La Residència Sant Cugat acull les 3es Olimpíades de la Gent Gran

Olimpiades Residència Sant Cugat

Dins la Setmana de la Gent Gran, organitzada per l’Ajuntament de Sant Cugat amb col·laboració de les entitats que formen part de la Taula de Participació de gent gran,  a principis d’octubre van organitzar, les 3es olimpíades per a la gent gran dels centres. Aquest any, la Residència Sant Cugat, gestionada per Grup Mutuam, hi va participar junt amb set més. Cadascuna ha aportat a la competició cinc residents i tres professionals.

L’esdeveniment esportiu es va portar a terme en aquesta edició als jardins de la Residència Sant Cugat. Cal destacar que la decoració la van fer entre tots els residents, que van cosir 160 banderoles per guarnir l’espai, a mes de les banderoles del rètol.

La competició va constar de vuit proves, i la residència que va sumar més punts en global va ser la guanyadora. Per finalitzar l’acte els participants van fer una activitat conjunta amb un paracaigudes i van compartir un aperitiu.

Festes locals, jocs florals i excursions dibuixen un maig actiu a la Residència Sant Cugat

Residència Sant Cugat gestionada per Grup Mutuam

La Residència Sant Cugat va viure una primavera amb moltes activitats. Com una de les entitats fundadores de la Xarxa del barri Sant Francesc Monestir i ben arrelada al territori, el passat 19 de maig va participar molt activament en la seva 3a festa. Entre les activitats programades, hi havia una mostra d’entitats i el centre s’hi va implicar amb el projecte de la Botiga Solidària. Les i els residents van vendre les manualitats que treballen al taller i amb els diners recaptats van fer, com sempre, una donació a l’ONG escollida.

El mateix dia va tenir lloc l’acte de lliurament dels premis de la 36a edició dels Jocs Florals de la Gent Gran, que el centre organitza conjuntament amb la Llar d’Avis de la Parròquia de Sant Cugat. El jurat, del qual és membre, com cada any, la directora de centre, va escollir un dels residents, Josep Mayol, com a guanyador de l’accèssit en narrativa en català.

El mes no podia acabar sense fer una excursió per aprofitar el bon temps. Per això, el dia 24 els residents van anar cap a Badalona a visitar el Pont del Petroli.

 

Ampliar InformacióEncara no coneixes la Residència Sant Cugat?

La malaltia d’Alzheimer i altres demències: el repte pendent

alzheimer

Aproximadament entre un 5% i un 10% de la població de Catalunya major de 65 anys pateix la malaltia d’Alzheimer, xifra que es dispara a un 20-25%, i més, superats els 80 anys. Dit d’una altra manera, podem dir que a Catalunya hi ha aproximadament uns 50.000 malalts d’Alzheimer.

Aquest malaltia no distingeix entre classes socials. Això sí, hi ha uns factors de risc i també uns factors de protecció. Tot i que pot aparèixer a partir dels 40 anys, el major factor de risc és l’edat avançada i cal tenir en compte l’augment constant de l’esperança de vida, a causa de les millores que hem anat adquirint les societats avançades –occidentals- en, per exemple, hàbits alimentaris, d’higiene, sanitaris, tecnològiques, etc. Altres factors de risc són els antecedents familiars de primer grau amb la malaltia, el baix nivell d’educació (escolarització) i de rendiment intel·lectual habitual, el síndrome de Down, el sexe femení (encara que en menor mesura si el comparem amb els altres factors de risc citats), la hipertensió arterial sistòlica i les malalties cardiovasculars com, per exemple, la malaltia coronària, l’infart de miocardi o el deteriorament vascular cerebral. És necessari assenyalar que bona part d’aquests factors de risc són vàlids també per a altres tipus de demències.

Els principals símptomes de la malaltia d’Alzheimer són: el deteriorament de la memòria, que generalment es el símptoma predominant; el del pensament abstracte i el raonament lògic; el de la capacitat de judici (alteració del control dels impulsos, etc.); el trastorn de les funcions corticals superiors, com agnòsies, apràxies i afàsies (llenguatge buit i estereotipat, etc.); els canvis en la personalitat, com l’apatia i el retraïment creixent, els contactes socials pobres o deficitaris; i el decrement de l’eficàcia en les habilitats laborals i domèstiques.

Respecte a la predisposició genètica de la malaltia d’Alzheimer o altres demències, es pot afirmar que hem trobat de tot. És a dir, en alguns tipus de demències sí, en d’altres, no, i en un tercer grup els factors genètics serien una petita part que influiria en una part major que podríem anomenar “ambiental”. Avui per avui, l’Alzheimer és una malaltia incurable. Els tractaments de què disposem actualment són pal·liatius, sobretot en la primera i la segona fase de la malaltia. El millor tractament avui dia seria la combinació del tractament farmacològic (cognitiu i no cognitiu) amb el no farmacològic (estimulació cognitiva, funcional, psicosocial, emocional i motora). Per altra banda, i pel que fa als índexs de mortalitat, és poc probable (tot i que cada cop es fa més) que el metge, davant una defunció, faci constar la demència com a causa, ja que el malalt rarament mor d’ella. Ho fa a causa d’altres malalties intercurrents que apareixen quan la demència ja ha desintegrat la vida psíquica i física de la persona, de forma secundaria a la demència, i això es produeix majoritàriament i sobretot en l’últim estadi.

Dels mites als consells

Com passa amb altres malalties, a la d’Alzheimer també l’envolten un seguit de tòpics, totalment erronis i en els quals hem de procurar no caure. Entre aquests, hi ha el de pensar que el malalt d’Alzheimer és com un nen o que, en fases avançades i quan a més a més queda enllitat, ja no es pot fer rés per ell; també el de creure que es pot intentar raonar amb ell o ella en fases evolutives de la malaltia, en què ja no existeix el raonament. És important, així mateix, que els familiars estiguin ben formats i informats sobre el seu malalt i sobre la malaltia. Això farà que portin millor l’evolució de la malaltia i, conseqüentment, el seu malalt. Alguns consells a seguir serien els següents: no discutir amb el malalt, en general, i encara menys davant de comportaments incomprensibles; no donar-li ordres constantment, ni dir-li a cada moment el que pot i el que no pot fer; no dir les coses de manera paternalista; no fer preguntes que necessitin de la memòria per ser respostes; no recordar-li tot allò que ja no és capaç de dur a terme; no angoixar-nos davant de conductes repetitives; i, finalment, com a familiars, no descuidar el nostre estat emocional.

Pel que fa a recursos sanitaris, sociosanitaris i socials, tot i que a Catalunya anem per davant de la resta de l’estat espanyol, encara anem en els últims llocs dins la Unió Europea. Fan falta encara molts més recursos a nivell d’infraestructures (centres de dia, residències, UFISS de geriatria, serveis de psicogeriatria, UFISS de demències, PADES específics per a demències, etc.) i més recursos humans (neuropsicòlegs, psicòlegs clínics, geriatres, psiquiatres, neuròlegs, etc.) especialitzats i preparats tant a nivell teòric com pràctic per treballar de manera efectiva amb aquest tipus de malalts i sobre tot treballant de forma interdisciplinari.

Per concloure, es pot afirmar que podem portar a terme una certa prevenció en diversos àmbits de funcionament de la persona durant tota la vida, sense que això ens impedeixi gaudir de la vida amb qualitat. La fragilitat dins l’envelliment es definiria com “l’estat en què la reserva fisiològica està disminuïda, fet que porta associat un augment del risc d’incapacitat, una pèrdua de la resistència i un augment de la vulnerabilitat”. Les causes que ens poden dur a la citada fragilitat en l’envelliment són el mateix envelliment biològic (o sigui, l’edat avançada) i altres qüestions que poden aparèixer en l’envelliment o que es manifestaran al llarg de la vida en funció de cada subjecte i que podran ser: els processos patològics aguts i crònics, els abusos (estils de vida, comportament, factors socioeconòmics) i els desusos (inactivitat i sedentarisme, immobilitat, desnutrició, etc.). Per tant, controlant acuradament al màxim tots aquests factors podem posar més entrebancs a la seva possible aparició.

Dr. Josep Deví Bastida

Psicòleg Clínic i Neuropsicòleg

Residència Sant Cugat

Àvies de la Residència Sant Cugant teixeixen xarxes intergeneracionals

Teixim ciutat Residència Sant Cugat

La Residència Sant Cugat, un equipament públic gestionat pel Grup Mutuam, participa en el projecte Lletres filades, una proposta intergeneracional en què, mitjançant el brodat experimental i la poesia visual, àvies, cuidadors, nens i nenes i educadors intercanvien sabers i experiències de vida. Ho fan en trobades periòdiques amb l’Associació Gilgal, Il Bosco Blu, el Museu de Sant Cugat, el Museu del Tèxtil de la ciutat i l’artista mexicana Gimena Romero, que esdevé font d’inspiració per a tots.

El projecte forma part del programa de desenvolupament comunitari Lletres entre les Pedres, que promou la descoberta de patrimonis intangibles de la ciutat i que té lloc al Monestir de Sant Cugat. En total, participen set àvies a Lletres filades.

Encara no coneixes la Residència Sant Cugat?Ampliar informació

Un casal per a infants anima la Residència Sant Cugat

Residència Sant Cugat i Casal d'infants

Com cada any el mes de juliol, la Residència i el Centre de dia de Sant Cugat, gestionats per Grup Mutuam, organitzen, juntament amb el Casal per a infants GILGAL, una activitat adreçada a infants del barri amb pocs recursos econòmics: el Casal solidari d’estiu. Amb una durada d’una setmana, que enguany ha estat la primera del mes, és totalment gratuït per a les famílies. S’hi han acollit una trentena de nens i nenes i ha comptat amb la feina voluntària de diversos professionals del mon artístic i musical.

Bona part d’aquestes activitats es duen a terme a les instal·lacions de la residència conjuntament amb els avis i àvies residents. L’acte principal es fa l’últim dia, amb la representació d’un musical, en què els resident dels centre fan de narradors. En aquesta ocasió, la cloenda del casal va comptar amb la presència de Carmela Fortuny, tinent d’alcalde de Cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat.

Encara no coneixes la Residència Sant Cugat per a gent gran?Ampliar informació