El Centre de dia Onyar col·labora al projecte intergeneracional ‘Grans experts’

Projecte 'Grans experts' al Centre de dia Onyar

El Centre de dia Onyar, ubicat al centre cívic Montilivi, ha col·laborat amb Càritas Girona en el  projecte “Grans experts”, que ja fa temps que està en funcionament. La iniciativa pretén fomentar les relacions intergeneracionals acostant als joves les vivències de persones grans que elles mateixes expliquen a les aules de diferents centres.

Per portar-ho a terme, Càrites selecciona gent gran de l’entorn que hagi viscut experiències que puguin ser atractives per als nois i noies i que, al mateix temps, tingui les habilitats per explicar-les fent connectar el jovent amb realitats del seu entorn que els poden passar desapercebudes.

Biografia d’artesà i músic

En aquest cas, des del centre de dia, es va proposar la participació al projecte d’en Joan Massaller, mestre de l’ofici de ferrer de tall. Ell va obrir el seu propi taller i va treballar per tota la província de Girona i part de Barcelona fabricant eines per a perruquers, barbers, fusters, mecànics… Un cop jubilat, va classificar i catalogar totes les eines d’aquesta professió, que va cedir a la Diputació de Girona i que actualment estan exposades al museu de carros i eines del camp de Valls, en una sala que porta el seu nom i que inclou fins i tot un cotxe.

En Joan va compaginar el seu ofici amb la música. Va dedicar molts esforços econòmics a aprendre solfeig i sap tocar la guitarra, el llaüt i el contrabaix. Va ser membre de diferents cobles gironines i de dos grups d’havaneres, amb els quals fins i tot va enregistrar algun disc. Actualment, col·labora en la creació d’una coral en el Centre de dia, on dos cops a la setmana toca la guitarra per a les persones usuàries, i participa amb la coral del Centre cívic Montilivi.

Projecte 'Grans experts' al Centre de dia Onyar
Projecte ‘Grans experts’ al Centre de dia Onyar

Recopilant records

Durant quasi tres mesos, en Joan, conjuntament amb els professionals del centre de Dia Onyar  i els de Càrites, ha estat fent un recull de records i fotografies de la seva vida, confeccionant les exposicions i preparant l’explicació. Ja ha anat a exposar les seves vivències a l’escola Castellum de Sant Julià de Ramis, on encara té pendent una altra visita, i anirà també a l’escola Annexa de Girona.

En Joan creu en la necessitat que els joves prenguin consciència de com de diferent eren les coses abans i està totalment convençut que, si se’ls explica quina era la realitat dels seus avis, se’ls ajudarà a créixer valorant més el que tenen i a educar-se en uns valors que, segons ell, s’estan perdent.

Les relacions intergeneracionals, una font d’enriquiment que cal cuidar

Els vincles socials i afectius entre joves i grans han evolucionat amb els anys d’acord amb els canvis en la societat i en les estructures familiars. El reconeixement dels seus beneficis tant en el pla individual com col·lectiu, però, va en augment.

En els darrers anys i en part motivat per diversos estudis, s’ha estès la idea que cal fomentar les relacions intergeneracionals, ja que contribueixen a la cohesió social i són positives tant per a les persones grans com per al jovent. Darrere d’aquest concepte que pot semblar una mica estrany per a alguns, hi ha una realitat que no és pas nova. Sempre hi ha hagut vincles entre gent de diferents edats. Ara bé, si la intensitat i la freqüència d’aquests ha passat per alts i baixos al llarg de la història, últimament es troben en bastant bona forma, tant pel paper reforçat dels avis i àvies en temps difícil com per nombroses iniciatives a nivell comunitari que busquen posar en valor la seva aportació a la societat.

Ja fa dècades que la família nuclear es va convertir en la fórmula de convivència més estesa i això va suposar en alguns casos que els fills tinguessin contacte amb els avis, tiets o cosins només en trobades esporàdiques. Més recentment, però, el fet que tots dos membres de la parella treballin fora de casa i no disposin de gaire temps per tenir cura dels fills o les dificultats econòmiques greus que pateixen algunes llars han convertit els avis i les àvies en un bot salvavides al qual es recorre sovint. La cara positiva d’aquesta trista realitat és, doncs, que s’han recuperat uns vincles molt enriquidors per a tots els membres de la família i que s’han generat unes relacions d’interdependència entre diferents generacions en què hi ha beneficis emocionals i cognitius, i no només materials.

Què passa, però, quan els sacrificats avis es posen malalts o tenen alguna mena de discapacitat que els impedeix proporcionar aquest suport o, simplement, continuar sent els organitzadors dels dinars familiars del diumenge? I si han d’ingressar en una residència? És important que la nova situació sigui afrontada amb una actitud flexible per part de tots que permeti adaptar-se a la nova realitat i tenir en compte que el canvi pot generar malestar i fins i tot problemes d’autoestima a la persona gran. Mantenir uns forts vincles familiars és essencial també en aquests moments, i això inclou també els néts i nétes amb qui fins al moment havien tingut una relació tan especial. Metges i psicòlegs han constatat com millora l’estat d’ànim de molts pacients pluripatològics quan reben la visita o la cura dels més joves de la família.

Avis i àvies, en societat

Com a conseqüència del reconeixement social de la importància de l’envelliment actiu i de les relacions intergeneracionals, s’han impulsat molts programes des de les administracions públiques i altres institucions que els fomenten. En l’àmbit escolar, per exemple, hi ha centres que conviden els avis i àvies a compartir les seves experiències amb els estudiants o bé celebren el dia de l’avi i fan manualitats per regalar-los-les. També en algunes residències s’ha apostat per la intergeneracionalitat mitjançant activitats en col·laboració amb escoles i instituts per generar espais de trobada entre joves i grans. Una altra iniciativa força estesa a Catalunya és la de les parelles lingüístiques, formades per persones autòctones de més de 65 anys que ensenyen català a persones nouvingudes, generalment joves. Un intercanvi més sòlid és el que proposen els projectes que faciliten que persones grans ofereixin allotjament gratuït a casa seva a estudiants amb pocs recursos a canvi de la seva companyia.

En definitiva, hi ha un munt de possibilitats que sorgeixen d’entendre l’envelliment de la població com una oportunitat perquè les persones de diferents generacions es relacionin durant més temps i aprenguin compartint.