Abordatge i impacte de la Covid persistent en els diferents àmbits assistencials

Covid Persistent

Tres especialistes de diferents nivells assistencials del sistema sanitari van posar en comú les seves mirades sobre la Covid persistent en la taula rodona que es va celebrar en el marc de la 16a Jornada Sociosanitària de la Fundació Mutuam Conviure. L’objectiu de la trobada, un any més, va ser oferir als i les professionals del sector la possibilitat d’ampliar els seus coneixements en un tema d’actualitat i rellevància.

Dolors Quera, metgessa geriatra i coordinadora mèdica de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, va ser la moderadora de la taula rodona. En la seva introducció a les ponents va subratllar la necessitat de saber a què ens enfrontem davant del que sembla un nou problema de salut pública i va destacar el fet que la Covid-19 ha estat una de les malalties que ha fomentat més acostament entre diferents nivells assistencials.

Per parlar de com s’estava vivint la Covid persistent en l’àmbit de l’Atenció Primària va intervenir en la taula la doctora Esperanza Martín, metgessa de família de l’equip d’Atenció Primària del Congrés de l’ICS. La ponent va relatar com, en un principi, els pacients que després de quinze dies de la infecció continuaven amb símptomes “van ser desatesos pel sistema sanitari perquè no s’entenia que el virus funcionés així”. Martín feia referència a pacients que, en la majoria dels casos, havien passat una Covid moderada o lleu i va assenyalar com van haver de col·lectivitzar-se per demanar una visibilització i una atenció per part del sistema sanitari. “Fruit d’això han sorgit uns col·lectius que han estat exercint pressió durant un any i mig fins que l’OMS ha reconegut la malaltia i n’ha emès una definició consensuada entre professionals sanitaris i pacients”, va recordar la ponent, que va afirmar que “estem parlant d’una pandèmia dins de la pandèmia’.

Covid PersistentLa metgessa va assenyalar que els estudis, que són molt heterogenis, parlen d’una prevalença d’entre un 10 i un 20 per cent i que la majoria de les persones afectades són dones. No obstant això, en va destacar un de fet amb una cohort retrospectiva de gairebé 300.000 pacients supervivents de Covid que posa de manifest que el 57 per cent continuaven, entre 3 i 6 mesos després d’haver passat la infecció aguda,  amb un o més símptomes.

Simptomatologia diversa i multisistèmica

Martín va parlar de com identificar les persones afectades des de l’Atenció Primària. A partir d’un estudi publicat l’estiu anterior que feia una revisió sistemàtica de més de 18.000 publicacions, va mostrar a les persones assistents que hi ha símptomes a pràcticament totes les parts del cos, tot i que els més freqüents són la fatiga, el mal de cap, el trastorn d’atenció, la caiguda de cabell i la dispnea. La ponent va compartir les conclusions d’una altra revisió sistemàtica, que pretén anar incorporant tota l’evidència que es vagi publicant, que posava de manifest que els símptomes que més prevalen són la debilitat, el malestar general, la fatiga, l’alteració de la concentració i la falta d’aire. “Aquests símptomes són els més fàcils de reconèixer pels professionals de l’Atenció Primària –va admetre la metgessa-, però n’hi ha d’altres en què és més difícil, com els símptomes disautonòmics”.

Martín va explicar que no hi ha un perfil prototípic de pacient de Covid persistent i va citar un estudi que inclou més de 100.000 pacients no hospitalizats i que mostra que ni les persones presenten els mateixos símptomes ni els símptomes són estables. Per això, va dir, “els professionals hem recomanat als pacients que facin un diari de símptomes”.  Respecte a què cal fer quan arriba un persona amb Covid Persistent a l’Atenció Primària, va compartir la proposta de la doctora Trisha Greenhalg, segons la qual, el primer de tot hauria de ser portar a terme un anamnesis per trobar els símptomes i després decidir si cal aplicar-hi un enfoc multidisciplinar. Va recordar que s’han fet moltes guies d’abordatge, entre elles, una a Catalunya co-participada amb professionals d’atenció primària i hospitalària i amb pacients. Totes elles, va assenyalar, pivoten sobre una atenció integral i holística d’aquestes persones. Va subratllar que “l’exploració amb malalties noves té un valor simbòlic per se i això és important per a uns pacients que s’han sentit abandonats”. Així mateix, va afirmar que “cal recerca per saber quin és el marcador que ens guiarà” i que ja s’ha demostrat que les persones amb Covid persistent, amb el temps, poden tenir dany orgànic.

Pel que fa al tractament, va reconèixer que encara no n’hi ha cap del qual tinguem evidència demostrada, “tot i que se n’han fet servir un munt, de la medicina convencional i de l’alternativa, per a l’abordatge dels símptomes”. Donat que, tal i com va assenyalar, encara no es coneix clarament la fisiopatologia de la malaltia, es va mostrar pessimista respecte a la disponibilitat d’un tractament a curt termini. Per això, va dir, “el més important és l’enfocament rehabilitador físic, cognitiu i respiratori, tot i que hem d’explicar als pacients que aquesta no sempre té un impacte positiu progressiu per tal que no es frustrin”.

Martín va acabar la seva intervenció destacant que la Covid persistent ha provocat una crisi a totes les persones afectades, a causa de l’impacte funcional en les seves vides, una qüestió sobre la qual encara hi ha pocs estudis. Davant d’aquestes incerteses, va concloure, “l’obligació de l’Atenció Primària és acompanyar els pacients en aquest procés i fer recerca”.

Clústers de pacients

La doctora Gema Lledó, metge internista de l’Hospital Clínic i responsable de la seva Unitat de Malalts post Covid, va ser l’encarregada d’aportar a la taula rodona la visió des de l’àmbit de l’atenció hospitalària. “Després del tsunami de la Covid 19, que s’ha anat formant a partir de les onades successives, ens trobem que hi ha persones que no es recuperen íntegrament i nosaltres hem de fer front a aquest mar de fons que ens ha quedat”, va reflexionar la ponent en l’inici de la intervenció. L’heterogeneïtat, en diversos aspectes, va ser un dels problemes que va assenyalar i va explicar que, pel que feia als símptomes, es començava ja a parlar de “clústers”  de pacients.

Covid Persistent
Gema Lladó

Lledó va assegurar que, abans que l’OMS emetés la seva definició, a l’Hospital Clínic ja havien fet la seva pròpia proposta perquè necessitaven que tothom anomenés de la mateixa manera aquesta nova situació clínica. Per això, parlen de “Post Acute Covid”. Així mateix, també van considerar necessari matisar la diferència entre la Covid persistent i les seqüeles de la Covid. “Amb la primera, ens referim a la presència de símptomes quatre setmanes després de la infecció, independentment que aquests estiguessin presents llavors, i als quals no aconseguim trobar un dany aparent; en canvi, pel que fa a les seqüeles, ens referim a una situació clínica en què la simptomatologia prolongada en el temps respon a una disfunció orgànica que s’ha pogut constatar”, va exposar.

Lledó va reconèixer la dificultat per parlar des de l’àmbit hospitalari, pel fet que funcionen amb un sistema integratiu. Per saber en quin nivell s’ha de fer el seguiment, fan un diagnòstic inicial i utilitzen diferents escales per estratificar els pacients i fer la derivació que convingui. La ponent va assenyalar la importància en aquesta primera etapa de descartar altres possibles causes que puguin explicar la simptomatologia. A partir d’aquí, va assenyalar que “cal fer una planificació de les cures del pacient i veure fins a quin punt pot fer-ne una autogestió amb una supervisió adequada”. Hi ha d’haver, però, una monitorització per veure com evoluciona i si en algun moment necessita una derivació.

Continuïtat assistencial

La metgessa de l’Hospital Clínic va admetre la seva preferència pel model d’abordatge d’aquests pacients plantejat per l’equip Johns Hopkins Post-acute Covid 19 perquè, “més que parlar d’un abordatge unilateral, concep l’atenció hospitalària i l’atenció primària com un contínuum”. Els pacients, va explicar, entren i surten d’un o altre nivell en funció de les necessitats i potencials complicacions que poden aparèixer en algun moment del procés o per la irreversibilitat d’alguna situació.

Davant d’aquest greu problema de salut pública, Lledó va reconèixer que s’havien hagut d’anar reorganitzant com havien pogut. En aquest sentit, ella, que fa un qüestionari de símptomes, i el coordinador de la Unitat de Sensibilització Central de Fatiga Crònica han estat en primera línia amb aquesta pacients. “A partir de la simptomatologia que predomini, disposem d’un grup multidisciplinari que ens permet fer un abordatge des del punt de vista respiratori, neurològic, cardiològic, etc. “, va detallar. Així mateix, va assegurar que s’havien dotat de protocols, entre d’altres coses, per funcionar conjuntament amb l’atenció primària i valorar les possibles derivacions.

Respecte als tractaments, va afirmar que es disposa de recomanacions, però que fa falta evidència científica. “La rehabilitació és clau, ja que en la nostra experiència hem constatat la millora, però també és important el suport psicològic”, va assenyalar Lledó. Va destacar l’interès de l’estudi Delphy per al reconeixement, diagnòstic i maneig de la Covid persistent, que inclou l’experiència de 14 especialitats que veuen i tracten pacients. “Fa 35 recomanacions i llança un missatge molt important: s’han anat prescrivint diversos fàrmacs o opcions terapèutiques als quals potser se’ls ha donat massa valor sense tenir en compte que poden comportar alguns riscos, sobretot per interaccions amb altres tractaments”, va alertar. La ponent va subratllar la necessitat de dotar de recursos el sistema per oferir una solució o, almenys, un suport als pacients. “Hi ha països on s’ha, entès aquesta necessitats i fins i tot s’hi han creat clíniques monogràfiques”, va afirmar.

Des de l’àmbit de l’Atenció Intermèdia, va ser la doctora Laura Mónica Pérez, metgessa geriatra i cap clínic de geriatria ambulatòria i domiciliària al Parc Sanitari Pere Virgili, a més de vocal de la Societat Espanyola de Medicina Geriàtrica, qui va compartir la seva expertesa. Per començar, va fer un repàs de l’impacte que ha tingut la Covid en el sistema sanitari a diferents nivells. Pel que fa als recursos, va destacar, entre d’altres, la creació d’unitats d’aguts dedicades només a Covid, el tancament en el primer moment de centres i serveis que no es van considerar essencials o l’auge de les unitats d’hospitalització en domicili. A nivell de salut, va assenyalar el fet que tenim coneixement de l’increment de la taxa de mortalitat però que encara s’ha de veure la incidència sobre els nivells de discapacitat i multimorbiditat. “En el que sí que sabem que hi ha impacte és en l’endarreriment del diagnòstic d’altres malalties”, va apuntar. En relació a l’impacte sobre el pressupost de salut, malgrat l’innegable increment arran de la pandèmia, va assenyalar la conveniència que n’hi hagués més per tal d’investigar la post-Covid, ja que “tindrà un cost a nivell econòmic que encara no sabem”.

Abordatge multidisciplinari

Pérez, coincidint amb les altres ponents, va subratllar que el treball que s’ha fet davant la Covid ha estat interdisciplinari i multidisciplinari amb l’objectiu d’atendre les persones de la millor forma possible. En aquest sentit, va dir, “els Hospitals d’Atenció Intermèdia tenen com a objectiu no només optimitzar la capacitat funcional sinó també la cognitiva i promocionar la independència de les persones i l’activitat física”.

A partir d’aquí, va analitzar l’impacte de la Covid en aquesta tipologia de recurs assistencial. Va assenyalar, com en els casos anteriors, que s’havien hagut de transformar i, en molts moments, fer un canvi de paradigma. També va reconèixer que s’havia hagut d’endarrerir part de la seva activitat per motius diversos relacionats amb la pandèmia, com el trasllat de pacients des dels hospitals d’aguts, el tancament de serveis no essencials a causa de les restriccions, els brots interns, etc. Així mateix, la ponent va explicar que s’han creat unitats i serveis específics -per exemple, per fer rehabilitació amb els pacients post Covid- i també circuïts de telemedicina, per a rehabilitació i per a consultes externes.

Covid Persistent
Laura Mónica Pérez

Quant als resultats a nivell de salut, va coincidir amb la resta de ponents a destacar-ne l’heterogeneïtat i va assenyalar que, “tot i que la recuperació funcional és essencial per tal que els pacients recuperin la seva vida anterior, també ho és la recuperació cognitiva”. Des de la Societat Europea de Geriatria, va explicar Pérez, s’està portant a terme un estudi que intenta esbrinar quin és l’impacte a nivell funcional i dels indicadors de salut de la post-Covid a partir de conèixer l’evolució de les persones grans que ingressen en unitats de rehabilitació geriàtrica després de la infecció. El treball parteix d’un mapeig dels recursos disponibles en 10 països europeus i, a principis d’octubre, hi havia 712 centres participants.

“El que es fa és recollir la situació, sobretot la funcional, de les persones prèvia a la Covid, en el moment d’ingrés, en el d’alta, a les sis setmanes de l’alta i als sis mesos de l’alta”, descriu la metgessa. Les dades preliminars mostren que la majoria de persones, que tenien una mitjana d’edat de 75 anys, provenien d’hospitals d’aguts i que gairebé un 30 per cent havien ingressat a l’UCI, amb una mitjana d’estada de 24 dies. L’estada mitjana en les unitats de rehabilitació va ser de 25 dies. Pérez destaca que abans de l’ingrés, i tal i com es recull mitjançant l’escala de Barthel, eren persones independents i que vivien a casa seva. A l’ingrés, la mateixa escala mostra una caiguda notable de la seva autonomia i es detecta un augment important de la fragilitat. A l’alta de les unitats de rehabilitació geriàtrica, el 90 per cent va tornar a casa, però hi va haver un nombre significatiu de persones que va ingressar en centres residencials o que van ser derivades a hospitals d’aguts.

Pérez va explicar que, en els centres d’Atenció Intermèdia que participen en l’estudi, s’hi ha prioritzat la fisioteràpia i la teràpia ocupacional, però també el suport mèdic mitjançant oxigen i medicació específica. En aquest sentit, va destacar la “importància de l’abordatge multidisciplinari, basat en la valoració geriàtrica integral, de la planificació de les cures i del fet d’oferir una continuïtat assistencial”.

Per acabar, la ponent va citar un estudi recent que posa de manifest que les persones etiquetades com a post-Covid o long covid tenien tres cops més risc de tenir contacte amb serveis sanitaris. “Això –va concloure– ho hem de tenir en compte de cara a la planificació i a transformar la manera com estem atenent aquest grup de persones”.

Què sabem realment de la Covid Persistent?

La doctora Lourdes Mateu, metgessa especialista en Medicina Interna i cap de la Unitat de COVID Persistent de l’Hospital Germans Trias va ser una de les ponents de la 16a Jornada Sociosanitària de la Fundació Mutuam Conviure, celebrada el 10 de novembre. La seva intervenció en aquesta iniciativa orientada a promoure l’actualització de coneixements dels professionals del sector, es va centrar a explicar el concepte de Covid Persistent o Long Covid a partir de l’evidència científica publicada.

Hi ha una data molt assenyalada quan parlem de Covid Persistent, que és el 6 d’octubre de 2021, ja que va ser llavors quan l’OMS va reconèixer i va fer una definició d’una malaltia que, des de la identificació dels primers casos, havia rebut diferents noms. En aquesta definició, es parla de ‘condició post COVID19’ i també d’‘història probable o confirmada d’infecció per SARS-CoV-2’, un fet important per a tots els pacients de la primera onada, en què no es disposaven de tests diagnòstics. Respecte al temps, l’OMS fa referència a pacients que fa 3 mesos que es van infectar i que han tingut símptomes durant almenys dos mesos que no es poden explicar per un diagnòstic alternatiu. Els símptomes que descriu inclouen la fatiga, les dificultats per respirar o les disfuncions cognitives, entre d’altres, que tenen un impacte en el dia a dia. Els símptomes, diu aquesta definició, poden aparèixer durant la infecció aguda o bé aparèixer després, i poden fluctuar.

Si veiem estudis de revisions de casos publicats al voltant de la data en què l’OMS fa la seva definició, observem que una mica més de la meitat dels pacients presenta seqüeles. S’ha de tenir en compte, però, que probablement s’hi estan barrejant dos fenòmens diferents. D’una banda, hi ha els pacients que, després d’haver patit una infecció greu i un ingrés perllongat a l’UCI, al cap de tres mesos encara tenen seqüeles, probablement de tipus respiratori o motor, tal i com passa amb altres malalties. De l’altra, hi ha els pacients amb Covid persistent, la majoria dels quals ha tingut una infecció lleu o moderada.

Un gran ventall de símptomes

Un treball de la Societat Espanyola de Metges de Família ha identificat 201 símptomes que afecten a diferents sistemes. L’astènia és un dels més coneguts, tot i que no sigui un dels que limita més la qualitat de vida, però també ens trobem amb afectacions neurològiques, afectacions digestives, mal de cap, tos…

Un altre treball, publicat per eClinicalMedicine, ha recollit les respostes a una enquesta a 3.762 pacients amb Covid Persistent. El 78 per cent de la mostra són dones i el gruix més important de pacients correspon a la franja d’estat d’entre 40 i 49 anys. Només un 8,43 per cent dels pacients havien requerit hospitalització. En aquest cas, es descriuen 203 símptomes, que afecten 10 òrgans i que es poden agrupar en sistèmics –com la fatiga o la febre-, pulmonars i respiratoris, gastrointestinals, cardiovasculars, musculoesquelètics, neuropsiquiàtrics i cognitius, etc. L’estudi diferencia tres clústers de símptomes depenent de l’evolució al llarg del temps. En el primer clúster, hi trobem els símptomes de fase aguda que desapareixen amb el temps, en el segon, símptomes relativament estables des de la infecció aguda i, en el tercer, símptomes que augmenten després de la infecció aguda. En cadascun d’ells, els pacients poden presentar símptomes que afecten a diferents òrgans. La major part dels pacients tenen més de cinc símptomes associats a la Covid Persistent.

Quant a factors de risc, és molt difícil definir-los a causa de l’heterogeneïtat dels treballs disponibles. No obstant això, el que s’observa és que els pacients que no es recuperen als tres mesos tenen el pic de símptomes als dos mesos, mentre que els que sí que es recuperen en menys de 90 dies tenen el pic de símptomes al principi.

Pel que fa al curs d’aquests símptomes, hi ha pacients que tenen una clínica contínua i pacients que la tenen fluctuant, amb episodis d’empitjorament que sovint no tenen cap desencadenant. Aquest tornar enrere pot provocar una forta afectació emocional.

Diferents hipòtesis per explorar

És important tenir present que no tots els pacients es comporten igual en relació a la Covid Persistent. Hi ha diferents fenotips que probablement tinguin relació amb les diferents fisiopatologies. A dia d’avui, hi ha diferents hipòtesis, que no són excloents entre elles, que intenten explicar aquests canvis fisiopatològics: que siguin causats directament per la SARS-CoV-2, per les aberracions immunològiques i danys inflamatoris persistents, per l’alteració autoimmune originada per una resposta immune alterada en front de la SARS-CoV-2 o per la persistència viral. Sense voler entrar a fons en cadascun, sí que val la pena assenyalar alguns aspectes.

Respecte a l’efecte citopàtic, disposem d’un treball que ens indica que l’ACE2 està present a diferents òrgans i que l’afectació d’aquests podria ser la responsable dels diferents dolors. Un altre treball, basat en ressonàncies a pacients amb clínica de Long Covid cinc mesos després de la infecció, reflecteix que hi ha alteracions a diferents òrgans, com el pàncrees, el fetge, el cor…

Pel que fa a la hipòtesi que la inflamació persistent, un estudi en pacients no hospitalitzats amb Covid Persistent ens mostra que l’IL-6 es manté augmentat al llarg del temps. Tanmateix, hi ha pocs estudis en relació a aquesta qüestió. De fet, un aspecte que caracteritza els malalts de Covid Persistent és la normalitat dels resultats de les analítiques, però si són normals és perquè no estem cercant allò que està alterat. La recerca ha d’anar dirigida a trobar les alteracions objectives.

Respecte a l’autoimmunitat, sabem que els pacients amb Covid greu tenen un marcat augment de la reactivitat d’autoanticossos i mostren una alta prevalença d’autoanticossos contra proteïnes immunomoduladores i contra teixit. En relació a l’última hipòtesi, la persistència viral podria ser per infecció viral persistent de baix nivell, probablement per una resposta d’anticossos feble o absent, o per la presència de virus en reservoris immunoprivilegiats. Es pot dir a favor d’aquesta hipòtesi que veiem acumulacions de mutacions somàtiques dels anticossos anti-SARS-CoV-2 sis mesos després de la infecció.

Encara hi ha una altra teoria que és la de l’afectació del nervi vague, el més llarg del cos i el que controla les funcions involuntàries relacionades amb el sistema nerviós autònom. La seva alteració, no sabem si per dany directe durant la infecció aguda o com a resposta inflamatòria, podria ser la responsable de molta de la simptomatologia.

Quant als tractaments per a la Covid Persistent, ens trobem amb un forat negre. Fins ara, estem fent molt tractament simptomàtic, que millora la qualitat de vida de les persones: fem rehabilitació respiratòria, motora i neurocognitiva. Tanmateix, hem d’aprendre del que vam fer amb la Covid aguda i dissenyar assaigs clínics capaços de donar-nos respostes i solucions per als pacients.

Un dels problemes amb què ens trobem és que encara no tenim clara la prevalença de la Covid Persistent. Segons les dades del sistema de salut del Regne Unit, podria ser d’un 12 per cent del conjunt de persones infectades per SARS-CoV-2. Si tenim en compte el que assenyalen els treballs sobre les afectacions a la qualitat de vida –un 50 per cent de les persones que eren independents ara necessiten ajuda d’una altra persona, un 22,3 per cent estan en situació de baixa laboral i un 45,2 per cent en reducció de jornada-, estem davant d’un gran problema de salut pública, amb un alt impacte a nivell emocional i a nivell econòmic.

Especialització i multidisciplinaritat

La Unitat de Covid Persistent de l’Hospital Germans Trias i Pujol és multidisciplinària i procurem oferir una valoració integral. De bon començament, vam veure que recerca i assistència havien d’anar de la mà i estem desenvolupant diferents estudis i treballs. Hem creat un sistema de recollida de dades i de mostres en què participa gran part dels professionals de l’Hospital. La cohort que hem analitzat ja està formada per 322 persones, la major part dones i amb una edat mitjana de 48 anys. Podem dir que tenim una prova objectiva, ja que mitjançant una ressonància magnètica amb adenosina hem pogut veure en pacients amb dolor anginós que hi ha afectació subendocàrdica.

Per concloure, cal assenyalar la necessitat de fer estudis per determinar la prevalença real de la Covid Persistent, caracteritzar-ne els diferents fenotips i identificar-ne els factors de risc. L’assistència i la recerca, tan clínica com bàsica, són fonamentals i han d’anar unides per identificar la fisiopatologia i per trobar dianes terapèutiques. Així mateix, és fonamental la creació d’equips multidisciplinaris, centrats en atenció primària, que facin una valoració integral per donar resposta als possibles milers de persones afectades. Per últim, cal assenyalar de nou que estem davant d’un problema de salut pública amb grans repercussions i que cal invertir més en recerca i en assistència.

Pots visualitzar el vídeo de la seva intervenció aquí. 

Lourdes Mateu

Cap de la Unitat de COVID Persistent

Hospital Germans Trias

Els aprenentatges i reptes sobre la Covid persistent centren una Jornada Sociosanitària amb una elevada assistència

Ponents Jornada Sociosanitaria 2021

Professionals i experts de diferents àmbits sanitaris van compartir dijous passat els seus coneixements i inquietuds sobre la síndrome de la Covid persistent en el marc de la 16a Jornada Sociosanitària de la Fundació Mutuam Conviure. Unes 362 persones van voler seguir l’esdeveniment, que es va celebrar en format telemàtic entre les 10 i les 12.15 del matí.

Com és habitual, el tret de sortida de l’acte el va donar el doctor Miquel Vilardell, president de l’entitat organitzadora, que va defensar el paper d’aquesta en l’estímul de la recerca. Tot seguit, el director de l’Àrea Sanitària del Grup Mutuam, Josep Ballester, va donar la benvinguda a ponents i assistents.

La conferència principal de la jornada la va impartir la metgessa Lourdes Mateu, especialista en Medicina Interna i cap de la Unitat Covid de l’Hospital Germans Trias i Pujol. Després de la introducció al concepte de Covid Persistent, va fer un repàs a l’evidència científica publicada. Això la va portar a assenyalar, entre d’altres, que en relació a aquesta síndrome s’han identificat més de 200 símptomes que afecten a diferents sistemes. Així mateix, va advertir que una de les característiques dels i les pacients que la pateixen és la “normalitat” de les seves analítiques, que va atribuir a la incapacitat dels professionals d’anar a buscar les alteracions. Mateu va alertar que moltes de les 100.000 persones que a Catalunya tenen Covid persistent necessiten ajuda per desenvolupar les seves activitats i que estem davant d’un important problema de salut pública, amb un gran impacte a nivell social i econòmic.

Una síndrome nova i encara desconeguda

La taula rodona de la Jornada Sociosanitària, moderada per Dolors Quera, metgessa geriatra i coordinadora mèdica de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, va recollir l’abordatge que s’està fent de la long covid des de diferents àmbits sanitaris. Per parlar de l’atenció primària, hi va intervenir Esperanza Martín, metgessa de Família i Comunitària del CAP Maragall i membre de la CAMFIC, que va explicar que, no només hi ha fins a 33 fenotips de pacients, sinó que, a més, aquests no presenten una clínica estable. La ponent va emfatitzar la necessitat, davant d’una malaltia nova com aquesta, d’escoltar els pacients i no menystenir el que manifesten.

La segona intervenció de la taula va ser de Gema M. Lledó, metgessa i internista del Servei de Malalties Autoimmunes i Sistèmiques de la Unitat Post Covid de l’Hospital Clínic, que va parlar de l’abordatge des de l’àmbit hospitalari i de l’atenció especialitzada. Lledó va destacar, davant d’una simptomatologia compatible amb la Covid persistent, la importància de descartar altres causes i, un cop confirmada, la necessitat d’un maneig individualitzat, de la rehabilitació i del suport psicològic. L’abordatge des de l’àmbit de l’atenció intermèdia el va aportar Laura Mónica Pérez, metgessa geriatra i cap clínic de Geriatria Ambulatòria i Domiciliària del Parc Sanitari Pere Virgili. La ponent va exposar la transformació que ha viscut aquest àmbit davant la pressió per atendre pacients dels hospitals d’aguts que va implicar la pandèmia. Així mateix, va assenyalar que la recuperació funcional de les persones amb long Covid és essencial, però que també ho són la recuperació cognitiva i l’abordatge de les conseqüències psicològiques.

Impuls a la recerca

Durant la jornada, també es van conèixer els projectes guanyadors de la 20a edició dels Premis de Recerca en geriatria i gerontologia clínica de la Fundació Mutuam Conviure. Antoni Salvà, vocal de la Comissió Tècnica Assessora de l’entitat, va ser l’encarregat d’anunciar el veredicte del tribunal que ha valorat aquest any els dos projectes finalistes guanyadors. El premi al millor projecte extern, dotat amb 6.000 €, ha estat per “Sarconut: prova pilot per prevenir la sarcopènia ATDOM” de l’EAP Jaume Soler ICS. El premi al millor projecte intern (Grup Mutuam), dotat amb el mateix import, ha estat per a “La soledat i el dol complicat”, liderat per Marta Juanola de l’EAPS Mutuam Girona.

L’acte va finalitzar amb la intervenció de Francesc Brosa, director general del Grup Mutuam, que va expressar la seva esperança que la jornada hagués servit per aportar una mica de llum a les incerteses que encara envolten la síndrome Covid persistent. Així mateix, va demanar als governs que els recursos addicionals que s’estaven destinant a parar el cop produït pel nou virus es mantinguessin en el sistema sanitari.

Francesc Brosa
Francesc Brosa

Podeu veure la gravació de la 16a Jornada Sociosanitària completa

Podeu consultar les presentacions de les següents ponents:

Obrim inscripcions per a la 16a Jornada Sociosanitària, entorn ‘La síndrome de la Covid persistent’

16a Jornada Sociosanitària

En format WEBINAR i sota el títol “La síndrome de la Covid persistent“, el 10 de novembre, de 10 a 12h, se celebrarà la 16a Jornada Sociosanitària organitzada per la Fundació Mutuam Conviure i que es consolida com un espai d’actualització de coneixements i formació continuada per als professionals del sector sociosanitari.

L’atenció sociosanitària ha estat un tret diferencial del model sanitari català, i la situació que hem viscut arran de la pandèmia ha posat de manifest, més que mai, la seva importància cabdal en la cura i protecció dels més fràgils. Un cop superada la fase més crítica, posem la mirada en la síndrome de la Covid persistent: què entenem, com es manifesta, com s’aborda, evidència científica…un debat que posarà en comú les experiències viscudes i ens ajudarà a abordar amb més coneixement el futur.

Durant la sessió la Dra. Lourdes Mateu, metgessa, especialista en Medicina Interna, Cap Unitat COVID de l’Hospital Germans Trias i Pujol, ens introduirà al concepte COVID Persistent o Long COVID, i l’evidència científica publicada. Més tard a la Taula Rodona, la Dra. Dolors Quera, metgessa geriatra i coordinadora mèdica de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, moderarà 3 abordatges diferents de la Covid Persistent amb diferents professionals experts, procedents de diversos àmbits del nostre sistema sanitari.

Podeu accedir al programa sencer i fer la inscripció gratuita al webinar aquí.

La taula rodona de la 15a Jornada Sociosanitària va recollir quatre mirades a la pandemia des de diferents recursos de l’atenció intermèdia

Taula rodona Jornada Sociosanitària

La taula rodona que es va celebrar en el marc de la 15a Jornada Sociosanitària de la Fundació Mutuam Conviure va voler copsar des d’una visió transversal, a partir de la intervenció de diferents professionals, el paper de l’atenció intermèdia durant la crisi de la Covid-19. Núria Terribas, jurista i experta en Bioètica que, des de fa molts anys, forma part del Comitè d’Ètica Assistencial del Grup Mutuam com a experta externa, va ser l’encarregada de moderar la trobada virtual entre les quatre ponents, que van transmetre l’experiència dels qui han estat al peu del canó davant la pandèmia, lidiant amb situacions complexes.

La primera intervenció de la taula rodona va ser de la doctora Mireia Puig, metgessa i directora del Servei d’Urgències de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i membre del Comitè d’experts que ha nomenat la Generalitat de Catalunya per a la Transformació del Sistema Públic de Salut. Puig va començar recordant a partir d’algunes portades de diaris espanyols com en pocs dies es va passar de l’escepticisme davant dels primers casos a la previsió de col·lapse de les UCI. “En 15 dies ens vam veure desbordats”, reconeixia des de la seva pròpia experiència a Urgències, on van haver de fer front, segons va exposar, a tres importants reptes.

En primer lloc, assegurava la ponent, s’havia d’abordar tot el que tenia a veure amb la gestió de la unitat, i que va implicar haver d’habilitar nous circuits d’atenció específics per als malalts de Covid-19 i nous espais de visita i observació. “El vestíbul es va convertir per poder acollir 40 boxs, de manera que vam passar de 44 a 84”, va relatar. El Servei d’Urgències, va afegir, es va transformar profundament per poder seguir atenent adequadament els pacients no-covid, sense oblidar l’atenció centrada en el pacient. El segon repte que va desciure Puig tenia a veure amb la mirada cap a l’exterior, a la xarxa col·laborativa d’atenció urgent a l’AIS Dreta amb la qual treballen sempre i que ara els necessitava. “Érem conscients que si nosaltres estàvem patint ells estarien patint moltíssim; els vam oferir l’ajuda que podíem subministrar, que tampoc era molta, perquè estàvem desbordats, però enteníem que només podíem respondre a aquesta crisi de manera conjunta“. El tercer repte que va apuntar recollia els objectius assistencials, com aconseguir protocols diagnòstics “assenyats, eficients i segurs”, el control epidemiològic, activar tot allò que tenia a veure amb la cura i protecció dels professionals, mantenir la informació i acompanyament als familiars habituals, aconseguir que es mantinguessin les decisions multidisciplinars i compartides amb els pacients i els familiars i, finalment, preservar tots aquells processos que consideren “d’excel·lència”.

“La primera onada va ser molt intensa i amb poca opció per endreçar-nos”, va reconèixer Puig, que va subratllar l’importantíssim impacte de la pandèmia en un servei avesat a treballar en una xarxa col·laborativa de tot el territori. En aquest sentit, també va posar en valor el sistema d’integració amb amb uns “proveïdors d’atenció intermèdia altament experts en l’atenció a la patologia aguda i altament flexibles”.

Ester López, infermera i Coordinadora d’Infermeria de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, a més de Vocal del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, va protagonitzar la segona intervenció de la taula, centrada en el futur de les infermeres davant la pandèmia. La ponent va començar explicant la seva experiència durant la primera onada a l’Hospital Sociosanitari, en què van patir 61 baixes de professionals, tan sols al març. “Va ser un mes molt complicat, en el qual es va haver de reorganitzar tot el centre“, va admetre la coordinadora d’Infermeria, que va reconèixer que en un primer moment no van poder donar resposta a les necessitats dels hospitals de referència i només van poder atendre els pacients amb Covid propis. A l’abril, però, ja van poder ingressar malalts de Covid derivats d’altres resursos, sobretot de l’Hospital de Sant Pau. “Entre la primera i la segona onada hi ha hagut un procés d’aprenentatge i, a l’octubre, tot i el gran nombre de casos, tenim la satisfacció d’haver pogut controlar el brot millor”, afirmava López. La ponent va compartir amb els assistents quins havien estat els aspectes negatius i els positius que van identificar en aquella primera onada. Entre els primers, hi havia la por al contagi -propi i cap als altres-; la sensació de caos derivada del fet d’haver de transformar les rutines; la manca de personal a causa de les baixes; la insuficiència de material; la falta de temps per poder reflexionar; la incertesa o el patiment per les persones que van marxar sense haver-se pogut acomiadar dels seus éssers estimats. Pel que fa als aspectes positius, López va assenyalar l’important paper del treball en equip entre tots els professionals del centre, fent que la feina fos més àgil; el lideratge de les infermeres en les unitats de planta i en les que s’havien de muntar per atendre els pacients amb Covid-19; l’adaptació ràpida als nous models de treball o la capacitat de no perdre l’humor mentre es treballava en aquella situació.

López també va aprofitar l’oportunitat per apuntar els reptes que hauria d’afrontar la Infermeria en el futur immediat, tot assenyalant que “durant la pandèmia, les infermeres han tingut un reconeixement social i institucional important, però això també comporta una responsabilitat social“. En aquest sentit, va afirmar que el primer dels reptes seria el de mantenir-se a l’alçada de la situació mentre durés. També va subratllar, però, el desenvolupament de la prescripció d’infermeria, l’adequació dels ratis, l’adaptació als nous rols d’infermeria que apareixeran, la influència en la formulació de les polítiques de salut, el desenvolupament del lideratge infermer, l’adaptació a la transformació digital o el foment de la investigació i la innovació. López també va assenyalar objectius a curt termini, com la necessitat de reparar les seqüeles de la Covid i de preparar-se per a la campanya de vacunació, i objectius més estratègics, com el de jugar un paper en la transformació del sistema sociosanitari, plantejant nous models de prestació de cures. Per últim, la ponent va voler destacar la importància de reflexionar sobre la pràctica diària per veure quines coses es fan bé i quines es poden millorar.

La tercera ponent de la taula rodona va ser Mireia Bosch, metgessa i directora dels recursos i centres del Grup Mutuam a Girona, entre ells, l’Hospital Sociosanitari, que va abordar les perspectives de futur de l’atenció intermèdia. La doctora Bosch va començar la seva intervenció situant els assistents a partir d’una infografia en què es descrivien quatre onades d’impacte de la Covid, no només a nivell sanitari, sinó també econòmic i social: la primera era la de la mortalitat i morbiditat immediata de la Covid; la segona, la de l’impacte de la restricció de recursos en l’atenció urgent de processos no-Covid; la tercera, la de l’impacte en la interrupció de les cures i del seguiment dels malalts crònics, i la quarta onada, sense pic i sostinguda en el temps, la de l’impacte sobre la malaltia mental, el trauma psíquic, el burnout i el dany econòmic. A partir d’aquí, va voler mirar enrere per valorar el que s’havia fet durant la crisi sanitària. Entre les coses positives, va destacar la implicació, solidaritat i flexibilitat dels professionals, però també la gran capacitat d’adaptació de les organitzacions, que es van coordinar i, en alguns casos, fins i tot reinventar. Tanmateix, Bosch també va assenyalar la importància de l’autocrítica i, en aquest sentit, va afirmar que el sector sociosanitari hauria d’haver tingut més lideratge en alguns circuïts assistencials; que s’hauria d’haver disposat de protocols i processos més centrats en les persones i que s’hauria hagut de potenciar l’empoderament dels professionals.

Pel que fa als reptes de futur, la ponent va fer seves les propostes de millora presentades pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, com les de repensar la cartera de serveis, crear noves xarxes de col·laboració, revisar els models de seguiment i avaluació de l’atenció a la complexitat, formar professionals especialitzats o millorar el model de finançament. Per a Bosch, “la cura dels pacients i les famílies ha d’anar cap a una visió holística i integral“. Això, va afegir, s’ha de fer amb moltíssima transparència. Va assenyalar la necessitat dels professionals d’aprendre a comunicar millor i també la d’empoderar els pacients. Pel que fa a la cura dels professionals, va afirmar que se’ls havia d’oferir creixement i reconeixement, així com empoderar-los en l’ús de les tecnologies i potenciar el treball en equip i multidisciplinar. També va apuntar que calia reformular la formació especialitzada, promoure condicions de treball saludables i un pla d’atenció per pal·liar l’impacte emocional i físic que han patit amb la crisi de la Covid-19. “Hem d’aplicar criteris de creativitat i imaginació quan pensem el futur de la nostra feina”, va concloure la ponent després d’enumerar tots els reptes que ha d’afrontar el sector.

Emma Costas, infermera i directora dels PADES de Mutuam, així com Coordinadora del Grup de Cures Pal·liatives del Col·legi Oficial d’Infermers i Infermeres de Barcelona i membre de la Comissió d’Experts per la Transformació del Sistema Públic de Salut, va ser la responsable de l’última intervenció de la taula, centrada en la tasca del servei conegut com a “PADES Covid”. Costas va contextualitzar-la amb algunes dades de la pandèmia a Barcelona, com la de les 4.992 defuncions que hi havia provocat a 17 de novembre, el 64% de les quals s’havien produït en l’àmbit hospitalari i de l’atenció intermèdia. La ponent va explicar que, davant d’aquesta situació, es va preguntar què havien fet les Cures Pal·liatives durant la pandèmia, i una de les respostes que va trobar és que s’havien fet ja 873 publicacions mèdiques sobre la qüestió.

El Grup Mutuam, en col·laboració amb el Consorci Sanitari de Barcelona, va presentar el 27 de març el document ‘PADES de resposta ràpida a domicili per atenció a la mort de casos d’infecció per coronavirus SARS-CoV-2’. Costas va explicar que el PADES Covid era un dispositiu que havia nascut amb l’objectiu de “donar suport als professionals sanitaris de qualsevol recurs públic i proveïr d’atenció als seus pacients en situació de final de vida en el domicili”. Això ho feien, va aclarir, mitjançant dues vies. Quan el pacient que presentava símptomes compatibles amb la Covid era prevalent de PADES qui l’atenia era el seu equip de referència. En canvi, quan no ho era, des de qualsevol recurs sanitari, s’activava el PADES Covid. Costas va explicar que el dispositiu havia estat actiu de l’1 d’abril al 30 de maig, funcionant 12 hores al dia, 7 dies a la setmana, i que durant la franja nocturna es coordinaven amb l’equip PADES AC nit. “A partir de l’activació, es feia una primera visita en menys de 24 hores; fèiem una valoració integral de totes les necessitats del pacient i la seva família, oferíem suport en la presa de decisions i ajust del tractament”, va detallar Costas, que va afegir que a les famílies que volien acompanyar al pacient en el seu final de vida en el domicili se’ls donava el material de protecció necessari per poder facilitar l’acomiadament.

La directora dels PADES de Mutuam va reconèixer que tot just en el moment de la jornada s’estava iniciant un projecte d’estudi retrospectiu per tenir dades qualitatives de la tasca del dispositiu, motiu pel qual només podia compartir-ne de quantitavives, com que entre l’1 d’abril i el 30 de maig, el total dels equips van atendre 670 pacients, dels quals 180 tenien simptomatologia compatible amb la Covid. Costas va afirmar que més de la meitat de la mostra eren persones que no estaven identificades prèviament com a perfils de cronicitat. També va detallar que es va fer una mitjana de 3 intervencions per pacient i que el 17,2 per cent de les persones ateses van morir durant la visita. Després de mostrar tres casos com a exemple de la tasca desenvolupada per aquest dispostiu, Costas va finalitzar la seva intervenció llegint la carta d’agraïment d’una família atesa pels PADES i donant les gràcies ella també als equips que dirigeix.

La taula va finalitzar amb les respostes de les ponents a les preguntes plantejades pels propis assistents a través de la moderadora. En relació als nous rols de les infermeres i el seu empoderament en àmbits específics, Ester López va assenyalar que, tot i que s’haguessin creat especialitats en Geriatrica, si no es milloraven les condicions laborals de les infermeres en aquest àmbit, sobretot en les residències, seria complicat que moltes hi optessin. Mireia Puig, per la seva banda, va respondre a una qüestió sobre l’esgotament dels professionls. Reconeixent que l’impacte de la pandèmia havia estat molt gran, que van tenir molta por i van “tirar de resiliència i responsabilitat”, va recomanar que es busqués suport i s’entengués com “un mal de molts”. A banda d’això, la directora de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona va compartir la filosofia que aplica en el seu servei: “Intento que els professionals entenguin el valor de la feina que fan i que s’eviti la despersonalització que provoca un treball a gran escala”.

La Fundació Mutuam Conviure celebra amb èxit de participació i ponències de qualitat, la seva primera Jornada Sociosanitària en format virtual

Taula rodona Sociosanitaria Mutuam

La 15a Jornada Sociosanitària de la Fundació Mutuam Conviure, celebrada avui en format webinar a causa de les mesures sanitàries per la contenció de la Covid-19, ha superat el rècord de participació de totes les edicions, amb 552 inscripcions i unes 300 persones connectades a la sessió en tot moment. Els professionals del sector sociosanitari, a la implicació dels quals en l’actual crisi sanitària s’ha dedicat la consolidada trobada, han seguit mitjançant la plataforma zoom les intervencions dels experts durant les més de dues hores que ha durat l’esdeveniment.

El nou format no ha impedit que es mantinguessin algunes de les tradicions de la jornada, com el fet que el doctor Miquel Vilardell, president de la Fundació Mutuam Conviure, hagi estat l’encarregat de donar el tret de sortida a les intervencions. En el seu cas, ha volgut subratllar la voluntat sostinguda dels organitzadors d’abordar sempre temes de rellevància en el moment en el qual se celebren les jornades i que puguin ser útils per als professionals en la millora de l’atenció a les persones. En aquesta edició ha resultat inevitable, doncs, parlar de la pandèmia de la Covid-19, «que ha tingut com a diana les persones grans, fràgils i amb comorbiditats, justament les que atén el sector sociosanitari».

Després d’una breu introducció del doctor Josep Ballester, director de l’Àrea Sanitària del Grup Mutuam, en la qual ha agraït la presència dels experts però també el gran seguiment per part dels professionals, ha intervingut com a responsable de la primera ponència el doctor Antoni Trilla, cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic i membre de la Comissió Tècnica Assessora de la Fundació Mutuam Conviure. El reconegut epidemiòleg ha començat també assenyalant la «crueltat» d’aquest crisi sanitària amb les persones d’edat avançada i ha presentat dades colpidores sobre la seva magnitud: «Els 55 milions de casos de Covid-19 registrats a tot el món s’haurien de multiplicar per 9 o 10 per fer-nos una idea de la dimensió real de la pandèmia».

Antoni Trilla, epidemiòleg

Trilla ha subratllat que l’impacte d’aquesta greu malaltia a nivell d’hospitalitzacions, ingressos en UCI i mortalitat es concentra en la població major de 60 anys i ha mencionat de forma específica els 1.300 brots que s’han produït en les residències de gent gran de l’Estat espanyol. Malgrat les advertències sobre les conseqüències d’una possible desescalada de les mesures de restricció en l’escenari actual, l’epidemiòleg també s’ha volgut mostrar optimista respecte a l’arribada de més proves diagnòstiques i a les notícies recents sobre les vacunes.

La taula rodona posterior, moderada per la jurista i assessora externa del Comitè d’Ètica del Grup Mutuam Nuria Terribas, ha volgut copsar la mirada de professionals de diferents recursos de l’Àmbit de l’Atenció Intermèdia sobre la crisi viscuda. La metgessa Mireia Puig, directora del Servei d’Urgències de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i, tal i com s’ha definit, «addicta» a les Jornades Sociosanitàries de la Fundació Mutuam Conviure, ha recordat la rapidesa amb què es va estendre en un inici el virus i ho ha comparat amb com s’està abordant la segona onada, en què considera que s’està fent una gestió òptima de la pandèmia. La segona ponent a intervenir en la taula ha estat Ester López, infermera i coordinadora d’Infermeria de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell. També des de la seva experiència, ha assegurat que hi ha hagut un important procés d’aprenentatge respecte al moment d’irrupció de la Covid-19. A més, ha assenyalat reptes de futur als quals ha de fer front el sector, com la manca de professionals d’Infermeria per cobrir la demanda, la necessitat d’adaptació digital d’aquests i la transformació del sistema sociosanitari. Per la seva banda, Mireia Bosch, metgessa i directora de l’Hospital Sociosanitari i dispositius comunitaris del Grup Mutuam a Girona, hi ha aportat la visió polièdrica que li ofereix el seu dia a dia i ha reivindicat una formació especialitzada per als professionals de l’atenció intermèdia, que inclogui diferents aspectes i no només els tècnics, i un suport emocional i psicològic als professionals davant d’un impacte que perdurarà en el temps. Per últim, Emma Costas, infermera i directora dels PADES de Mutuam, a més de vocal de la Junta de la Societat Catalano-balear de Cures Pal·liatives, ha fet una intervenció en què ha explicat el funcionament del PADES Covid, un dispositiu que el Grup Mutuam va posar en marxa durant el període més agut de la crisi sanitària.

Toni Clapès i Marcel·lí Virgili, comunicadors

Després d’un breu espai en què les professionals de la taula rodona han donat resposta a algunes qüestions plantejades pels participants, mitjançant el canal intern del webinar directament a la moderadora Nuria Terribas, s’ha produït, en un to més distès, la segona ponència. Aquesta ha estat protagonitzada pels comunicadors del programa Versió RAC1 Toni Clapés i Marcel·lí Virgili, que han exposat la seva vivència de la crisi des d’una perspectiva molt diferent a la de la resta de participants de la sessió. El periodista Clapés ha esmentat la sobre informació que s’ha generat des dels mitjans de comunicació i la confusió en les recomanacions sobre les mesures per evitar la propagació de la Covid-19 com a trets rellevants de la situació viscuda. Posant el toc d’humor a la jornada, Marcel·lí Virgili ha ironitzat sobre la figura del “metge d’abans”, que rebia al pacient fumant però no mirava l’ordinador durant tota la consulta.

Brosa, director general del Grup Mutuam

Com en edicions anteriors, el director general del Grup Mutuam, Francesc Brosa, ha estat el responsable de cloure la Jornada. Ha defensat la necessitat d’espais de reflexió com aquest organitzat per la Fundació Mutuam Conviure en el marc «d’un dia a dia que és difícil» i ha acabat reivindicant el paper transcendental que ha tingut, el sector de l’Atenció Intermèdia en la crisi de la Covid-19, però també el que ha de tenir en el model assistencial del futur immediat.

Inscripcions obertes al Webinar de la Jornada Sociosanitària 2020, que es centrarà en la forta implicació del sector sociosanitari degut a la crisi de la COVID19

JOrnada sociosanitaria 2020

El proper dimecres 18 de novembre, en format WEBINAR i sota el títol “La forta implicació del sector sociosanitari davant la crisi de la COVID19“, tindrà lloc un any més aquesta jornada que organitza la Fundació Mutuam Conviure i que es consolida com un espai d´actualització de coneixements i formació continuada per als professionals del nostre sector.

L’atenció sociosanitària ha estat un gran tret diferencial del model sanitari català, i la situació que hem viscut els darrers mesos, ha posat de manifest la seva importància cabdal en la cura i protecció dels més fràgils. La COVID19 ha capgirat l’organització dels centres i ha demandat un gran esforç dels professionals, que han estat a l’altura d’un moment excepcional. Aquesta jornada vol ser un espai on reflexionar sobre el que hem viscut, però sobretot, on albirar, des d’una pluralitat de mirades, el futur immediat del sector.

El Dr. Antoni Trilla, la jurista Núria Terribas, el periodista Toni Clapés i el conegut jubilat comunicador Marcel·lí Virgili de versió RAC 1, són part dels ponents que, juntament amb professionals del sector sociosanitari ens donaran la seva visió de la pandèmia.

Un any més, convidem a tots els professionals que treballen en l’àmbit sociosanitari i social entorn la gent gran, per ampliar coneixements i compartir experiències.

JOrnada sociosanitaria 2020

Us podeu inscriure a la Jornada, de forma gratuïta AQUÍ

Estivill: ‘Menys hipnòtics i més rutines’

Estivill a Jornada Sociosanitària

‘Quan parlo de la son, noto de seguida que la gent m’entén’. Així arrencava Eduard Estivill, metge i director de la Clínica del Son Estivill i de la Unitat del Son de l’Hospital General de Catalunya, la seva ponència a la 14a Jornada Sociosanitària organitzada per la Fundació Mutuam Conviure, en què va abordar la qüestió de la cronobiologia de la son. Després d’un reconeixement als avenços que han fet en aquesta matèria Antoni Díaz Noguera, catedràtic de Fisiologia la Universitat de Barcelona, i Juan Antonio Madrid Pérez, catedràtic de Fisiologia de la Universitat de Múrcia, va parlar als assistents sobre el que avui dia se sap de la relació entre envelliment, ritmes circadiaris i son.

Estivill va recordar que ‘la salut és una situació que podem aconseguir gràcies a una aportació de situacions externes que estiguin equilibrades’. En aquest sentit, va assenyalar com a condicionants l’activitat i actitud mentals, l’alimentació, l’activitat física i el son i ritmes circadiaris. Després d’aquesta introducció, el ponent va explicar com funciona el rellotge biològic humà. Per fer-ho més entenedor, el doctor es va valer de l’exemple concret d’una pacient de 74 anys a qui van atendre a la Clínica del son. ‘Estava en perfecte estat a nivell físic i mental, però demanava una pastilla per dormir’, va relatar. La pacient va explicar en la consulta que vivia amb la filla, la parella d’aquesta i dos nets, i que acostumava a despertar-se cap a les 4 de la matinada, es llevava per prendre un got de llet i tornava al llit, fins a les 6.30 o 7 hores, que es tornava a despertar. Mantenia una rutina molt activa, tenint cura de la casa i ajudant a la criança dels nens, i habitualment li agafava son tant abans de dinar com després i se n’anava al llit quan encara no eren les deu i es quedava adormida de seguida. Malgrat les queixes de la seva filla que dormia poc i que tenia son en moments del dia que ella considerava que no tocava, a la clínica, segons Estivill, els van fer entendre que l’àvia no patia cap trastorn del son, sinó que vivia una situació molt típica de l’envelliment normal, que és un avançament de la fase de son.

Ritme circadiari

El ponent va explicar que dins del nostre cervell tenim un petit grup de cèl·lules que actua com un rellotge biològic: el nucli supraquiasmàtic de l’hipotàlem. Aquest rellotge, va afegir, està programat genèticament per dormir de nit i estar despert de dia, però té altres maneres de posar-se en hora. ‘Parlem de l’encarrilament del ritme, és a dir, d’estímuls externs que informen aquest rellotge perquè funcioni correctament, com la llum i la foscor’, va apuntar Estivill. Els sincronitzadors, va dir, informen el rellotge i estan interconnectats amb la glàndula pineal, que segrega la melatonina. ‘A cadascun dels nostres òrgans hi ha rellotges, però en disposem d’un de central, que funciona com una mena de director d’orquestra’, va explicar, tot afegint que les entrades que rep el rellotge central són la llum, els contactes socials, l’exercici i l’alimentació. Que aquest rellotge funcioni bé, va afirmar, ens proporciona una bona diferenciació entre son i vigília i això és la base de la cronobiologia.

Estivill va assegurar que la temperatura central del cervell baixa per poder dormir i que aquesta temperatura no es perd sinó que passa a la part més perifèrica del cos. ‘Això és un ritme circadiari, però en tenim més’, va assenyalar, posant com exemples la secreció de cortisol, que a primera hora del dia és alta i després va baixant, la melatonina, els nivells de la qual augmenten a la nit per poder dormir.

Un rellotge biològic envellit

En el cas de la gent gran, va dir Estivill, els rellotges es trenquen, el que anomenà ‘cronodisrupció’ i això, va afirmar, pot donar lloc a situacions patològiques, com les dificultats per dormir a la nit i la somnolència durant el dia. Aquest fenomen està causat, segons el ponent, perquè quan ens fem grans es produeix un ‘trencament dels tres temps’. Tenim un temps intern (rellotge biològic), un temps extern (cicle llum-foscor) i un temps extern social (horaris oficials, jornades de treball, horaris d’oci i dels àpats, etc.), va exposar.

En relació a aquest darrer, Estivill va voler subratllar que els espanyols ‘van curts de son’, que dormen una hora i mitja menys que els portuguesos o els italians i que, per tant, no és un tema cultural del sud com sovint es diu, sinó una qüestió política. ‘La culpa la tenen els polítics que ens manen, que haurien de prendre mesures perquè les escoles acabessin a les 15h i les feines a les 17h, per tal que la gent pogués sopar a les 19h’.

L’expert va afirmar que els rellotges envellits tenen un seguit de marcadors de fragilitat circadiària. Així mateix, va destacar la importància de la regularitat i com s’havia descobert que el ritme circadiari fa que vuit hores després de llevar-nos tinguem una petita necessitat de dormir. ‘Les rutines són imprescindibles per mantenir el rellotge adequadament, però això ho hem perdut’, va concloure. Un altre marcador que, segons Estivill, perden les persones grans és el del contrast dia-nit. Quan ens fem grans, l’exposició a la llum és més petita i el moment en què la melatonina comença a fabricar-se s’ha avançat. Alhora, també va assenyalar que amb l’edat minva la diferenciació entre la temperatura perifèrica i la de l’interior del cervell al llarg del dia i la diferenciació en els nivells de melatonina i de cortisol.

El ponent va admetre que no hi ha una resposta definitiva sobre si l’escurçament del son nocturn i l’augment de les migdiades durant el dia ha d’estar inevitablement lligat a la gent gran com a expressió del procés de senescència del sistema circadiari, però sí que va afirmar que els estudis que s’han fet apunten que això seria així. En fer-nos gran, ens despertem més durant la nit, es produeix un avançament de la fase de son.

Què podem fer

Davant d’aquest fenomen, l’expert va assenyalar que el que podem fer és procurar alentir l’envelliment, intentant reforçar els marcadors circadiaris. En aquest sentit, va parlar d’aconseguir més regularitat (també amb els horaris de menjar), augmentar el contrast dia-nit, contactes socials intensos i activitat física pautada. ‘Menys hipnòtics i més rutines’, va afirmar, tot afegint que  ‘les pastilles no són bones ni dolentes, estan ben donades o mal donades’. Va destacar l’eficàcia per a alguns casos de la melatonina, de la qual va destacar que té un petit efecte hipnòtic i un gran efecte cronoregulador i que pot funcionar com a complement a la fototeràpia o a la cronoteràpia.

Finalment, el primer que cal, tal i com va advertir Eduard Estivill, és disposar del temps necessari per explicar a la persona que arriba a la consulta amb problemes de son què és la cronobiologia i on rau la seva importància.

Rècord d’assistència a la 14a Jornada Sociosanitària per abordar els trastorns del son en les persones grans

14a Jornada Sociosanitària

297 professionals van assistir dimecres a la 14a edició de la Jornada Sociosanitària, organitzada per la Fundació Mutuam Conviure. Sota el títol ‘Trastorns del son en les persones grans’, i amb una acurada selecció de ponents, l’interès que va despertar va fer que s’habilités un espai addicional a la Sala d’Actes perquè totes les persones assistents poguessin seguir l’esdeveniment.

El doctor Miquel Vilardell, com a president de l’entitat organitzadora, va ser el responsable de donar la benvinguda i de justificar l’elecció del tema en el fet que el son juga un paper fonamental en l’envelliment saludable. Tot seguit, el president del COMB, el doctor Jaume Padrós va agrair a la Fundació Mutuam Conviure la continuïtat en l’abordatge en profunditat de qüestions d’interès del sector sociosanitari.

Precisament amb l’objectiu d’aprofundir en la temàtica d’aquesta edició, Álex Iranzo, cap de la Unitat Multidisciplinar de la Unitat del Son de l’Institut Clínic de Neurociència de l’Hospital Clínic de Barcelona, va centrar la seva ponència en la fisiologia del son. Després de normalitzar el fet que les persones grans dormen menys temps i de forma més superficial, l’expert va repassar les funcions del son: repòs i recuperació metabòlica, consolidació de la memòria i l’aprenentatge, control emocional, regulació immunològica i regulació hormonal. Iranzo també va explicar alguns dels trastorns del son més freqüents, com l’insomni, la somnolència diürna, les conductes anormals durant el son o els trastorns de ritme.

Després d’un torn de preguntes, Antoni Salvà, secretari del Jurat dels Premis de Recerca de la Fundació Mutuam Conviure, entitat compromesa amb la promoció de la recerca relacionada amb la gerontologia clínica i l’atenció sociosanitària, va anunciar els projectes guanyadors de la convocatòria d’enguany, que rebran una dotació de 6.000 euros cadascun per al seu desenvolupament. En la categoria oberta a equips professionals de qualsevol servei o centre de Catalunya, va ser guardonat l’Institut Universitari Pere Mata de Reus, amb el projecte ‘Delirium i factors pronòstics de rehabilitació funcional en una unitat sociosanitària’. Pel que fa a la categoria restringida per a professionals de Grup Mutuam, va ser el projecte ‘Efectes de la intervenció psicològica sobre la freqüentació de serveis d’atenció primària dels cuidadors de malalts crònics’, presentat per l’EPAC (Equip Psicològic d’Atenció a la Cronicitat) de Mutuam Girona, el que es va endur la distinció.

La taula rodona integrada per professionals de diferents disciplines va tenir com a objectiu aportar als assistents una visió transversal dels trastorns del son en les persones grans. El neuròleg Domènec Gil, especialista de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell i consultor de la UVGI de Mutuam, va parlar dels trastorns cognitius i psicopatològics en l’envelliment i en el deteriorament cognitiu i de la seva relació amb el son. La pneumòloga de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, Patricia Lloberes va abordar la qüestió de les apnees i va negar que estiguin sobrediagnosticades, com de vegades es pensa, tot assegurant que el 24% de les persones que visiten les unitats del son són grans i que la major part en pateixen. El cardiòleg Antoni Carol, coordinador de la Unitat d’Hospitalització de Cardiologia de l’Hospital Moisés Broggi de Sant Just Desvern, va parlar de la relació entre els trastorns del son i les alteracions del ritme cardíac i la mort sobtada i va tancar la intervenció afirmant que el tractament de les apnees obstructives millora la supervivència d’aquests pacients si l’adherència és bona. Per últim, Álex Iranzo va intervenir de nou per centrar-se en l’abordatge terapèutic dels trastorns del son recordant com van descobrir a l’Hospital Clínic, gràcies a un equip multidisciplinari, la relació entre els trastorns en fase REM i el desenvolupament posterior dels símptomes del Parkinson.

La segona ponència de la Jornada Sociosanitària va ser la d’Eduard Estivill, metge i director de la Clínica del Son Estivill i de la Unitat de Trastorns del Son de l’Hospital General de Catalunya, que va servir per desgranar els efectes de l’envelliment sobre la cronobiologia del son. El ponent va explicar que quan els rellotges dels ritmes circadiaris es trenquen ens trobem amb la cronodisrupció i que això és molt freqüent en les persones grans. En aquest sentit, va assegurar que per alentir l’envelliment s’han d’intentar reforçar els marcadors circadiaris i que això implica temps de son regular, horaris de menjar regulars, contactes socials intensos i activitat física pautada.

Descarrega’t aquí les presentacions de la Jornada:

Els trastorns del son de la gent gran, a debat en la 14a Jornada Sociosanitària

14a Jornada Sociosanitària

La 14a edició de la Jornada Sociosanitària, organitzada per la Fundació Mutuam Conviure, abordarà el tema ‘Els trastorns del son en les persones grans’ amb professionals de diferents especialitats mèdiques. L’acte se celebrarà el 13 de novembre al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

Álex Iranzo, cap de la Unitat Multidisciplinar de Trastorns del Son de l’ICN de l’Hospital Clínic de Barcelona i president de la Sociedad Española del Sueño, impartirà la primera conferència, centrada en la fisiologia del son, mentre que Eduard Estivill, metge i director de la Clínica del Son Estivill i de la Unitat del Son de l’Hospital General de Catalunya, n’impartirà la segona, dedicada a la cronobiologia i l’envelliment. També hi haurà una taula rodona en què diferents professionals aportaran la seva visió des de diferents especialitats.

A més a més, durant la jornada, es portarà a terme el lliurament dels Premis de Recerca en geriatria i gerontologia clínica de la Fundació Mutuam Conviure als projectes guanyadors de la 19a edició. Aquesta trobada es consolida, doncs, després de 13 anys com un espai de referència per a l’actualització del coneixement i la formació continuada dels professionals del sector sociosanitari.

Les persones interessades a assistir-hi poden fer les seves inscripcions de forma gratuïta en el següent enllaç. L’aforament és limitat. Es podrà seguir el desenvolupament la jornada al perfil de Twitter de Grup Mutuam (@grupmutuam) o mitjançant el hashtag #jsociosanitariaGM.

Consulteu el programa complet de la Jornada.