93 380 09 70
De què parlem quan parlem d’un pacient complex? Des d’un punt de vista mèdic, sovint es redueix la complexitat de la seva patologia – física, orgànica, i intel·lectual -, però, si ampliem una mica el focus, podem anar més enllà. Podrem apreciar com la realitat individual, social i familiar de cada persona té un fort impacte en la seva salut i benestar, i com aquest s’agreuja quan s’hi afegeix una situació de vulnerabilitat, juntament amb el diagnòstic d’una malaltia greu o avançada.
Al Grup Mutuam, defensem sempre l’abordatge integratiu dels nostres pacients i usuaris, així com el treball multidisciplinari de l’equip. Per aquest motiu, comptar amb la ponència d‘Elisabet Barbero, especialista en treball social sanitari i Responsable de cures pal·liatives a l’Institut Català d’Oncologia, ha estat una aposta clau de formació continuada. A través de la seva experiència i expertesa, entenem com l’abordatge social pot contribuir a millorar la qualitat de vida dels pacients i del seu entorn cuidador durant el procés de malaltia, sent un complement essencial de l’atenció sanitària.
Tal com assenyala l’Elisabet, l’actual fragmentació dels sistemes sanitaris no afavoreix les intervencions integradores, sovint fent que el pacient passi d’una àrea assistencial a una altra. No obstant això, els professionals de la salut, juntament amb una ciutadania cada vegada més empoderada i participativa, estan promovent un canvi d’òptica cap a una intervenció molt més centrada en la persona, on es considera al pacient un subjecte actiu dins els seu tractament, i l’entorn cuidador com un element altament valuós per a la cobertura de les seves cures.
Aquest entorn, però, no sempre és l’ideal. A l’exposició, es van desgranant tots els determinants socials, familiars, individuals i econòmics on es desenvolupa la vida del pacient, identificant les variables rellevants a tenir en compte. Les emocions emergents, la comunicació dins de la família (o la falta d’aquesta), els rols, l’ocupació laboral o la situació econòmica, entre altres, formen part d’un complex entramat que determina la capacitat cuidadora de l’entorn i el seu impacte en el pacient complex. En aquest sentit, és essencial treballar en models preventius, més que reactius, per tal d’evitar situacions d’emergència com la sobrecàrrega de les persones cuidadores.
En una societat que sovint ignora la realitat del patiment i que dona l’esquena a les situacions de malaltia i por, aquesta ponència ens ofereix una visió realista però esperançadora sobre la realitat dels pacients complexos, proporcionant una guia per a un abordatge molt més humà i integratiu.
Pots veure la presentació completa al vídeo, fent clic a la segona ponència (comença al minut 1:19)