Reflexions entorn un nou model residencial

Antoni Salvà

El doctor Antoni Salvà, director de la Fundació Salut i Envelliment de la Universitat Autònoma de Barcelona, va intervenir en la 4a Jornada Residencial, dedicada als aprenentatges derivat de la crisi de la Covid-19. En la ponència va compartir les seves ‘Reflexions en torn d’un nou model residencial’ amb un públic virtual format per professionals del sector.

Les residències han demostrat, en el context de pandèmia, una gran capacitat d’adaptació. Malgrat això, al llarg dels últims mesos hem vist com ha estat de fàcil estigmatitzar-les per part de persones que no tenen coneixement del sector i que es basen només en allò que ha aparegut als mitjan de comunicació.

Les residències han viscut durant la crisi sanitària de la Covid-19 una espiral de destrucció, amb persones usuàries i professionals afectades, canvis constants, incertesa, necessitat de prendre decisions complexes sense els coneixements adequats a causa de la immediatesa i la falta d’experiència… Tenint en compte aquesta realitat, no s’haurien de plantejar canvis de model en calent i basats només en el que ha passat derivat de la pandèmia. Els canvis s’haurien de fer després d’una anàlisi detallada de les circumstàncies viscudes i sempre des del rigor acadèmic i científic.

El meu punt de partida és que el model organitzatiu de les residències ja estava sotmès a un fort estrès abans de la pandèmia i que fa anys que veiem que hi ha necessitats que no estan ben cobertes. La pandèmia ha fet aflorar algunes de les mancances que existien i n’ha fet aparèixer de noves. Ens equivocaríem, però, si penséssim en un model que respongués a les necessitats extraordinàries d’una pandèmia en comptes de fer-ho a les necessitats i desitjos de les persones en situacions ordinàries, tot preveient plans de contingència.

Per fer una reflexió global sobre el model residencial a Catalunya, cal que ens fixem en sis àmbits. Un d’ells és el model d’atenció. Darrerament, hi ha professionals que m’han preguntat si l’Atenció Centrada en la Persona (ACP) és un model que permet donar respostes adequades a una situació de pandèmia com la que vivim. El cert és que es tracta d’un model que en els últims anys ha evolucionat de manera extraordinària i que penso que la seva continuïtat és indiscutible. Ara bé, una altra qüestió és com abordem la seva aplicació pràctica.

Més enllà de l’experiència dels professionals dels centres, entre els quals ha millorat la percepció sobre el model, en aquests moments comencem a tenir evidència científica que l’ACP és eficaç per millorar les condicions de les persones que viuen en residències. Tot i que és complex desenvolupar estudis en aquest àmbit, estem veient que les persones ateses sota aquest model tenen menys sentiments negatius (solitud, desempara, depressió, etc.), tenen una major percepció de qualitat de vida i, en les que tenen deteriorament cognitiu, s’ha pogut demostrar una disminució dels trastorns de comportament. Per tant, podem afirmar que aplicar l’ACP vol dir fer bona pràctica assistencial. Per tant, el que hem de fer és consolidar i avançar en l’aplicació pràctica del model en cadascuna de les residències.

Un altre dels àmbits de debat és el de la complexitat en les necessitats de salut. A Catalunya tenim una doble xarxa d’atenció de llarga durada institucional, formada per les unitats de llarga estada sociosanitàries i les residències, i fa molts anys que es discuteix si és convenient mantenir aquesta dualitat. Avui dia en el sector de l’atenció residencial és concentra una gran nombre de persones amb una alta complexitat des del punt de vista dels problemes de salut. A les residències hi trobem fonamentalment –un 91% del total- persones amb un risc alt o moderat. Aquesta és una realitat que ha anat evolucionant en els darrers anys i ho continuarà fent. En paral·lel, també ha augmentat de manera substancial el grau de dependència de la població institucionalitzada. A més d’això, observem que la mortalitat en persones que viuen en residències és molt alta, del 20,46% en front del 3,3% de la població general. Per tant, a les residències s’estan atenent persones que tenen moltes necessitats de salut i hem d’abordar quina resposta els podem donar.

El 2018 el Departament de Salut i el de Benestar Social van fer una proposta que encara no s’ha pogut desenvolupar que es basa en que hi hagi una figura mèdica única que atengui les persones a les residències i que d’alguna manera formi part de l’Atenció Primària. Al meu parer, si creem equips específics amb experts ben dotats que tinguin voluntat, coneixements i disponibilitat per treballar dins de les residències i amb els seus professionals conformant equips pluridisciplinaris, això pot funcionar i tant se val si pertanyen a una xarxa o un altra. Ara bé, si del que estem parlant és de tornar a la situació en què els metges de l’Atenció Primària, tal i com està organitzada ara, puguin actuar com a metges únics a les residències, no funcionarà, com ja hem vist. Així doncs, el model està escrit, ara es tracta de veure com es materialitza.

El tercer àmbit sobre el qual hem de reflexionar és quina tipologia de serveis necessitem per fer front a la complexitat. Aquí ens enfrontem a un dilema. Quan preguntem a les persones on volen viure, la majoria opta pel domicili i, per tant, per l’atenció domiciliària. Només es plantegen anar a una residència quan necessiten una major atenció i si estan sols. Per tant, la residència és sovint una alternativa no desitjada. Així mateix, veiem que les noves generacions estan apostant per nous models, com el co-housing o els barris per a persones grans. Ara bé, de moment la qüestió és com fer compatible la preferència de viure a casa amb la major complexitat clínica que fa que un 4-5% de la població hagi de viure en un entorn residencial.

Si mirem què fan altres països europeus, veiem que, tot i que hi ha diferents models organitzatius, es poden identificar un seguit de tendències. Una es la d’avançar cap a la supressió dels models més medicalitzats, ja que es fa molt difícil satisfer el desig de viure com a casa en un entorn hospitalari. En canvi, s’estan desenvolupant molt, tot i que encara de manera insuficient i amb grans diferències entre països, el housing o  apartaments amb serveis per a les persones que necessiten una menor atenció.

Des del meu punt de vista, hauríem de tenir com a mínim tres tipus de recursos que serveixin per a situacions diferents: el recurs residencial clàssic, l’atenció domiciliària i els apartaments amb serveis. Quan parlem de l’atenció domiciliària, hem de tenir en compte la complementarietat amb els Centres de Dia i la teleassistència, mentre que en el cas dels apartaments hem d’abordar quins són els paquets de serveis que ofereixen. Si això funciona bé, es pot reduir l’accés a les residències a aquelles persones que tenen més necessitats. Arribar a aquesta situació implica, però, que es facin reformes també fora de l’entorn residencial. Cal una major intensitat d’atenció domiciliària i també un canvi de model en aquest àmbit, en què la connexió amb els serveis de salut és essencial perquè hi ha moltes persones que acumulen una gran comorbiditat. Pel que fa als apartaments amb serveis, és important que en tinguin un bon paquet que inclogui cura personal, atenció d’infermeria i mecanismes per fer front a les situacions de crisi, si no, el recorregut serà petit. En qualsevol cas, s’ha de tenir present que aquests dos recursos funcionen molt bé sempre que hi hagi un sistema de suport econòmic. També cal assenyalar que sovint aquests recursos intermedis funcionen millor si estan vinculats a una estructura residencial més potent. Per tant, podem concloure que el millor model és la diversificació. És a dir, tenir recursos que per una banda s’adaptin a les necessitats i característiques de les persones i, per l’altra, als seus desitjos.

Pel que fa a quina estructura física permet compatibilitzar el viure com a casa amb la millor atenció, la reflexió hauria de partir d’alguns consensos. Entre aquests, que hem de disposar de més habitacions individuals, que s’han de crear unitats de convivència i que els espais comuns d’aquestes han de ser més petits i que s’han d’aprofitar al màxim les noves tecnologies. A més a més, caldrà debatre si és millor que hi hagi unitats especialitzades, per exemple, amb persones de major complexitat o amb persones amb deteriorament de conducta, o si es millor la diversitat de residents.

Per fer funcionar tot això la peça clau són els professionals i és evident que cal actuar en aquest àmbit. Els treballadors i treballadores han d’oferir qualitat en la prestació de serveis, s’han de sentir confortables en el desplegament de la pràctica assistencial i han de percebre que el sector té prestigi. Això vol dir que els salaris hauran de millorar, reconeixent la formació i l’especialització, i que caldrà reflexionar sobre l’estructura de personal. Hi ha d’haver també uns ratis que permetin fer l’atenció a la complexitat de la que hem parlat.

Així mateix, si hem de reformar progressivament les residències, hem d’abordar també la qüestió de la sostenibilitat econòmica. Els preus que hi ha avui dia no permeten una evolució en aquesta línia. Si ens comparem amb els països veïns estem per sota en inversió en atenció de llarga durada en relació al PIB i fa molts anys que estem en aquesta situació.  Si això ho podem modificar, tota la resta la podem transformar en cadena. La majoria d’accions que he descrit encaixen perfectament amb els plans del departaments de salut i de drets socials. Per tant, ara no és el moment d’imaginar, sinó d’operativitzar. Aquest nou model no és una utopia, té una base sòlida. El que cal és una bona inversió i prendre decisions valentes que, passa a passa, ens portin allà on volem ser.

Dr. Antoni Salvà

Director

Fundació Salut i Envelliment. UAB

Podeu veure la sessió completa al nostre canal de Youtube.

Organitzacions que cuiden: de la prevenció de riscos a la generació de benestar

Maria Dolors Solé

Maria Dolors Solé, metgessa del treball i copresidenta de la Xarxa Europea de Promoció de la Salut en el Treball, va impartir una xerrada sobre ‘Organitzacions que cuiden’ en el marc de la Formació Mèdica Continuada. Amb aquesta, són ja quatre les sessions dedicades a la salut dels professionals en l’edició d’enguany d’aquest programa organitzat per la Fundació Mutuam Conviure.

L’OMS ens diu que una organització saludable és la que s’esforça per garantir que els treballadors i treballadores tinguin una bona qualitat de vida, la que sobreviu a moments de crisi i la que és capaç de crear ambients de treball que contribueixen a assolir els seus objectius. Veiem, però, què vol dir exactament això i com es pot avançar en el camí per assolir-ho.

Quan parlem de millora de la salut i el benestar, ho fem des d’un punt de vista global, no només físic. Des d’aquesta perspectiva, podríem classificar totes les empreses, molt esquemàticament, al llarg de dos extrems, on en una banda trobaríem les extractives i, en l’altra, les humanistes, en funció d’on centren les seves prioritats. En el primer dels extrems trobem les que estan focalitzades en el benefici i arriben a considerar els treballadors com una peça més. En l’altre extrem, hi ha les empreses que tenen com a element central el benestar i la salut de les persones treballadores. Entremig, però, hi ha un munt de grisos. Ens trobem, doncs, l’empresa que només actua de forma reactiva quan sorgeix algun problema; l’empresa defensiva, que tan sols té por de la inspecció de treball i compleix els mínims que exigeix la normativa; l’empresa que s’acomoda, és a dir, que va una mica més enllà del que estableix la normativa i busca acomodar-se a les demandes que provenen dels treballadors o de la societat en què es troben; i l’empresa proactiva, que és aquella que, més enllà d’acomodar-se a allò que li demanen, pensa en els possibles escenaris que se li poden presentar en un futur i treballa per fer-hi front amb temps per tal que no hi hagi cap disrupció en la seva activitat.

A l’extrem, com ja hem dit, hi ha l’organització ‘humanista’, la que genera salut i benestar, no només per als seus treballadors, sinó per a la societat, tenint en compte, per exemple, qüestions com els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU. L’empresa que cuida, que és la que ens ocupa aquí, es troba en aquest grup d’empreses i inclou en la seva governança la dimensió de la protecció però també la promoció de la salut i el benestar de les persones. Tot això ho equilibra, òbviament, amb la dimensió dels beneficis, perquè les empreses n’han de tenir. Tanmateix, cal que quedi clar que no són objectius incompatibles. Així doncs, podem dir que són empreses que assoleixen l’èxit a partir del compromís amb les persones i amb la societat.

Alguns segurament es preguntaran si aquestes organitzacions existeixen. El cert és que sí, però es tracta d’empreses que mai estan satisfetes amb el que fan i que sempre volen seguir millorant. No només ja hi ha empreses que han començat el camí cap aquesta humanització, sinó que la pandèmia ha posat de manifest que les organitzacions que posen aquest valor de benestar al centre han estat molt més resilients als seus embats.

Com són

L’empresa humanista es caracteritza per estar compromesa amb la salut i el benestar des d’una motivació intrínseca i per incorporar aquesta dimensió en totes les decisions que pren. Parteix d’un perquè, d’un propòsit, i les seves accions repercuteixen en un què, que pot ser una millora de la productivitat o una disminució de l’absentisme. Qualsevol organització que vulgui ser-ho ha de començar per fer la seva transformació a partir d’una reflexió estratègica interna. Si l’empresa fa el canvi per motivacions extrínseques, mitjançant determinats programes, i no obté ràpidament els resultatsesperats, no continuarà en aquest camí.

Així doncs, el propòsit que guiarà les accions de l’empresa humanista és el de garantir la salut i el benestar de les persones independentment d’altres efectes secundaris que puguin esdevenir i el procés d’integració es farà mitjançant programes que actuen de forma equilibrada sobre la persona, l’entorn i l’organització. Els resultats que es poden obtenir, però que no poden ser les motivacions per impulsar-lo, són la disminució de l’absentisme i el presentisme -presència d’un treballador en el seu lloc de treball, en hores de feina o fora de l’horari laboral, sense repercussió positiva en la productivitat-, l’atracció de talent o la millora de la imatge de l’empresa.

L’empresa pot incidir en diferents elements per tal d’aconseguir un major benestar. Un ampli estudi portat a terme per la consultora Gallup el 2010 va permetre identificar cinc categories essencials, d’acord amb allò que un gran nombre de persones de diferents cultures i tipologies d’activitat consideraven important: la trajectòria individual; l’entorn social; la seguretat econòmica, la condició física i mental i la pertinença a una comunitat. La primera d’elles es refereix a tenir una trajectòria vital i professional satisfactòria, entesa com a trajectòria coherent amb els valors i les creences de cadascú, que s’ajusta a les nostres capacitats, i que inclou el coneixement dels punts forts propis, així com que allò que fem estigui al servei d’un propòsit i que hi hagi l’oportunitat d’un aprenentatge continu. La segona categoria engloba allò que anomenem benestar social i que té a veure amb qui ens acompanya en el camí que fem. Tenir unes relacions sòlides i de qualitat ens ajuda, no tan sols promovent el nostre benestar i salut, sinó també fomentant el nostre desenvolupament personal. A més, és important el sentit de pertinença i sentir-se acceptat i respectat fins i tot per persones que pensin de forma diferent. Per últim, dins d’aquesta categoria, ens ajuda ser o tenir líders motivadors i saludables.

Organitzacions que cuiden

Un dels aspectes que està adquirint major importància en les empreses que volen tenir cura del benestar dels seus treballadors té a veure amb la tercera d’aquestes categories essencials identificades en l’estudi: la percepció de seguretat econòmica. Aquest vessant inclou, a més del fet de tenir un salari digne, el fet de saber que en un moment de dificultat podrem tenir el suport de les persones de l’entorn, de l’empresa o de la comunitat per fer-hi front, així com disposar de les eines per ser capaços d’efectuar una gestió efectiva de l’economia domèstica. En relació a aquesta categoria, cal assenyalar que un estudi del 2017 va demostrar que la inseguretat econòmica provoca malestar psicològic, alts nivells d’estrès i ansietat i fins i tot una mala percepció de la salut pròpia. Tot això impacta en la productivitat, ja que disminueix el rendiment, dificulta la presa de decisions i incrementa l’absentisme, entre d’altres.

El quart aspecte essencial en relació al benestar és el de disposar de la condició física i mental per afrontar el nostre dia a dia. Això implica tenir l’energia i tenir la capacitat de prendre decisions sobre la nostra salut de forma informada. Aquí hi juga un paper important la qüestió de l’autoeficàcia, que vol dir que creiem que podem fer front als reptes que se’ns presenten i que hi tenim una motivació intrínseca. Evidentment, també inclou el fet de disposar de recursos per a la gestió de la malaltia, la infelicitat i l’estrès.

La cinquena categoria d’elements essencials que van esmentar les persones participants en l’estudi és la de saber que contribueixes a la comunitat. Aquí s’incorpora el sentit de pertinença i l’esperit de solidaritat entre els membres de la comunitat, la percepció que et sents segur en aquesta, la interacció social intensa amb un grup social més ampli que la família i els amics i el fet de tenir un compromís amb la societat.

Què poden aportar per ajudar als treballadors

Les empreses que vulguin millorar el benestar i la salut de les persones que la integren poden actuar en molts aspectes. Podem assenyalar diferents tipologies d’accions que algunes han portat a terme ja en aquest sentit. A nivell laboral, per exemple, reconèixer la contribució del treballador a l’empresa o fer que els rols i les funcions s’adaptin als punts forts i aspiracions de la persona, tenint en compte la seva opinió. També les que estan encaminades a oferir autonomia i participació en la presa de decisions o a facilitar l’aprenentatge continu per tal de millorar l’efectivitat i el potencial de cadascun dels treballadors.

A nivell social, destaquen accions que promouen una cultura de la col·laboració, enfront de les estratègies individualistes competitives. Això implica, però, una transformació dels valors de l’empresa. Altres accions són el foment de la interacció i el suport mutu, posant sobre la taula els recursos que té cadascú, o el reforç del lideratge saludable i el treball en equip. A més a més, és important aplanar l’estructura jeràrquica de les organitzacions, fent-la més horitzontal. Des del punt de vista econòmic, destaca la consecució d’un salari digne, però també és important impartir formacions i oferir assessorament sobre qüestions relacionades amb l’economia domèstica. Per últim, cal assenyalar mesures com l’assistència al treballador si passa per un moment de necessitat en forma de préstecs sense interessos.

A nivell de salut, inclouríem accions com l’establiment d’entorns segurs, saludables i inclusius. En aquest sentit, cal que l’empresa parteixi d’una concepció global de la salut, que tingui en compte les condicions físiques i mentals. Alhora, ha d’anar més enllà de la prevenció de riscos laborals i evitar factors de risc, tant dins de l’empresa com a nivell personal, i fomentar els determinants de salut positius. Així mateix, cal buscar l’equilibri laboral i personal, afavorint la desconnexió de la feina. Pel que fa a la implicació en la comunitat, algunes empreses porten a terme accions solidàries i de voluntariat. Un equilibri entre tots aquests elements és el que, en definitiva, fa que la nostra salut millori.

Organitzacions que cuiden

Per acabar, és necessari assenyalar que el que s’està buscant en les empreses que cuiden és una gestió integrada i integral de la salut dintre del seu dia a dia, que tingui en compte la prevenció de danys relacionats amb les condicions de treball, la promoció d’una salut òptima i el suport als treballadors amb problemes de salut, acompanyant-los durant la malaltia i també durant el període d’adaptació quan tornen a la feina. Vist tot això, ara només ens resta preguntar-nos si la nostra organització ens cuida i veure què podria fer per millorar en relació al benestar de les persones.

Podeu accedir a tota la sessió aquí.

Maria Dolors Solé

Metgessa del treball i copresidenta de la Xarxa Europea de Promoció de la Salut en el Treball

La complexitat en el diagnòstic de les demències, centra la penúltima sessió del programa formatiu de la Fundació

Miquel Aguilar neuroleg

La 5a sessió del Programa en Geriatria Clinica i Cures Pal·liatives, que organitza la Fundació Mutuam Conviure en la seva 32a edició, en format webinar, va tenir lloc el passat dissabte 29 de maig, sota el títol ” La complexitat en el diagnòstic de les demències “. En aquesta ocasió van ser prop de 100 els professionals, majoritàriament metges, infermeres, psicòlegs i treballadors socials, que van assistir a les interessant i molt ben estraucturada ponència, del Dr. Miquel Aguilar, neuròleg.

Aguilar va presentar la demència, més com un trastorn cognitiu que va canviant en el temps i que té un principi i un resultat final, fruit de la seva evolució, que passa per diferents fases. Des de l’inici de la seva intervenció en lloc de fer servir la paraula “demència” com va dir una mica estigmatitzant, s’hi va referir en tot moment com a “Trastorn Neurocognitiu” (TN) que pot tenir diferents graus de gravetat (lleu, moderat, sever i molt sever / terminal). Aquest és un procés de llarga durada, variable en funció de l’etiologia, del seu tractament i de les circumstàncies de cada persona i cada entorn familiar.

Miquel Aguilar neuroleg

El TNG és la fase avançada del “Trastorn Neurocognitiu Lleu”, una forma d’expressar el trànsit des de la “normalitat” fins al TNG, que no és un camí obligat, sinó que vindrà condicionat per la etiologia i el tractament que fem “lo més aviat possible”.

Per a la persona i el seu entorn familiar el deteriorament cognitiu, de la conducta i la disminució de la capacitat funcional, suposen canvis de convivència molt importants, i sempre obliga a fer plantejaments seriosos. A tothom preocupa com evitar aquestes patologies que poden conduir a la demència, i si el procés ja esta instaurat i detectat, les preguntes van dirigides a modificar el curs de la malaltia i millorar la seva simptomatologia.

Com totes les malalties sistèmiques “La demència és una malaltia de la família”, un “problema de salut familiar”. Per tant el primer repte que tenen davant els professionals de la salut és el de “diagnosticar el més aviat possible” i establir les mesures adequades per evitar la progressió i revertir-la, si hi ha la possibilitat de fer-ho. De la normalitat a la demència, generalment hi ha un llarg camí. Fer un diagnòstic de demència sempre arribar massa tard.

Si voleu veure aquesta interessant sessió i no perdre cap detall de tots els conceptes dels que va parlar, accediu aquí a la sessió al nostre canal de YouTube.

Parlem dels reptes i les oportunitats que ha portat la crisi de la Covid a la 4a Jornada Residencial del Grup Mutuam

Usuària i familiar Residència Vila-seca

La crisi de la Covid ha sacsejat les rutines i el funcionament dels nostres centres residencials, ens ha obligat a buscar noves maneres de cuidar i de relacionar-nos i ens ha abocat a fer la nostra feina amb limitacions que no havíem imaginat. Després de més d’un any de pandèmia, és un bon moment per reflexionar conjuntament i compartir les lliçons i aprenentatges que hem extret d’aquesta experiència excepcional.

Amb aquest punt, la Fundació Mutuam Conviure convida un any més a formar un espai que reuneixi els professionals de l’àmbit de l’atenció a la dependència i la gent gran (treballadores socials, metges, infermeria, psicòlegs, educadors i terapeutes ocupacionals, auxiliars…),  a assistir a la seva 4a Jornada Residencial, que se centrarà a facilitar l’intercanvi de coneixement per millorar l’assistència a les persones. L’acte se celebrarà el dimecres 9 de juny, de 10 a 12h, via Zoom.

De la mà de Begoña Román, professora de la Facultat de Filosofia de la UB i presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya, iniciarem la jornada amb una ponència sobre “Aprendre de les crisis, reflexions des de l’ètica”. Un equip interprofessional del Grup Mutuam ens farà reflexionar sobre les transformacions que han fet des del seu centre en diferents àmbits. Aquesta taula donarà pas a la conferència de cloenda amb Aina Plaza, directora general de l’Autonomia Personal i la Discapacitat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies que ens explicarà “El nou model d’atenció residencial”.

Durant la jornada, es compartiran els continguts essencials mitjançant el nostre perfil de Twitter, @grupmutuam, i el hashtag #jresidencialGM, amb el qual animem els assistents a comentar l’esdeveniment. Posteriorment, es publicaran articles de les ponències en el blog.

Equips i organitzacions que cuiden centren la 4a sessió del programa formatiu de la Fundació Mutuam Conviure

Gerontologia Clinica i Cures Pal.liatives

La 4a sessió del Programa en Geriatria Clinica i Cures Pal·liatives, que organitza la Fundació Mutuam Conviure en la seva 32a edició, va tenir lloc en format webinar el passat dissabte 24 d’abril, sota el títol ” Equips i organitzacions que cuiden i es cuiden “. En aquesta ocasió van ser prop de 130 els professionals, majoritàriament metges, infermeres, psicòlegs i treballadors socials, els que van assistir a les dues ponències moderades per Sònia Miravet Jiménez, metgessa de família. Directora CAP Martorell i vicesecretària del COMB.

Maria Dolors Solé Gómez, metgessa del treball, copresidenta de la Xarxa Europea de Promoció de la Salut en el Treball (ENWHP), va exposar la seva ponència “Organitzacions que cuiden” en la que va explicar com les empreses saludables són empreses que cuiden i que volen transformar-se a partir de motivacions internes sorgides de la reflexió estratègica. Va concretar alguns elements que ajuden a assolir el benestar dels treballadors: la trajectòria individual, l’entorn social, la seguretat financera, la condició física i mental i la pertinença a la comunitat. Va proposar accions de millora que les empreses poden aplicar per millorar el benestar dels seus treballadors. Complir amb la normativa de riscos laborals és una petita part per a la cura dels treballadors. Però cal anar més enllà i fomentar altres factors de salut igual o més importants i afavorir l’equilibri personal i laboral..Va concloure la seva intervenció afirmant que les empreses han de fomentar una gestió integrada i integral de la salut.

Maria Pau González de Olmedo, psicòloga clínica i doctora en psicologia, coordinadora de l’Àrea de Promoció de la Salut i Prevenció de la Fundació Galatea, amb la seva ponència “Equips que cuiden” va centrar-se en la idea del treball en equip dels professionals en l’àmbit sociosanitari, dels equips saludables i en com assolir aquest estat, que és una necessitat intrínseca pel benestar dels seus components, per assolir l’objectiu del benestar de pacients, famílies i professionals. González va parlar sobre com el benestar mental i emocional dels professionals augmenta quan la persona es veu i es sent capaç d’assolir els seus objectius personals, donant sentit a la seva tasca i per a la societat. Va explicar com a vegades un equip que no funciona és un factor de risc. Va aclarir que els equips que es cuiden tenen sempre un objectiu comú, compartit i assumit que permet augmentar la capacitat de sentir-se eficaç dels seus components. Quan va parlar del conflicte dins un equip, va apostar per gestionar els problemes. Gestionar conflictes és saludable, i dona llibertat a la creativitat i desbloqueja. Va tancar la seva intervenció a favor del treball en equip, que va definir com a màgic.

Pots veure aquí tota la sessió

Celebrada la 2a sessió del Curs Geriatria Clinica i Cures Pal•liatives, sobre la humanització del curar i l’obligació dels professionals per cuidar-se

Montse Esquerda

Dissabte 27 de febrer va tenir lloc, de 9.30h a 11:30h, la segona sessió en format webinar, del Programa en Geriatria Clinica i Cures Pal.liatives, que organitza la Fundació Mutuam Conviure. Tal i com va anunciar, el Dr. Jaume Padrós, coordinador del programa, aquesta segona sessió va ser la primera de les tres jornades que es abordaran específicament, la Salut dels professionals de l´àmbit sociosanitari.
La sessió va estar moderada per Maribel Sala Coll, llicenciada en pedagogia i diplomada en treball social, que exerceix com a pedagoga a l’Àrea de Suport Tècnic a centres residencials de la Direcció General d’Atenció a la Infància ( Departament de Treball, Afers Socials i Famílies) en l’àmbit de la infància vulnerable i famílies en risc. Sala, amb molta expertesa en el camp de l’administració de justícia, peritatges judicials d’infància i famílies, i amb víctimes de violència de gènere, va conduir la sessió que va tenir dos protagonistes.

geriatra clinica

La Dra. Montserrat Esquerda, pediatra i Directora de l´Institut Borja de Bioètica, que va va fer una excel•lent aproximació de l´ètica de la compassió per poder reduir el dolor emocional del pacient i també dels professionals. Esquerda va fer una aposta per humanitzar la medicina i les relacions entre profesionals i pacients perquè esdevinguin terapèutiques i en aquest sentit va parlar de la “cura compassiva” (el senzill gest de donar la ma, alleuja el dolor d’un malalt). Esquerda va afirmar que 40 segons de compassió poden reduir molt l’ansietat del pacient i va alabar la força curativa de la paraula i la presència. En aquest sentit va animar als professionals de la salut a saber detectar el patiment darrera del que veuen, i a cuidar la seva presència, doncs els pacients anhelen la medicina “humana”.

Per altra banda, la segona intervenció va anar a càrrec del psicòleg clínic Antoni Calvo, Director de la Fundació Galatea i del Programa de Protecció Social del Col.legi de Metges de Barcelona, que es va centrar en el concepte de l’autoregulació dels professionals sanitaris, en el marc de la salut i el benestar dels professionals sanitaris i va donar consells pràctics per dur a terme, en aquesta situació d’excepcionalitat que vivim. Calvo va apostar per la reconnexió de la part humana per part de tots els professionals de la salut. Va aclarir com treballar en un equip protector, dona millors resultats pel que fa a la salut, i a la tolerància a l’esgotament i al dolor.

toni calvo

En resum Calvo va concloure que pels professionals de la salut, cuidar-se NO és una opció, sinó que ÉS un imperatiu ètic i deontològic. A l’inici de la seva intervenció va explicar els resultats que la Fundació Galatea ha obtingut amb la tasca de suport emocional i psicològic que ha prestat i presta a professionals del àmbit de la salut que han demanat ajut, des de l’inici de la pandèmia ara ja un any.
De totes dues intervencions, ampliarem el contingut en un article, aviat.

Obertes les inscripcions al Programa Formatiu 2021 en Gerontología Clínica i Cures Pal.liatives de la Fundació Mutuam Conviure

Curs gerontologia clinica i cures pal.liatives 2021

Atès que la Fundació Mutuam Conviure té com una de les seves prioritats el sector sociosanitari, (entès des de la visió integral de l’atenció dels malalts crònics, la Gerontologia Clínica i Cures Pal·liatives), fa de la formació continuada un instrument necessari i imprescindible per mantenir i actualitzar els coneixements de diferents disciplines que han de dur al professional sanitari a una millora del seu nivell de coneixements científics i acadèmics i, de la seva capacitat i qualitat assistencial.

Per això, la Fundació Mutuam Conviure organitza aquesta activitat, des de fa trenta dos anys, amb l’ànim de difondre pràctiques i models d’excel·lència tant en l’àmbit sociosanitari com en el comunitari.
Aquesta formació acreditada, va dirigida fonamentalment a professionals de la medicina, infermeria, farmàcia, treball social, fisioteràpia i psicologia i als que per la seva activitat, estan relacionats o interessats en l’àmbit

En aquesta edició, i sense renunciar a tractar temàtiques clíniques també s’ha fet èmfasi sobre alguns aspectes més dirigits directament als professionals assistencials. L’actual pandèmia per la COVID-19 ha obligat a abandonar temporalment les classes presencials. i les sessions, tot i continuar tenint lloc els dissabtes al matí, es seguiran digitalment en directe a través de “Webinars”.

La sessió inaugural serà el proper dissabte 30 de gener de 9.15 a 11h, amb Magda Campins, Cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron, amb el títol de la seva intervenció “Vacunes de la Covid19: ens vacunem?”

Consulta els ponents i temes tan interessants que tractaran. Una bona ocasió per ampliar els teus coneixements, d’una forma molt còmode.

La Fundació Mutuam Conviure celebra amb èxit de participació i ponències de qualitat, la seva primera Jornada Sociosanitària en format virtual

Taula rodona Sociosanitaria Mutuam

La 15a Jornada Sociosanitària de la Fundació Mutuam Conviure, celebrada avui en format webinar a causa de les mesures sanitàries per la contenció de la Covid-19, ha superat el rècord de participació de totes les edicions, amb 552 inscripcions i unes 300 persones connectades a la sessió en tot moment. Els professionals del sector sociosanitari, a la implicació dels quals en l’actual crisi sanitària s’ha dedicat la consolidada trobada, han seguit mitjançant la plataforma zoom les intervencions dels experts durant les més de dues hores que ha durat l’esdeveniment.

El nou format no ha impedit que es mantinguessin algunes de les tradicions de la jornada, com el fet que el doctor Miquel Vilardell, president de la Fundació Mutuam Conviure, hagi estat l’encarregat de donar el tret de sortida a les intervencions. En el seu cas, ha volgut subratllar la voluntat sostinguda dels organitzadors d’abordar sempre temes de rellevància en el moment en el qual se celebren les jornades i que puguin ser útils per als professionals en la millora de l’atenció a les persones. En aquesta edició ha resultat inevitable, doncs, parlar de la pandèmia de la Covid-19, «que ha tingut com a diana les persones grans, fràgils i amb comorbiditats, justament les que atén el sector sociosanitari».

Després d’una breu introducció del doctor Josep Ballester, director de l’Àrea Sanitària del Grup Mutuam, en la qual ha agraït la presència dels experts però també el gran seguiment per part dels professionals, ha intervingut com a responsable de la primera ponència el doctor Antoni Trilla, cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic i membre de la Comissió Tècnica Assessora de la Fundació Mutuam Conviure. El reconegut epidemiòleg ha començat també assenyalant la «crueltat» d’aquest crisi sanitària amb les persones d’edat avançada i ha presentat dades colpidores sobre la seva magnitud: «Els 55 milions de casos de Covid-19 registrats a tot el món s’haurien de multiplicar per 9 o 10 per fer-nos una idea de la dimensió real de la pandèmia».

Antoni Trilla, epidemiòleg

Trilla ha subratllat que l’impacte d’aquesta greu malaltia a nivell d’hospitalitzacions, ingressos en UCI i mortalitat es concentra en la població major de 60 anys i ha mencionat de forma específica els 1.300 brots que s’han produït en les residències de gent gran de l’Estat espanyol. Malgrat les advertències sobre les conseqüències d’una possible desescalada de les mesures de restricció en l’escenari actual, l’epidemiòleg també s’ha volgut mostrar optimista respecte a l’arribada de més proves diagnòstiques i a les notícies recents sobre les vacunes.

La taula rodona posterior, moderada per la jurista i assessora externa del Comitè d’Ètica del Grup Mutuam Nuria Terribas, ha volgut copsar la mirada de professionals de diferents recursos de l’Àmbit de l’Atenció Intermèdia sobre la crisi viscuda. La metgessa Mireia Puig, directora del Servei d’Urgències de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i, tal i com s’ha definit, «addicta» a les Jornades Sociosanitàries de la Fundació Mutuam Conviure, ha recordat la rapidesa amb què es va estendre en un inici el virus i ho ha comparat amb com s’està abordant la segona onada, en què considera que s’està fent una gestió òptima de la pandèmia. La segona ponent a intervenir en la taula ha estat Ester López, infermera i coordinadora d’Infermeria de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell. També des de la seva experiència, ha assegurat que hi ha hagut un important procés d’aprenentatge respecte al moment d’irrupció de la Covid-19. A més, ha assenyalat reptes de futur als quals ha de fer front el sector, com la manca de professionals d’Infermeria per cobrir la demanda, la necessitat d’adaptació digital d’aquests i la transformació del sistema sociosanitari. Per la seva banda, Mireia Bosch, metgessa i directora de l’Hospital Sociosanitari i dispositius comunitaris del Grup Mutuam a Girona, hi ha aportat la visió polièdrica que li ofereix el seu dia a dia i ha reivindicat una formació especialitzada per als professionals de l’atenció intermèdia, que inclogui diferents aspectes i no només els tècnics, i un suport emocional i psicològic als professionals davant d’un impacte que perdurarà en el temps. Per últim, Emma Costas, infermera i directora dels PADES de Mutuam, a més de vocal de la Junta de la Societat Catalano-balear de Cures Pal·liatives, ha fet una intervenció en què ha explicat el funcionament del PADES Covid, un dispositiu que el Grup Mutuam va posar en marxa durant el període més agut de la crisi sanitària.

Toni Clapès i Marcel·lí Virgili, comunicadors

Després d’un breu espai en què les professionals de la taula rodona han donat resposta a algunes qüestions plantejades pels participants, mitjançant el canal intern del webinar directament a la moderadora Nuria Terribas, s’ha produït, en un to més distès, la segona ponència. Aquesta ha estat protagonitzada pels comunicadors del programa Versió RAC1 Toni Clapés i Marcel·lí Virgili, que han exposat la seva vivència de la crisi des d’una perspectiva molt diferent a la de la resta de participants de la sessió. El periodista Clapés ha esmentat la sobre informació que s’ha generat des dels mitjans de comunicació i la confusió en les recomanacions sobre les mesures per evitar la propagació de la Covid-19 com a trets rellevants de la situació viscuda. Posant el toc d’humor a la jornada, Marcel·lí Virgili ha ironitzat sobre la figura del “metge d’abans”, que rebia al pacient fumant però no mirava l’ordinador durant tota la consulta.

Brosa, director general del Grup Mutuam

Com en edicions anteriors, el director general del Grup Mutuam, Francesc Brosa, ha estat el responsable de cloure la Jornada. Ha defensat la necessitat d’espais de reflexió com aquest organitzat per la Fundació Mutuam Conviure en el marc «d’un dia a dia que és difícil» i ha acabat reivindicant el paper transcendental que ha tingut, el sector de l’Atenció Intermèdia en la crisi de la Covid-19, però també el que ha de tenir en el model assistencial del futur immediat.

Inscripcions obertes al Webinar de la Jornada Sociosanitària 2020, que es centrarà en la forta implicació del sector sociosanitari degut a la crisi de la COVID19

JOrnada sociosanitaria 2020

El proper dimecres 18 de novembre, en format WEBINAR i sota el títol “La forta implicació del sector sociosanitari davant la crisi de la COVID19“, tindrà lloc un any més aquesta jornada que organitza la Fundació Mutuam Conviure i que es consolida com un espai d´actualització de coneixements i formació continuada per als professionals del nostre sector.

L’atenció sociosanitària ha estat un gran tret diferencial del model sanitari català, i la situació que hem viscut els darrers mesos, ha posat de manifest la seva importància cabdal en la cura i protecció dels més fràgils. La COVID19 ha capgirat l’organització dels centres i ha demandat un gran esforç dels professionals, que han estat a l’altura d’un moment excepcional. Aquesta jornada vol ser un espai on reflexionar sobre el que hem viscut, però sobretot, on albirar, des d’una pluralitat de mirades, el futur immediat del sector.

El Dr. Antoni Trilla, la jurista Núria Terribas, el periodista Toni Clapés i el conegut jubilat comunicador Marcel·lí Virgili de versió RAC 1, són part dels ponents que, juntament amb professionals del sector sociosanitari ens donaran la seva visió de la pandèmia.

Un any més, convidem a tots els professionals que treballen en l’àmbit sociosanitari i social entorn la gent gran, per ampliar coneixements i compartir experiències.

JOrnada sociosanitaria 2020

Us podeu inscriure a la Jornada, de forma gratuïta AQUÍ

El doctor Trilla ofereix als professional del Grup Mutuam una sessió formativa en exclusiva sobre la COVID-19

Dr. Antoni Trilla

Prop de 300 treballadors i treballadores del Grup Mutuam van seguir dimecres al migdia una sessió en streaming d’una de les fonts de referència pel que fa a l’actualitat sanitària entorn de la Covid-19, el doctor Antoni Trilla. Cap de Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic, catedràtic i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i membre de la Comissió Tècnica Assessora de la Fundació Mutuam Conviure, Trilla ha estat nomenat recentment coordinador del Comitè d’Experts per a la Transformació del Sistema Públic de Salut.
La seva reconeguda trajectòria l’ha convertit en una de les veus autoritzades per informar sobre la situació epidemiològica del país. Per això, el seu webinar d’una hora va despertar un gran interès entre professionals de l’entitat de diferents centres i perfils. Durant la primera part, Trilla va exposar, de manera didàctica i entenedora, continguts de caràcter científic sobre l’evolució de la pandèmia. Tot seguit, es va obrir un llarg torn de preguntes, en què els assistents virtuals de la sessió van plantejar una vintena de qüestions al ponent. La valoració de la sessió ha estat molt bona per part dels participants, que han agraït tenir accés directe a un epidemiòleg de referència.

Podeu accedir a la gravació de la sessió al nostre canal de Youtube.