Mutuam

 mutuam93 380 09 70

Mutuam logo
Mutuam

malalt crònic

Els EAPS de Mutuam a Barcelona comencen a oferir el seu suport a les residències

EAPS residència

Després de 12 anys de trajectòria, els Equips d’Atenció Psicosocial de Mutuam (EAPS) fan un salt endavant en els seus serveis donant cobertura, per primer cop, a les residències de gent gran. Aquests equips impulsats per l’Obra Social de ‘la Caixa’ i sota la direcció científica de l’Institut Català d’Oncologia, van néixer amb l’objectiu de donar suport a pacients amb malalties avançades, a les seves famílies i als i les professionals

A Barcelona l’equip EAPS Mutuam va començar el 2008 amb tres psicòlogues però, davant la necessitat existent d’aquest suport, l’equip ha anat creixent i actualment està format per 12 psicòlogues i una treballadora social. Estem treballant en 22 equips receptors que depenen de 9 entitats proveïdores: l’Hospital de la Vall d’Hebron, l’Hospital de Sant Pau, l’Hospital del Mar, l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, l’Hospital Sociosanitari Fòrum i els equips PADES de Barcelona.

Ara, amb tot el que ha passat amb la pandèmia de la Covid-19, s’ha fet palesa la necessitat de l’expertesa de psicòlegs i psicòlogues amb preparació per a l’atenció a pacients complexos i amb malalties avançades també en l’àmbit residencial. No només per oferir suport a les persones grans que hi viuen, sinó també a les famílies i als professionals.

Noves necessitats després de la pandèmia

Així va ser com, novament amb la col·laboració de Fundació ‘la Caixa’, a finals d’abril vam començar a treballar en aquest nou entorn. En la primera fase, donades les limitacions d’accés que hi havia a causa de la situació epidemiològica, vam optar per intervenir en quatre centres del Grup Mutuam: la Residència Mercat del Guinardó, la Residència El Molí-Via Favència, el Centre Residencial Mutuam Collserola i la Residència Font Florida. Més endavant, està previst estendre el suport a altres centres.

El total de residents que atenem actualment es de 381. Calculem que una mica més de la meitat tenen malalties evolucionades i que, d’aquests, un 50 per cent – entre 95 i 130 pacients- tenen una complexitat psicosocial i necessitaran el suport dels nostres equips. A banda, hi ha uns 300 professionals entre totes les residències.

Les intervencions són similars a les que fem a altres dispositius, però la tipologia de pacients és una mica diferent. Les nostres línies d’acció son l’atenció psicosocial, espiritual i de dol a les persones residents i les seves famílies, l’atenció als i les professionals de les residències en aquesta situació d’estrès post-pandèmic, la formació dels equips professionals per millorar la qualitat assistencial i la promoció del voluntariat per acompanyar residents i familiars.

L’objectiu general de tot això és millorar la qualitat de vida de les persones que es troben en elEAPS residència procés de malaltia avançada ingressades en residències i el punt fort dels nostres equips és l’expertesa en l’atenció de casos complexes. De fet, quan se’ns va oferir la possibilitat d’intervenir en aquest nou àmbit vam cercar una professional amb una gran qualificació, molta experiència en residències i en l’atenció de processos de final de vida. Isabel de la Fuente, psicòloga i persona vinculada amb Mutuam des de fa molts anys, és la referent d’aquests dispositius per a aquestes quatre residències pioneres.

Vam iniciar aquest nou projecte explicant-lo als equips de les residències i valorant conjuntament les seves necessitats. A partir d’aquí, hem començat a oferir atenció directa als pacients/ famílies, participar en la discussió de casos complexos, donar suport individual i grupal als professionals i impartir formació dels temes en què som més experts. Des del maig, s’han fet 753 intervencions, de les qual 594 han estat a pacients i 194, a famílies.

Adaptació a un nou entorn

Sempre intentem adaptar-nos a les necessitats dels equips receptors i en aquesta nova etapa ens trobem, d’una banda, que, amb la pandèmia, a tots els centres s’està treballant molt l’ajut als professionals i la teràpia grupal. D’una banda, la situació que van viure va ser molt complexa i ha deixat empremta en moltes persones, i n’hi ha que necessiten suport i espais de ventilació emocional que els permetin entendre què els està passant. D’altra banda, les qüestions que més hem d’abordar en residències tenen a veure amb el fet que hi ha molta població amb demència. Són pacients amb deteriorament cognitiu, sovint, en fase molt evolucionada. Aquesta situació és molt impactant per a les famílies, a qui els costa assumir que la persona va perdent capacitats i que, finalment, no els reconeix. Així que, de vegades, més que per a tractar els pacients, les residències ens demanen ajut per incidir en el seu entorn. En aquest sentit, és molt important el suport emocional que els podem oferir.

Una altra de les línies d’actuació de la iniciativa és la del programa de voluntariat, amb el qual aborden una qüestió de la qual es parla menys però que és força habitual, que és la de la soledat de les persones que viuen en residències. En altres recursos, ja disposem de voluntaris i voluntàries a les quals formem i supervisem perquè desenvolupin la important tasca de l’acompanyament, però ara ho volem introduir també en aquest nou àmbit.

El nostre model d’atenció està molt definit i s’ha anat treballant al llarg d’aquests anys. Per a nosaltres és molt important l’avaluació per saber com podem anar millorant i conèixer què en pensen les persones ateses i els professionals dels equips receptors. En aquest sentit, a finals d’any els passarem una enquesta per valorar el grau de satisfacció. Així doncs, encara que no portem prou temps per disposar d’una avaluació, els equips ens transmeten que l’acollida de l’equip EAPS en les residències ha estat molt bona.

Neus Saiz

Directora

Equips d’Atenció Psicosocial del Grup Mutuam

La coordinadora de l’EAPS Mutuam Girona, Clara Fraguell, i la seva tesi doctoral cum laude per l’UAB

Fraguell EAPS GIRONA

Recentment, el 6 de novembre, Clara Fraguell, psicòloga de cures pal.liatives, psicooncòloga i coordinadora de l’EAPS Mutuam Girona (Equip d’Atenció Psicosocial), impulsat per l’Obra Social la Caixa, va defensar la seva tesi doctoral “Psicoteràpia centrada en el sentit (PCS) en pacient oncològic amb malaltia avançada“, davant del tribunal, obtenint una qualificació d’excel.lent cum laude en el seu Doctorat en Psicologia de la Salut.

Un dels tres articles publicats a la tesi es va dur a terme amb pacients de PADES Mutuam, del que se’n va fer ressò al gener 2020, a la revista Suportive Care in Cancer.  

Clara Fraguell  va defensar la seva feina, acompanyada dels seus directors de tesi, Dr. Gil i Dr. Limonero, juntament amb dos membres del tribunal, Dr. Maté i Dr. Montes i la presidenta del tribunal, Dra. Iruarrizada, que des de Madrid, va seguir telemàticament l’acte, degut a la COVID19.

Moltes felicitats i la nostra enhorabona !

Medicaments d’alt risc en pacients crònics

Alerta

Els errors de medicació i les seves conseqüències negatives constitueixen avui en dia un greu problema de salut pública. Les seves repercussions són importants no només des del punt de vista humà, assistencial i econòmic, sinó també perquè generen la desconfiança dels pacients en el sistema, fet que afecta negativament als professionals i les institucions sanitàries.

Les conseqüències clíniques dels errors de medicació en l’àmbit hospitalari són tant o més importants que en l’àmbit ambulatori, a causa de la complexitat i l’agressivitat dels procediments terapèutics als hospitals. Aquest fet queda reflectit a l’estudi ENEAS, el qual destaca que el 37.4% dels esdeveniments adversos detectats en pacients ingressats estan causats per medicaments.

Què vol dir “medicaments d’alt risc”?

Medicaments d’alt risc són aquells que tenen un risc molt elevat de causar danys greus o fins i tot mortals quan es produeix un error en el curs de la seva utilització. Aquesta definició no vol dir que els errors associats a aquests medicaments siguin més freqüents, sinó que, en el cas de produir-se un error, les conseqüències per als pacients acostumen a ser més greus. És per això que els medicaments d’alt risc han de ser objectiu prioritari en tots els programes de seguretat clínica dels hospitals.

L’Institute for Safe Medication Practices (ISMP) va introduir al 1998 el concepte de “medicació d’alt risc”. Va realitzar un estudi en 161 hospitals d’EEUU del qual es va obtenir la conclusió que un número reduït de medicaments causaven la majoria dels errors de medicació amb conseqüències greus per als pacients.  A partir d’aquest estudi i dels casos aportats al sistema voluntari de notificació d’errors de medicació, l’ISMP va elaborar una llista dels medicaments considerats d’alt risc en hospitals que s’ha anat actualitzant periòdicament.

El pacient amb patologies cròniques està sotmès a una elevada polifarmàcia i és especialment vulnerable als errors de medicació, per tant,  iniciatives dirigides a millorar la seguretat de la farmacoteràpia dintre de les estratègies sobre cronicitat podrien beneficiar-se del concepte de medicaments d’alt risc. Aquest fet va provocar que l’ISMP-España publiqués el 2014 una llista de medicaments d’alt risc específica per a pacients crònics (taula 1).

La llista suposa una eina per identificar aquells pacients que poden tenir un major risc de patir danys greus quan es produeix un error amb la seva medicació i en els quals convindria prioritzar la implantació de pràctiques segures per millorar-ne la utilització.

Taula medicaments alt risc
Taula 1. Relació de medicaments d’alt risc en pacients crònics del Instituto para el uso Seguro de los Medicamentos

Com millorar la seguretat quan utilitzem fàrmacs d’alt risc en pacients crònics?

La implantació de pràctiques segures quan utilitzem fàrmacs d’alt risc han de contemplar mesures d’actuació en tots els processos de la cadena d’utilització dels medicaments, des de la prescripció a la dispensació, administració, seguiment del tractament i educació a pacients i cuidadors. Consisteixen fonamentalment en reduir la complexitat, simplificant i estandarditzant els procediments; incorporar barreres o restriccions que limitin o obliguin a realitzar els processos d’una determinada forma; optimitzar els procediments d’informació, etc.

Entre les mesures per millorar la seguretat podem destacar:

  • Aplicar mesures que facin difícil o impossible que es produeixin errors de medicació

La millor manera de prevenir un error és introduir barreres que eliminin o redueixin la possibilitat que es produeixi.

Ex. La utilització de xeringues especials per a l’administració de solucions orals de medicaments que no es puguin connectar amb els sistemes d’administració intravenosa i evitar així que es puguin administrar aquests medicaments per una via equivocada.

  • Utilitzar protocols

Disposar de protocols detallats i explícits disminueix la dependència de la memòria i permet que el personal, sobretot les recents incorporacions, pugui realitzar de manera segura un procés que no li resulti familiar.

  • Revisar la seguretat de les especialitats disponibles a l’hospital

Els medicaments d’alt risc inclosos en la Guia Farmacoterapèutica han de revisar-se de manera contínua per evitar errors ocasionats per noms semblants o aparença similar d’envàs o etiquetat. Si es detecten errors potencials per aquestes causes és convenient prendre mesures com poden ser la retirada o substitució de la Guia Farmacoterapèutica, emmagatzemar-los en llocs diferents o utilitzar etiquetes addicionals que permetin diferenciar-los.

  • Reduir el nombre d’opcions

Disposar d’un elevat nombre d’opcions d’un medicament (dosis, concentracions, volums…) fa que hi hagi major risc d’error. És convenient reduir el nombre de presentacions dels medicaments d’alt risc en la Guia Farmacoterapèutica per disminuir les possibilitats d’error.

  • Utilitzar tècniques de “doble check”

Consisteix en la revisió de la feina feta per una altra persona en aquells processos en els quals es produeixen errors amb més freqüència. Tot el personal és susceptible de cometre errors però la probabilitat de que dues persones cometin el mateix error amb la mateixa medicació i el mateix pacient és molt baixa.

  • Incorporació d’alertes

La incorporació d’alertes en els sistemes d’ajuda a la prescripció electrònica o dispensació d’aquests medicaments que avisin de situacions potencialment perilloses o errònies (interaccions, dosis màximes, durada de tractament, etc.) pot ser de gran ajuda.

  • Educació als pacients

És important proporcionar informació específica sobre els medicaments d’alt risc als pacients i/o cuidadors, que inclogui mesures o precaucions a tenir en compte per evitar els errors més freqüents.

BIBLIOGRAFIA

1.       Agencia de Calidad del Sistema Nacional de Salud. Estudio nacional sobre los efectos adversos ligados a la hospitalización. ENEAS 2005. Informe febrero 2006. Ministerio de Sanidad y Consumo

2.       Instituto para el Uso Seguro de los Medicamentos. Lista de medicamentos de alto riesgo. ISMP-España. Diciembre 2007. Medicamentos alto riesgo.pdf

3.       Institute for Safe Medication Practices. ISMP’s list of high-alert medications. ISMP 2007. http://www.ismp.org/Tools/highalertmedications.pdf

4.       Instituto para el Uso Seguro de los Medicamentos. Prácticas para mejorar la Seguridad de los medicamentós de alto riesgo. Diciembre 2007. Ministerio de Sanidad y Consumo.

5.       Instituto para el Uso Seguro de los Medicamentos. Lista de medicamentos de alto riesgo en pacientes crónicos. ISMP-España. 2014. Relación medicamentos alto riesgo en cronicos.pdf

6.       Instituto para el Uso Seguro de los Medicamentos. Recomendacions para la prevención de errores de medicación. ISMP-España. Boletin nº42. Diciembre 2016. Boletin 42 (Diciembre 2016).pdf

7.       Proyecto MARC. Elaboración de una lista de medicamentos de alto riesgo para los pacientes crónicos. Informe 2014. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales y Igualdad.

Laura Puerta, farmacèutica de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell

Ja tenim la Memòria d’activitats 2017 del Grup Mutuam

Memòria 2017 Grup Mutuam

Grup Mutuam ha publicat la segona edició de la seva memòria d’activitats, on trobareu informació general sobre el grup durant l’últim any: els òrgans de govern i de gestió que el conformen, els nostres professionals, els recursos dels que disposem i l’activitat que s’ha desenvolupat en ells, la importància de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i els resultats econòmics i financers d’aquest període. A més a més, trobareu tota la informació relacionada amb la Fundació Mutuam Conviure: la seva composició, resultats econòmics i les activitats dutes a terme durant el 2017.

Responent al nostre compromís amb la transparència, volem apropar-nos als nostres públics i donar el merescut reconeixement a l’esforç que cada dia posen en la seva feina els més de 1.200 professionals que integren el Grup Mutuam.

Consulteu la memòria per descubrir què fem pel malalt crònic, la gent gran i les persones amb dependència.

 

L’abordatge del pacient amb malaltia no oncològica avançada en el domicili

Sessió clínica malalt no-oncològic

Els equips PADES Les Corts, Esquerra Eixample i Sants, gestionats per Grup Mutuam, van oferir una sessió clínica sobre l’abordatge del pacient amb malaltia no oncològica avançada en el domicili. L’objectiu de la formació, davant la falta de bibliografia disponible sobre aquesta matèria, era compartir amb altres professionals les pautes i pràctiques que adopten en el seu dia a dia aquests equips especialitzats. 

Els símptomes de les diferents tipologies d’insuficiència orgànica crònica avançada provoquen un deteriorament funcional del pacient que deriva en el seu deteriorament psicològic i social i acaba comportant, també, un deteriorament de la seva qualitat de vida i la de la seva família. L’abordatge d’aquestes malalties en el domicili ha de partir de l’ús d’instruments que ens ajudin a identificar la necessitat d’atenció pal·liativa, com són els criteris NECPAL. En tots els casos, cal valorar el distrès emocional i l’impacte funcional sever, tant en el pacient com en la família. De la mateixa manera, cal tenir en compte sempre les comorbiditats, així com els possibles dilemes ètics que sorgeixin en la presa de decisions.

Els criteris clínics NECPAL que es fan servir des dels PADES per a l’abordatge de la insuficiència cardíaca són la dispnea de repòs o de mínim esforç entre exacerbacions, els símptomes físics o psicològics de difícil maneig, l’ecocardiografia basal i la insuficiència renal associada. Pel que fa als símptomes més prevalents entre els pacients que la pateixen, els equips especialitzats han identificat l’astènia, la dispnea, l’ansietat i el dolor. Per tractar-los, s’han fet servir, segons el cas, els IECA, betabloquejants, Espironolactona, CPAP/O2, diürètics d’asa, nitrats, opioides, així com, inotròpics, teràpia de resincronització i mecanismes d’assistència ventricular per al tractament de la depressió i l’ansietat.

Pel que fa a l’abordatge de la malaltia pulmonar crònica, els equips fan servir criteris NECPAL com la dispnea de repòs o de mínim esforç entre exacerbacions, el fet que el pacient estigui confinat al domicili, la necessitat continuada de corticoides, criteris gasomètrics basals oxigenoteràpia domiciliària, criteris espiromètrics d’obstrucció severa i insuficiència cardíaca simptomàtica associada. Els principals símptomes que han observat són la dispnea, l’astènia, l’ansietat i l’insomni. Per a tractar-los, generalment es fan servir betamimètics, anticolinèrgics, corticoides, CPAP/O2, teofil·lina i mucolítics, a més d’antitussígens i lidocaïna inhalada, per a la tos, acetilcisteïna, butilescopolamina i escopolamina, per a les secrecions, i altres medicaments per a l’ansietat i la depressió.

Els PADES també atenen en el domicili a molts pacients amb demència avançada. Per avaluar la necessitat d’atenció pal·liativa, els criteris NECPAL són un GDS igual o superior a 6C o un declivi progressiu a nivell cognitiu, funcional i nutricional. Els objectius que es planteja l’atenció pal·liativa amb aquests malalts, que requereixen de la intervenció d’un equip multidisciplinari, són millorar la simptomatologia per tal de prioritzar el confort i disminuir la sobrecàrrega del cuidador/família amb el suport i ajuda en la presa de decisions. Un dels principals problemes que s’han d’abordar amb els pacients amb demència avançada és el dels trastorns d’alimentació. És important intentar mantenir l’alimentació oral, mitjançant estratègies com la modificació de la textura. També és habitual que aquestes persones presentin síndromes febrils i infeccions, sobretot respiratòries i urinàries, que són sovint els esdeveniments que precipiten la mort. Per abordar-los, el diagnòstic i tractament s’han de valorar i plantejar de manera individualitzada i decidir en funció dels objectius planificats i consensuats amb els familiars. Per tal de controlar altres símptomes freqüents, com el dolor, la dispnea o l’agitació, cal primer de tot valorar canvis de conducta, descartar causes potencialment tractables i fer escales observacionals del dolor. A partir d’aquí, cal utilitzar els fàrmacs analgèsics habituals, individualitzant el tractament segons les comorbiditats i la situació clínica del pacient. D’altra banda, s’han de portar a terme les cures de les nafres per pressió ajustades a l’objectiu que es marqui prioritzant el confort, revisar i, si cal, retirar els tractaments, tant específics per a la demència com per a altres malalties cròniques, i elaborar un pla anticipat de cures que contempli els possibles problemes que poden aparèixer en l’evolució de la malaltia d’acord amb les preferències del malalt/família.

En relació als pacients amb malalties neurodegeneratives com l’ELA, l’EM o el Pàrquinson, els criteris NECPAL es refereixen al deteriorament progressiu de les funcions físiques i/o cognitives, els símptomes complexos i difícils de controlar, la disfàgia persistent, les dificultats creixents de comunicació i les pneumònies, aspiració recurrents, dispnea o insuficiència respiratòria. Per a l’abordatge de l’ELA en domicili, els PADES porten a terme una intervenció interdisciplinària sociosanitària, ofereixen suport emocional psicològic al pacient i a la família i es coordinen amb unitats multidisciplinàries d’atenció a l’ELA/ patologia motoneurona.

Quant a la insuficiència renal crònica, els equips PADES fan servir el criteri NECPAL d’un FG inferior a 15 en pacients que no siguin candidats al tractament substitutiu /o transplantament o bé el rebutgin, la finalització de la diàlisis o la fallada del trasplantament. En l’abordatge en domicili, cal diferenciar la intervenció en un malalt al qual no se li fa tractament del que rebutja la diàlisis un cop instaurada. Tenint en compte que la supervivència serà de pocs dies (en cas que rebutgi la diàlisi quan ja se li està fent), caldrà una coordinació prèvia (nefrologia, AP i PADES) i informar, decidir i planificar amb el pacient i la família. En els casos en què s’ha decidit no fer cap tractament, els professionals han de ser capaços de detectar i prevenir les possibles crisis: oligúria, sobrecàrrega de volum, HTA, hiperpotasèmia o anèmia.

Per últim, cal destacar que els PADES es troben també davant de pacients amb malaltia hepàtica crònica greu. En aquests casos, només cal la presència d’un d’aquests indicadors clínics per valorar-la com a severa: estadi Child C (determinat fora de complicacions), MELD-Na superior a 30 o amb ascitis refractària, síndrome hepato-renal o hemorràgia digestiva alta per hipertensió portal persistent malgrat el tractament. També aquí cal que els professionals tinguin presents les possibles crisis, com les generades per l’ascitis, la desorientació provocada per encefalopatia, l’oligúria, la peritonitis bacteriana o l’hemorràgia digestiva. Pel control de l’ascitis, en el domicili es fan paracentesis evacuadores, així com control del dolor, la dispnea i les nàusees secundàries. En el cas d’encefalopatia, es fa valoració del nivell cognitiu, control de deposicions, control de la hidratació, de la diüresi i control analític.

Com a punts clau en l’atenció a pacients amb totes aquestes malalties no oncològiques, els PADES destaquen l’avaluació sistematitzada, el tractament adequat de la simptomatologia i la monitorització.  Després d’aquest repàs a l’abordatge de diferents insuficiències orgàniques, encara podem concloure que hi ha poca evidència científica en l’atenció al pacient pal·liatiu no oncològic a domicili i que cal generar nous protocols. Així mateix, és evident la necessitat del PDA i remarcar el fet que la intervenció sigui multidisciplinària.

Amb la col·laboració de:

Mireia Riera

Infermera del PADES Sants

Grup Mutuam

Grup Mutuam té una presència doble en el X Congrès de la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives

Congrés Cures Pal·liatives

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell i un dels Equips d’Atenció Residencial (EAR) de Grup Mutuam van participar els dies 9 i 10 de març en el X Congres de la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives, que va tenir lloc a Tarragona. Durant la jornada, els professionals que es dediquen a l’atenció de pacients al final de la vida van tenir l’oportunitat de compartir i debatre experiències.

La temàtica de les taules d’aquesta edició del Congres va ser l’atenció pal·liativa al pacients no oncològics, l’atenció pal·liativa en entorns d’alta complexitat i l’atenció psicosocial als equips. En aquest sentit, l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell va presentar-hi un pòster titulat ‘Atenció pal·liativa en pacients amb malaltia no oncològica’, i l’EAR va participar en una taula sobre ‘Atenció pal·liativa en l’entorn residencial’. A més, els presidents de diversos col·legis professionals van debatre sobre l’atenció psicosocial en la malaltia avançada com a dret.

El desenvolupament de les cures pal·liatives permet afrontar aspectes assistencials, ètics i organitzatius sempre amb una visió interdisciplinària. Actualment, aquest àmbit té un repte en l’atenció no únicament del pacient oncològic, sinó també de pacients crònics amb malalties avançades que precisen de tractament simptomàtic i cures de confort.

El sofriment en la gent gran protagonitza una exitosa Jornada Sociosanitària de la Fundació Mutuam Conviure

Públic assistent a la Jornada Sociosanitària

Gairebé 300 persones van assistir dimecres 15 de novembre a la 12a Jornada Sociosanitària organitzada per la Fundació Mutuam Conviure, consolidant aquesta trobada de professionals de l’àmbit sanitari i social. L’acte, que va tenir lloc al Col·legi de Metges de Barcelona, va centrar-se en aquesta ocasió en el patiment físic i psíquic en la gent gran, amb dues ponències i una taula rodona amb un enfocament transversal, i va servir també per al lliurament dels Premis de Recerca de l’entitat.

Un autoretrat de la pintora Frida Khalo, en què aquesta apareix amb la columna vertebral trencada, va ser escollida com a imatge d’aquesta edició de la Jornada Sociosanitària. L’extraordinari dolor que va acompanyar tota la vida l’artista i que l’obra reflecteix va motivar aquesta decisió, tal i com va explicar Josep Ballester, director de l’Àrea Sanitària de Grup Mutuam, en la benvinguda a l’acte. Tot seguit, el neurofisiòleg de l’Hospital de Bellvitge, el doctor Jordi Montero, va impartir una ponència titulada ‘Fisiopatologia del Dolor Crònic’ en què va assenyalar la importància que tots els metges s’interessin per la neurociència, ja que “estudiar el ritme del cervell ens permet conèixer el llenguatge del sistema nerviós”. En relació al dolor crònic, va explicar que aquest no té perquè respondre a un dany present, sinó que pot ser el record d’un dolor intens que es va patir molt de temps enrere. Tanmateix, va defensar la veracitat d’aquest dolor i el respecte pel que sent el pacient, a qui s’ha d’ajudar tenint cura de les emocions i evitant un excés de medicalització.

Menys fàrmacs i més moviment

La segona ponència de la jornada la va impartir el doctor Jordi Carbonell, cap emèrit del Servei de Reumatologia del Parc de Salut Mar, que va abordar el ‘Tractament multidisciplinari del dolor’ a partir de dos casos concrets i ben propers però que exemplificaven perfectament una situació generalitzada, la de persones grans que pateixen dolors diversos, que prenen una gran quantitat de medicaments i que tenen una mobilitat i una autonomia limitada. El ponent va posar de manifest la dificultat per fer efectiu el tractament multidisciplinari a causa de la poca coordinació entre els diferents professionals sanitaris. Per tractar el dolor crònic, va assenyalar la diversitat d’opcions terapèutiques disponibles més enllà dels fàrmacs, com els tractaments físics, els ajuts tècnics, l’exercici o qualsevol altra eina que aporti benestar mental. Carbonell es va mostrar molt crític amb el que considera un ús excessiu dels medicaments amb aquest tipus de pacients i va subratllar la necessitat de racionalitzar la prescripció: “Jo no afegeixo un fàrmac sense retirar abans el que ha resultat ineficaç”.

Guanyadors Premis recerca 2017
Guanyadors Premis recerca 2017

Després de les dues ponències, es va celebrar el lliurament dels Premis de Recerca en Geriatria i Gerontologia clínica de la Fundació Mutuam Conviure corresponents a la seva 17a edició i dotats amb 6.000€ per a cada proposta guanyadora. En la categoria de professionals de tot Catalunya, el projecte escollit va ser ‘Atenció Geriàtrica Integral en un Servei d’Urgències Hospitalari. Repercussió sobre la salut dels pacients i la gestió de fluxos després de la implantació a Urgències i la Unitat d’Estada Curta’, d’un equip d’investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. En la de professionals del Grup Mutuam, ho va ser ‘Prevalença de malaltia tromboembòlica venosa en malalts oncològics en situació de final de vida, atesos per equips d’atenció domiciliària PADES de Mutuam’, de l’equip PADES Sants. El jurat va voler lliurar, a més, un accèssit extraordinari, dotat amb 3.000€, el projecte ‘La multimorbiditat en pacients crònics aguditzats: patrons existents i la seva relació amb la prescripció potencialment inadequada’ de professionals de la Corporació Sanitària Parc Taulí, del Parc Sanitari Salut Mar i del Consorci Hospitalari de Vic.

Perspectives complementàries

La segona part de la jornada va tenir com a protagonista una taula rodona en què professionals de perfils diversos van construir una mirada transversal del sofriment físic i psíquic. El metge no pot desentendre’s de “l’ànima” dels seus pacients, dels aspectes psicològics del seu patiment, va llançar el doctor Montero, que tornava a intervenir en la trobada. El neurofisiòleg reclamava la necessitat de deixar anar i atendre les emocions, tot assenyalant les dificultats per expressar-les per part dels homes d’una certa edat. Per la seva banda, la doctora Montserrat Bernabeu, metgessa especialista en medicina física i rehabilitació de l’Institut Guttmann, va parlar de l’ictus i els traumatismes cranioencefàlics a causa de l’alt grau d’incapacitat que generen. En tots dos casos, va considerar imprescindible no deixar de banda els problemes conductuals i cognitius que se’n deriven i va apuntar a l’aïllament social com una de les principals fonts de patiment per als pacients i les seves famílies a llarg termini.

Taula rodona 'Mirada transversal del sofriment psíquic i físic'
Taula rodona ‘Mirada transversal del sofriment psíquic i físic’

El doctor Rogeli Armengol, psiquiatre i psicoterapeuta, va arrencar la seva intervenció afirmant que “la majoria dels dolors són inútils”, que “la naturalesa no és sàvia, sinó que és el que és” i que el metge ha fe fer el possible per evitar-los. Va parlar també dels dolors associats a la consciència moral i, en aquest sentit, va afirmar que “si la naturalesa ens hagués dotat de més sentiment de culpa, la convivència entre persones seria millor”. Va tancar la taula rodona la doctora Dolors Quera, geriatre i coordinadora mèdica de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, que va voler subratllar el caràcter personal i subjectiu del sofriment: “el dolor és el que el pacient diu que té, no el que el metge diu que té”. Va assenyalar també que moltes persones grans el veuen com un fenomen normal, associat a l’envelliment, i que cal saber-los escoltar i oferir-los suport psicosocial abans de fer-los el tractament, que no es pot basar únicament en fàrmacs.

Els doctors Miquel Vilardell, president de la Fundació Mutuam Conviure, i Jaume Padrós, president del Col·legi Oficial de Metges, van ser els responsables de cloure l’acte. Vilardell, després de recordar que formació i recerca són els principals objectius de l’entitat que presideix, va afirmar que “cal obrir noves línies d’investigació per tal d’aconseguir més evidència científica”. Padrós va fer referència a l’èxit d’assistència aconseguit, no només en la present edició, sinó tots els anys, per la Jornada Sociosanitària.

Posem a la vostra disposició els vídeos i les ponències dels professionals que van intervenir a la jornada:

” Fisiopatologia del dolor crònic” +  Presentació ponència – Dr. Jordi Montero

” Tractament multidisciplinari del dolor” +  Presentació ponència – Dr. Jordi Carbonell

“Sofriment físic i psíquic en el dany cerebral adquirit” +  Presentació ponència – Dra. Montserrat Carbonell 

” Dolor mental: una mirada mèdica i antropològica del dolor”  – Dr. Rogeli Armengol

” Maneig del dolor en pacients ingressats en un Hospital Sociosanitari” +  Presentació ponència – Dra. Dolors Quera

L’HSS Mutuam Girona incorpora equips per a la rehabilitació neurològica i l’atenció a la cronicitat

Hospital Sociosanitari Mutuam Girona

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona ha posat en marxa diferents equips demandats pel Servei Català de la Salut (Regió Sanitària de Girona) durant el 2017. A principis d’any, va entrar en funcionament dins del sociosanitari la Unitat Integrada de Rehabilitació Intensiva per a Ictus i Patologia Neurològica Aguda. Aquesta té com a objectiu principal la recuperació integral i intensiva precoç a pacients, amb criteris específics, ingressats al Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta. La unitat ocupa mes de 10 places de la planta recentment reformada del centre. S’hi ofereix una estimulació funcional diària de dues hores grupal i també dues hores en grups molt reduïts. La rehabilitació també contempla l’estimulació cognitiva, així com el tractament específic de la disfàgia i de l’afàsia en tallers. El treball és interdisciplinari, ja que l’equip específic està format per tres fisioterapeutes, una terapeuta ocupacional, una logopeda, una psicòloga i un metge rehabilitador, així com la treballadora social, la metgessa i les infermeres de la planta. Dins de l’equip, també es compta amb la presència setmanal d’una neuro-psicòloga i d’una neuròloga del servei de neurologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta.

A part, per atendre a aquests pacients en continuïtat a l’alta i per atendre la continuïtat dels pacients amb ictus aguts que siguin altes de la Unitat Específica de l’Hospital Trueta, disposa d’un equip rehabilitador domiciliari (Equip de Rehabilitació Neurològica Continuada). El principal objectiu d’aquest és contribuir a l’adaptació, autonomia i millora de la qualitat de vida de pacients amb dany neurològic i de les seves famílies al domicili després de l’estada hospitalària i/o sociosanitària. Aquest equip de fisioterapeuta i terapeuta ocupacional fa les valoracions i recomanacions per a la millora de la funcionalitat del pacient a domicili. Es treballen teràpies que facilitin l’adaptació a l’entorn, formen en la utilització d’ajudes tècniques per a seqüeles permanents i ofereixen suport ocupacional per a adequar la llar a la nova situació funcional de la persona. L’equip també dona suport i assessora tant a les famílies dels pacients, com als professionals dels equips de primària, així com als de rehabilitació ambulatòria i/o domiciliaria.  Es fa un primer seguiment mentre el pacient estigui ingressat en el sociosanitari i a posteriori es fan una o dues visites a casa seva.

Al 2017, també s’han incorporat al sociosanitari Mutuam Girona dos equips psicològics ambulatoris d’atenció a la cronicitat (Equip Psicològic Atenció a la Cronicitat).  Formats per sis psicòlogues especialitzades en cronicitat, treballen amb els equips de primària. El model d’atenció és mixt, sobretot es fa en la consulta assignada a l’àrea bàsica, però també a domicili. L’objectiu principal, dins d’un model sanitari d’assistència integral, és oferir atenció psicològica a les persones diagnosticades de malaltia crònica i/o avançada així com al seu entorn si ho requereix. En aquest aspecte, els equips prevenen l’aparició de possibles símptomes psicològics que la malaltia crònica i/o avançada pugui desencadenar, ofereixen tractament psicològic a les persones ja diagnosticades que ho requereixin i acompanyen el malestar emocional del pacient diagnosticat. Però també garanteixen l’atenció dels aspectes psicològics i emocionals dels familiars i/o cuidador principal del pacient tractat i faciliten espais socioeducatius i/o d’auto cura als professionals assistencials que intervenen en l’abordatge del pacient.

L’experiència en l’Atenció Centrada en la Persona centra la 1a Jornada Residencial organitzada per Grup Mutuam

1a Jornada Residencial

Reptes, resistències i experiències d’èxit entorn del canvi cultural que suposa la introducció del model d’Atenció Centrada en la Persona (ACP) en l’àmbit assistencial van protagonitzar la 1a Jornada Residencial organitzada per Grup Mutuam. L’acte, que va transcórrer durant tot el matí d’ahir al Palau Macaya de Barcelona, espai cedit per Obra Social “la Caixa”, va atraure 145 professionals de totes les disciplines de l’entitat.

La jornada, que en aquesta primera edició va estar dirigida a personal intern del Grup Mutuam, neix amb la vocació d’obrir-se a tot el sector i esdevenir un referent, posant en comú conclusions i experiències d’èxit. Per a això, tal i com va destacar en la presentació el seu director general, Francesc Brosa, és necessari aprendre de les pràctiques que ja s’estan portant a terme actualment als centres d’aquesta entitat del tercer sector que ofereix serveis sanitaris i socials a Catalunya. També Miquel Vilardell, president la Fundació Mutuam Conviure, va subratllar la importància “d’obrir finestres perquè entrin aires nous i aprendre d’altres professionals” amb l’objectiu d’oferir la millor qualitat de vida a les persones que es troben als centres, tractant-les amb dignitat i respectant la seva història.

Després de la introducció, el psicoterapeuta i patró de la Fundación Pilares Gonzalo Berzosa va impartir una conferència sobre ‘El canvi cultural en el marc de l’Atenció Centrada en la Persona’. Com a expert en recursos humans i lideratge empresarial, va assegurar que “tots els canvis generen resistències, però canviar és l’única manera d’avançar”. Berzosa va assenyalar la necessitat de reflexionar i aprendre per poder efectuar aquests processos i en va destacar com a ingredients fonamentals la formació del personal, la motivació en les tasques que porta a terme i la implicació de la gestió directiva. La por és, segons l’expert, la principal dificultat a la qual ha de fer front la voluntat de canvi i aquesta “només es pot superar amb informació i comunicació”.

Resistències i oportunitats

Algunes experiències en la implementació de l’ACP als centres de Mutuam van reunir diversos professionals al voltant d’una taula rodona. Yolanda Domènech, coordinadora d’auxiliars de la Residència Vila-seca, va reproduir, abans d’explicar algunes de les transformacions del seu centre, una reacció que es produeix sovint entre els professionals quan se’ls planteja aquest canvi cultural: “és que fins ara no posàvem la persona al centre de l’atenció?”. La treballadora social de la Residència Mutuam Manresa Alba Ruiz també va parlar d’aquestes “resistències a assumir que ara sigui la persona qui decideixi”, però va subratllar la necessitat d’abordar-les, compartint coneixements des d’unes relacions laborals horitzontals, “en què tothom sigui escoltat en igualtat de condicions”. En aquest sentit, Ana Campillo, psicòloga de la Residència Font Florida, va assenyalar que, per poder abordar les resistències que suscita aquesta “relació de cura basada en l’apoderament de l’altre”, primer cal deixar que aflorin i s’expressin i després identificar-ne les principals.

Per la seva banda, Maria Mengual, infermera del Centre Assistencial Mutuam la Creueta, va afirmar que és en l’àmbit de l’atenció sanitària on l’ACP troba més dificultats i va destacar la necessitat d’humanitzar-la. Rafael Casajús, terapeuta ocupacional de la Residència Sant Cugat, va tancar les intervencions d’aquesta taula parlant de la gestió de la qualitat i de com, des de l’òptica de l’ACP, cal introduir-hi indicadors que permetin incorporar la valoració subjectiva dels usuaris.

Primeres passes

La segona taula de la Jornada Residencial va ser un recull de casos d’èxit en el marc d’aquest nou paradigma que s’han produït en diferents residències de l’entitat. Dolors Cabré, directora del Centre Assistencial Mutuam la Creueta, va començar exposant la reflexió interna que es va produir entorn de la utilització de les contencions i com la pròpia consciència que les coses es podien fer de forma diferent va ser el punt de partida per eliminar-les progressivament, tot apostant per l’adopció de la Norma Libera-Care. L’educadora social Marta Bellón va explicar el treball en comunitat que es porta  a terme a la Residència Vila-seca, assenyalant, entre d’altres, “la importància de donar continuïtat a les relacions personals, però també a les comunitàries, dels residents”. La fisioterapeuta Alexandra Rodríguez, per la seva banda, va descriure, com a cas d’èxit, la sala estimulativa que han posat en marxa al Centre Residencial Mutuam Manresa.

Des de la Residència Les Franqueses del Vallès, la fisioterapeuta Estefania Lamata i la terapeuta ocupacional Anna Capdevila van exposar com, a partir de l’ACP, van començar a treballar de forma diferent la propiocepció en les activitats grupals amb persones amb demència. Fins llavors, van explicar, s’havien trobat amb moltes dificultats amb aquest perfil d’usuari i, després de preguntar-se què estava fallant en la intervenció, van apostar per formar-se en estimulació multisensorial. L’última de les ponents va ser Elisabeth Pérez, RHS de la Residència Rubí,  que va explicar com amb la introducció del nou model han emergit dues noves figures a les residències: el referent i el tutor. Si el primer està integrat en l’equip tècnic i fa una funció de mediador i identificador de conflictes, va especificar, el segon ho està en l’equip auxiliar i és el responsable de l’atenció directa a l’usuari, oferint escolta i acompanyament.

Anton Molas, el director de l’Àrea Residencial de Grup Mutuam, va ser l’encarregat de cloure la jornada. Més enllà de recordar als assistents algunes de les característiques que els usuaris i les seves famílies esperen de les residències, com la fiabilitat, la capacitat de resposta, la flexibilitat o l’accessibilitat, va expressar el desig de retrobament en una segona edició de l’acte.

Veure vídeos:

L’acompanyament en el final de vida de les persones amb demència en residències

Demència residències

Una residència és la llar de les persones que hi viuen i on s’hi poden establir vincles de llarg recorregut i d’estima profunda entre usuaris, famílies i els professionals que els cuiden, també per l’efecte de comunitat que s’hi estableix. Les residències són un entorn que pot afavorir l’acompanyament de les persones amb demència avançada des de la visió de les cures pal·liatives.

Generalment, la demència va associada a la vellesa, i la seva evolució varia en funció de l’origen de la malaltia: neurodegenerativa, com la demència per Malaltia d’Alzheimer o altres demències, o d’origen vascular. Els qui acompanyen persones amb demència sovint conviuen amb uns factors comuns, com l’edat avançada, la comorbiditat i la dependència. També conviuen amb factors molt diversos que depenen de cada persona i que tenen a veure amb la seva biografia, el seu estil d’afrontament i la seva família o grup de suport. La comunicació amb persones amb demència requereix tenir habilitats específiques per connectar amb el seu món intern i detectar les seves necessitats.

Edvardsson, Winblad i Sandman assenyalen la importància que les persones amb demència greu i molt greu segueixin essent reconegudes des de la seva qualitat de persones i com aquesta consideració defineix la bona atenció. La creença que la persona ha perdut la seva personalitat dona fàcilment lloc a la cosificació i a una atenció basada només en les seves necessitats físiques (alimentació, seguretat, higiene, control del dolor, etc.). En l’acompanyament d’aquestes persones des del model de l’Atenció Centrada en la Persona (ACP), es parteix de la visió que la personalitat s’oculta i no és perd. L’acompanyament en el final de la vida de les persones amb demència avançada inclou les seves necessitats afectives, socials i espirituals.

En la comunicació amb persones amb demència avançada cal implicar especialment l’hemisferi dret del cervell, més intuïtiu, i situar-se en un canal i en un registre més emocional. L’efecte de les neurones mirall dona lloc a un estat de connexió i empatia que és independent del registre de comunicació interpersonal. La comunicació amb persones amb demència en el final de la vida és més corporal i és subtil. Així, s’ha d’utilitzar el to de la veu, carícies (tàctils, visuals, sonores i cinestèsiques), música, cançons i, sobretot, la qualitat de la pròpia presència. També és important acompanyar la família i tenir present que quan s’acaricia intencionalment la persona amb demència s’acaricia també el seu entorn.

Afers no resolts

En la seva evolució, s’observa com algunes persones amb demència experimenten més patiment emocional que d’altres. S’ha arribat a identificar com una part d’aquest patiment està relacionat amb assumptes pendents. Segons Naomi Feil, una experta mundial en comunicació amb persones amb demència, en part es poden entendre les respostes i reaccions de les persones amb demència com un intent d’actualitzar assumptes pendents. Això correspondria a una necessitat universal humana de buscar l’equilibri i el benestar. Coneixent la biografia i l’afrontament de les persones és possible veure com hi ha una relació entre més patiment emocional i el fet de tenir més assumptes pendents, especialment provinents de les primeres etapes vitals i que han donat lloc a altres dificultats no resoltes al llarg de la vida. En canvi, algunes persones amb demència amb menys assumptes pendents sovint expressen menys patiment i, fins i tot, més facilitat per connectar amb estats de benestar.

El perdó, entès com l’acceptació d’un mateix i de la pròpia experiència de vida, dona lloc a la resolució d’assumptes pendents i facilita la mort en pau. Una part essencial de l’acompanyament de les persones amb demència en el final de la vida és facilitar l’expressió de l’amor i de la tendresa i generar un clima compassiu, adequat amb l’estil i les necessitats de la persona i de la família. Aquestes actituds afavoreixen alguna mena de reparació, si cal, i estan en concordança amb la necessitat bàsica espiritual humana, que és estimar i sentir-nos estimats.

No sabem si el perdó, entès com una forma d’acceptació, podria ser un factor neuroprotector, fet que voldria dir que ens ajudaria a mantenir més sà el cervell. Alguns estudis mostren com persones amb demència avançada ateses en entorns positius en què són reconegudes tenen tendència a comportaments més competents i, fins i tot, arriben a manifestar expressions de lucidesa. En tot cas, experts estudiosos del fenomen de morir, com el neuropsiquiatre i neurofisiòleg anglès Peter Fenwick, fan la recomanació de mantenir una bona salut en les nostres relacions com una forma de morir bé, que significa el mateix que viure bé.

Article de Núria Rodríguez Lacambra. Psicòloga.

Residència Jaume Nualart