Final de Vida i Soledat: un programa que nodreix l’ànima

Voluntariat Final de Vida i Soledat

La vellesa, la soledat, les pèrdues emocionals i físiques associades a l’edat, el procés de dol o la mort són qüestions a les quals la societat occidental acostuma a donar l’esquena o, fins i tot, a estigmatitzar. Per això, amb l’objectiu de sensibilitzar i conscienciar la població sobre aquestes temàtiques, es va posar en marxa el Programa Final de Vida i Soledat. D’aquesta manera es pretén aconseguir societats més amables i solidàries i amb una visió més generosa cap a un segment de la població cada cop més ampli, el de la gent gran.

Aquest programa s’aixopluga sota el paraigües de l’Obra Social de La Caixa, gestionat pel Grup Mutuam, i té com a àmbit d’actuació al districte de Gràcia. El lideratge el porta a terme la doctora Neus Saiz, juntament amb la coordinació i la gestió de Meritxell Naudeillo, psicòloga i infermera de professió. La responsable de la implementació del programa en el territori és Cristina Paez, treballadora social. Aquest programa consta de dues parts principals i vertebradores: la intervenció comunitària i la gestió del voluntariat.

En relació a la primera, la iniciativa està present, com una entitat més, en totes les plataformes comunitàries del districte per intentar construir un enxarxat real que atengui les necessitats de la població fràgil i vulnerable major de 65 anys. Conjuntament amb les entitats més properes a aquestes persones en situació de vulnerabilitat, el programa detecta quines poden ser les seves necessitats i els dona eines per intentar solucionar-les. A l’Hospital Mutuam Güell, les professionals de l’EAPS, juntament amb l’equip multidisciplinar del qual formen part, fan una entrevista per saber si les persones tenen algun tipus d’acompanyament familiar, d’amics o veïns i als que no en tenen els ofereixen el servei de voluntariat. En aquest sentit, cal assenyalar que el programa pretén acompanyar la soledat subjectiva, ja que no tothom que està sol se sent sol ni tothom que té companyia se sent acompanyat.

Una de les eines amb què treballem la sensibilització són els tallers i les conferències que impartim a nivell comunitari des de diferents equipaments del barri i dirigides a tothom. L’altra eina és la formació del voluntariat, que, per una banda, pretén fomentar aquest tipus de participació comunitària i, per l’altra, busca sensibilitzar i anar formant persones per entendre millor les característiques de la vellesa i de la soledat. Totes les persones que s’apunten a fer de voluntàries en aquest programa, i que poden arribar derivades d’altres entitats o venir per iniciativa pròpia, han de seguir un pla de formació. Aquest és impartit per Cristina Páez, responsable del programa, i les psicòlogues dels EAPS. La formació consta d’una sessió al mes durant tot un any, on es donen a conèixer nocions i conceptes de la funció del voluntariat. També se’ls forma sobre l’abordatge dels pacients en cures pal·liatives, l’abordatge de les emocions pròpies, dels pacients i familiars atesos i sobre com acompanyar els pacients durant el procés de morir, entre d’altres. A causa de la Covid, la formació s’ha adaptat a format telemàtic.

A més de la formació, el programa inclou una tasca de supervisió mensual del voluntaris i voluntàries, en què es valora l’impacte que té en ells i elles la tasca d’acompanyament en final de vida que porten a terme. Algunes persones voluntàries es troben amb realitats socials i personals que mai hauiren imaginat i això genera un fort impacte emocional i personal. Per exemple, n’hi ha que manifesten que mai a la vida s’haguessin imaginat que hi hagués situacions socials tan fràgils i vulnerables com les d’algunes persones a qui acompanyen.

Seguiment voluntaris Final de Vida i SoledatL’objectiu d’aquest espai de revisió i reflexió de la tasca realitzada és el de donar un sentit i un significat a l’impacte emocional que reben i valorar quines eines se’ls ha de donar perquè entenguin millor la situació. Les dues línies, formació i supervisió, són indispensables i cal que les persones voluntàries ho tinguin en compte pel que fa a les hores de dedicació totals.

El voluntariat, en el marc del Programa Final de Vida i Soledat, té tres àmbits d’actuació: l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell; els domicilis, lligat al programa PADES del districte de Gràcia; i les quatre residències de Grup Mutuam a la ciutat de Barcelona (Molí-Via Favència, Mercat del Guinardó, Font Florida i Mutuam Collserola).

En relació al perfil de les persones voluntàries, és molt divers, tant pel que fa a les edats com a la formació o el tipus de professió que desenvolupen o han desenvolupat. Així, s’hi troben mestresses de casa, advocats, economistes, metges, jubilats o prejubilats, etc. Quant a gènere, hi ha una mica més de dones que d’homes, però la diferència és molt petita si tenim en compte que tradicionalment han estat elles les que han exercit el rol de cuidadores. Tanmateix, observem que els homes, i sobretot els joves, estan veient en aquesta atenció a l’altre un factor d’enriquiment humà i de descobriment de la satisfacció de cuidar de l’altre.

En general, veiem que en el voluntariat predomina una tipologia de persona sensible, solidària i generosa que troba en aquesta acció una manera d’enriquir el seu temps lliure. De fet, una de les coses que s’emporten des del principi de la seva pràctica assistencial és la vivència que, més enllà del que donen, reben molt. I és que, psicològicament i relacionalment, quan l’ésser humà cuida d’un altre alimenta les seves mancances i els seus buits emocionals i personals. És a dir, que quan cuidem d’un altre sense un intercanvi lucratiu ens estem nodrint i enriquint relacionalment i emocional.

Arran de la pandèmia, una de les coses positives que s’ha generat és que s’han legitimat els llaços d’ajuda mútua, les relacions veïnals i les intergeneracionals. S’ha posat de manifest la necessitat d’allò solidari, comunitari, tribal. Moltes persones s’han ofert com a voluntàries després de constatar tot això.