Estimulació sensorial

En les persones amb un deteriorament cognitiu greu, probablement, una de les afectacions més angoixants per als seus familiars i cuidadors és la desconnexió de l’entorn que pateix, tant a nivell físic com social, i que s’evidencia en la manca de respostes davant els estímuls o amb respostes automatitzades. En la nostra cultura, la comunicació verbal sosté les nostres relacions i ens manté connectats amb el nostre entorn, tot i que amb les noves tecnologies i mètodes de comunicació, l’escriptura esdevé una alternativa de pes. Què passa, però, quan la comunicació verbal es veu afectada? Què passa quan el llenguatge, tal i com el coneixem, desapareix?

Des de fa anys, diversos professionals que treballen amb persones amb grans discapacitats han dedicat la seva feina a trobar noves formes de comunicació, que ens permetin mantenir-nos connectats amb l’entorn, sense la necessitat explícita del llenguatge, i que ens permetin gaudir del plaer d’estar amb l’altre i sentir que “formem part” de quelcom. Moltes d’aquestes tècniques aconsegueixen aquest plaer de relació a través de l’estimulació sensorial.

Aportacions de diversos investigadors

Andreas Frölich va introduir el concepte d’Estimulació Basal, que ell mateix va definir als anys 70 com “una forma de potenciació de la comunicació, la interacció i el desenvolupament orientada, en totes les seves àrees, a las necessitats bàsiques de l’ésser humà”. Aquest concepte destaca la importància que l’estímul rebut sigui un estímul “percebut”, de manera que sigui un estímul significatiu, proper i atractiu per a cada individu.

El concepte de les Sales Snoezelen va ser creat per dos terapeutes holandesos, també a la dècada dels 70, amb l’objectiu de proporcionar a les persones estímuls sensorials que facilitin la sensació de benestar, a partir de l’estímul o de la relaxació, segons la necessitat individual. Aquests espais estan especialment adaptats per proporcionar una experiència multisensorial.

La terapeuta ocupacional i neurocientífica, Jean Ayres, va descriure els anys 60 la teoria de la Integració Sensorial i la va definir com “el procés neurològic que s’encarrega d’organitzar les sensacions que un rep de sí mateix i del seu entorn, fent possible utilitzar el cos de manera eficaç en el seu context”.

Beneficis de l’Estimulació Sensorial

Per concretar, podem dir que l’estimulació sensorial es basa en l’agudització dels sentits primaris (vista, oïda, olfacte, tacte i gust) mitjançant diferents mecanismes de llums, olors, sons, etc. Els beneficis que s’obtenen en aplicar aquests estímuls tenen a veure amb la relació amb l’entorn, físic i social, amb l’obtenció de plaer i benestar i amb canvis en el SNC i el Sistema Musculoesquelètic. Els més destacats són: obertura dels sentits, comunicació amb el nostre entorn, sensació de sentir-nos més vius, relació amb qui ens acompanya, estat de repòs que afecta positivament al to muscular, creació d’un ambient amb menys exigències -no s’espera cap resposta en particular i, per tant, s’afavoreix la realització d’activitats que en altres circumstàncies són dificultoses-, generació d’un estat de receptivitat sensitiva que repercuteix en una major atenció, que a la vegada encén la consciència i fa de lligam amb el sistema nerviós.

En els darrers anys, s’han començat a instaurar aquest tipus de metodologies en programes d’atenció a persones amb diverses necessitats psicomotrius. Es creu, i hi ha estudis que ho avalen, que l’aplicació de diferents tècniques d’ES pot produir efectes positius en les persones amb malalties que provoquen un deteriorament cognitiu i físic, com per exemple la malaltia d’Alzheimer. L’objectiu principal d’aquestes tècniques és el de proporcionar un espai/temps de connexió agradable amb l’entorn adaptat a les necessitats de cada usuari.

Com podem oferir aquests estímuls a les persones de què tenim cura?

Existeixen diferents estímuls que al llarg del dia anem rebent de les nostres activitats de la vida diària. Durant la higiene o el bany, podem oferir diferents estímuls somàtics a partir de la temperatura i la pressió de l’aigua, del tacte i textura de l’esponja, del contacte corporal o els massatge amb cremes, de l’eixugat amb una tovallola o inclús de l’eixugat a partir de l’aire d’un assecador de cabell. En els moments de trasllats, mobilitzacions al llit, etc., estem oferint a la persona un tipus d’estimulació vestibular, d’aquí la importància de donar el temps necessari a la persona perquè s’adapti al canvi de postura i no fer moviments bruscs per tal que pugui viure l’experiència com un estímul positiu. L’estimulació visual l’obtenim davant de canvis de llums (com, per exemple, durant un passeig pel carrer, on hi ha zones d’ombra, de més sol, etc.) o de la visualització d’imatges i objectes quotidians (veure un àlbum de fotografies, vídeos familiars, pel·lícules, revistes, etc.). Durant els àpats, estem oferint a les persones una barreja d’estímuls olfactius, gustatius i somàtics gràcies a les olors dels menjars, els gustos (salats en els primers plats i dolços en les postres, per exemple), les textures (més sòlid o més líquid) i la temperatura (fred o calent). En ocasions, les persones grans rebutgen el menjar i és interesant tenir en compte les característiques del mateix, ja que barrejar-los entre ells o barrejar-los amb medicació pot modificar-ne el gust o la textura i fer que aquest sigui el motiu del rebuig. L’estimulació auditiva és la que està més estesa durant el dia i és important no sobreestimular aquest sentit i, per tant, és fonamental mantenir un clima tranquil, sense crits o sorolls forts ni sons constants (com per exemple tenir tot el dia la televisió o la ràdio encesa). La parla és un bon estímul auditiu que, a més, va lligat amb l’estimulació de la comunicació.

Cada persona, una resposta

És interesant destacar que un mateix estímul pot generar diferents respostes segons cada individu. La percepció i significació que li doni dependrà de la seva personalitat, la seva història vital, les seves experiències prèvies… i hem d’estar disposats a llegir els senyals que la persona ens pugui enviar (gestos, expressions facials, sons, etc.). Aquesta interpretació ens donarà informació de com està rebent l’estímul que li proporcionem per tal de repetir-ho en altres ocasions, si les percep com a estímuls positius, o per evitar-ho, en cas que es percebin com a negatius.

Fent aquesta revisió, es pot reflexionar sobre la varietat d’estímuls que es donen al llarg del dia, que en són molts. Tenint en compte això i l’objectiu principal de les tècniques d’ES de proporcionar un moment de connexió agradable amb l’entorn, podem oferir, a través de l’atenció de les necessitats bàsiques de la persona amb demència, un ventall ben ampli d’experiències satisfactòries.

Maite González Comabella, Terapeuta ocupacional de la Residència i Centre de Dia Rubí