Consells pràctics per cuidar persones grans o dependents a casa

Consells per cuidar persones grans o dependents a casa

Cuidar persones grans, amb malalties avançades o en situació de dependència a casa és una tasca complexa que requereix coneixements i habilitats específiques. Afortunadament, en els últims anys aquest paper ha anat adquirint visibilitat i reconeixement. Un exemple és lEscola de Cuidadors de la Fundació La Caixa, on alguns dels nostres professionals participen, que ofereix tallers amb contingut tècnic i suport emocional per a persones cuidadores no professionals.

Si estàs en aquesta situació, volem ajudar-te amb una sèrie de consells pràctics d’infermeria de la mà de la Mireia, infermera especialitzada en geriatria i cures pal·liatives de Mutuam. A partir de la seva experiència com a docent del taller de Confort físic a l’Escola de cuidadors, explorarem els aspectes clau per garantir un entorn segur i còmode per a la persona que cuidem, millorant el seu benestar i qualitat de vida. Pren nota!

1. Alimentació

L’alimentació ha de ser sempre individualitzada, tenint en compte el grau d’autonomia de la persona, les seves patologies, i naturalment, les seves preferències. Cal tenir en compte:

  • Sempre que es pugui, i si la persona ho vol, serà bo que mengi integrada amb la resta de persones, sense centrar tota la nostra atenció en ella. També és important fomentar l’autonomia fent que mengin al mínim d’ajuda.
  • En persones amb demència o deteriorament cognitiu, però, cal que tinguem en compte com es comporta durant l’àpat, ja de vegades es distreuen amb facilitat, o es poden sentir aclaparades pels sorolls i estímuls. Quan és així, la recomanació és que mengin soles, en un ambient tranquil, i millor sense televisió, per a afavorir la concentració.
  • Cal que mengin ben incorporats, per tal d’evitar la broncoaspiració (que el menjar passi a la via respiratòria). Si es tracta d’una persona enllitada, hem de posar el llit articulat a un angle de 90º. Atenció també a les butaques i sofàs! Si la persona està reclinada o enfonsada, recomanem passar a una cadira per menjar.
  • Atenció als signes de disfàgia, quan la persona presenta problemes per empassar. Els més comuns són: estossegar després de menjar un sòlid (ennuegament), tenir raspera o canvis en la qualitat de la veu després de beure aigua, baveig, o que passin molta estona intentat empassar petites quantitats de menjar. Si la persona que cuidem mostra algun d’aquests senyals, cal que ens adrecem al metge per a comunicar-ho i que ens recomani el millor tractament.

2. Higiene

  • És molt important establir una rutina, especialment en persones grans, fixant uns dies a la setmana en què es dutxarà, amb o sense ajuda segons el seu grau d’autonomia.
  • Després la higiene cal que quedi tota la pell ben seca, especialment les zones dels plecs, com l’àrea submamària i abdominal, l’engonal i zones interdigitals. En cas contrari poden aparèixer fongs o lesions, que ocasionin picor i dolor. En acabat també és important hidratar-les amb cremes o olis per a evitar que la descamació.

3. Prevenció de caigudes

  • Calçat adequat: si la persona camina, és millor evitar les sabatilles obertes, ja que encara que són fàcils de posar, són molt  inestables i afavoreixen les caigudes.
  • Compte amb les catifes! Recomanem evitar-les, així com vigilar que no hi hagi cables  per terra. Les persones grans tenen tendència a arrossegar més els peus, i a més la seva sensibilitat als desnivells està disminuïda.
  • Especial atenció amb moure mobiliari. Les persones grans o amb deteriorament cognitiu tenen més dificultat per adaptar-se als canvis, i pot ser que els primers dies pateixin cops o ensopegades.
  • Suports: sigui bastó, caminador, o crossa, és important utilitzar-los sempre, encara que sigui per trajectes curts. Els suports ens permeten una vida més autònoma!

És molt important que la llar sigui accessible i segura evitant perills. En aquest article te’n parlem més!

4. Mesures de prevenció de lesions en persones inmobilitzades

Quan cuidem persones grans o depenents que romanen molt temps estirades o assegudes, és molt essencial seguir una sèrie de mesures per evitar les úlceres i les escares.

  • Mobilització: hem de vetllar perquè la persona s’aixequi i canviï de postura tot el possible, per ella mateixa o amb l’ajuda que necessària.
  • En persones enllitades, els matalassos d’aire o matalassos antiescares són una gran ajuda, ja que redueixen substancialment la fricció en alternar la pressió d’aire, prevenint així les lesions a la pell. També tenim els sobre matalassos, que són menys efectius però més econòmics. Un professional de l’ortopèdia et podrà aconsellar sobre la millor opció. Recorda que el matalàs d’aire no substitueix la necessitat de fer canvis posturals, i cal parar atenció en l’envermelliment de la pell que no marxa després e canviar de posició
  • Les persones que passen molt de temps assegudes també tenen risc de lesions. De fet, en tenen més, perquè tota la pressió recau en un mateix punt: la zona del sacre. Per aquestes podem utilitzar coixins antiescares de silicona per alleugerar-la. És molt important que siguin de forma quadrada, i no ‘de donut’ (aquests estan contraindicats perquè aixequen les natges i així encara baixa més el sacre.)
  • Cal hidratar i protegir els punts de pressió o prominències òssies: la regió sacra, talons, colzes i o l’occipital Per a fer-ho, a més de les cremes o olis hidratants convencionals, tenim els productes especials amb àcids grassos hiperoxigenats (AGHO). Aquests s’usen a les residències i en pacients geriàtrics, perquè han demostrat ser molt efectius per la prevenció d’escares. Milloren la hidratació i la renovació cel·lular de la pell, la microcirculació la resistència capil·lar.
  • Si la persona ja té algun tipus de lesió, recomanem adreçar-vos a infermeria perquè valorin la millor cura i puguin fer el seguiment. Les lesions poden ser més complexes del que pensem i fer-se més grans sense una cura adequada. 

5. Medicaments

  • Si tenim una persona amb deteriorament cognitiu, caldrà la nostra supervisió. Podem facilitar l’autonomia fent servir blísters encarregats a la farmàcia on hi ha tota la medicació classificada per dies i moments.
  • Si la persona és més autònoma no serà necessari, però és molt important assegurar-nos que ha entès com ha de prendre el tractament. Podem fer una anotació molt clara i visual que puguin tenir a la vista i consultar quan tinguin dubtes, especialment a l’inici de nous tractaments.

6. Descans i benestar emocional

  • Establir una rutina de descans és essencial. Anar a dormir sempre a la mateixa hora, i generar hàbits previs com ara rentar-se les dents i posar-se el pijama, ajuden a fer que el cervell identifiqui el moment de descans.
  • Les persones amb demència, alzheimer o deterioraments cognitius poden sentir-se agitades per les ombres o la foscor absoluta. En aquests casos podem ajudar-les deixant algun llum suau i indirecte que les ajudi a treure la por.
  • Si la persona tingués al·lucinacions, és important no negar-les per evitar la confrontació, que pot empitjorar la situació. Podem acompanyar i tranquil·litzar la persona sense potenciar-les, dient coses com ara que ja hem tret a la persona que veuen de l’habitació. Pots aprendre més sobre com potenciar el benestar emocional de les persones grans aquí.

Esperem que aquests consells pràctics per cuidar persones grans, dependents o amb malalties avançades us ajudin a millorar el benestar del teu familiar o persona estimada.

Recorda que tenir cura d’una persona dependent és una tasca que pot produir un gran desgast físic i psíquic. Si et sents sobrecarregat/da o creus que necessiteu una atenció professional, adreça’t al nostre servei d’orientació social al 93 380 09 70, on podrem recomanar-vos diferents solucions adaptades a les vostres necessitats. 

Mireia Filip Ayala

Supervisora d’Infermeria

Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell

“Assumir la Coordinació d’Infermeria ha estat un repte, com tot quan et proposes progressar”

Eneida Quinayas, infermera Vila-seca

Eneida Quinayas va arribar a la Residència Vila-seca del Grup Mutuam com a infermera el 2014 i, en plena crisi per la Covid-19, va assumir el lloc de responsable higienicosanitària. A més, en aquest temps s’ha introduït en un nou camp que l’ha enganxada: la recerca. Ella és una de les protagonistes de la campanya ‘Apostem per la infermeria’ per atraure nou talent cap a l’entitat i en aquesta entrevista ens parla de la seva experiència professional.  

Per què vas decidir ser infermera?

Sempre he volgut ser-ho. Al meu país, Colòmbia, vaig haver de finançar-me jo mateixa els estudis i vaig decidir-me per gerontologia, però mantenia el meu desig de ser infermera. Quan vaig arribar a Espanya, al 2007, vaig homologar els estudis que tenia i llavors vaig començar els d’Infermeria. Abans d’arribar aquí em pensava que el camp de la gerontologia estaria molt desenvolupat, perquè hi ha molta longevitat, però m’ha sorprès que no fos així. M’ha encantat estudiar infermeria i la complemento amb l’altra formació que tinc.

Quina era la teva situació a Colòmbia i per què vas decidir venir aquí?

Sempre he buscat progressar professionalment. He hagut de treballar fort per assolir els meus objectius. Quan vaig acabar la carrera vaig treballar durant 10 anys a la mateixa universitat fent projectes en col·laboració amb organismes com l’OMS. Llavors vaig tenir l’oportunitat de dirigir un projecte de salut en una comunitat rural. Va estar bé, però jo tenia inquietud per muntar alguna cosa pròpia. Així que amb uns companys vam pensar d’engegar un centre d’atenció primària privat en forma de franquícia. El problema és que allà és mou tot per tràfic d’influències i no vam aconseguir la franquícia. Això em va desmotivar molt i em vaig decidir a venir cap aquí i la veritat és que m’he sentit molt ben tractada.

I com va ser l’arribada?

He estat vivint a diverses ciutats i, a nivell laboral, em va tocar començar des de baix. Amb els meus estudis, aquí només em permetien treballar com a auxiliar de geriatria i jo no em volia conformar amb això, així que vaig decidir començar infermeria. A partir d’aquí se’m van obrir un ventall d’oportunitats. El 2014 vaig començar a treballar al Grup Mutuam, després de fer les pràctiques a l’Hospital de Bellvitge i acabada de mudar a Tarragona. Vaig portar el currículum a la Residència Vila-seca i, al dia següent, ja em van trucar. Em vaig enamorar de la feina i de l’equip. En aquest temps han passat moltes coses, entre elles, la pandèmia de la Covid, que ha suposat una transformació en molts aspectes.

Quan vas convertir-te en la responsable higienicosanitària?

Va ser en aquest context de pandèmia, el novembre del 2021, que em van oferir l’oportunitat. El canvi ha estat positiu. Ha estat un repte, com tot quan et proposes progressar. Però, a poc a poc, ho estic portant bé. Sobretot he tingut el suport de les companyes i la direcció del centre.

Què està sent el més difícil?

Ara el repte més gran és que gran part de l’equip és nou i ens estem reorganitzant a poc a poc. El nivell d’infermeria que hi ha a la residència és molt bo i el meu objectiu és que, amb les noves incorporacions, no només es mantingui sinó anar millorant-lo a poc a poc. Per a mi és molt important, a més, que les direccions i les coordinacions de centre no es desvinculin de la base i del servei i l’atenció a la persona usuària.

Quan vas començar al Grup Mutuam, pensaves que tindries aquestes oportunitats de desenvolupament professional?

Jo tenia clares les meves capacitats. El que vingués més endavant tindria a veure amb el que l’empresa veiés en mi, que veiessin el meu potencial. Tots els companys tenen capacitats per a unes coses o unes altres i qui els coordina ha de ser capaç de treure profit de cadascú, saber reforçar-lo. És important que la Coordinació sàpiga amb qui està treballant. Els professionals són capaços de donar més del que sovint es creu des de coordinació.

Quins avantatges creus que ofereix Mutuam als professionals de la infermeria?

Els avantatges se’ls crea el propi treballador a partir del coneixement que té de l’empresa. Quan tu comences a un feina has de saber on has entrat. Quan jo vaig arribar al Grup Mutuam vaig informar-me de com era l’empresa, de quins serveis oferia, de com funcionava… Cadascú ha de saber on vol arribar i, partint d’això, veure què t’ofereix l’empresa quant a formació i quins projectes té.

Quines de les eines que ofereix Mutuam has utilitzat tu?

Abans de la pandèmia, vam fer un projecte de recerca, que va ser distingit amb un premi de la Fundació Mutuam Conviure, sobre la disfàgia. Em va encantar fer-ho perquè m’agrada molt la recerca. L’empresa ofereix moltes oportunitats en aquest sentit i també per a formar-se contínuament. Es fan sessions clíniques, projectes en qüestions com les no-contencions i tot allò que un professional necessita per adquirir coneixements i estar a l’avantguarda del servei que estem oferint. A més, vaig començar a fer un màster sobre Atenció Centrada a la Persona i vaig tenir el suport de l’empresa.

I tens intenció de seguir explorant el camí de la recerca?

Ara mateix encara tinc molta feina acabant d’organitzar l’equip d’infermeria, establint objectius, distribuint tasques… Però quan estigui enllestit, crec que em podré posar amb la recerca. Ja ho he comentat amb l’equip i tothom hi està d’acord. És important tenir el suport de tothom, perquè cal estar molt centrat per fer recerca.

“En els salts professionals que he fet, sempre he tingut acompanyament d’una figura de rang superior”

Elisabeth Pérez, infermera HAD-AI

Tot i la seva joventut, Elisabeth Pérez ha fet un llarg recorregut a través de diferents recursos del Grup Mutuam. Ha estat infermera i responsable higienicosanitària de la Residència Rubí, ha format part dels Equips d’Atenció Residencial del Vallès i actualment es troba immersa en la transformació d’aquests en equips d’hospitalització domiciliària. És una de les protagonistes de la campanya ‘Apostem per la infermeria’ per atraure nou talent cap a l’entitat i en aquesta entrevista ens parla de la seva experiència professional.

Per què et vas fer infermera?

Sempre m’ha agradat la idea d’ajudar a la gent, però haig de dir que en un principi pensava en infants, així que vaig estudiar Educació Infantil. Quan vaig acabar, fa 10 anys, hi havia molt poques sortides laborals en aquest camp i llavors em vaig plantejar quines altres opcions hi havia que també servissin per ajudar la gent i vaig pensar que Infermeria estaria bé. Tot i que la meva idea inicial era treballar amb la canalla, vaig anar a parar a una residència i em va agradar descobrir el món residencial.

I al Grup Mutuam quan hi vas arribar?

Després de dos anys exercint, vaig anar com a infermera a la Residència Rubí, gestionada per Mutuam.

Què és el que més valores de la teva experiència allà?

Treballant sempre amb els mateixos pacients, als quals fas un seguiment diari, i amb els mateixos companys fas família. El caliu que es crea en una residència, tant en relació a les persones usuàries com amb l’equip professional, no el trobes en altres àmbits. A més, en una residència, es poden treballar molts aspectes de l’atenció a la persona més enllà de l’àmbit de la salut, a nivell social, emocional…

Quina va ser la teva evolució dins de la residència?

Després de 4 anys, hi va haver una baixa de maternitat i em van oferir el lloc de coordinació, que vaig ocupar durant dos anys. No m’havia plantejat mai ser coordinadora, però va ser un repte que em va agradar molt. Vaig descobrir moltes coses sobre diversos àmbits al voltant de la residència, més enllà de l’atenció directa al pacient: l’alimentació, el manteniment, el personal, la relació entre companys… Va ser una experiència fantàstica!

Tot i així, vas decidir fer el salt a l’àmbit sanitari.

Va arribar un punt en què em vaig veure estancada a nivell professional. Necessitava un canvi, volia créixer i saber què hi havia més enllà. Va aparèixer l’oportunitat de fer guàrdies als Equips d’Atenció Residencial i vaig decidir combinar-les amb la feina que feia. Al cap d’un any va sortir una plaça i, tot i que em va costar molt prendre la decisió, perquè els vincles que havia creat a la residència eren difícils de tallar, m’hi vaig llançar.

Què et va aportar fer d’infermera als EAR i què hi vas aportar tu?

Em va permetre treballar a més residències alhora i des de la perspectiva de l’Atenció Primària. Allà vaig reciclar-me quant a tècniques d’infermeria, que no estan tan presents en el dia a dia de la residència, i oferir educació sanitària, entre d’altres. També em va tocar treballar de forma molt coordinada amb els equips propis de les residències i cadascuna és un món diferent. Com que treballant a la Residència Rubí aplicàvem una Atenció Centrada a la Persona, en aquest temps als EAR he intentat traslladar aquestes pràctiques als centres amb els quals ha treballat el meu equip.

Ara també estàs vivint des de dins l’evolució dels EAR.

Sí, ara estem fent una transformació cap a equips d’hospitalització domiciliària. Això em permet fer un nou canvi en la meva carrera i aprendre més. Valorant les persones a l’hospital i, 24 hores després, a casa seva observem un canvi brutal. Crec que aquesta transformació de paradigma que estem fent té molt de futur.

L’empresa t’ha facilitat aquests canvis professionals?

Sí, precisament el que més valoro del Grup Mutuam és que m’han donat moltes oportunitats. En aquests salts que he fet, sempre he tingut acompanyament d’una figura de rang superior. Per a mi és molt important que sigui una empresa que ens ofereixi la possibilitat de seguir creixent i de formar-nos. De fet, cada any tenim la possibilitat d’assistir a sessions clíniques, programes de gerontologia, etc. És una empresa que cuida molt al personal, molt flexible i que et motiva a impulsar projectes i a participar en jornades. Per exemple, jo he presentat, conjuntament amb l’equip, pòsters sobre l’ACP i sobre úlceres, ja que tot el tema de cures m’interessa molt.

Com et veus d’aquí 10 anys?

Em veig seguint avançant en aquest camí, perquè es poden fer moltes coses en l’àmbit de l’atenció a la gent gran.

Publicat un estudi de l’Escola d’Infermeria de Sant Pau sobre ferides cròniques a les residències geriàtriques, amb la col.laboració dels EAR

Ferides per pressió

Journal of Tissue Viability“, acaba de publicar un estudi de l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Pau (becat per el Col•legi Oficial d’Infermeria de Barcelona) sobre la prevalença de ferides cròniques a les residències geriàtriques de Barcelona, liderat per la Dra. Elvira Hernández Martínez-Esparza, infermera i professora de l’EUI-Sant Pau, molt anys vinculada laboralment al Grup Mutuam com infermera, amb el títol: “Prevalence and caractheristcs of older people with pressure ulcers and legs ulcers in nursing homes in Barcelona”.

Aquest estudi, que ha comptat amb la col•laboració de professionals d’infermeria dels Equips d’Atenció Residencial (EAR) del Grup Mutuam, amb una població molt amplia de persones institucionalitzades, fa una fotografia entorn la prevalença de les ulceres en l’àmbit de les residències per a gent gran a Barcelona.

Enllaç al abstract: us invitem a donar una ullada als resultats d’aquest estudi únic a Espanya (és el primer que es fa en aquest sentit) i que, de ben segur, ens ha d’ajudar a una millor atenció i prevenció de les úlceres per pressió entre la gent gran que viu a residència.

 

Professionals d’infermeria del Grup Mutuam comparteixen la seva experiència en vídeo

Montserrat Camprubí

Dos-cents anys després del naixement de Florence Nightingale, considerada la mare de la infermeria moderna, avui, 12 de maig, se celebra el Dia Internacional de la Infermeria. Aquesta commemoració arriba enmig d’una crisi sanitària excepcional, generada per la irrupció de la COVID-19, en què s’ha posat de manifest el paper essencial d’aquest col·lectiu professional en la cura de les persones.

Des del Grup Mutuam, conscients de l’esforç i la dedicació extraordinària que han portat a terme les infermeres i infermers del centres, residències i equips assistencials les darreres setmanes, hem volgut mostrar-los el nostre agraïment i, alhora, retre un homenatge a la figura que representen amb uns vídeos en què ells mateixos comparteixen com s’han sentit en aquest complex capítol que han viscut en primera línia.

Sònia Gispert, infermera a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell.

 

Enric Martínez, infermer del PADES de Sant Martí Nord.

 

Elisabet, infermera del Centre Assistencial Mutuam la Creueta.

 

Marta Sapena, infermera dels Centres de Dia Verdum i Prosperitat.

Meritxell Naudeillo, psicòloga, infermera i coordinadora de l’Hotel Salut Cotton House.

Núria, infermera de la Residència Mercat del Guinardó.

 

Montse Camprubí, directora del Centre Residencial Mutuam Manresa.

 

Eva Trujillo, infermera de la Residència Vila-seca.
 

 

Glòria, DUI de la Residència Jaume Nualart.

 

Julia Zambrano, infermera de Mutuam Collserola.

 

Professionals de Mutuam intervenen en el XXV Congreso de la SEGG de Girona

SEGG a Girona

Amb una exitosa assistència de 330 congressistes i la presentació de 120 comunicacions orals/pòsters, Girona va acollir el passat mes d’abril el XXV Congreso de la Sociedad Española de Enfermería Geriátrica y Gerontológica (SEGG). Tres professionals de Mutuam van participar en la trobada que, en aquesta edició, va girar entorn el lema “Dejando huella”.

Els temes que es van tractar a partir de conferències, taules rodones i tallers van ser: la robòtica, les aplicacions i la bioenginyeria i qualitat de vida de la persona gran; la sexualitat en la vellesa; les subjeccions físiques; l’Atenció Centrada en la Persona, amb la presentació del document Tècnic núm. 8 de la SEGG: “La enfermera y la ACP”; la gastrodisfàgia; les lesions relacionades amb la dependència; la resiliència per professionals de la salut; la planificació de l’envelliment i el final de la vida; la visibilitat de la infermera geriàtrica i de la persona gran, amb la presentació del llibre de la SEEG “Dejando huella” i l’envelliment actiu i saludable.

Pel que fa a la participació de professionals del Grup Mutuam, Alícia Nogué, coordinadora d’infermeria de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona i membre del comitè organitzador i científic del congrés, va ser la moderadora del taller “Lesions relacionades amb la dependència: UPP, fricció i humitat” i de la taula en què es van defensar les comunicacions orals. D’altra banda, José López Domínguez, d’un Equip d’Atenció Residencial, va presentar la comunicació oral “El cuidador formal ante la situación de final de vida de las personas mayores ingresadas en residencias geriátricas”, i Noemí Sech, del Comitè d’Infermeria, “Cuidar sin contenciones”.

Durant els diferents debats, es van extreure conclusions com que és necessari que les infermeres acompanyin les persones en la planificació del propi envelliment i amb el procés de final de vida o que la influència d’aquestes en la prescripció de fàrmacs en residències sense metge propi és rellevant per moltes raons. Així mateix, es va assenyalar que cada infermera ha de creure’s capaç de donar suport a la visibilitat col·lectiva amb les seves accions personals i que la Infermera Geriàtrica cuida molt més i desenvolupa molt més el potencial del cuidat que la de qualsevol altre àmbit. Es va parlar també del projecte EMPATHIC, que investiga, explora i desenvolupa tecnologia per validar nous paradigmes que seran la base per al desenvolupament de Coach Virtuals personalitzats de noves generacions, i de l’evolució del coneixement científic que ha permès desenvolupar un nou marc conceptual davant les lesions relacionades amb la dependència, que possibilita als professionals la classificació i categorització de les lesions, oferint nous plantejaments preventius i terapèutics.