La fisioteràpia per a persones grans: consells i hàbits per a una vida saludable

fisioterapia gent gran

A mesura que envellim, mantenir una vida activa i saludable es converteix en un objectiu essencial. Durant la tercera edat la mobilitat i la salut cobren un significat especial, perquè d’elles depèn, en gran part, la nostra autonomia.

Alejandra Rodríguez, fisioterapeuta del Centre Residencial Mutuam Manresa, ens dona algunes pautes i consells per evitar el sedentarisme i gaudir d’una vida activa a mesura que envellim. El més important, segons els seus més de 14 anys experiència: mantenir l’actitud i la motivació per sentir-se i veure’s físicament saludable.

Els beneficis de la fisioteràpia per a persones grans

El benefici més destacable (i imprescindible) per aquest col·lectiu és, sense cap dubte, la preservació de l’autonomia i la promoció del moviment. Millorar l’autonomia diària permet que les persones continuïn fent accions essencials, com ara pentinar-se, vestir-se i conservar la seva independència en activitats bàsiques i fonamentals. A més, ajuda a reduir el dolor muscular i articular, a mantenir i augmentar la força muscular i a millorar l’equilibri i la coordinació per prevenir caigudes.

La fisioteràpia exerceix un paper crucial en la recuperació de la funcionalitat i l’autonomia en la vida diària. Després d’una lesió o malaltia, ajuda a restaurar la funcionalitat perduda, permetent a les persones mantenir la seva independència. Així mateix, és una eina molt útil per a persones que cuiden de familiars dependents, ja que els proporciona formació per a una bona higiene postural.

Lesions i condicions de salut comunes en persones grans

En persones grans, el dolor és un problema recurrent, moltes vegades causat per mals moviments, les postures prolongades, el sedentarisme o per patologies preexistents. Entre les lesions i condicions de salut més comunes es troben la lumbàlgia, el mal d’esquena, els problemes articulars i el dolor per artrosi. També és freqüent la rehabilitació de postoperatoris després d’un reemplaçament articular de maluc o de genoll.

A banda, algunes patologies neurològiques com l’accident cerebrovascular (ACV), les hemiplegies o malalties com l’Alzheimer o el Parkinson, poden afectar la marxa i l’equilibri.

Quins exercicis podem fer per millorar la mobilitat i la força?

L’elecció d’exercicis i teràpies ha de basar-se en les preferències de la persona gran. Com indica clarament Rodriguez, “abans de recomanar qualsevol exercici hem de preguntar sempre quina activitat física o exercici li agradaria realitzar a la persona gran que tenim a casa. És molt important conèixer els seus gustos i preferències perquè els resultats dependran de la seva col·laboració i de la seva motivació.

Així, a les persones que mai han fet exercici cal acompanyar-les a què descobreixin a poc a poc els beneficis que li aporta practicar activitat física. En persones que ja tenen un hàbit, l’acompanyament és més senzill perquè només cal crear una nova rutina i motivar-la per mantenir en moviment.

En general, es recomana començar amb activitats suaus, com ara caminar a l’aire lliure durant 30 minuts, tres cops per setmana. Amb el temps, es pot augmentar la intensitat i la distància. Altres opcions inclouen la marxa nòrdica amb bastons, pujar i baixar escales, muntar amb bicicleta, nedar, ballar, practicar ioga o taitxí.

Les activitats que impliquen exercicis d’equilibri i de força on s’usin manuelles o bandes elàstiques és aconsellable que es duguin a terme amb supervisió fisioterapèutica. Així, podrem dissenyar un programa adaptat a la condició de cada persona i evitarem lesions per una mala pràctica o pel desconeixement de les tècniques.

Fisioteràpia persones grans

La fisioteràpia, una aliada per prevenir caigudes

Les caigudes són la causa principal de lesions en les persones grans, especialment entre les dones, segons dades del govern d’Espanya. Mantenir l’activitat física per tenir unes cames fortes i millorar l’equilibri són claus per prevenir les caigudes en persones grans.

La fisioteràpia exerceix un paper fonamental en la prevenció i l’anàlisi de les causes de les caigudes. I és que, com podem prevenir alguna cosa que no sabem per què passa? Per això, cal avaluar, primer, els factors intrínsecs que poden afavorir les caigudes, com ara l’equilibri, la marxa o l’agudesa visual. I segon, analitzar altres factors extrínsecs com són el calçat, el tipus de roba (que permeti mobilitat i no entorpeixi), l’ús de bolquer, etc. En persones grans és molt important aquesta anàlisi per poder detectar els factors de risc individuals. El suport familiar i la supervisió d’un fisioterapeuta són essencials en aquesta tasca.

Fora de casa també hem de tenir en compte algunes coses per poder prendre mesures preventives. El mal estat dels carrers, les voreres estretes o massa altes o l’accés al transport públic, són causes freqüents de caigudes.

Adaptem la nostra llar per fer-la més segura

L’entorn de la llar pot adaptar-se per millorar la seguretat i la mobilitat de les persones grans prenent mesures molt senzilles. Factors com ara la il·luminació, el mobiliari, l’altura del llit i l’absència d’obstacles han de considerar-se acuradament. En aquest sentit, és fonamental evitar tenir objectes a terra (cables o altres elements que ens facin ensopegar) i evitar les catifes. També hem de tenir en compte si hi ha banyera i substituir-la, si és possible, per un plat de dutxa.

Altres mesures senzilles que poden marcar la diferència són els protectors per al cap o el maluc, el calçat d’estar per casa o les baranes per al llit. Aquestes no han de ser restrictives, donat que poden alterar o agitar la persona. Quant a mesures tecnològiques, actualment també existeixen sensors de moviment que ens avisen si la persona ha patit una caiguda perquè hi puguem anar com abans.

La importància de la higiene postural

L’objectiu principal de la higiene postural és prevenir i reduir la càrrega i els danys en la columna vertebral. Alejandra Rodríguez recomana als seus pacients que siguin conscients de la posició del seu cos quan estan drets, quan caminen, en asseure’s i mantenir-se asseguts, quan fan determinat moviment… Aquesta consciència sobre el propi cos i evitar moure’s amb pressa ajudarà a prevenir lesions i sobrecàrregues.

Mantenir una postura adequada a la cadira, quan estem drets i quan estem estirats, així com canviar de postura i d’activitat amb regularitat ens serà de gran ajuda. També l’ús de coixins és una bona alternativa, ja que contribueix a mantenir una postura correcta i confortable.

En persones que, per la seva patologia, necessiten estar enllitades, s’han de fer els canvis posturals cada 2 o 3 hores. En aquest cas, és important que les persones que cuiden de familiars grans dependents tinguin coneixements adequats per evitar lesions a l’hora de fer aquestes mobilitzacions. Per a això, la fisioteràpia és una eina clau.

Com sé si necessito ajuda d’un/a fisioterapeuta?

La fisioteràpia no només tracta lesions sinó que, també, exerceix un paper preventiu crucial. Ja sigui en nosaltres mateixos en les persones grans amb qui convivim és recomanable buscar ajuda d’un fisioterapeuta si notem canvis en l’autonomia. Ens referim a dificultats per dur a terme activitats bàsiques diàries, problemes d’inestabilitat quan estem drets o si caiem amb freqüència. En tots aquests casos, l’ajuda fisioterapèutica pot ser determinant.

Un senyal habitual també podem trobar-la en els canvis a l’hora de caminar, sigui per disminució de la coordinació o de les ganes de fer-ho. Si sortir de passeig es converteix en un problema, cal contactar amb un professional.

 En resum, la fisioteràpia i l’enfocament preventiu exerceixen un paper crucial en el benestar durant la tercera edat. El consell més valuós que Alejandra Rodríguez brinda a les persones grans és mantenir l’actitud i la motivació per mantenir-se actius físicament. L’exercici té múltiples beneficis, ens permet arribar en millors condicions i ens ajuda a conservar l’autonomia i la independència. Descobrir activitats que generin benestar i sentir-se capaços de dur-les a terme és essencial. Mantenir una vida social activa, cuidar el benestar emocional i psicològic, i consultar amb professionals de la salut són passos importants per envellir amb qualitat.

Alejandra Rodríguez
Fisioterapeuta al Centre Residencial Mutuam Manresa

La 2a Jornada entorn el Dany Cerebral Adquirit, un referent en la neuroreabilitació

Equip eDCA de Mutuam

El dimecres 8 de juny, de nou l’Equip eDCA (Equip de suport al Dany Cerebral Adquirit) gestionat pel Grup Mutuam, va organitzar una 2a jornada en format webinar. Amb 229 professionals inscrits, un 26% més que a la jornada de l’any passat, es va centrar en mostrar la visió transdisciplinar d’aquest equip a l’hora de treballar en la neurorehabilitació d’un cas clínic i la seva família.
Els i les professionals que van presenciar el webinar procedien de l’àmbit de la teràpia ocupacional, fisioteràpia, psicologia, neuropsicologia, treball social, infermeria i medicina i van conèixer com treballa aquest servei públic i com els professionals de l’equip eDCA treballen per a la neurorehabilitació dels seus pacients en col·laboració sempre de les famílies.

El webinar va ser presentat de nou per Xabier Ansa, cap de la Unitat de Planificació de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona del Servei Català de la Salut i Silvia Mirete, directora de la Residència Vila-seca del Grup Mutuam.

Raquel Jódar, fisioterapeuta i coordinadora de l’eDCA, va explicar el funcionament de l’eDCA, els seus objectius i va presentar el seu equip, a qui va anar donant pas per explicar el treball que cadascun d’ells va dur a terme en el procés de neuroreabilitació del cas clínic que van presentar. Entre els ponents de l’equip, hi va participar el terapeuta ocupacional, Victor Vargas, la neuropsicòloga, Adela Mas, la logopeda Marina Micciola, la treballadora social Ariadna Piñol, i la metgessa del servei Pilar González.

Pacients EDCA MutuamDurant la segona part del webinar, i en format entrevista en directe, el pacient i la seva esposa, van explicar la seva experiència durant tot aquest procés, amb el suport i treball d’aquest equip especialitzat. La vivència i col·laboració de l’esposa del pacient en aquest procés de neurorehabilitació és una part molt important de la seva recuperació.

L’eDCA, ubicat a l’interior de la Residència Vila-seca en funcionament des del 2017, dona cobertura a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, i va néixer de la necessitat de donar continuïtat assistencial, oferint suport ocupacional i psicosocial als pacients amb dany cerebral i rehabilitació neurològica, un cop donats d’alta d’un procés d’internament hospitalari, sociosanitari o d’un servei especialitzat.

International Journal of Environmental Research es fa ressò d’un article liderat per la fisioterapeuta de Mutuam Girona sobre estimulació auditiva rítmica amb música

logo International Journal of Environmental Research and Public Health

La revista International Journal of Environmental Research and Public Health, ha publicat un article de la fisioterapeuta de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona,  Samira González, entre d’altres col.laboradors, sota el títol “Effects of a Music-Based Rhythmic Auditory Stimulation on Gait and Balance in Subacute Stroke “, que podeu consultar.

Aquesta publicació explica els resultats de l’estudi que va fer per avaluar l’efecte d’una estimulació auditiva rítmica a partir de la música, en combinació amb la fisioteràpia convencional, sobre els paràmetres de la marxa i l’autonomia en la deambulació, en persones amb ictus en la seva fase subaguda.

En referència als paràmetres de la marxa no es van observar diferències entre el grup d’interacció i el grup de control. Sí que es van observar millores significatives pel que fa a la funcionalitat i autonomia de les persones que van participar a la estimulació auditiva rítmica amb música, (que a diferència dels que només van realitzar sessions de fisioteràpia convencional), no van necessitar tants elements de suport per deambular, i es va observar que eren també molt més autònoms en espais interiors i exteriors arribat el moment de l’alta del centre. Us animem a llegir la publicació sencera.

La UEN inaugura la segona edició del Màster en estimulació neurològica a Mutuam Collserola

Presentació del màster a Mutuam Collserola

El Centre Residencial Mutuam Collserola va acollir el 12 de gener la presentació de la segona edició del Màster en Estimulació Neurològica. Neurorehabilitació de la Universitat de Vic i de la Unitat d’Estimulació Neurològica (UEN) ubicada al propi centre. Dirigit a terapeutes ocupacionals i fisioterapeutes, es tracta d’un màster propi i professionalitzador de 2 anys i 60 crèdits que s’està consolidant com una formació referent en l’àmbit de la neurorehabilitació. En l’acte, van intervenir la directora de Màrqueting de Grup Mutuam, Marian Pérez; Jordi Naudó, coordinador de formació internacional de la UVic. Universitat Central de Catalunya; i Manel Gómez, director de la UEN.

La relació de col·laboració entre Grup Mutuam i la Unitat d’Estimulació Neurològica es va iniciar fa 13 anys, mitjançant la creació i posada en marxa d’una unitat de neurorehabilitació especialitzada en el tractament de persones amb dany cerebral adquirit en el Centre Mutuam Collserola. Anys més tard, els bons resultats que ha portat l’aprofitament de sinergies ha portat els dos organismes a ampliar la col·laboració amb la creació d’una altra unitat de neurorehabilitació a la Residència Vila-seca de Mutuam. Les ubicacions de les UEN als centres de Mutuam permeten a l’entitat ampliar l’oferta de serveis i, per tant, tenir una  major diversitat de perfils d’usuaris i assumir pacients amb traumatismes cranioencefàlics, ictus, malalties neuodegeneratives, etc. A la UEN, li permet disposar de la possibilitat d’ingrés o d’estades com a centre de dia, a més de l’ambulatòria, i també oferir una oferta personalitzada del servei segons les necessitats dels pacients.

La fisioteràpia, una eina efectiva per tractar la incontinència

Fisioteràpia per a la incontinència urinària

La incontinència urinària (IU) és, segons Riemsma et al,  una afectació que consisteix en la pèrdua involuntària d’orina i provoca problemes higiènics i personals, com són la pèrdua d’autoestima, d’autonomia i de seguretat en un mateix. Avui dia, aproximadament 400 milions de persones arreu del món la pateixen. La prevalença augmenta amb l’edat i en aquells qui pateixen deterioraments cognitius.

La IU es divideix, majoritàriament, en tres tipus, en funció de la seva simptomatologia. La Incontinència Urinària d’Esforç, que és la pèrdua d’orina involuntària relacionada amb un esforç físic que implica un augment de la PIA (pressió intraabdominal), la Incontinència Urinària d’Urgència, que consisteix en una micció involuntària acompanyada de la percepció de desig súbdit, clar i intens, difícil de fer esperar i amb la por a que s’escapi, i la Incontinència Urinària Mixta, que recopila característiques de l’esforç i d’urgència.

Per tractar la Incontinència Urinària, un dels àmbits amb gran evidència científica és el de la Fisioteràpia. Berghmans, entre altres autors, determinen que la reeducació del sòl pelvià és una de les opcions amb més efectivitat. Així doncs, un tractament que se centri en la reeducació dels hàbits i estils de vida, l’aplicació d’electroestimulació superficial i del Tibial Posterior, la Kinesiologia educativa-reeducativa (Kegel entre d’altres) del sòl pelvià i l’educació sanitària ha demostrat variacions positives pel que fa a la qualitat de vida del pacient en reduir-se els símptomes propis de la incontinència urinària.

A més a més, gràcies a publicacions científiques com les realitzades per Rodriguez Adams et al, s’ha demostrat la innocuïtat de la teràpia i els grans beneficis per als usuaris, fent que aquests mateixos siguin divulgadors de la importància i eficàcia del tractament.

 

Anna Maria Salmons 

Fisioterapeuta Centre Assistencial Mutuam La Creueta

 

Professionals del Grup Mutuam col·laboren en el llibre ‘Fundamentos de farmacología para fisioterapeutas’

Portada de 'Fundamentos de Farmacología para Fisioterapeutas'

Concepció Mestres Miralles, membre del comitè de Recerca del grup Mutuam i degana de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna (Universitat Ramon Llull), és coautora de Fundamentos de farmacología para fisioterapeutas, junt amb Màrius Duran Hortolà i María Rosa Nogues Llort. L’obra, recentment publicada per Editorial Médica Panamericana, aporta un profund coneixement sobre la relació entre les teràpies de rehabilitació i els fàrmacs, tot descrivint els diferents grups farmacològics estructurat pels òrgans o sistemes sobre els quals actua.

El Servei de Farmàcia del Grup Mutuam ha col·laborat també en l’elaboració del llibre. Concretament, les professionals Blanca Llagostera i Anna Agustí en el capítol 17, ‘Fàrmacs antiinfecciosos’, i Laura Puerta i Marta Hernández en el 18, ‘Fàrmacs antineoplàstics’.

Taller d’estiraments i massatges pels professionals de la Residència Vila-seca

Nous pijames a la Residència Vila-seca Mutuam

A la Residència Vila-seca també ens preocupa la salut dels professionals que hi treballen cada dia i,  per aquest motiu, el passat 25 de març Cristina Saltó (fisioterapeuta) i Victor Vargas (terapeuta ocupacional, expert també en intervencions assistides amb gossos), van dirigir plegats un taller  d’estiraments y massatges pels professionals del centre.

L’objectiu d’aquesta activitat va ser el de crear un ambient de relaxació per poder alleugerir tensions i relaxar la musculatura a la vegada que tractar dolors i molèsties que sovint pateixen alguns treballadors, degut a tensions acumulades, mals hàbits posturals i sobreesforços.

Podríem dir que el taller va ser tot un èxit gràcies a l’estat de relaxació i benestar que van experimentar els professionals que hi van prendre part.