Psicologia

Amb les primeres baixades de temperatura, els més previsors ja ensumen l’acostament de les festes nadalenques. Alguns amb entusiasme, d’altres amb tristesa i, la majoria, amb resignació. Perquè, vulguem-ho o no, el Nadal torna cada any i busca qualsevol escletxa per colar-se en la nostra rutina i fer-nos anar una mica més de bòlit.

Hi ha qui gaudeix amb la hiperactivitat que envolta aquestes dates, però també hi ha qui pateix un estrès que li pot impedir assaborir uns moments que, gairebé per obligació, han de ser feliços. La preparació d’àpats especials, la compra dels regals, les trobades familiars forçades i les excessives expectatives que les precedeixen són els principals generadors d’ansietat. A això, cal sumar-hi que en molts casos els fills o néts tenen vacances durant dues setmanes, amb totes les hores lliures per ocupar que això suposa. Tampoc no es pot oblidar el factor psicològic, ja que la nostàlgia o tristesa per la pèrdua de persones estimades pica més fort a la porta que mai, fent encara més difícil afrontar l’ingent cúmul de tasques. La crisi econòmica també ha agreujat en molts casos l’angoixa que provoquen unes festes en què les despeses sempre es disparen.

Amfitriones o màrtirs?

Els rols tradicionals de gènere fan que encara siguin les dones les que carreguin amb la major part de la feina, però també amb la pressió social per quedar bé amb tothom i ser les amfitriones perfectes de les celebracions familiars. Així doncs, són elles les grans víctimes de l’esquizofrènia nadalenca. Any rere any, però, tots plegats hi sobrevivim i potser és hora d’aprendre de l’experiència i fer una lectura crítica que ens permeti discernir allò que és essencial d’allò que no ho és. Intentar atendre massa demandes en pocs dies és una de les fonts d’estrès. Hem d’aprendre a escollir i a dir ‘no’, evitant compromisos que no ens vinguin de gust i sent conscients que el món no s’acaba el 6 de gener.

Previsió i organització

Les compres de Nadal, tant dels regals com dels ingredients per als àpats especials, i la preparació de la llar per a l’arribada dels convidats són també una de les causes més habituals d’ansietat. I les aglomeracions i l’escalada de preus que les caracteritzen, sens dubte, hi tenen molt a veure. En aquest cas, la millor recomanació és avançar tant com sigui possible els preparatius. En general, la planificació és una bona aliada per a aquestes dates. Resulta útil preparar un llistat amb totes les tasques que hem de fer i establir prioritats, de manera que, si ens en queden algunes de pendents, siguin les menys importants.

Hem d’evitar que les festes ens suposin una despesa tan gran que ens provoqui ansietat. Amb aquest objectiu és important contenir les peticions de la canalla i buscar fórmules, com l’amic invisible, que no ens obliguin a fer regals a tothom. A més, hem de ser conscients de les nostres possibilitats i marcar-nos un pressupost per a les despeses extres i no abusar de la targeta de crèdit.

Un factor que genera freqüentment estrès és el de les celebracions familiars, que sovint fa que persones que no es veuen la resta de l’any hagin de compartir taula. És aconsellable que evitem temes polèmics durant les trobades, que aprenguem a relativitzar (només és un dia) i que ajustem les expectatives i no esperem miracles.

Per últim, és habitual que totes les tasques nadalenques recaiguin en una o poques persones. Si és el nostre cas, hem de saber compartir responsabilitats i demanar ajuda als altres, especialment al jovent de la família, que acostuma a estar desaprofitat. Així la càrrega serà més fàcil de portar i, a més, tindrem l’oportunitat de compartir bons moments. Una altra possibilitat és recórrer als serveis de càtering, que ofereixen propostes variades que ens permeten quedar bé i ens estalvien maldecaps.

Per tant, per gaudir del Nadal, assumim, d’una vegada, que no es pot (ni cal) arribar a tot i que no es tracta de suportar en solitari tota la responsabilitat ni d’aspirar a la perfecció en tot allò que fem.

Als carrers ja comencen a veure’s els llums i decorats de colors llampants, els mitjans de comunicació ens bombardegen amb anuncis de joguines, perfums i els darrers ginys tecnològics, al mercat el preu dels productes frescos amenaça amb enfilar-se… Sí, ja tenim el Nadal aquí, molt abans que ho digui el calendari, i per a molts comença així un malson que s’allargarà fins al 8 de gener. Aquestes dates són veritablement entranyables per a molta gent, però també són detestades per una gran part de la població.

Els motius poden ser molt diversos, des del més frívols als més profunds. Hi ha moltes persones que senzillament no suporten la litúrgia que envolta el Nadal, com les insistents nadales que hem de sentir quan passegem, o els guarniments que envaeixen la ciutat o la repetitiva i ensucrada programació televisiva. Intentar escapar completament és una tasca impossible. Però, tranquils, ningú acaba traumatitzat per aquestes qüestions.

En família

Hi ha algunes raons més profundes que fan que a moltes persones se’ls indigesti el Nadal, i les celebracions familiars d’aquests dies hi tenen molt a veure. Tot allò que a les pel·lícules és presentat com a feliços retrobaments té poc a veure amb la realitat majoritària. Per a molts, resulta hipòcrita compartir àpats amb persones a qui no veiem la resta de l’any i fer veure que tots som feliços. El millor en aquests casos és optar per la naturalitat, però sense perdre la cordialitat. La paciència i el respecte mutu sempre són la millor fórmula perquè tots sortim il·lesos dels compromisos socials. Desterrar comentaris del tipus “com t’has engreixat des de l’any passat!”, “encara estàs solter?” o “i quan penses acabar la carrera?”, sens dubte, hi ajuda.

Els àpats nadalencs, a més, acostumen a generar molt d’estrès per als responsables de preparar-los, que encara avui dia són fonamentalment les dones. Fer les compres a mercats atapeïts de gent, cuinar en grans quantitats i, sobretot, la pressió d’haver de “quedar bé” afecten psicològicament moltes persones. A mida que ens fem grans, a sobre, aquests preparatius se’ns fan més pesats. En aquest sentit, és important saber dir ‘no’ quan les càrregues ens sobrepassin, demanar ajuda o desprendre’ns de l’obligació que ens autoimposem que tot sigui perfecte.

Consum obligatori

Cal recordar que tenir un detall amb les persones que ens envolten és una manera de mostrar-los que ens importen i, per tant, ha de ser un acte gratificant en si mateix. Quan la compra dels obsequis es converteix en un malson, se’n distorsiona tot el sentit. Tant se val si no tenim gaires recursos o imaginació, hem de fer allò que estigui dins de les nostres possibilitats i tenir present que allò veritablement important és l’afecte que hi posem. Si som capaços de mantenir l’esperit crític, encara que fem petites concessions, substituint la compra desenfrenada per obsequis fets per nosaltres mateixos o simplement compartint un temps agradable amb les persones que ens estimem, ens sentirem més a gust amb nosaltres mateixos.

Sentiments fora de lloc?

Un altre motiu pel qual a algunes persones no els agrada el Nadal, i que és especialment rellevant en el cas de la gent gran, és que els genera sentiments de nostàlgia d’èpoques millors o de pèrdua per les persones que ja no hi són. Es tracta de persones que, envoltades de color i d’exaltació, se senten tristes. Paradoxalment, aquesta sensació pot ser enriquidora. No tot a la vida és alegria i, si la nostàlgia no es prolonga durant molt de temps, no cal que ens preocupem per estar una mica decaiguts en aquestes dates.

Així doncs, queda clar que, de raons per detestar el Nadal, n’hi ha, i que s’ha de respectar que cadascú visqui i senti les festes a la seva manera. No és obligatori gaudir-les, tan sols és imprescindible sobreviure-hi… I tal dia farà un any!