La residència Rubí dona la benvinguda a l’estiu des de la platja

Residència Rubí a la platja

Els residents i professionals de la Residència Rubí, un equipament públic gestionat per Grup Mutuam, han volgut donar la benvinguda a l’estiu aquest any amb un bany a la platja de Castelldefels. Alguns residents han volgut banyar-se fent servir les cadires amfíbies, mentre que d’altres han preferit mullar-se els peus i passejar tranquil·lament per la sorra. Tots plegats van poder gaudir d’un dia molt complet, amb sol, brisa del mar i un bon menjar a peu de platja.

 

 

 

 

Encara no coneixes la Residència Rubí de Grup Mutuam?Ampliar Informació

L’activitat de Mutuam la Creueta surt a l’exterior per aprofitar el bon temps

Centre Assistencial Mutuam La Creueta

Amb l’arriba del bon temps, el Centre Assistencial Mutuam la Creueta obre les portes als patis i terrasses per tal de poder fer algunes de les activitats a l’exterior. És ben sabut que fer exercici físic a l’aire lliure té molts beneficis, entre ells, que permet trencar la rutina, és més plaent i motivador a l’hora de moure’s, el contacte amb l’aire i la llum solar és molt més beneficiós per a la recuperació, disminueix l’estrès i situacions de baix estat anímic, etc.

Per tant, al centre, sempre que és possible, surten al carrer a moure’s. Una de les activitats setmanals que s’hi fan és el ‘Posa’t les piles’, una activitat grupal amb què es pretén treballar la mobilitat al mateix temps que la cohesió social del grup i interrelació mitjançant jocs de pilota, música i riures.

Autobús en família i rumb a la Pineda de Vila-seca

Excursió de la Residència Vila-seca

La Residència Vila-seca de Grup Mutuam va organitzar el passat 13 juny un passeig amb residents i famílies per les afores del municipi, concretament, pel passeig de la platja de la Pineda. L’experiència de sortir i fer-ho en companyia dels seus va ser excepcional per a persones que porten molt de temps vivint al centre i per a qui la cadira de rodes pot ser una dificultat per traslladar-se amb transport. Moltes d’elles feia anys que no veien la platja, ja fos pel seu estat físic o pel cognitiu.

Les sensacions que van tenir les 18 famílies (34 persones en total), així com les  expressions que es van dibuixar als seus rostres van ser úniques. Aquells qui no poden sortir de l’entorn quotidià per la dificultat que els suposa un trasllat van poder reviure el que és gaudir d’una tarda de passeig per la platja i d’un gelat.

Encara no coneixes la Residència Vila-seca de Grup Mutuam?Ampliar Informació

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta celebra el seu 27è aniversari

Aniversari la Creueta Mutuam

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta de Sabadell va celebrar el juny el seu 27è aniversari amb una programació especial d’activitats al llarg del mes de juny. El 14 es va organitzar una gran paella popular al pati principal, i entre tots, es van bufar les espelmes d’aquesta fantàstica celebració.

Durant tot el mes, es van portar a terme activitats i actuacions diverses per tal que residents, familiars, treballadors i voluntaris poguessin gaudir plegats de l’aniversari: sardanes, espectacles amb playback i tallers especials de gimnàstica, entre d’altres.

 

 

Encara no coneixes el Centre Assistencial Mutuam La Creueta de Sabadell?Ampliar Informació

Revetlles de Sant Joan amb gust festiu i tradicional als centres de Grup Mutuam

Residència Les Franqueses

Els centres i residències de Grup Mutuam van viure amb intensitat la revetlla de Sant Joan. Com en totes les celebracions, a la del solstici d’estiu, no hi van faltar els rituals i activitats tradicionals.

El Centre Assistencial Mutuam la Creueta es va preparar durant tot el dia per a aquesta festivitat. Van organitzar-hi un ball en què residents, familiars i treballadors van poder cantar i moure l’esquelet al ritme de les cançons d’ahir i d’avui, interpretades pel grup Penta-grama. Entre ball i ball, tothom va poder recuperar forces amb un tall de coca de Sant Joan, que alguns residents havien preparat en un taller, acompanyada d’una copeta de cava.

A la Residència Les Franqueses, propietat de la Fundació Privada de les Franqueses del Vallès per a la Gent Gran, gestionada per Mutuam, també van ser els residents qui van posar les mans a la massa per fer les coques de Sant Joan. A la revetlla, no hi va faltar tampoc un participat ball, que va estar dinamitzat per l’animador Francesc.

Al Centre Residencial Mutuam Collserola, el Sant Joan va estar protagonitzat per un concert de gospel de la banda Cool & the band, formada per membres de la unitat d’estimulació neurològica, residents de Collserola i, com a novetat d’aquest any, el director del centre acompanyant-los amb la guitarra. Després, tothom va sortir a la terrassa de la planta baixa per gaudir de música, ball, coca i petards i per fer el tradicional brindis per celebrar conjuntament residents, professionals i familiars l’inici de l’estiu.

Els centres de dia de Grup Mutuam també van sumar-se a les celebracions. A la Creu de Barberà, es va fer un berenar amb coques boníssimes i es van llançar uns petards gaudint del sol a la terrassa. A Torreromreu, van gaudir d’un matí especial escrivint els desitjos per a aquest any per cremar-los després a la foguera, tot amenitzat amb música, coca i una mica de petards. Els usuaris de Nova lloreda, per segon any, es van posar mans a l’obra i van participar en un entretingut taller per elaborar la seva pròpia coca de Sant Joan acompanyats de música popular. Al centre de dia de Sabadell van gaudir d’una tarda especial en què un grupet d’usuaris va sortir al carrer a llançar petards. Després d’això, van menjar coca i van ballar durant una estona al son de la música.

Els residents de la Creueta visiten el Monestir de Sant Cugat

La Creueta a Monestir Sant Cugat

Un grup de residents del Centre Assistencial Mutuam La Creueta de Sabadell, juntament amb professionals, voluntaris i familiars, van visitar el passat 11 de maig el conjunt d’edificacions del Reial Monestir de Sant Cugat del Vallès, format per l’església, el claustre i les seves construccions annexes. Va ser una interessant visita cultural que els va permetre conèixer un bocí de la nostra història.

Aprofitant el bon temps, van poder gaudir, a més, d’una passejada pel centre comercial de la ciutat. Després, van anar a fer un bon dinar a la Residència Mutuam Sant Cugat, aprofitant per conèixer un altre centre del grup i les persones que hi viuen.

Estimulació sensorial: comunicació i expressió pels sentits

Sala Snoezelen

L’estimulació sensorial consisteix en qualsevol entrada d’informació al sistema nerviós mitjançant els diferents sentits per tal de potenciar les capacitats de les persones i la seva percepció de l’entorn. La seva finalitat és aconseguir la interacció de l’usuari amb el medi, així com establir-hi vies de comunicació efectives. La teràpia d’estimulació sensorial pot anar dirigida a qualsevol tipus de població, des d’un nadó a una persona gran, però especialment a les persones que pateixen diversitat funcional. Els àmbits en què s’utilitza són principalment la pediatria, la neurologia i la geriatria.

 

 

Els objectius generals de l’estimulació sensorial són:

  • Millorar la utilització de la informació rebuda pel medi amb la intenció d’un “despertar sensorial” a partir de la pròpia experiència sensorial.
  • Conèixer el canal prioritari pel qual es rep informació, així com el grau de sensibilitat als estímuls.
  • Afavorir la intencionalitat comunicativa per tal d’expressar els propis sentiments, desitjos, necessitats, etc.
  • Potenciar la relació amb l’entorn institucional, familiar i social.

Concepte Snoezelen

El concepte Snoezelen es refereix a una manera de portar a terme un intervenció destinada a millorar la qualitat de vida de les persones. Es proporcionen uns entorns especialment dissenyats, les sales Snoezelen, amb l’objectiu de facilitar un temps de benestar, relaxació i de contacte amb l’entorn.

Aquestes sales consten de diversos elements:

  • Tàctils: diferents textures, fibres òptiques i sensacions de temperatura.
  • Vibratoris (la sensació vibratòria es troba molt lligada a la sensació auditiva): llit d’aigua, matalàs vibratori i caixa de sons.
  • Vestibulars (fonamental per reduir el to muscular i promoure la relaxació): la principal eina seria el matalàs d’aigua.
  • Visuals: boles de miralls giratòria, columna de bombolles amb commutador, fibres òptiques i projector, entre d’altres.
  • Auditius: és molt important un ambient tranquil en la sala. La veu del professional que condueix la sessió ha de ser suau i agradable. Es pot utilitzar música agradable i amb un volum suau.
  • Gustatius i olfactoris: es pot oferir a la persona diverses sensacions gustatives i olfactòries.

Tal i com reflecteix aquest llistat, hi ha elements que poden tenir més d’una funció, com el cas del matalàs d’aigua, que es pot utilitzar per estimular a nivell vibratori i vestibular. En persones grans i amb demències (com per exemple l’Alzheimer), s’ha demostrat que l’estimulació sensorial té un efecte positiu sobre la conducta. Segons Van Weert i Bensing (2009,) amb una intervenció a llarg termini en pacients amb demència, s’observa una millora significativa sobre la conducta apàtica, de depressió, de desinhibició, rebel i agressiva.

Aplicació en geriatria

És possible que en un Centre Assistencial no es disposi dels recursos suficients per crear una sala Snoezelen, però a partir d’alguns elements anteriorment esmentats es pot aplicar l’estimulació sensorial. Per aplicar aquest mètode, s’ha de realitzar de manera seqüencial l’estimulació d’un canal sensorial distal amb un de proximal. El sentit de l’olfacte s’estimula per tal de portar a la ment de l’usuari experiències agradables. Després és important involucrar-hi el canal tàctil, el qual ajuda la persona a sentir i discriminar l’entorn d’una forma real, fet que li proporciona sensació de seguretat. Seguidament, l’estimulació auditiva fomenta l’habilitat per atendre vibracions i sons, permetent al canal cinestèsic i propioceptiu activar la consciència corporal. Posteriorment, el sentit de la vista genera experiències comunicatives a partir d’imatges amb significat, creant-li consciència de si mateix i de la relació amb els altres. El canal gustatiu evoca respostes relacionades amb afecte, motivació i consciència pròpia, facilitant l’autoidentificació.

Actualment, l’estimulació sensorial és una pràctica que s’utilitza en molts àmbits amb fins terapèutics. En l’àmbit de la geriatria ajuda a minimitzar alguns dels efectes relacionats amb l’envelliment, com són la pèrdua de memòria, els problemes d’orientació, la dificultat per planificar i dur a terme diferents tasques i els trastorns de conducta. A més de tot això i per acabar, cal destacar que potencia la integració sensorial.

Alba Pinto i Ana Carretero

Fisioterapeutes del Centre Assistencial Mutuam La Creueta

Rotund èxit d’assistència a la 2a Jornada dels Equips d’Atenció Residencial Mutuam

2a Jornada equips EAR

La temàtica escollida, l’expertesa dels ponents i la bona organització van ser els factors clau perquè la 2a Jornada dels Equips d’Atenció Residencial (EAR) de Mutuam es desenvolupés amb èxit i comptés amb l’assistència de 153 professionals. Sota el títol “Principals síndromes geriàtriques a l’àmbit residencial’, la jornada va celebrar-se el 23 de maig a l’auditori del Palau Macaya de l’Obra Social “la Caixa”.

Francesc Brosa, director General de Grup Mutuam, i Josep Maria Argimon, subdirector del Servei Català de la Salut, van inaugurar la jornada, destacant la tasca i el paper que juguen els equips EAR a la sanitat catalana. Argimon va assenyalar “que són una aposta innovadora i un model d’èxit que s’ha de transformar i evolucionar cap a un model  que uneixi l’àmbit social i sanitari per seguir donant resposta a les necessitats de les persones ingressades en residències geriàtriques”.

El públic, integrat majoritàriament per infermers/es, metges/esses i directors de centres residencials, va escoltar amb molta atenció la ponència principal, que va tractar la ‘Cronicitat, la complexitat i la pressa de decisions’, de la mà de Jordi Amblàs, metge geriatre, director adjunt de la Càtedra de Cures Pal·liatives de la Universitat de Vic i coordinador del Màster d’atenció i cures pal·liatives de l’ICO / UVIC / CCOMS.

Una taula rodona amb el títol “Síndromes geriàtriques” va donar pas a la 2a part,  presentada per Maria Rosa Planesas, directora tècnica dels EAR de Mutuam, i moderada per Jeanette Mandujano, metgessa geriatra de l’EAR Mutuam. La taula va comptar amb la intervenció de cinc ponents: Cristina Rodríguez, metgessa geriatra del CIS Cotxeres, Adela Martín, metgessa geriatra, coordinadora de la UVGI de Mutuam a Barcelona, Alicia Duarte, infermera de l’EAR Barcelona i  màster en administració i gestió en cures d’infermeria, Esteve Sánchez, infermer de l’EAR Vallès Oriental,  màster en infermeria geriàtrica i gerontològica per la UAB i Jessica Zamora, fisioterapeuta en geriatria, Universitat de Vic, van tractar temes com: la polifarmàcia, el síndrome confusional, la incontinència, la disfàgia i les caigudes, respectivament.

El doctor Josep Ballester, director de l’Àrea Sanitària del Grup Mutuam, i  Maria Rosa Planesas, directora dels equips EAR, van ser els encarregats de tancar a jornada.

Ja teniu disponibles els vídeos i presentacions de les diferents intervencions:

Capdevila: ‘Vam iniciar aquest projecte perquè vèiem que moltes de les activitats grupals que teníem plantejades ens era molt difícil portar-les a terme’

Propiocepció en la Jornada Residencial

Dues treballadores de la Residència les Franqueses del Vallès, Anna Capdevila, terapeuta ocupacional, i Estefania Lamata, fisioterapeuta, van presentar el projecte ‘Propiocepció en demències’ en el marc de la I Jornada Residencial del Grup Mutuam.

La terapeuta ocupacional Anna Capdevila va iniciar la seva exposició descrivint el projecte de millora assistencial que han implementat a la Residència les Franqueses del Vallès propietat de la Fundació Privada de Les Franqueses del Vallès per a gent gran que gestiona Mutuam. La intervenció, va explicar, s’ha fet a la unitat de psicogeriatria de la residència amb persones que presenten una puntuació del 0 al 20 a l’escala de Barthel, un MEC no valorable i un Pfeiffer de 10 errors. És a dir, persones amb una dependència molt alta i un deteriorament cognitiu greu o molt greu. ‘Vam iniciar aquest projecte perquè, des de l’equip tècnic de la residència, vèiem que moltes de les activitats grupals que teníem plantejades ens era molt difícil portar-les a terme, que els resultats que aconseguíem no responien als objectius que ens havíem establert i que la concentració, atenció i participació que aconseguíem no era la que a nosaltres ens hauria agradat’, va recordar Capdevila, que va afegir com a motiu la manca de satisfacció que observaven en els usuaris de la unitat de psicogeriatria.

En aquest context, va relatar la ponent, va aparèixer al centre el model d’Atenció Centrada en la Persona (ACP) i s’hi va fer un Demential Care Mapping (DCM) els resultats del qual no van ser els que esperaven. ‘Ens vam començar a sensibilitzar i a qüestionar-nos seriosament si el que estàvem fent era la intervenció adequada’, va assenyalar. A partir de llavors, l’equip va començar a formar-se en l’ACP i en el DCM, a buscar intervencions alternatives a les convencionals i a plantejar l’estimulació multisensorial.

En la formació en estimulació multisensorial, el primer que, segons Capdevila, els van mostrar i el que els va fer obrir els ulls va ser la piràmide de desenvolupament. Aquesta, va explicar, té com a base les habilitats amb les quals naixem i, a partir d’aquí, mostra les que anem absorbint i els aprenentatges, fins arribar a la cúspide de la piràmide, on hi ha els coneixements acadèmics. ‘Nosaltres, fins llavors, no havíem tingut en compte la base i ens havíem plantejat constantment activitats que incidien en el segon i tercer esglaó’, va recordar la terapeuta ocupacional, que va assegurar que ‘res funcionava’ perquè en una demència avançada les habilitats comencen a perdre’s fins arribar a l’esglaó més baix. Va ser llavors quan van replantejar-se el que estaven fent a la unitat de psicogeriatria, i una de les noves activitats va ser la de la propiocepció.

Percepció del propi cos

La ponent va compartir amb el públic assistent la definició segons la qual la propiocepció és l’apreciació de la posició, l’equilibri i els canvis en el sistema muscular, especialment en la locomoció, o, dit d’una altra manera, el sentit que indica a l’organisme la posició de les diverses parts del propi cos. Tenint en compte això, Capdevila va subratllar que, quan la dependència d’una persona és tan summament elevada que no es pot moure i els estímuls que li han d’arribar de l’exterior no se’ls provoquen, a aquesta no li arriba la informació per saber quina és la seva posició. Per això, va explicar, van decidir-se a fer una intervenció basada en la propiocepció, destinada fonamentalment a aquelles persones que presentaven una baixa connexió amb l’entorn, una molt baixa participació en qualsevol tasca, fins i tot en les activitats de la vida diària, i sobretot, una visibilitat de malestar que no eren capaços de resoldre.

Per començar, l’activitat la van portar a terme, d’acord amb la formació rebuda, aplicant massatges propioceptius en el moment de les tasques d’higiene i vestit dels usuaris. ‘Amb aquestes intervencions proporciones informació del propi cos, fet que dona seguretat a la persona i li facilita la relaxació’, va detallar la ponent. Va explicar que es combina el massatge basal, donant informació del propi cos, amb massatges propioceptius en alguns moments. En aquest sentit, va explicar que els receptors de la propiocepció es troben sobretot en les articulacions grans (espatlles, colzes, canells, etc.) i que la manera de portar a terme la intervenció és aplicant una pressió profunda amb les dues mans sobre les diferents articulacions d’una banda del cos i, acte seguit, sobre l’altra banda. Això, va reconèixer, implica dedicar més temps a les activitats i, per tant, van haver de fer canvis d’organització i d’horaris, a més d’oferir una formació específica a les auxiliars i incrementar la comunicació.

Capdevila va acabar la seva presentació descrivint el perfil d’usuaris amb qui van arrencar el projecte. Es tractava de vuit persones, quatre d’elles amb una alta dependència i una escassa comunicació, una alta desconnexió amb l’entorn i una mobilitat molt reduïda. Les altres quatre tenien uns trets similars però la comunicació, tot i ser dificultosa, encara es produïa, estaven connectats intermitentment a l’entorn de forma passiva i la mobilitat era reduïda.

Millora del benestar

La fisioterapeuta de la Residència Les Franqueses, Estefania Lamata, va ser l’encarregada d’exposar els resultats del projecte ‘Propiocepció en demències’. Per obtenir els resultats, va explicar, van tenir en compte la conducta, el benestar, la connexió durant la intervenció i la facilitació a les gerocultores de les mobilitzacions, deambulacions i realització de les AVD. ‘Els resultats ens mostren que la connexió ha estat total en tots els casos’, va afirmar la ponent, que va afegir que en el primer grup van arribar a manifestar el benestar que els produïa la intervenció. A nivell de conducta, va assenyalar Lamata, en el grup 1 la relaxació va ser major que en el 2, i en aquest sempre es va produir o bé una activació o bé una relaxació. Pel que fa al benestar emocional, en el grup 1 va ser total, mentre que en el 2 es van trobar amb alguns residents per als quals el contacte físic no els era agradable. Un aspecte que, va subratllar, cal tenir en compte a l’hora de decidir fer un massatge. Per últim, va assegurar que en general els participants havien facilitat les AVD, les mobilitzacions i les deambulacions, tot i que alguns, els que s’havien activat durant la intervenció, l’havien dificultat. ‘S’ha de reconduir el treball de les gerocultores, ja que no podem treballar igual amb una persona que es relaxa que amb una que s’activa’, va recordar Lamata.

Com a conclusions, la fisioterapeuta va destacar el fet que s’hagués incidit en el benestar dels usuaris. Així mateix, va assenyalar que s’estaven prioritzant altres necessitats dels usuaris, no només rentar-los, vestir-los i alimentar-los, i que calia tenir en compte les subjectivitats i vivències dels treballadors. Lamata va finalitzar la seva presentació recordant el gran esforç per part de l’equip de professionals, a qui va agrair la feina feta.

El Centre Residencial Mutuam Manresa estrena un servei privat de salut mental

Salut Mental a Residència Mutuam Manresa

Des del mes de maig d’aquest any, Grup Mutuam disposa de 10 noves places de salut mental privades al Centre Residencial Mutuam Manresa, que se sumen a les 50 que ja tenia a la Llar-residència La Sardana, ubicada al mateix edifici. Amb aquest tipus de places, s’ofereix a persones amb un trastorn mental serveis orientats a la seva integració comunitària i a la millora de la seva autonomia i autoestima, des d’una perspectiva residencial.

Les noves instal·lacions constaran de deu habitacions individuals amb bany i d’estances compartides, com menjador, sala d’estar i sala de fisioteràpia, espai per a tallers, biblioteca i un pati enjardinat. El servei residencial pot tenir caràcter temporal, per donar resposta a una necessitat conjuntural, o permanent. El centre disposa d’un equip de professionals multidisciplinari que garanteixen l’assistència i supervisió adequades de les persones usuàries les 24h del dia.

L’expertesa de Grup Mutuam en aquest tipus de serveis es deriva dels 19 anys de trajectòria de la Llar-residència La Sardana, un servei residencial obert de suport, integració i tractament en l’àmbit de la salut mental que disposa de 50 places concertades amb la Generalitat de Catalunya.

Encara no coneixes el Centre Residencial Mutuam Manresa?Ampliar informació