. Per això, al centre s’intervé supervisant-los i ensenyant-los a fer-ho de manera adequada, amb un horari de dutxes segons els diferents graus d’intervenció per part dels educadors que es necessitin. També s’hi treballa la imatge personal, malmesa per la malaltia, ensenyant-los a vestir-se adequadament. Així mateix, es vetlla perquè cada dia es facin el llit i tinguin l’habitació endreçada a l’inici de la jornada.

Tasques de la llar

Per tal que els usuaris augmentin la seva autonomia i puguin accedir algun dia a un recurs com els pisos tutelats, ells mateixos porten a terme, amb supervisió i entrenament, les diferents tasques de manteniment de la Llar. D’aquesta manera es treballen, a més, la convivència, la vida comunitària, la responsabilitat i el sentiment de pertinença. Hi són incloses les tasques genèriques de manteniment de la llar, les de menjador i les de manteniment de la roba. Tots els usuaris fan diferents tasques de manera rotatòria, però en cap cas supleixen l’equip de neteja extern que s’encarrega cada dia la Llar.

Tallers

Amb la finalitat d’ensenyar-los noves habilitats i millorar la utilització del temps d’oci, els usuaris, d’acord amb les seves necessitats i preferències, participen en els tallers que s’ofereixen al llarg del dia i que, en aquests moments, són: Psicomotricitat, Musicoteràpia, Estimulació cognitiva, Medi ambient, Costura, Tertúlia-cafè, Escriptura creativa, Maquillatge, Sortida Llarga, Sortida curta, Monogràfics, Teatre, Manualitats, Català, Lectura, Comptes, Relaxació, Premsa, Pintura i Biografies. Cada temporada es canvia l’oferta de tallers. Un cop a la setmana es fa una Assemblea general per traspassar informacions i perquè el usuaris puguin expressar preocupacions, aportar idees o informar de qualsevol qüestió que considerin.

Activitats externes

En línia amb l’objectiu de la Llar-residència de salut mental d’integració social i vinculació al barri, molts residents porten a terme activitats fora del centre. Ja fa anys que alguns participen en un taller de creativitat, manualitats i pintura al casal de les Escodines. A més, un cop per setmana els cedeixen un espai en aquest centre cívic per fer-hi un taller de psicomotricitat. D’altra banda, una de les persones residents fa formació pre-laboral a AMPANS i una altra treballa a la deixalleria. Dos cops a la setmana, un grup d’usuaris fa classes de natació a la piscina municipal, mentre que una usuària fa Puntes de Boixet un cop a la setmana amb un grup de senyores del barri.

Així mateix, al llarg de l’any es programen diverses excursions i activitats a l’aire lliure, com calçotades o sortides a la platja, a balnearis o a museus. El centre participa també de forma habitual en tres projectes anuals. Amb ‘Parelles Artístiques’, els usuaris creen, junt amb un artista professional, una obra d’art que després exposen i venen. Mitjançant el programa d’integració comunitària ‘Apropa Cultura’, els usuaris fan sortides al teatre Kuursal per veure estrenes teatrals a preus reduïts. Per últim, junt amb altres usuaris de les llars-residència que formen part de l’Associació catalana de Llars de salut mental (ACLLSM), els residents participen en el Concurs de Postals de Nadal i assisteixen al lliurament de premis que té lloc a la Casa del Mar de Barcelona.

En definitiva, a la Llar-residència La Sardana es fa una aposta per treballar l’autonomia, la integració social i la vinculació comunitària dels residents mitjançant les activitats del dia a dia i les que es fan fora del centre, normalitzant al màxim la quotidianitat de les persones amb problemes de salut mental.

Gemma Lana

Psicòloga i coordinadora

Llar-residència La Sardana

La Llar Residència Mutuam La Sardana de salut mental, explica el projecte “Parelles artístiques” a la TV local

Updated on febrer 26, 2019

El 6 de febrer, la Psicòloga i Coordinadora de la Llar Residència Mutuam La Sardana, Gemma Lana, va ser convidada a una tertúlia de la televisió local del Bages per parlar sobre l’experiència Parelles Artístiques, experiències creatives per la salut mental.

Aquest projecte té com a missió millorar la qualitat de vida de les persones amb problemes de salut mental, fomentant la creació i exposició d’obres realitzades per parelles artístiques, de les quals un dels participants està vinculat a recursos de salut mental.

Aquesta experiència va néixer a Osona i s’ha anat escampat al llarg dels anys a vuit comarques catalanes. Des de fa cinc anys, Mutuam, Althaia, Mosaic i Ampans, quatre entitats dedicades a l’àmbit de la Salut Mental, gestionen el projecte “Parelles Artístiques” a la comarca del Bages.

Avui ja arriba a 196 parelles, que juntes lluiten contra l’estigma de la salut mental des de moltes entitats, entre les quals aquest any, la Llar Residència Mutuam La Sardana de Manresa ha participat amb dues parelles artístiques, que han creat dos quadres, un pintat a l’oli i l’altra amb llapis de colors.

Per informar-vos més, podeu veure l’entrevista completa a partir del minut 14’57’’ fent clic aquí.

Sardana Parelles artístiques — Amanecer junto al mar, Mariona Vilaseca i Almudena Anton

La música com a teràpia a la Llar residència La Sardana

Published on desembre 14, 2018

Musicoteràpia Llar-residència la Sardana

Un grup de persones usuàries de la Llar residència La Sardana, un equipament de Grup Mutuam a Manresa, porta a terme setmanalment sessions de musicoteràpia i classes de guitarra dirigits per la musicoterapeuta Carmen Trobat del Centre de musicoteràpia Trobyros de Manresa. L’objectiu central de les sessions és millorar la salut mental i física dels usuaris, provocant canvis en la conducta. Entre els beneficis de la música, destaca el fet que els ajuda a sentir-se més segurs de si mateixos i menys aïllats, els ofereix un sentit de control (sempre dins les possibilitats personals) sobre la seva ment i la seva vida.

Metodologia: «Abordatge Plurimodal»

Per tal d’assolir aquest objectiu, una de les tècniques que es fa servir a les sessions és la de la utilització dels sons i les vibracions. Amb aquests, s’aconsegueix produir canvis en la respiració i ritme cardíac tranquil·litzant així la ment, el cos i les emocions. Finalment, això influeix també en el sistema immunitari en general i els ajuda a estar més receptius als estímuls en el seu dia a dia. A les sessions, es fan altres activitats de forma individual i grupal, actives i passives, com són els exercicis respiratoris i de relaxació, escalfaments vocals i corporals (amb diferents activitats de moviment), el cant i l’ús d’instruments (guitarra i altres de fàcil maneig, com pandereta, claus, etc.). De fet, encara que cada setmana es fan activitats diferents es manté el cant com a troncal.

Perquè emprar el cant com a tronc de la teràpia

Mitjançant la veu ens comuniquem, tant amb un mateix com amb els altres (la parla, el crit o el cant), essent essencial per a les necessitats socials i emocionals. Quan escoltem una veu, escoltem una persona, escoltem el que ens està comunicant: alegria, entusiasme, determinació, humilitat, confiança, afecte, tendresa, compassió, etc.

Amb el cant expressem d’una altra manera el que sentim, aprenem ritmes de forma natural, fet que ens ajuda també a estructurar sense adonar-nos també el ritme del llenguatge natural. Millora l’autocontrol, la comunicació, la concentració, l’atenció i l’escolta i proporciona alegria i ajuda a recuperar la confiança en un mateix i a alliberar obstacles emocionals. Amb l’ajuda de la veu es pot treure l’energia que volem o la que necessiten eliminar.

En el cas concret de les persones amb trastorns mental greus, és recomanable, a més a més, per les importants dificultats que tenen a nivell de comunicació i d’estructuració i maneig del llenguatge produïdes per la malaltia. En tractar-se d’una activitat grupal, també desenvolupen habilitats socials i aprenen formes d’interacció social i de comunicació amb els altres.

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona participa en els actes del Dia Mundial de la Salut Mental

Published on desembre 7, 2018

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona va participar durant el mes d’octubre en diversos actes emmarcats en les celebracions del Dia Mundial de la Salut Mental. Arantzazu Aguerri, psicòloga de l’Equip psicològic ambulatori d’atenció a la cronicitat (EPAC) ubicat a Olot, va formar part en nom de l’entitat de la comissió de treball de persones compromeses en promoure la salut mental com un dret que va organitzar la programació.

L’EPAC va col·laborar en la preparació de les activitats que van tenir lloc a la capital de la Garrotxa: el mural dels alumnes de l’Escola de Belles Arts d’Olot, una obra de teatre participatiu titulada “Els nostres veïns”, un taller per cuidar la salut mental de cadascú i una taula informativa que va estar muntada durant tot el dia al centre de la ciutat. Així mateix, va participar en l’elaboració d’un escrit sobre salut mental que es va publicar en un diari comarcal.

L’objectiu que la comissió es va plantejar amb aquest programa del Dia Mundial de la Salut mental és el d’acostar la informació i participar activament en crear una nova visió de la “cultura de la salut mental”, lluny de l’estigma, la invisibilitat i la disparitat que massa sovint encara existeix respecte a l’atenció i els recursos que es destinen a les malalties físiques.

La Llar-residència de Salut Mental Mutuam la Sardana rep el reconeixement d’ACRA pel projecte “La figura del padrí”

Published on desembre 4, 2018

La Llar-residència la Sardana de Grup Mutuam va ser distingida amb un accèssit en la categoria d’Innovació en l’atenció a la dependència i promoció de l’autonomia personal en els Premis ACRA de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials que van celebrar-se el passat 28 de novembre. El projecte que ha merescut aquest reconeixement ha estat “La figura del padrí”, que consisteix en la incorporació d’una persona de referència que acompanya i fa un seguiment de la persona nouvinguda al centre amb el suport dels professionals.

L’entrega de guardons va tenir lloc al Palau de Pedralbes davant uns tres-cents convidats del sector d’atenció a la dependència, entre els quals hi havia el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, i altres representants de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona. En nom de la Llar Residència la Sardana, un recurs per a persones amb malaltia mental ubicat a Manresa, van recollir l’accèssit Montse Camprubí i Alba Ruiz, directora i treballadora social del centre.

Professionals de Mutuam presenten l’entitat i els EAPS en una Missió Internacional Dinamarca – Catalunya

Updated on març 9, 2023

Un grup de professionals de Grup Mutuam ha participat en una de les sessions de la Missió Internacional Inversa Dinamarca – Catalunya, organitzada a Manresa pel Clúster de Salut Mental Catalunya i Welfare Tech, per presentar l’entitat i la tasca dels Equips d’Atenció Psicosocials (EAPS). Mitjançant aquesta activitat, que es va portar a terme entre el 26 i el 28 de setembre, una delegació d’institucions, empreses i entitats daneses de l’àmbit de la salut mental van visitar centres homòlegs a Catalunya.

Les intervencions de Grup Mutuam van ser el dia 26 a l’Hospital de Sant Andreu, a Manresa. La primera, a càrrec del director de l’Àrea Sanitària, Josep Ballester, va servir per presentar el grup Mutuam, com a prestador de serveis sanitaris i d’atenció a la dependència. La segona la van impartir Mireia Bosch, directora de l’Hospital sociosanitari Mutuam Girona, i Marta Argilés, psicòloga dels equips EAPS Barcelona, que van explicar els objectius, organització i sistemes d’avaluació d’aquests equips per donar resposta a les necessitats psicològiques i espirituals dels pacients en situació de malaltia avançada i les seves famílies. A més dels ponents, van assistir a l’acte Neus Saiz, directora de l’Hospital sociosanitari Mutuam Güell; Meritxell Naudeillo, coordinadora dels equips EAPS de Barcelona; i Montserrat Camprubí, directora del Centre Residencial Mutuam Manresa, que ja havia participat en l’anterior Missió Catalunya-Dinamarca fa tres mesos en qualitat de Directora de la Llar-Residència de salut mental “La Sardana” de Manresa.

Usuaris de La Sardana gaudeixen del teatre amb Apropa Cultura

Updated on setembre 7, 2018

Un grup d’usuaris de la Llar residència La Sardana Mutuam Manresa ha tornat a gaudir de l’experiència d’anar al teatre gràcies a Apropa Cultura. Aquesta iniciativa socioeducativa a la qual s’ha adherit la ciutat és un programa d’inclusió que afavoreix l’assistència i participació a les programacions dels diferents equipaments culturals de Catalunya a les persones amb risc d’exclusió social. Els objectius són enfortir les experiències vitals dels col·lectius més vulnerables i fer realitat el dret de la cultura per tothom.

Durant aquest primer semestre els residents han pogut anar quatre vegades al Teatre Kursaal de Manresa i han vist “El amor brujo”, de Víctor Ullate, “El despertar de la primavera”, un musical de Frank Wedeking, l’espectacle “Dolce Vita”, l’espectacle del Mag Lari i “Bodas de Sangre” de Federico Garcia Lorca.

Encara no coneixes la Llar Residència Mutuam La Sardana a Manresa?Ampliar Informació

Un nou servei de salut mental amb la integració comunitària i la dignitat de la persona com a prioritats

Updated on març 27, 2019

El Grup Mutuam disposa des del mes de maig de 2018 d’un servei de salut mental privada (preu de 1.700 euros, amb IVA inclòs). Es tracta de 10 places en el Centre Residencial Mutuam Manresa que se sumen a les 50 concertades amb la Generalitat de Catalunya que ja tenia la Llar-residència La Sardana, ubicada al mateix edifici. D’aquesta manera, l’entitat posa la seva experiència de anys en aquest àmbit a l’abast de persones amb malaltia mental que vulguin accedir a un servei residencial obert de suport, ja sigui de forma temporal, per una necessitat puntual de la família, o permanent.

Tenir cura de persones amb malaltia mental pot generar situacions d’estrès i esgotament a les famílies i Grup Mutuam ha identificat al llarg de la seva trajectòria diferents situacions en què un descans temporal és molt recomable. Una de molt habitual és quan es produeix un risc de claudicació del cuidador principal a causa d’una situació de desgast emocional. També es donen, però, situacions en què l’esgotament és físic, perquè la persona de qui es té cura, a més de la patologia psiquiàtrica, té dependència física. Un altre cas, que dona lloc al que es coneix com a servei de ‘respir’, és quan les famílies sol·liciten una estada temporal perquè el cuidador principal marxa de vacances o es troba en situació d’ingrés hospitalari. Per últim, també pot ser que després d’un ingrés psiquiàtric o més orgànic l’usuari no es trobi encara en les condicions adequades per al retorn domiciliari i que li convingui una estada de rehabilitació per acabar d’ajustar tractaments, hàbits, etc.

Atenent la singularitat

Com a la resta de centres i recursos del Grup Mutuam, el model assistencial en què es basa aquest nou servei és el d’Atenció Centrada en la Persona (ACP). Això implica cuidar l’usuari respectant la seva dignitat, valorant la seva història de vida i tenint en compte les seves necessitats i capacitats. Aquesta manera d’entendre l’atenció es tradueix en el foment de l’autonomia i l’autoestima de la persona i en el reforçament de la seva integració en la societat i dels seus vincles comunitaris.

Així, la jornada d’un usuari d’aquest servei inclou, a més de la realització de les activitats de la vida quotidiana, amb més o menys suport segons les seves necessitats, la participació en activitats internes i externes. Al centre, es promou la seva implicació directa en les rutines domèstiques i l’assistència, d’acord amb les seves preferències, als tallers de temàtiques diverses que s’hi organitzen cada dia, amb una programació que canvia semestralment. A més, si volen fer exercici físic poden apuntar-se a la piscina o a altres equipaments esportius del municipi. Els caps de setmana, seguint la filosofia de normalitzar i integrar en la comunitat les persones amb malalties mentals, s’aposta per la participació en l’agenda d’oci i cultura de Manresa, organitzant sortides al cinema, al teatre, etc.

Integració i rehabilitació

El manteniment del vincle amb la família i la implicació d’aquesta és un altre dels eixos estructurals del model d’atenció que es posa en pràctica en aquesta residència oberta de Grup Mutuam. El diàleg amb ella és permanent i s’hi estableixen pactes de visites. D’altra banda, es promou l’ocupació dels usuaris en centres especials de treball de l’entorn com un bon mitjà per facilitar l’autorealització i la integració.

L’assistència i la supervisió dels usuaris, així com l’acurada definició i seguiment dels objectius rehabilitadors, està garantida les 24 hores del dia gràcies a un equip multidisciplinari format per la directora, un metge, una psiquiatra, una psicòloga, una infermera, una treballadora social, una terapeuta ocupacional i 12 auxiliars que fan tasques de rehabilitació terapèutica. El centre s’ubica al barri de les Escodines de Manresa, ben comunicat en transport públic, i consta de deu habitacions individuals amb bany i d’estances compartides, com menjador, sala d’estar, sala de fisioteràpia, espai per a tallers, biblioteca i un pati enjardinat.

Si necessiteu més informació sobre la Llar-residència la Sardana, podeu trucar al telèfon 93 873 24 12 i preguntar per Alba Ruiz, la treballadora social, que us resoldrà qualsevol dubte i us pot concertar una visita.

Encara no coneixes la Llar-residència La Sardana?Ampliar informació