Llei dependència

La Cartera de serveis socials és el que determina el conjunt de prestacions de serveis, econòmiques i tecnològiques que integren la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública i és l’instrument que assegura l’accés a les prestacions garantides a la població que les necessiti. Dins d’aquesta cartera, hi ha uns serveis socials especialitzats per a persones amb dependència que es faciliten mitjançant centres i serveis públics o privats concertats degudament acreditats. Per poder-hi accedir cal haver obtingut el reconeixement oficial de la situació de dependència i és el Departament de Treball, Afers socials i Famílies qui els assigna en cada cas a partir del Programa individual d’atenció (PIA), segons la situació personal, l’entorn familiar i la disponibilitat de serveis.

Les ajudes a la dependència poden ser prestacions econòmiques o mitjançant serveis com els d’atenció domiciliària, les residències o els centres de dia. Cal tenir present que el grau de dependència que tingui reconeguda una persona li permetrà accedir a uns recursos públics o a uns altres. Així, per ingressar en una residència és necessari disposar del grau II o III, mentre que per accedir a un centre de dia n’hi ha prou amb un grau I.

Inici del procediment

El primer que ha de fer una persona que vulgui accedir als diferents recursos és presentar una sol·licitud de reconeixement del grau de dependència a qualsevol oficina de registre del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Per obtenir el formulari de sol·licitud o informació relacionada amb les situacions de dependència, la persona es pot dirigir a qualsevol de les oficines dels serveis socials bàsics de l’ajuntament o dels consells comarcals i a les àrees bàsiques de salut (Centres d’Atenció Primària). En cas que estigui ingressada en un centre, pot demanar el formulari a la seva Direcció o  al treballador social. El document també es pot descarregar directament de la web del Departament.

A l’hora de presentar-lo cal adjuntar tot un seguit de documentació: el DNI, el padró (per acollir-se als ajuts es requereix haver residit en territori espanyol com a mínim 5 anys i que almenys 2 d’aquests siguin els immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud), un informe de salut de menys de dos anys en què constin els diagnòstics vinculats a la dependència segons el model que estableix la sol·licitud i les dades bancàries (els serveis i  prestacions de la cartera de dependència es gestionen sota el concepte de copagament i es té en compte la capacitat econòmica de la persona a l’hora d’establir-ne el cost). A més a més, si escau, s’hi pot haver de presentar altres documents, com la sentència d’incapacitació en cas que la persona tingui representant legal, fotocòpia de discapacitat, fotocòpia de la pensió de gran invalidesa, etc.

A partir d’aquí, un professional dels Serveis de Valoració de la Dependència es posarà en contacte amb la persona sol·licitant per acordar una visita al domicili o al centre en què resideix i emetrà la seva valoració. Cal tenir present que, malgrat que la normativa estableix que el termini de valoracions no ha de superar els tres mesos, s’estan produint esperes de vuit mesos tan sols per rebre aquesta visita.  Amb les seves conclusions, la comissió de valoració, que es reuneix periòdicament, emet un informe amb la proposta del grau de dependència. És el Servei d’atenció a les persones dels Serveis Territorials del Departament, però, qui emet, en un termini màxim de tres mesos, la resolució. Aleshores la persona sol·licitant encara ha d’esperar que els serveis socials del seu ajuntament s’hi posin en contacte per elaborar conjuntament el PIA, en què s’establiran els serveis i/o prestacions més adequades a la seva situació. Un cop obert l’expedient, però, se’n podrà demanar la revisió sempre que hi hagi empitjorament de la situació, noves patologies o una millora.

La llarga travessia fins a gaudir del recurs

Tot plegat és un procés que es pot allargar durant un any i mig. Ara bé, segons a quin recurs es vulgui accedir, l’espera no s’acabarà aquí. Un cop obtingut el reconeixement de la dependència, per ingressar en una residència pública, la persona pot apuntar-se fins a 3 llistes d’espera diferents. Tot i així, en la situació actual, pot ser que trigui 3 o 4 anys a obtenir una plaça. N’hi ha que, si es troben en situació d’urgència, prefereixen optar per residències que són més lluny però en què la llista és més curta. D’altres s’apunten a centres privats, però sovint, encara que siguin beneficiaris de l’ajut de prestació vinculada, tenen dificultats per fer front al cost de la plaça.

En el cas de parelles que vulguin entrar al mateix centre, a nivell públic, hi ha el que s’anomena priorització per ingrés matrimonial. Primer hi ha d’entrar un dels membres i, després, des de serveis socials poden fer un informe de priorització pel qual, quan queda una plaça disponible, aquesta seria per a l’altre membre. Com a requisits, tots dos han de tenir el grau II o III de dependència i estar apuntats en la llista d’espera del mateix centre.

En definitiva, ens trobem en una situació en què el recorregut per accedir a una plaça pública és llarg i complex i en què moltes persones no poden assumir els preus de les places privades amb els escassos ajuts públics disponibles. Tot això acaba traduint-se en que moltes famílies acaben posposant tant com poden els ingressos en residències i que aquestes hagin d’atendre una població amb més necessitats.

Marina Ropero

Treballadora Social del Centre Assistencial Mutuam La Creueta

Grup Mutuam