Estimulació

Dir que riure ens fa sentir bé potser no és cap gran revelació, però segurament la majoria no som gaire conscients de tot el que unes bones riallades poden fer per nosaltres.

Quan som petits riem uns tres-cents cops al dia, però sembla que aquesta capacitat l’anem perdent a mesura que sumem anys, malgrat que tots haguem experimentat aquella sensació agradable després d’una estona de rialles en un dia especialment dur. El riure, de fet, ha estat utilitzat com a eina terapèutica des de temps immemorials. Hi ha dades que assenyalen que, a l’Europa de l’edat mitjana, hi havia metges que el receptaven. I, ja en el segle XIX, el referenciat psicòleg Sigmund Freud atribuïa a les rialles el poder d’alliberar l’organisme d’energies negatives. Els anys 80, el periodista i investigador en biomedicina Norman Cousins, després de ser diagnosticat d’una malaltia inflamatòria de les articulacions dolorosa i incurable, va escriure Anatomia d’una malaltia. En aquest llibre relatava com havia descobert que riure durant deu minuts li proporcionava un efecte anestèsic que li pal·liava el dolor durant les dues hores següents. Des de llavors, diversos estudis científics han indagat en els beneficis tant a nivell físic com psicològic d’aquest remei amb què no hi ha perill de sobredosi. La risoteràpia sorgeix com un tractament alternatiu que complementa, però no substitueix, el convencional, i que consisteix a crear situacions que ajudin a alleujar les tensions físiques i emocionals per tal d’aconseguir que les persones riguin. Aquesta teràpia parteix de l’observació científica que el cos no diferencia entre el riure fals i l’autèntic i, per això, tots dos proporcionen els mateixos beneficis. Les sessions de risoteràpia es practiquen en grups d’entre deu i trenta persones, aprofitant el contagi d’unes a altres, i amb monitors especialistes que fan servir diferents tècniques d’expressió corporal, balls, jocs, massatges, etc. amb l’objectiu que els participants es desinhibeixin i acabin passant una estona divertida en què la rialla sigui la protagonista.

Pas a pas

Normalment, les sessions comencen amb una part de tipus teòric per explicar en què consisteix la risoteràpia, diferents aspectes del riure i els seus beneficis per al nostre benestar. Tot seguit, el més habitual és que els integrants del grup es presentin i que el monitor intenti promoure una conversa fluida i natural. De vegades, s’utilitzen alguns trucs que ajuden a generar un ambient simpàtic, com, per exemple, fer que els participants es posin un nas de pallasso. Després d’això, arriba una part més física que afavoreix que el cos es desbloquegi i que hi hagi una relaxació dels músculs (sobretot, de les zones abdominals i toràciques). Normalment, consta de diferents tipus d’exercicis d’estirament i de respiració. El pas següent acostuma a ser una part basada en la comunicació entre els membres del grup per tal de crear complicitats i que tothom se senti còmode. Ara el grup ja està preparat per riure. És el moment en què el monitor proposa jocs, balls o exercicis d’expressió corporal buscant la màxima diversió. Normalment, per acabar, els participants com- parteixen la seva experiència amb els altres. Tot i que al principi alguns puguin ser més escèptics o tímids, les rialles estan assegura- des en aquestes sessions, així com la sensació de benestar i de relaxació que ens deixen. No dubteu a provar aquesta teràpia sense contraindicacions i que us retorna a una de les millors sensacions de la infància.