Les intervencions assistides amb animals aporten millores físiques, socials, emocionals i cognitives a les persones grans

Teràpia amb gossos i gent gran

Al llarg de la història, els animals han jugat diversos papers en la millora del benestar dels éssers humans. La primera recerca històrica la trobem amb els grecs, que donaven passejos a cavall a aquelles persones que patien malalties incurables com a part de la teràpia per augmentar la seva autoestima. Hi ha autors com Levinson (1995) que assenyalen que el primer pas en les teràpies assistides amb animals de manera no formal es remunten a l’inici de la domesticació, només pel fet de començar a gaudir de la seva companyia. William Tuke documenta, per primera vegada, la utilització dels animals com a teràpia en una residència psiquiàtrica fundada l’any 1792 a York (Anglaterra).

En els darrers anys, s’ha incrementat l’interès per les diverses aplicacions terapèutiques de l’ús dels animals, ampliant-les i professionalitzant-les. Actualment, les intervencions assistides amb animals (IAA) són programes dissenyats per promoure millores en el funcionament físic, social, educacional, emocional i/o cognitiu de la persona. Aquestes intervencions estan desenvolupades i avaluades per un professional de la salut o educació, amb uns objectius previs i específics per a cada individu, en les que hi participa un gos específicament seleccionat i ensinistrat, acompanyat del seu tècnic.

Recentment, han aparegut publicacions científiques que demostren els beneficis sobre la salut física de les persones que gaudeixen de la interacció amb els animals: “Les persones amb mascotes tindrien millor salut cardíaca”, segons els resultats publicats a la American Journal of Cardiology and Gerontology; Investigadors japonesos de la Universitat de Kitasoto a Kanagawa conclouen que “els pacients amb una malaltia coronària que gaudeixen de la companyia d’un gos mostren una supervivència un any superior respecte les persones que no en són propietàries”.

Teràpia assistida amb gossos

Des de que la Residència Vila-seca va obrir les seves portes, el departament de teràpia ocupacional ha apostat per les intervencions assistides amb animals, com una ajuda tècnica que facilita l’execució i èxit dels ítems proposats per l’equip interdisciplinari, d’una manera més ràpida i motivant. Com a primera experiència, es va realitzar un projecte de teràpia assistida amb nimfes destinat a la planta de psicogeriatria, en la qual es van observar beneficis als nivells físic, psíquic, cognitiu i social. Més endavant, s’ha portat a terme un projecte d’activitats assistides amb gallines i amb Galgos.  Aquesta experiència va aportar beneficis motivacionals, recreacionals i terapèutics

L’any 2011, es proposa la iniciativa de formar un tècnic del centre (Terapeuta Ocupacional) en Intervencions Assistides amb gossos i aportar un gos de teràpia a la dinàmica del centre. Aquest projecte neix de la necessitat de professionalitzar i documentar la teràpia, extreure’n resultats quantitatius de les millores observacionals, tot fomentant la motivació, la implicació i la participació dels residents amb l’ajut de l’equip de professionals del centre.

diagrama terapia

Des de llavors fins ara, hem pogut evidenciar i registrar els beneficis de les intervencions assistides amb gossos en diverses àrees professionals (fisioteràpia, psicologia, teràpia ocupacional i educació social). L’any 2013 s’inicia un projecte interdisciplinari en què vam demostrar científicament que les intervencions assistides amb gossos van millorar els aspectes psicofisiològics (tensió arterial, freqüència cardíaca, ansietat i depressió) d’un grup pilot en relació a un grup control de la Residència Vila-seca. Paral·lelament, es realitza una formació interna a la Residència Vila-seca amb el grup de treball de terapeutes ocupacionals del Grup Mutuam sobre el gos de teràpia com a recurs d’intervenció en persones amb demència avançada o amb greu discapacitat.

grafic beneficis terapia assitida amb gossos

Actualment, la Sua, la nostra gossa, ens acompanya cada dimarts i dijous i forma part de l’equip com un membre més. Familiars i residents valoren molt positivament la seva presència a la Residència.

Víctor Vargas Cansado, terapeuta ocupacional de la Residència, centre de dia i Sociosanitari Vila-seca

L’alimentació texturitzada alegra el paladar de la gent gran

Menjar texturitzats

En totes les residències geriàtriques s’elabora, per part de l’equip nutricionista dels centres, un conjunt de dietes equilibrades, adaptades a les necessitats alimentàries de les diferents persones grans que hi viuen. És per aixó que podem dir, que l’alimentació texturitzada millora la qualitat de vida de les perones grans. Però les dietes també s’elaboren pensant en aproximar el menjar casolà a les cuines d’aquests centres, per tal d’oferir a les persones que hi viuen una millor experiència en el moment dels àpats, donat que el menjar és un dels grans plaers de la vida.

Així, apostem pels plats tradicionals de la nostra cultura, sense oblidar els àpats de les festes més especials de casa nostra, però tampoc el rigor de l’aportació nutricional que ha de contribuir al benestar i la salut d’aquest sector de la població que és la gent gran institucionalitzada. Ara bé, com fer arribar aquesta millor qualitat de vida a les persones que  no els és possible ingerir els aliments tal i com els mengem la majoria?

Del paladar al cervell, millora de la qualitat de vida de la gent gran

Qui no ha menjat alguna vegada un plat que li ha recordat el plat que cuinava la seva àvia? O que al menjar-lo li ha recordat algun viatge del passat? La memòria sensorial ens trasllada a records que crèiem tenir oblidats, a sensacions agradables que per un moment ens aporten benestar. Una de les preocupacions dels professionals que treballem en residències per a la gent gran és acostar-los més al món que ja no poden viure i/o que ja no poden recordar. Com? Una de les possibilitats és mitjançant la cuina.

Fins ara, les cuines de les residències i hospitals han estat elaborant unes dietes, que anomenem triturats, en què el primer i segon plat es mengen conjuntament en forma de puré. Tot i que l’aportació de nutrients és l’adequada i sempre adaptada a les necessitats de salut de la persona, no havíem aconseguit que fos un àpat atractiu, que alimentés l’ànima. Així ha estat fins ara.

Afortunadament, l’avenç tecnològic i la investigació alimentària han aconseguit texturitzar aquests aliments, podent oferir uns plats en què els aliments es presenten separats, preservant el gust, l’olor i el color del plat original. El model del triturat performat permet que la persona identifiqui què esta menjant en tot moment: patata, salmó, rodó de vedella, pastanaga, coliflor, bròquil, etc. Amb això, s’augmenta l’acceptació i la satisfacció que produeix del plat, millorant-se la qualitat de vida i l’alimentació de les persones grans.

Creació i adaptació de menús texturitzats

L’alimentació texturitzada permet també fer diferents combinacions d’aliments en funció del que més agradi a la persona o bé de la dieta que tingui assignada. Per exemple, dietes astringents (per tractar el restrenyiment), riques en fibra, hiperproteiques, controlades en hidrats de carboni, etc. Són encara poques les residències geriàtriques a Catalunya que ofereixen aquests tipus de preparacions, però afortunadament cada cop arriba més informació en aquests centres, gràcies a jornades d’innovació, investigacions europees, etc., que acosten un altre model de cuinar els tradicionals i històrics triturats. S’ha iniciat, doncs, un camí sense marxa enrere per progressar en la millora de la qualitat de vida d’algunes de les persones grans que viuen en els nostres centres.

Amb la col·laboració de:
JORDI QUINTANA PRAT. Dietista-Nutricionista. ARCASA
DOLORS CABRÉ TORRELL. Directora Residència Mutuam La Creueta