L’EPAC del Grup Mutuam: l’abordatge del dolor des de la vessant emocional

EPAC Mutuam Girona

El dolor és quelcom que acompanya l’ésser humà des del seu origen i ha despertat en ell la necessitat d’alleugerir-lo apel·lant a totes les formes i recursos de què ha disposat al llarg del temps.
En parlar de dolor, hi ha una tendència generalitzada a associar-lo a una o diverses parts del cos i a una interferència negativa en les seves funcions. L’Associació Internacional per a l’Estudi del Dolor defineix el dolor com: «Una experiència sensorial i emocional desagradable, associada a una lesió tissular real o potencial o inclús descrita en termes que evoquen una lesió d’aquesta índole».
La queixa que expressa el o la pacient està referida al dolor real, que sovint l’invalida significativament en la seva vida diària, encara que no sempre existeix una lesió física o traumàtica que en sigui responsable. L’ambigüitat respecte d’on és el dolor es fa evident i el seu tractament ha d’abordar-se de manera integral.

L’experiència emocional dolorosa és expressada a través del cos, que parla mitjançant símptomes. Podem, doncs, comprendre la importància que té considerar el paper que juga l’estat emocional de la persona i la necessitat de considerar el factor psíquic en el seu tractament.
Quan el dolor físic irromp, sorgeix l’interrogant sobre què passa o quina n’és la causa. Quan la resposta es demora, sense l’alleujament corresponent, és factible que s’instal·li la incertesa, que acompanya el subjecte en la cerca de resposta. Parlem d’una incertesa davant la falta de significant que posi nom, que aclareixi quina és la malaltia que s’expressa mitjançant dels símptomes.

A partir d’aquí, es desencadenen accions singulars, des de tractar de posar-hi remei d’acord amb experiències anteriors que guarden alguna similitud amb l’actual a la cerca d’informació, de consells, o bé, de la veu del metge, que s’espera que aporti llum al problema. Si aquest últim pot posar nom a la malaltia, dóna una resposta a l’interrogant, en alguns pacients sol produir un «saber» que tranquil·litza i, en el millor dels casos, obre pas a la cura, mitjançant tractaments indicats, sense grans conseqüències. Però aquest alleujament és transitori, especialment quan persisteix en el temps i la malaltia es converteix en crònica. La temporalitat de la malaltia la resignifica amb el terme ‘crònic’ i, a la vegada, la redimensiona de manera singular per a cada subjecte, ara malalt.

L’òrgan posa veu al silenci, s’imposa mitjançant el dolor físic, i aquest s’enllaça amb el dolor psíquic, que de manera conscient o no afecta l’estabilitat emocional de qui el pateix. La intervenció del psicòleg/oga en aquest procés és de suma importància, perquè contribueix a abordar el seu tractament des de l’afectació emocional que provoquen els símptomes físics, facilita alleugerir l’ansietat que produeix el dolor i la incertesa, ajuda a atenuar els símptomes físics associats i acompanya en el procés de reelaboració de la malaltia evitant un major patiment.

Atenent aquesta necessitat, fa més de quatre anys que l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona va decidir apostar per la creació de l’EPAC, l’Equip Psicològic d’Atenció a la Cronicitat, format per set psicòlogues.

Nora Gladis Cavarischia

Psicòloga de l’EPAC

Viure amb sentit: La línia de la vida

Sessió clínica Línia de Vida

Les psicòlogues especialistes en Psicooncologia i Cures Pal·liatives Marta Juanola i Laura Mató van presentar en una sessió clínica de Grup Mutuam els resultats obtinguts amb el grup terapèutic ‘Viure amb sentit: la línia de vida’. Es tracta d’un projecte pilot impulsat fa unes mesos per l’Equip d’Atenció Psicosocial (EAPS) Mutuam Girona i dirigit a pacients amb malaltia crònica avançada que esperen consolidar els propers anys.

Les persones que pateixen una malaltia crònica en estat avançat veuen com la seva autonomia, ja sigui per les característiques de la patologia o pels tractaments que segueixen, es veu profundament afectada. Sovint, això es reflecteix en expressions com “no serveixo per a res” o “sóc una càrrega per a la família”. Per tant, la malaltia no només impacta en el físic de la persona, també ho fa en les emocions, pensaments, espiritualitat, etc. Des del punt de vista de la psicologia, la simptomatologia que observem és un malestar emocional a causa d’un futur incert (tristesa, por, apatia inseguretat, irritabilitat), pèrdua de sentit vital i de sentit de dignitat, percepció de ser una càrrega per a l’entorn, soledat, sentiment d’inadequació i/o síndrome d’inadequació. Com deia el psiquiatra Erik Casesell, el que pateixen no són els cossos, són les persones. Tenint en compte aquesta simptomatologia i partint de la base teòrica de la teràpia centrada en el sentit de William Breitbart i del model de la dignitat de  Harvey Max Chochinov, així com de la tècnica psicoterapèutica de la Línia de la vida, des de l’EAPS Mutuam Girona es va proposar el grup terapèutic amb persones amb malaltia avançada ‘Viure amb sentit: la línia de la vida’.

L’objectiu principal d’aquest grup ha estat oferir als participants un espai per compartir la seva història de vida, facilitant així que es conservés el sentit de la dignitat i es donés pes a tota la seva vivència. Com a objectius secundaris, ens vam plantejar afavorir el seu benestar i qualitat de vida, perquè així els pacients connectessin amb emocions agradables, crear xarxa de suport dins el propi centre i facilitar tant la integració del procés de malaltia dins la història de vida com la cerca d’un sentit a la vida.

Sis sessions

El grup ha participat en sis sessions setmanals d’una hora de durada amb un total de cinc participants. En cadascuna de les sessions s’han treballat diferents aspectes de la vida de les persones. Per exemple:  explicació del grup i objectius, dibuix de línia de la vida en la infància, adolescència, maduresa i moment actual. També s’hi inclou la reflexió sobre el moment present i en com connectar amb la dimensió espiritual, afavorint la comprensió de la línia com a llegat vital.

Per a l’avaluació d’aquest projecte pilot, hem fet servir l’escala visual analògica de l’estat anímic i la valoració qualitativa de cada participant. Podem afirmar que en la dinàmica de grup hi ha hagut compromís per part de tots i un clima grupal de respecte i que, en tot moment, s’ha fomentat l’escolta activa entre ells. Els participants han assistit a totes les sessions, exceptuant-ne dos que han hagut de faltar a una d’elles per motius de salut. Tots han coincidit a assenyalar que els ha agradat escoltar els relats de vida dels companys i els ha fet sentir-se valorats l’interès que han rebut les seves històries de vida. Tots tenen ganes de mantenir la qualitat de vida, que relacionen amb la salut i la felicitat de fer activitats agradables. A més, han expressat, entre d’altres, el fet que han connectat amb emocions agradables durant les trobades.

Actualment, el projecte es troba en el procés d’avaluació. N’estem identificant aspectes de millora, com l’adaptació dels continguts de les sessions a les necessitats i limitacions dels participants o la possibilitat de reduir les sessions de grup i limitar-les a una durada de 15 dies. Així mateix, estem pendents de replicar el grup i fer-ne una avaluació quantitativa per veure’n l’efectivitat.

 

 

Marta Juanola i Laura Mató

EAPS Mutuam Girona