La Residència Vila-seca ofereix suport rehabilitador a persones que han patit un ictus

Equip_eDCA

Els professionals de la Residència Vila-seca van voler celebrar el Dia Mundial de l’ictus, el 29 d’octubre, posant en valor un servei del qual estan especialment orgullosos: l’eDCA. En marxa des de l’inici d’aquest any, es tracta d’un servei inclòs en la cartera de serveis d’utilització pública que consisteix en oferir suport psicològic i rehabilitador a pacients amb dany cerebral adquirit i d’altres patologies neurològiques.

L’equip de professionals de la residència Vila-seca ofereix el servei mitjançant un abordatge integral i multidisciplinari amb l’objectiu principal de millorar la qualitat de vida dels pacients i de les famílies que pateixen alguna d’aquestes patologies. La prestació és porta a terme seguint el principi d’accés equitatiu a la cartera de serveis d’utilització pública, i per tant, qualsevol usuari de la Regió sanitària del Camp de Tarragona se’n pot beneficiar.

Les persones interessades en el servei s’han d’adreçar al seu metge per tal que li facin la derivació a les professionals del centre Adela Mas (adela.mas@mutuam.com) o Sílvia Mirete (silvia.mirete@mutuam.com).  Aquesta prestació pretén complementar la cartera de serveis que actualment ja es presta a nivell del territori.

Encara no coneixes la Residència Vila-seca?Ampliar informació

L’HSS Mutuam Girona incorpora equips per a la rehabilitació neurològica i l’atenció a la cronicitat

Hospital Sociosanitari Mutuam Girona

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona ha posat en marxa diferents equips demandats pel Servei Català de la Salut (Regió Sanitària de Girona) durant el 2017. A principis d’any, va entrar en funcionament dins del sociosanitari la Unitat Integrada de Rehabilitació Intensiva per a Ictus i Patologia Neurològica Aguda. Aquesta té com a objectiu principal la recuperació integral i intensiva precoç a pacients, amb criteris específics, ingressats al Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta. La unitat ocupa mes de 10 places de la planta recentment reformada del centre. S’hi ofereix una estimulació funcional diària de dues hores grupal i també dues hores en grups molt reduïts. La rehabilitació també contempla l’estimulació cognitiva, així com el tractament específic de la disfàgia i de l’afàsia en tallers. El treball és interdisciplinari, ja que l’equip específic està format per tres fisioterapeutes, una terapeuta ocupacional, una logopeda, una psicòloga i un metge rehabilitador, així com la treballadora social, la metgessa i les infermeres de la planta. Dins de l’equip, també es compta amb la presència setmanal d’una neuro-psicòloga i d’una neuròloga del servei de neurologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta.

A part, per atendre a aquests pacients en continuïtat a l’alta i per atendre la continuïtat dels pacients amb ictus aguts que siguin altes de la Unitat Específica de l’Hospital Trueta, disposa d’un equip rehabilitador domiciliari (Equip de Rehabilitació Neurològica Continuada). El principal objectiu d’aquest és contribuir a l’adaptació, autonomia i millora de la qualitat de vida de pacients amb dany neurològic i de les seves famílies al domicili després de l’estada hospitalària i/o sociosanitària. Aquest equip de fisioterapeuta i terapeuta ocupacional fa les valoracions i recomanacions per a la millora de la funcionalitat del pacient a domicili. Es treballen teràpies que facilitin l’adaptació a l’entorn, formen en la utilització d’ajudes tècniques per a seqüeles permanents i ofereixen suport ocupacional per a adequar la llar a la nova situació funcional de la persona. L’equip també dona suport i assessora tant a les famílies dels pacients, com als professionals dels equips de primària, així com als de rehabilitació ambulatòria i/o domiciliaria.  Es fa un primer seguiment mentre el pacient estigui ingressat en el sociosanitari i a posteriori es fan una o dues visites a casa seva.

Al 2017, també s’han incorporat al sociosanitari Mutuam Girona dos equips psicològics ambulatoris d’atenció a la cronicitat (Equip Psicològic Atenció a la Cronicitat).  Formats per sis psicòlogues especialitzades en cronicitat, treballen amb els equips de primària. El model d’atenció és mixt, sobretot es fa en la consulta assignada a l’àrea bàsica, però també a domicili. L’objectiu principal, dins d’un model sanitari d’assistència integral, és oferir atenció psicològica a les persones diagnosticades de malaltia crònica i/o avançada així com al seu entorn si ho requereix. En aquest aspecte, els equips prevenen l’aparició de possibles símptomes psicològics que la malaltia crònica i/o avançada pugui desencadenar, ofereixen tractament psicològic a les persones ja diagnosticades que ho requereixin i acompanyen el malestar emocional del pacient diagnosticat. Però també garanteixen l’atenció dels aspectes psicològics i emocionals dels familiars i/o cuidador principal del pacient tractat i faciliten espais socioeducatius i/o d’auto cura als professionals assistencials que intervenen en l’abordatge del pacient.

“Quan vaig arribar als Apartaments Collserola, vaig trobar-me de nou amb la vida que volia”

Testimonial SOS Criossier

Testimoni: Manuel Croissier, 77 anys

Als 74 anys es resistia, enamorat de la seva feina com a arquitecte, a jubilar-se. Era una persona activa i totalment autònoma que poc podia imaginar que un ictus li canviaria la vida de forma sobtada. Tres anys després, en Manuel ha recuperat gran part de la mobilitat que va perdre, però en aquest temps ha hagut de transitar per un bon nombre de centres fins trobar la llar que necessitava d’acord amb unes noves necessitats. Fa més d’un any que viu, junt amb la seva dona, als Apartaments Agustí Montal Mutuam Collserola. “Quan vaig arribar aquí, vaig trobar-me de nou amb la vida que volia”, recorda.

Quan va patir l’ictus, en Manuel va estar ingressat durant un mes i mig a l’Hospital de Sant Pau. D’allà el van derivar cap a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell perquè fes la convalescència, ja que, tal i com recorda, no se sostenia dret. Així va començar un periple amb parades a l’Institut Guttman, a l’Hospital de l’Esperança i al Centre Mutuam Collserola, on va restar uns quatre mesos. Poc a poc, i després d’una gran tasca de rehabilitació en tots ells, es va anar recuperant i va veure clar que necessitava un lloc on viure en què pogués combinar l’atenció que requeria amb l’autonomia i la intimitat que desitjava. “Tan aviat vaig saber que quedava lliure un apartament, vaig venir cap aquí”, explica, i afegeix que “el canvi va ser meravellós”.

De la vida als Apartaments Agustí Montal, en valora “la llibertat, la individualitat i la tranquil·litat”, així com el fet de poder estar sempre en companyia de la seva dona o el de poder sortir i entrar cada cop que ho vol. També destaca la importància de poder disposar d’un professional dedicat només a ell quan fa les sessions de rehabilitació a la Unitat d’Estimulació Neurològica del propi centre. La rutina quotidiana del Manuel, a més de tot allò que comporta el procés de recuperació, inclou moltes de les activitats que portava a terme quan vivia a casa seva: treballar una mica, assistir a conferències, llegir, viatjar i passejar per Gràcia, el seu barri. Així doncs, reconeix que l’adaptació a la nova llar, tant d’ell com de la seva dona, ha estat total.

  • Si vols conèixer amb més detall els Apartaments Mutuam Collserola, truca al 93 380 09 70 i t’informarem.
  • Ampliar informació

Mutuam Güell participa en un pla pilot de retorn al domicili de pacients d’ictus

Pla de retorn al domicili pacients ictus

Maria Josep Garcia, treballadora social de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, va presentar en sessió clínica el 19 d’abril els resultats del “Pla de retorn a domicili per a pacients amb Ictus”, en què ha participat el centre. Dissenyat per l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci Sanitari de Barcelona, 102 pacients han format part d’aquest projecte pilot que es troba en fase d’avaluació.

L’ictus és la primera causa mèdica de discapacitat i la segona de demència. La lesió cerebral que ocasiona pot provocar tot un seguit de dèficits motors, cognitius, neuropsicològics i sensorials. Això, òbviament, repercuteix en la qualitat de vida i en la participació en la vida social i familiar tant de qui l’ha patit com de les persones del seu entorn. Per tant, més enllà de la complexitat sanitària, les seqüeles dels accidents vasculars tenen, per la seva severitat i afectació en el temps, un elevat impacte a nivell sociofamiliar que la xarxa assistencial hauria d’abordar facilitant als pacients que necessiten rehabilitació l’accés als àmbits que els ofereixin el suport més adequat.

En aquest sentit, i amb l’objectiu d’integrar l’abordatge sanitari i social per aconseguir els millors resultats, l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci Sanitari de Barcelona han dissenyat el Pla de retorn al domicili. Aquest pla pilot, que va arrencar el febrer de 2016 i del qual han format part un centenar de pacients, ha permès un procés d’atenció continuat a pacients amb seqüeles d’ictus aguts de l’hospitalització al domicili. Entre els centres que hi han participat, hi ha hospitals d’aguts, de rehabilitació intensiva i sociosanitaris, com l’Hospital sociosanitari Mutuam Güell.

Els pacients inclosos en el Pla van ser derivats d’un hospital d’aguts a un de rehabilitació intensiva o sociosanitària, on després que signessin el consentiment de participació se’n van valorar les necessitats socials. Tant els pacients que ja tenien assistència a casa abans de l’ictus com els que presentaven un risc social greu i que, per tant, havien de ser derivats directament a un centre sociosanitari o hospital de mitjana intensitat HMI,  van ser descartats per formar part del Pla.

Procés de valoració

En la detecció del risc social, que es va portar a terme en les 48 hores posteriors a l’ingrés, es va tenir en compte si la persona vivia sola o amb una persona amb capacitat limitada de suport i si tenia dependència física prèvia o deteriorament cognitiu. Així mateix, es van fer servir diverses eines, com l’Índex Barthel, les escales de qualitat de vida i de Lawton i Brodi o el test de Pfeiffer per valorar el nivell de dependència del pacient i, d’acord amb això, se li van prescriure un nombre d’hores setmanals de suport per a quan se li donés l’alta. La tipologia de serveis que es va oferir en el marc del pla incloïa atenció personal, neteja i manteniment de la llar, àpats a domicili i ajudes tècniques per adaptar l’habitatge.

Així doncs, quinze dies abans que els pacients fossin donats d’alta, els treballadors socials dels centres on restaven ingressats van fer les corresponents peticions als Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona perquè el retorn al domicili es pogués fer en les millors condicions. En el cas de Mutuam Güell, es van incloure en el Pla catorze persones, de les quals deu van rebre el servei d’atenció al domicili, set, l’adaptació de l’habitatge i una, àpats a domicili.

Ictus: senyals d’alarma per a una reacció immediata

Ictus Mutuam

La majoria de nosaltres hem sentit a parlar de feridures, apoplexies, trombosis, vessaments i embòlies cerebrals, però no sempre som conscients que tots aquests termes es refereixen a una mateixa malaltia que, en la terminologia científica, s’anomena ‘ictus’. Ocasionada per una alteració de la circulació de la sang al cervell, aquesta patologia afecta entre el 4 i el 8 per cent de la població de l’Estat espanyol. En un 80 per cent dels casos, es tracta d’una isquèmia cerebral —les cèl·lules moren per una manca d’oxigen derivada d’una falta d’irrigació sanguínia—; en l’altre 20 per cent, parlem d’hemorràgia cerebral —el trencament de les artèries fa que la sang es filtri al cervell i li causi danys. Tant en uns casos com en els altres, les conseqüències, si no s’intervé a temps, poden ser molt greus.  Conèixer els factors de risc i els símptomes és la millor manera d’estar preparats per actuar davant d’aquesta malaltia cardiovascular que pot tenir greus seqüeles.

Per això, resulta essencial que coneguem bé els senyals d’alarma i que sapiguem com actuar de manera ràpida. Hem de tenir en compte que cada ictus és diferent i també la manera com afecta a qui el pateix. Així, els símptomes depenen de la zona i volum del cervell afectats i de l’estat de salut general de la persona. No obstant això, convé conèixer-ne els principals per poder acudir a un centre mèdic al més ràpid possible davant la sospita que tenim un ictus. Les senyals d’alarma que hem de controlar són: debilitat o adormiment d’un costat del cos o de la cara; dificultat de visió en un ull o en tots dos; dificultat per parlar o comprendre el llenguatge; mal de cap molt intens o sobtat, diferent a l’habitual; i vertigen o inestabilitat, especialment quan s’associen a algun dels símptomes anteriors.

Qualsevol persona pot tenir un ictus, però s’han identificat diversos factors que fan que hi estiguem més o menys predisposats. Un d’ells és l’edat. Així, a mesura que ens fem grans, augmenten les nostres possibilitats de patir-ne. Respecte al sexe, cal assenyalar que les dones, per qüestions hormonals, estan més protegides contra la malaltia que els homes fins a la menopausa. Després, però, el risc s’iguala. Si bé en aquests factors no podem incidir, n’hi ha d’altres que sí que són modificables. Es tracta de la hipertensió arterial, la diabetis, el colesterol elevat, l’obesitat i el tabaquisme.

D’això, resulta fàcil deduir que podem tenir un paper actiu en la prevenció. Abans de recórrer als tractaments farmacològics per controlar els factors de risc, cal que ens assegurem que portem un estil de vida saludable i que modifiquem els nostres hàbits si no és així. No podem oblidar que la dieta mediterrània és una gran aliada contra aquesta malaltia i moltes altres. Concretament, una ingesta abundant de cítrics, hortalisses, verdures de fulla verda i oli d’oliva ens protegeix de l’ictus isquèmic. Així mateix, és recomanable reduir el consum de greixos saturats i de trans, i incrementar el de greixos monoinsaturats i omega 3.

A banda d’una bona alimentació, és important també incorporar l’activitat física com un hàbit que ens ajudarà a reduir el risc cardiovascular. És aconsellable, en aquest sentit, fer entre 30 i 45 minuts d’exercici aeròbic (com caminar, córrer, pedalar o nedar) la majoria dels dies de la setmana complementat amb un entrenament de força per augmentar la massa muscular. A més d’això, cal controlar el pes, limitar el consum d’alcohol i deixar de fumar en cas que tinguem aquest hàbit.

I després, què?

A la persona que ha tingut un ictus, se li apliquen unes mesures generals per disminuir les complicacions i evitar el deteriorament que es pugui produir en les primeres hores que consisteixen en el control de la pressió arterial, la febre, l’oxigenació i la glucosa. Després, el tractament que rep té com a objectiu reduir el risc de tenir un altre episodi i depèn del tipus d’ictus que hagi tingut. Quan s’aconsegueix que el pacient s’estabilitzi i en cas que tingui seqüeles, se’l passa a un procés de rehabilitació, en què intervé un equip multidisciplinari, per tal d’intentar que recuperi les seves funcionalitats.

Per tant, patir un ictus no és sinònim de perdre capacitats si som capaços d’identificar-lo ràpidament i d’actuar amb celeritat. Tanmateix, és una malaltia greu i el millor, com sempre, és controlar els factors de risc que són a les nostres mans per prevenir-la.

Amb la col·laboració del Dr. Domènec Gil Saladié, Neuròleg

 

La Residència Vila-seca seu de la constitució de l’Associació d’Ictus de Tarragona

Associacio ictus mutuam

El passat 21 de Febrer va tenir lloc la primera Assemblea General de l’Associació Sobreviure a l’Ictus Tarragona a les instal·lacions de la Residència Vila-seca. El president de l’associació, Jordi Masqué, va explicar que l’objectiu d’aquesta entitat és el de donar assessorament i acollida a les persones afectades per un ictus i també a les seves famílies i cuidadors. Des de la residència es col·laborarà i donarà suport a aquesta nova iniciativa que promou la trobada entre afectats, professionals i familiars, per tal d’abocar i facilitar l’accés als recursos disponibles, així com a l’actualitat entorn l’ictus.

Associacio ictus mutuam