Musicoterapia a domicilio al final de la vida

Musicoteràpia a domicili al final de la vida

Marta Goicoechea, enfermera del PADES Girona del Grupo Mutuam, e Íñigo Berrio, enfermero y musicoterapeuta, ofrecieron una sesión clínica online sobre la importancia de la musicoterapia como herramienta de apoyo para personas pacientes y familias el pasado martes 7 de febrero de 2023.

Desde principios del año pasado, en el PADES Girona del Grupo Mutuam, impulsamos un proyecto de musicoterapia a domicilio al final de la vida. Actualmente, el PADES está formado por la médica Cristina Prat Asensio, las enfermeras Maria Roser Espinalt Serra y Marta Goicoechea Fernández, la trabajadora social Ita Miquel Valentí y la psicóloga Ana Cimpean. Así pues, nuestra voluntad es acercar las terapias complementarias y enriquecer con ellas nuestra cotidianidad y día a día.

La musicoterapia: primeros contactos

En este sentido, el primer contacto del grupo con la musicoterapia se llevó a cabo a raíz de mi trabajo final del máster en atención oncológica integral de la Universidad de Girona en colaboración con el Instituto Catalán de Oncología. Allí, profundicé en la esencia de la musicoterapia y descubrí que se clasificaban como musicoterapia muchas prácticas.

De hecho, en 2000, la OMS habla de musicoterapia en su objetivo de salud para todos. Indudablemente, la música se considera una herramienta para el desarrollo físico, psíquico y cultural y una generadora de cosmos. La música es la expresión emocional y el lenguaje de las emociones. Sin embargo, la musicoterapia es mucho más que estos grandes rasgos distintivos de la música.

La musicoterapia y los enfermos paliativos

En PADES Girona del Grupo Mutuam, trabajamos con enfermos paliativos. En concreto, la terapia con enfermos paliativos gira en torno a las emociones y la espiritualidad. Todas las cosas de la vida tienen un mensaje y una información, y la música es el canal para que llegue a la persona. Así, el proyecto se desarrolla en un contexto paliativo, donde hay mucha necesidad de comunicar.

Sin embargo, hay que tener en cuenta desde dónde comunicamos y cómo lo hacemos. En este caso, la música es la vía para que estos mensajes puedan llegar y el paciente pueda tener un acompañamiento más cercano en su momento final. También, las personas que rodean al paciente pueden participar.

¿Qué diferencia existe entre la musicoterapia y la terapia con música?

En este punto, es necesario diferenciar entre la musicoterapia y la terapia con música. En el primer caso, las sesiones de musicoterapia las imparte una persona con formación específica. El objetivo es utilizar la música y elementos musicales como método terapéutico en determinados trastornos y disfunciones para favorecer el bienestar físico, mental y emocional de las personas. Existen diversas teorías sobre los efectos de la musicoterapia sobre el control de la ansiedad, el estrés y el dolor.

En el segundo caso, la terapia con música es aquella conducida por profesionales sanitarios o músicos sin formación específica. En contraposición, la musicoterapia utiliza la música de una forma mucho más específica para llegar a la persona e implicarla en sus necesidades y atender sus inquietudes a través de las cualidades del sonido, del ritmo, de la melodía y de la armonía.

La musicoterapia como vínculo entre personas pacientes y familias

En PADES Girona del Grupo Mutuam, nos marcamos como objetivo general valorar la eficacia de la musicoterapia en pacientes y familiares de los equipos PADES en diagnóstico clínico de descenso y en situación de últimos días. En este sentido, buscamos interactuar y crear un vínculo entre las personas enfermas, familias y componentes domiciliarios, como el SAD o las ayudas técnicas.

Asimismo, como objetivos específicos, establecimos valorar si se producía una mejora del nivel del dolor, de la angustia, del descanso y del sueño de los pacientes que recibían las sesiones de musicoterapia en los domicilios, así como dar visibilidad a la aplicación de la musicoterapia en los cuidados paliativos desde la responsabilidad y desde el respeto a la vida de las personas enfermas.

La dinamización de las sesiones de musicoterapia

A través del máster en musicoterapia transcultural de la Universidad de Girona, establecimos un convenio de prácticas. Pudimos contar con la colaboración de un musicoterapeuta experto. Desde el PADES Girona del Grupo Mutuam, le explicamos nuestras inquietudes. Él nos compartió sus preocupaciones. Conjuntamente, definimos unos criterios de inclusión y exclusión, un número de sesiones de musicoterapia, una duración del proyecto y un trabajo del proceso de duelo.

Inicialmente, la iniciativa tuvo una duración de seis meses y se llevó a cabo con cuatro pacientes y sus familias. Sin embargo, una vez finalizados los seis meses, hemos continuado acompañando a estas personas hasta el día de su muerte y durante el proceso de duelo a las familias. En total, durante el proyecto, atendimos a dieciocho personas, entre pacientes, familiares y cuidadores.

Más allá del objetivo general y de los objetivos específicos, intentamos ajustarnos a las necesidades de las personas enfermas. Pusimos el foco en el conflicto interno que tenía la persona a través del espacio que ofrece la música y de la integración de lo que ocurre a través de la música.

En este sentido, utilizamos diversas técnicas. Llevamos a cabo técnicas activas, como el modelo Benenzon, el modelo Nordoff-Robbins o el modelo Alvin, donde la persona improvisa sin pautas ya través de una inducción musical y técnicas receptivas. Algunos de los resultados obtenidos en las sesiones fueron, por ejemplo, una bajada de las frecuencias cardíacas, una reducción de la percepción del dolor, un aumento de la expresión verbal y un trabajo de tomar conciencia.

La creación de una simbiosis entre las personas participantes

Paralelamente, desde el PADES Girona del Grupo Mutuam, observamos las sesiones de forma externa. Sin embargo, teníamos miedo de interferir en las dinámicas establecidas o distorsionar la relación entre el musicoterapeuta, el paciente y la familia. Sin embargo, formando parte de estas sesiones de musicoterapia, detectamos varios aspectos positivos. Por ejemplo, el establecimiento de la conexión paciente-familia, totalmente diferente a las conexiones que visualizamos cuando realizamos las visitas de seguimiento del PADES Girona del Grupo Mutuam. También, identificamos la creación de una simbiosis entre las personas participantes de la sesión y la ideación de un clima muy especial que permitía trabajar después aspectos importantes en el ámbito de la sintomatología.

Asimismo, las personas pacientes conseguían poner el foco de la mente en otros aspectos. Ellas conseguían trasladar el foco de lo malo de la vida, salir de un ecosistema, cambiar el escenario y observar desde otro lugar. Ellas conseguían reducir la percepción del dolor y aprender que depende de cómo observaran la vida podían sentir más o menos dolor y en consecuencia, trasladarlo a su propio cuerpo. En esta línea, durante las sesiones de musicoterapia, intentamos crear un espacio diferente, lleno de calor y confianza. Intentamos crear un espacio, donde todo el mundo esté cómodo, uno delante del otro y en silencio, y dónde hablar desde la proximidad, desde el contacto y desde el acompañamiento.

La exploración de los beneficios de la musicoterapia

En este sentido, desde el PADES Girona del Grupo Mutuam, también experimentamos una sesión de musicoterapia. Escuchamos el vínculo, las sensaciones y el entorno a través de la escucha y de la práctica de diversos instrumentos. Descubrimos las vibraciones, los sonidos y todo lo que nos transmitían. Así pues, pudimos comprobar lo que los pacientes notaban, exteriorizaban y sentían. De hecho, a través de la musicoterapia, los pacientes afirmaban haber podido explorar sensaciones y percepciones que hasta entonces no habían podido conocer de su dolor, de sus sentimientos y de sus relaciones. A través de estas dinámicas, nosotros pudimos acercarnos a todo esto.

En esencia, mediante el proyecto, tuvimos la oportunidad de reflexionar sobre la atención y el acompañamiento de las personas enfermas y familias. En este caso, a través de los instrumentos y la musicoterapia. Del mismo modo, tuvimos la oportunidad de ver desde qué lugar cuidábamos y cómo nos dejábamos cuidar. En definitiva, fue una experiencia muy enriquecedora.

Marta Goicoechea

Enfermera del PADES Girona del Grupo Mutuam

Musicoteràpia a domicili al final de la vida

Musicoteràpia a domicili al final de la vida

Marta Goicoechea, infermera del PADES Girona del Grup Mutuam, i Íñigo Berrio, infermer i musicoterapeuta, van oferir una sessió clínica en línia sobre la importància de la musicoteràpia com a eina de suport per a persones pacients i famílies el passat dimarts 7 de febrer de 2023.

Des de principis de l’any passat, al PADES Girona del Grup Mutuam, impulsem un projecte de musicoteràpia a domicili al final de la vida. Actualment, el PADES està format per la metgessa Cristina Prat Asensio, les infermeres Maria Roser Espinalt Serra i Marta Goicoechea Fernàndez, la treballadora social Ita Miquel Valentí i la psicòloga Ana Cimpean. Així doncs, la nostra voluntat és acostar les teràpies complementàries i enriquir amb elles la nostra quotidianitat i el dia a dia.

La musicoteràpia: primers contactes

En aquest sentit, el primer contacte del grup amb la musicoteràpia es va portar a terme arran el meu treball final del màster en atenció oncològica integral de la Universitat de Girona en col·laboració amb l’Institut Català d’Oncologia. Allà, vaig aprofundir en l’essència de la musicoteràpia i vaig descobrir que es classificaven com a musicoteràpia moltes pràctiques.

De fet, l’any 2000, l’OMS parla de musicoteràpia en el seu objectiu de salut per a tothom. Indubtablement, la música es considera una eina per al desenvolupament físic, psíquic i cultural i una generadora de cosmos. La música és l’expressió emocional i el llenguatge de les emocions. No obstant això, la musicoteràpia és molt més que aquests grans trets distintius de la música.

La musicoteràpia i els malalts pal·liatius

Al PADES Girona del Grup Mutuam, treballem amb malalts pal·liatius. En concret, la teràpia amb malalts pal·liatius gira al voltant de les emocions i de l’espiritualitat. Totes les coses de la vida tenen un missatge i una informació, i la música és el canal perquè arribi a la persona. Així doncs, el projecte es desenvolupa en un context pal·liatiu, on hi ha molta necessitat de comunicar.

Tot i això, cal tenir en compte des d’on comuniquem i com ho fem. En aquest cas, la música és la via perquè aquests missatges puguin arribar i el pacient pugui tenir un acompanyament més proper en el seu moment final. També, les persones que envolten el pacient hi poden participar.

Quina diferència hi ha entre la musicoteràpia i la teràpia amb música?

En aquest punt, cal diferenciar entre la musicoteràpia i la teràpia amb música. En el primer cas, les sessions de musicoteràpia les imparteix una persona amb formació específica. L’objectiu és utilitzar la música i els elements musicals com a mètode terapèutic en determinats trastorns i disfuncions per afavorir el benestar físic, mental i emocional de les persones. Hi ha diverses teories sobre els efectes de la musicoteràpia sobre el control de l’ansietat, l’estrès i el dolor.

En el segon cas, la teràpia amb música és aquella conduïda per professionals sanitaris o músics sense formació específica. En contraposició, la musicoteràpia fa servir la música d’una manera molt més específica per arribar a la persona i implicar-la en les seves necessitats i atendre les seves inquietuds a través de les qualitats del so, del ritme, de la melodia i de l’harmonia.

La musicoteràpia com a vincle entre persones pacients i famílies

Al PADES Girona del Grup Mutuam, ens vam marcar com a objectiu general valorar l’eficàcia de la musicoteràpia en pacients i familiars dels equips PADES en diagnòstic clínic de davallada i en situació d’últims dies. En aquest sentit, vam buscar interactuar i crear un vincle entre les persones malaltes, les famílies i els components domiciliaris, com el SAD o les ajudes tècniques.

Així mateix, com a objectius específics, vam establir valorar si es produïa una millora del nivell del dolor, de l’angoixa, del descans i de la son dels pacients que rebien les sessions de musicoteràpia als domicilis, així com donar visibilitat a l’aplicació de la musicoteràpia en les cures pal·liatives des de la responsabilitat i des del respecte a la vida de les persones malaltes.

La dinamització de les sessions de musicoteràpia

A través del màster en musicoteràpia transcultural de la Universitat de Girona, vam establir un conveni de pràctiques i vam poder comptar amb la col·laboració d’un musicoterapeuta expert. Des del PADES Girona del Grup Mutuam, li vam explicar les nostres inquietuds i ell ens va compartir les seves preocupacions. Conjuntament, vam definir uns criteris d’inclusió i exclusió, un nombre de sessions de musicoteràpia, una durada del projecte i un treball del procés de dol.

Inicialment, la iniciativa va tenir una durada de sis mesos i es va portar a terme amb quatre pacients i les seves famílies. No obstant això, un cop finalitzats els sis mesos, hem continuat acompanyant aquestes persones fins al dia de la seva mort i durant el procés de dol a les famílies. En total, durant el projecte, vam atendre divuit persones, entre pacients, familiars i cuidadors.

Més enllà de l’objectiu general i dels objectius específics, vam intentar ajustar-nos a les necessitats de les persones malaltes. Vam posar el focus en el conflicte intern que tenia la persona a través de l’espai que ofereix la música i de la integració d’allò que passa a través de la música.

En aquest sentit, vam utilitzar diverses tècniques. Vam portar a terme tècniques actives, com el model Benenzon, el model Nordoff-Robbins o el model Alvin, on la persona improvisa sense pautes i a través d’una inducció musical, i tècniques receptives. Alguns dels resultats obtinguts a les sessions van ser, per exemple, una baixada de les freqüències cardíaques, una reducció de la percepció del dolor, un augment de l’expressió verbal i un treball de prendre consciència.

La creació d’una simbiosi entre les persones participants

Paral·lelament, des del PADES Girona del Grup Mutuam, vam observar les sessions de manera externa. Tot i això, teníem por d’interferir en les dinàmiques establertes o distorsionar la relació entre el musicoterapeuta, el pacient i la família. No obstant això, formant part d’aquestes sessions de musicoteràpia, vam detectar diversos aspectes positius. Per exemple, l’establiment de la connexió pacient-família, totalment diferent de les connexions que visualitzem quan fem les visites de seguiment del PADES Girona del Grup Mutuam. També, vam identificar la creació d’una simbiosi entre les persones participants de la sessió i la ideació d’un clima molt especial que permetia treballar després aspectes importants en l’àmbit de la simptomatologia.

Així mateix, les persones pacients aconseguien posar el focus de la ment en altres aspectes. Elles aconseguien traslladar el focus de les coses dolentes de la vida, sortir d’un ecosistema, canviar l’escenari i observar des d’un altre lloc. Elles aconseguien reduir la percepció del dolor i aprendre que depèn de com observessin la vida podien sentir més o menys dolor i en conseqüència, traslladar-ho al seu propi cos. En aquesta línia, durant les sessions de musicoteràpia, vam intentar crear un espai diferent, ple de caliu i confiança. Vam intentar crear un espai, on tothom estigues còmode, un davant de l’altre i en silenci, i on parlar des de la proximitat, des del contacte i des de l’acompanyament.

L’exploració dels beneficis de la musicoteràpia

En aquest sentit, des del PADES Girona del Grup Mutuam, també vam experimentar una sessió de musicoteràpia. Vam sentir el vincle, les sensacions i l’entorn a través de l’escolta i de la pràctica de diversos instruments. Vam descobrir les vibracions, els sons i tot allò que ens transmetien. Així doncs, vam poder comprovar allò que els pacients notaven, exterioritzaven i sentien. De fet, a través de la musicoteràpia, els pacients afirmaven que havien pogut explorar sensacions i percepcions que fins llavors no havien pogut conèixer del seu dolor, dels seus sentiments i de les seves relacions. A través d’aquestes dinàmiques, nosaltres ens vam poder acostar a tot això.

En essència, mitjançant el projecte, vam tenir l’oportunitat de reflexionar sobre l’atenció i l’acompanyament de les persones malaltes i les famílies. En aquest cas, a través dels instruments i de la musicoteràpia. De la mateixa manera, vam tenir l’oportunitat de veure des de quin lloc cuidàvem i com ens deixàvem cuidar. En definitiva, va ser una experiència molt enriquidora.

Marta Goicoechea

Infermera del PADES Girona del Grup Mutuam

La musicoteràpia omple de ritme el Centre de Dia Sabadell Centre

Musicoteràpia Centre de Dia Sabadell Centre

El passat mes de febrer el Centre de Dia Sabadell Centre, equipament que Mutuam gestiona a Sabadell, va rebre la visita del senyor Pere, un voluntari jubilat que va delitar als usuaris amb una sessió de musicoteràpia.

L’activitat organitzada va consistir en projectar a la televisió del centre de dia, peces musicals i escenografies de tots els estils, des de música clàssica, vals, claqué i sardanes, fins als exòtics balls de Bollywood. Amb l’ajuda d’aquest voluntari, aquesta activitat es celebra amb èxit cada setmana, al centre de dia, ja des de fa prop d’un any. Així que no és d’estranyar observar als usuaris seguint el ritme amb els peus i fins i tot de vegades algú s’anima a ballar.

La música, eina clau per als cuidadors de persones amb demència

Música i demència

A la Maruxa, que té 90 anys, fa temps que li costa mantenir una conversa. L’Alzheimer li ha anat esborrant les paraules. La Núria, gerocultora de la residència on viu, cada matí va a despertar-la. Entra a la seva habitació i s’acosta al llit tot cantant baixet: Amoriños collín na bieriña do mar, amoriños collín non os poido olvidar… I la Maruxa quan la sent gira el cap, la mira i li contesta cantant amb un somriure: non os poido olvidar, non os poido olvidar. I les dues acabaven cantant: amoriños collín na bieriña do mar. És la seva manera de dir-se ‘bon dia’. Tot un ritual.

Després ve la dutxa, en què acompanyada de ondiñas veñen, ondiñas veñen, ondiñas veñen e van…,  l’anar i venir de l’aigua és una experiència agradable. La Maruxa gaudeix, rient i jugant amb l’aigua mentre canta, i per a la Núria és molt fàcil i gratificant fer la seva feina. Ella sap que la Maruxa va néixer i viure a Galícia i que sempre li ha agradat cantar les cançons tradicionals de la seva terra, així és que va decidir aprendre les que li havia sentit cantar temps enrere. La higiene és una de les activitats de la vida diària més difícils de dur a terme quan hi ha una demència, però sabem que, encara que el llenguatge hagi desaparegut, la música pot ser un mitjà per aconseguir que sigui més fàcil i, sobretot, que esdevingui una bona experiència.

Sabem que l’àrea cerebral on es processa la memòria musical no es veu afectada per l’Alzheimer fins a molt avançada la malaltia i això fa que una persona pugui respondre amb èxit a una cançó quan ja no fa servir el llenguatge per comunicar-se com sempre. Això és un tresor perquè facilita la comunicació de la persona amb els seus cuidadors. Quan una cuidadora o cuidador aprèn a utilitzar la música amb certs criteris i tècniques, està afavorint que la persona pugui connectar amb la seva identitat i això la fa sentir més segura en unes condicions que d’una altra manera li resultarien desorientadores i hostils. I així, des d’un estat anímic òptim i amb una sensació de seguretat reforçada, la persona amb demència es pot relacionar millor amb els que l’envolten.

Un entorn ben musicalitzat amb criteris i protocols terapèutics, en què es té cura de persones amb deteriorament cognitiu, aporta una millor qualitat de vida a la persona, però també als cuidadors i les famílies que hi conviuen. La música, així, esdevé una eina clau en aquests entorns, i musicalitzar amb criteris professionals els serveis i espais on viuen persones amb demència es converteix en una condició indispensable per avançar qualitativament en el respecte a la dignitat de la persona amb demència.

 

Mónica de Castro

Musicoterapeuta especialitzada en envelliment saludable i demències

Fundadora de SINGULAR, Música y Alzheimer

www.musicayalzheimer.com