El violeta tenyeix els centres de Mutuam per reivindicar el paper de la Dona

Dia de la dona a Jaume Nualart

Els centres de Grup Mutuam han volgut reivindicar el paper de la dona en la societat amb diferents accions per al 8 de març. Des de les activitats més festives a la reflexió crítica, els usuaris han pogut implicar-se en una jornada tenyida de violeta.

A la Residència Sant Cugat, un equipament públic gestionat per Mutuam, van celebrar el Dia Internacional de la Dona organitzant un taller per confeccionar llaços liles amb els quals van decorar la reixa del balcó. A més, al migdia, van llegir un manifest.

A la Residència Jaume Nualart, l’equipament públic que Mutuam gestiona a Cornellà, van decidir decorar tota el centre amb motius reivindicatius del paper de la dona en la societat i relats de vivències que han marcat a algunes de les residents pel fet de ser dones. D’altra banda, van fer una petita dinàmica en què es va explicar l’origen d’aquesta jornada i entre tots van reflexionar sobre el tema.

Per la seva banda, al Centre de Dia Nova Lloreda, a Badalona, usuaris i treballadors, dones i homes, van voler subratllar el caràcter més reivindicatiu del 8 de març posant-se al costat de les dones que es troben en una situació més desfavorable des del punt de vista econòmic o cultural. No obstant això, també hi va haver celebració més lúdica, amb música i globus liles.

La Residència Jaume Nualart adapta el mètode Montessori a gent gran

Mètode Montessori a Jaume Nualart

La Residència Jaume Nualart, un equipament públic gestionat per Grup Mutuam a Cornellà de Llobregat, desenvolupa, des de l’àrea de Teràpia Ocupacional i Animació Sociocultural, un projecte d’activitats adaptades basant-se en el mètode Montessori fent incís en les capacitats preservades. Es tracta d’un conjunt d’activitats que impliquen a un ampli ventall de persones, des de les que es troben en amb un deteriorament cognitiu greu fins a aquelles que no tenen deteriorament. L’equip professional considera que aporta un “feed-back” molt positiu i que és profitós per als usuaris i satisfactori per a les professionals que ho porten a terme.

Tot i que el mètode Montessori està dissenyat per una pedagoga i enfocat a l’ensenyament infantil, les professionals van pensar que seria interessant aplicar-ho a la residència amb un programa concret d’activitats adaptades, ja que hi ha estudis que demostren que en el camp de la geriatria també és beneficiós. És un mètode que es basa en activitats amb materials de la vida real agradables, que es poden adaptar en complexitat, i amb les quals es treballa mitjançant estímuls sensorials que recreen situacions de la vida diària. D’aquesta manera, ofereix la possibilitat d’explorar i adquirir nous coneixements posant el focus en l’autonomia.

Per portar-les a terme, es recomana fer-ho en grups reduïts amb persones amb capacitats similars i donant-los les mínimes instruccions orals. Cal assegurar-se que els integrants entenguin l’activitat ja que, un cop s’inicia, el paper del professional és orientar i donar-los suport, no dirigir.

El programa és beneficiós perquè comprèn un gran ventall de participants, independentment del seu grau de dependència, i permet una nova manera d’interactuar amb l’entorn tant físic com social. Per a algunes persones, pot ser motivador, perquè el grau de complexitat pot variar i no es contemplen errors en l’execució, ja que totes les respostes son vàlides, en funció del que cadascú consideri. Per tant, es minimitza el risc d’errors i es maximitza l’èxit.

De moment, a la Residència Jaume Nualart, s’hi han fet dues sessions de discriminació sensorial amb persones amb deteriorament cognitiu avançat i se n’està planificant la propera.

Els centres de Mutuam retratats amb la nevada

Centre residencial Mutuam Manresa

A Barcelona, al Vallès o al Bages, no estem gaire acostumats a veure nevar. Per això, la setmana passada vam voler retratar l’emblanquinada d’alguns dels centres de Grup Mutuam.

 

La Residència Les Franqueses celebra amb activitats el dia de la pau

Dia Mundial Pau Residència Les Franqueses

Amb motiu del dia internacional de la no-violència i de la pau, el 30 de gener, els residents de la Residència Las Franqueses, propietat de la Fundació Privada de Les Franqueses del Vallès per a gent gran que gestiona Mutuam, van confeccionar un quadre i van reflexionar a partir del següent conte, titulat ‘La leyenda del arco iris’:

Cuentan que hace mucho tiempo los colores empezaron a pelearse. Cada uno proclamaba que él era el más importante, el más útil, el favorito.

El VERDE dijo: “Sin duda, yo soy el más importante. Soy el signo de la vida y la esperanza. Me han escogido para la hierba, los árboles, las hojas. Sin mí todos los animales morirían. Mirad alrededor y veréis que estoy en la mayoría de las cosas”.

El AZUL interrumpió: “Tú sólo piensas en la tierra, pero considera el cielo y el mar. El agua es la base de la Vida y son las nubes las que la absorben del mar azul. El cielo da espacio, y paz y serenidad. Sin mi paz no seríais más que aficionados.

El AMARILLO soltó una risita: “¡Vosotros sois tan serios! Yo traigo al mundo risas, alegría y calor. El sol es amarillo, la luna es amarilla, las estrellas son amarillas. Cada vez que miráis a un girasol, el mundo entero comienza a sonreír. Sin mí no habría alegría”.

A continuación tomó la palabra el NARANJA: “Yo soy el color de la salud y de la fuerza. Puedo ser poco frecuente pero soy precioso para las necesidades internas de la vida humana. Yo transporto las vitaminas más importantes. Pensad en las zanahorias, las calabazas, las naranjas, los mangos y papayas. No estoy, todo el tiempo dando vueltas, pero cuando coloreo el cielo en el amanecer o en el crepúsculo mi belleza es tan impresionante que nadie piensa en vosotros”.

El ROJO no podía contenerse por más tiempo y saltó: “yo soy el color del valor y del peligro. Estoy dispuesto a luchar por una causa. Traigo fuego a la sangre. Sin mí la tierra estaría vacía como la luna. Soy el color de la pasión y del amor; de la rosa roja, la flor de pascua y la amapola”.

El PÚRPURA enrojeció con toda su fuerza. Era muy alto y habló con gran pompa: “Soy el color de la realiza y del poder. Reyes, jefes de Estado, obispos, me han escogido siempre, porque el signo de la autoridad y de la sabiduría. La gente no me cuestiona; me escucha y me obedece”.

El AÑIL habló mucho más tranquilamente que los otros, pero con igual determinación: “Pensad en mí. Soy el color del silencio. Raramente repararéis en mí, pero sin mí todos seríais superficiales. Represento el pensamiento y la reflexión, el crepúsculo y las aguas profundas. Me necesitáis para el equilibrio y el contraste, la oración y la paz interior.

Así fue cómo los colores estuvieron presumiendo, cada uno convencido de que él era el mejor. Su querella se hizo más y más ruidosa. De repente, apareció un resplandor de luz blanca y brillante. Había relámpagos que retumbaban con estrépito. La lluvia empezó a caer a cántaros, implacablemente. Los colores comenzaron a acurrucarse con miedo, acercándose unos a otros buscando protección.

La lluvia habló: “Estáis locos, colores, luchando contra vosotros mismos, intentando cada uno dominar al resto. ¿No sabéis que Dios os ha hecho a todos? Cada uno para un objetivo especial, único, diferente. Él os amó a todos. Juntad vuestras manos y venid conmigo”.

Dios quiere extenderos a través del mundo en un gran arco de color, como recuerdo de que os ama a todos, de que podéis vivir juntos en paz, como promesa de que está con vosotros, como señal de esperanza para el mañana”. Y así fue como Dios usó la lluvia para lavar el mundo. Y puso el arco iris en el cielo para que, cuando lo veáis, os acordéis de que tenéis que teneros en cuenta unos a otros.

Treballadors i usuaris de Grup Mutuam se sumen a les celebracions del Carnestoltes

Carnaval Residència Vila-Seca

Els centres i residències de Grup Mutuam, així com els Serveis centrals, han celebrat una de les festes més arrelades d’aquesta època: el Carnestoltes. Les activitats lúdiques, com tallers de cuina i balls, han conviscut amb les més tradicionals, com l’enterrament de la sardina, han omplert el calendari setmanal. El protagonisme màxim l’han tingut, però, les disfresses. Tant treballadors com usuaris dels centres han transgredit per un dia la seva imatge habitual.

 

 

 

Aquestes són només alguns dels grans moments viscuts la darrera setmana:

Els residents de Les Franqueses, a la Riera d’Arbúcies

Excursió Residència Les Franqueses

Els avis i àvies de Residència Les Franqueses, propietat de Fundació per la Gent Gran de Les Franqueses del Vallès gestionada per Mutuam, han participat el 14 de juliol en una excursió organitzada pel centre amb la col·laboració de familiars, voluntaris i personal a la Riera d’Arbúcies. Aquest dia, es deixen de banda les activitats que normalment es fan a la residència i s’aposta per l’adquisició de noves experiències que a la vegada ajuden a mantenir el cervell actiu.

Es pot dir que l’excursió comença els dies previs de la sortida consensuant les preferències dels participants, decidint el lloc, les activitats que s’hi poden fer, la barbacoa… Planificar i esperar el dia de l’excursió ocupa i il·lusiona els residents.

Excursió Residència Les Franqueses

Aquest tipus d’activitats, com per exemple baixar a la riera i poder remullar-se els peus, afavoreix el contacte amb el paisatge i la naturalesa, estimula el joc i la interacció entre els avis i àvies del centre, els voluntaris, les famílies i els professionals. Cada any, l’experiència és favorable i això anima el centre a preparar-ne alguna més, sobretot quan a la tornada els residents expliquen il·lusionats als companys que s’hi han quedat tot el que s’ha fet.

La Residència Vila-seca, convertida en Hotel Fantôme per una nit

La residència Vila-seca convertida en Hotel Fantome

La Residència Vila-seca va organitzar una activitat extraordinària el passat 13 de maig amb el suport de la nova Associació La Viuda Negra, un entitat de caràcter lúdic i social que porta a terme iniciatives puntuals per recaptar diners i col·laborar amb altres col·lectius relacionats amb patologies humanes. Durant tres hores, el centre es va transformar en l’Hotel Fantôme del 1927 que, anys després d’haver-se cremat, reobre les seves portes perquè els visitants en descobreixin les restes.

L’activitat consistia en la creació d’un passatge del terror, ubicat a la planta baixa i amb accés a la planta 0, amb més de deu escenes teatralitzades i decorades i multitud de passadissos. Hi van participar més de vint actors i altres col·laboradors i l’accés era totalment obert al públic major de 14 anys. Van ser molts i diversos els agents que van fer possible l’activitat, des del personal i la direcció del centre fins a persones d’altres organismes i empreses del municipi, que de manera solidària van col·laborar en tasques concretes. Així, hi van participar l’Ajuntament de Vila-seca, General Adhesivos, Paperland, Pizzeria Taura, Urbaser, Restaurante El Patio, Seguros DKV, Escola Espallargas, Las Tijeras de Mary, Cafetería la Formiga, Estética Nieto, In-Neuro, Bombers i Policia Local de Vila-seca. Els beneficis obtinguts de la venda d’entrades permetia van ser destinats a la nova associació ADACET de Vila-seca, que ajuda persones amb dany cerebral en el Tarragonès.

La residència Les Franqueses celebra amb ball el fi de curs de les trobades intergeneracionals

Residents i alumnes al fi de curs intergeneracional

Els usuaris de la Residència Les Franqueses de Mutuam i l’alumnat de 3r d’ESO de l’Escola Anna Mogas de Granollers celebren conjuntament el fi de curs 2016-2017 de les trobades intergeneracionals del programa “Viu intensament la música”. Els nois i noies van preparar, durant les classes de música i aprofitant alguna tutoria, una coreografia adaptada per ells mateixos del musical Mamma Mia del grup Abba.

En el moment de posar-la en pràctica a la residència, algunes noies del personal van acompanyar els nois i noies amb el ball i, tots junts, van animar els residents a fer alguns moviments del ball.  Es va aconseguir, en definitiva, un ambient festiu i molt divertit. L’activitat va deixar, a més, una empremta compartida en forma de dos murals, un per a l’escola i l’altre per ser penjat a la residència, que recorden les trobades portades a terme durant el curs. A més, joves i avis van seguir compartint una estona de jocs de taula, com el dòmino i un bingo intergeneracional.

Aquestes trobades formen part d’una col·laboració ja consolidada que cada any es va repetint amb els alumnes de 3er d’ESO per la bona acollida i satisfacció que genera en ambdues parts, escola i residència.

Un hort amb beneficis terapèutics a la Residència Les Franqueses

Hort de Residència Les Franqueses

Tal i com ja va passar l’any passat, a la Residència Les Franqueses, usuaris i treballadors han posat en marxa un hort, ja que molts d’ells tenen interès i coneixements sobre horticultura. La seva creació i la plantació de diferents tipus de verdures i hortalisses proporciona molts beneficis a les persones grans. Entre ells, cal destacar que estimulen les reminiscències de les persones que han viscut en zones de camp cultivant les seves terres.

A més d’això i de forma més generalitzada, tenir cura de l’hort té una influència positiva en molts aspectes. Es tracta d’un treball en equip que requereix responsabilitat, s’adquireixen uns hàbits, es fa exercici físic moderat i és una tasca creativa, que afavoreix el treball mental. No és menys important el sentit d’autorealització que aporta, derivat de la satisfacció que produeix recollir al cap d’uns mesos els fruits de la tasca portada a terme i cuinar-los. Finalment, és una bona manera de promoure una alimentació saludable, basada en el producte fresc, entre els residents.

Isabel Ramos: “Para llegar a los cien años hay que comer patatas y pan”

Isabel Ramos, resident de l'Hospital Sociosanitari Mutuam Güell

El Periódico publica aquesta entrevista a una de les residents de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell. Isabel Ramos és, a dia d’avui i amb 100 anys, la dona més gran de Sant Martí (Barcelona). Reproduïm aquí la seva conversa amb Beatriz Pérez. 

Isabel Ramos Casas (Vigo de Sanabria, Zamora, 1917) es la mujer más anciana de Sant Martí. Vivió las dos guerras mundiales y la civil. Pese a su siglo de vida recién cumplido, se encuentra bien físicamente, aunque la memoria a veces le falla. Por eso su hija, Mari Carmen Prieto, la ayuda con esta entrevista en la residencia Mutuam Güell, donde ha estado cuatro meses. Hoy ya vuelve a su casa.

-¿Por qué vino usted a Barcelona?

-Fue en 1971, llevaba casada desde 1946 y llegué con mi marido y mi única hija. Me vine a Barcelona porque vinieron todos los del pueblo, Vigo de Sanabria. ¡Cómo me iba a quedar yo sola! Todo el mundo emigraba. Pero aún me acuerdo de cuando hacíamos la matanza en el pueblo.

-¿Lo visita a menudo?

-Cada verano, siempre que puedo, voy para allá.

-¿De qué trabajó cuando vino aquí?

-Estuve de portera en un edificio. Pero en casa también trabajé mucho. ¿Qué os pensáis, que estuve quieta? [Risas] ¡Nunca he parado!

-¿Siempre ha vivido en Sant Martí?

-Cuando llegué en 1971 me instalé en la calle de los Enamorats, en Sagrada Família. Cinco años después, me vine a Sant Martí, donde llevamos ya 45 años. Mi única hija nació en Vigo de Sanabria, pero mis tres nietos y mis cuatro bisnietos han nacido aquí, en Barcelona.

-Hace poco le hicieron la fiesta de los 100 años.

-Sí, en el casal de barri y con la ayuda de la Associació de Veïns La Palmera. Vinieron 150 personas. Y fue una fiesta de verdad. Acudieron todos los vecinos y hasta gente de mi pueblo que vive en Barcelona. Había mucha comida: tortilla, empanadas, embutido, croquetas…

-Es usted la mayor del distrito.

-Sí, aunque este año hay dos señoras más que cumplen 100 años. En mi fiesta me regalaron muchas flores y la asociación de vecinos me dio una réplica de la plaza de la Palmera con una placa con mi nombre.

-¿Qué hay que comer para llegar a los 100 años?

-Patatas. Fritas y cocidas. Y pan también. Ahora yo no hago nada más que comer y andar.

-¿Alguna anécdota del barrio?

-Hace nueve años una vecina a la que iban a echar de nuestro edificio provocó un incendio. De milagro ese día mi hija había pedido fiesta en el trabajo para ayudar a mi nieta con su boda. A mi marido y a mí, con 90 años, no nos pasó nada porque ella nos ayudó.