Professionals de Mutuam participen en la validació del COPM en espanyol

Participants de Mutuam en la validació del COMP

Els fisioterapeutes i terapeutes ocupacionals dels centres residencials i sociosanitaris del Grup Mutuam participen, junt amb altres professionals, fundacions i empreses de tot l’estat, en la investigació que s’està portant a terme per validar la versió en espanyol de la Canadian Occupacional Performance Measure (COPM). Aquesta eina, que ja existeix en altres idiomes, està dissenyada per conèixer la percepció que els propis usuaris tenen de la seva capacitat per desenvolupar les activitats de la vida quotidiana.

Elisabet Capdevila, professora de l’Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa (EUIT) – Phd Student, està portant a terme la investigació, dirigida per la doctora Mariona Portell, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i la doctora María Rodríguez, de la Universidad de Málaga (UMA).

Comencen les inscripcions de “No Jubilis la Memòria”, la gran jornada de prevenció de la memòria del Grup Mutuam

No jubilis la memòria 2016

Ja estan obertes les inscripcions per participar a les dues competicions que integren la 13a Jornada “No jubilis la memòria”, organitzada per la Fundació Mutuam Conviure: la Champions Dòmino Mutuam i el Dancing Country Mutuam. La Gran Final se celebrarà el 13 de juny a l’Auditori AXA (Illa Diagonal) i finalitzarà amb un lunch per a tots els assistents. L’èxit de participació de les edicions anteriors ha animat Mutuam a organitzar novament aquesta jornada combinada que pretén conscienciar sobre la importància de la prevenció de la pèrdua de les capacitats cognitives, entre elles, la memòria. Així, amb aquesta iniciativa, que amb la fase de preparació s’estén durant quatre mesos, es fa efectiu un dels objectius de la Fundació:  la promoció d’activitats orientades a l’envelliment saludable i a l’endarreriment de la discapacitat i la dependència de les persones grans.

Més que un joc de taula

Els casals, centres cívics i associacions de gent gran que vulguin participar en la Champions Dòmino poden fer ja les seves inscripcions i rebran el reglament i tot el material necessari per dur a terme les fases classificatòries del campionat. Durant el mesos d’abril i maig en cada casal/entitat es faran aquestes lligues internes, amb la supervisió i seguiment de la coordinadora de Mutuam. D’aquesta lliga interna, en sortirà una parella finalista, que competirà en la Gran Final. Les parelles que es classifiquin en els tres primers llocs de la competició rebran un trofeu i la parella guanyadora, 4 estades de cap de setmana en un indret de Catalunya o Balears.

La modalitat de dòmino a què es juga és la tradicional i es fa en parelles. Aquest joc, a més de ser el més popular entre la gent gran, activa les funcions cognitives de l’atenció, la memòria i la planificació de l’estratègia i potencia la socialització.

Ball que activa les neurones

Pel que fa al Dancing Country, Mutuam contactarà amb els casals de gent gran de la ciutat per convidar-los i animar-los a participar. Confirmada la implicació, se’ls enviaran les bases i cada grup dels diferents casals o entitats haurà de preparar, durant el mesos de març, abril i part de maig, una coreografia de màxim dos minuts de durada, que enviaran gravada en vídeo a Mutuam i serà avaluada per un jurat. Només 5 grups passaran a la Gran Final. També aquí hi haurà trofeus per al primer, segon i tercer grup de la classificació i, a més, a cada component del grup guanyador se li lliurarà una entrada per assistir al “Spanish Event” a Lloret de Mar, els dies 17,18 i 19 de novembre de 2017, un esdeveniment de referència internacional en els circuits del country.

Coordinació, concentració, memorització de passes, ritme musical i treball en equip són alguns dels ingredients que fan del ball en línia una de les opcions més complertes per prevenir la pèrdua de les funcions cognitives i van motivar la Fundació Mutuam Conviure a escollir-lo com a activitat. Entre les que es treballen, destaquen la memòria, la capacitat de resposta física a estímuls cerebrals, la coordinació, la mobilitat i l’autocontrol. A més, la pràctica d’aquest ball millora l’autoestima i fomenta la socialització.

Aquí podeu veure el vídeo de la jornada ‘No jubilis la memòria‘ de 2016.

Preservar la intimitat dels usuaris, un deure dels professionals assistencials

Centre Sociosanitari Mutuam Girona

Dues professionals del Grup Mutuam, Núria Porcel i Montse Espier, van exposar el protocol elaborat pels membres del Comitè d’Ètica del grup en relació al dret a la intimitat dels usuaris dels centres assistencials. L’objectiu del document és oferir pautes als professionals per fer-lo efectiu en el seu dia a dia.

En el marc de les sessions clíniques que el Grup Mutuam organitza mensualment per als seus professionals, Núria Porcel, directora de la residència de les Franqueses, i Montse Espier, coordinadora mèdica dels EAR (Equips d’Atenció Residencial), recursos tots ells gestionats per l’entitat, van ser les responsables d’explicar el contingut del Protocol sobre intimitat confeccionat pels membres del Comitè d’Ètica del Grup Mutuam. La decisió de fer aquest document partia, segons van explicar, de la voluntat d’acabar de conscienciar els professionals sobre la necessitat de protegir aquest dret entre els usuaris. “En l’àmbit assistencial, una gran part de les persones presenten un grau alt de fragilitat i dependència, fet pel qual, molt sovint, per ser atesos han de mostrar el seu cos i/o donar informació sobre la seva vida personal, els seus sentiments, etc.”, va assenyalar Porcel. Això, va afegir, implica una gran responsabilitat per part dels professionals i, en aquest sentit, s’han d’establir pautes d’actuació.

La intimitat es refereix a allò més profund i reservat de l’ésser humà; es tracta d’una necessitat i d’un dret fonamental, lligat a la dignitat, la llibertat i l’autonomia de la persona, tal i com va exposar la directora de la residència Les Franqueses, gestionada pel Grup Mutuam. “És com una espècie de barrera que defensa la dignitat i la llibertat de la persona respecte de les altres persones”. Per això, va subratllar, per accedir a la intimitat d’algú es necessita el seu consentiment i cadascú marca de forma voluntària els seus límits. Porcel també va voler aclarir que allò íntim és sempre privat, però allò privat no és sempre íntim. La privacitat seria tot allò que està fora de l’interès públic, va afirmar.

La ponent va diferenciar les tres esferes que integren el concepte d’intimitat: la part psicològica (valors, creences, orientació ideològica i religiosa, pensaments i vida afectiva), la part física (protecció del cos de les mirades i invasions d’altres persones) i la de confidencialitat de la informació (dades personals, familiars i de l’entorn). El dret a la intimitat està contemplat en la Declaració Universal dels Drets Humans, en la Constitució Espanyola i en diferents lleis d’àmbit estatal i català, va explicar Porcel. Així mateix, va recordar que existeix una llei específica, la LOPD, i que en el codi penal la vulneració de la intimitat està contemplada com a delicte. Precisament per això, el protocol va néixer amb els objectius generals de conscienciar, orientar i formar els professionals sobre la importància i obligació del respecte a aquest dret. Com a objectius específics, es planteja, segons la ponent, donar pautes d’actuació i promoure la reflexió en qualsevol context, però sobretot en el dia a dia, així com orientar sobre la utilització de la documentació i la informació personal. La població diana del document, va explicar Porcel, són les persones ateses als centres o usuàries dels recursos que ofereix Mutuam, els seus familiars i l’equip assistencial i de suport responsable de l’atenció a la persona.

Pràctiques concretes

Montse Espier, la coordinadora mèdica dels EARS, va afirmar que, tot i que en general els professionals tenen molt present la LOPD, en altres aspectes, sovint els falta una mica de sensibilitat. Va alertar, per exemple, que hi ha una tendència a cometre més infraccions en casos d’emergències i que, de vegades, aquestes es podrien evitar. Així mateix, va recordar que amb els pacients amb demència s’ha de tenir en compte el grau d’aquesta per valorar la capacitat de decidir del propi pacient. La ponent va compartir alguns aspectes que, segons recull el protocol, els professionals i els centres haurien de tenir en compte:

–          Demanar de bon començament a l’usuari si prefereix el tracte de tu o de vostè.

–          Integrar l’usuari dins les converses entre professionals que es produeixen en la seva presència.

–          Disposar d’espais privats per tractar temes confidencials amb els usuaris i familiars.

–          Tenir cura quan parlem amb professionals o tercers de no donar dades dels usuaris que permetin identificar-los.

–          Respectar els valors i creences ideològiques i religioses i les necessitats espirituals dels usuaris.

–          Demanar permís abans d’entrar a les habitacions i tancar portes i estirar cortines durant l’aplicació de cures i higienes.

–          Informar l’usuari respecte la intervenció que se li vol fer.

–          Disposar de bany amb doble porta o cortina.

–          Oferir calaixos i armaris amb clau als usuari que puguin fer-ne un ús responsable.

–          No deixar documentació confidencial a l’abast de persones alienes al procés assistencial.

–          Restringir l’accés a la història assistencial dels pacients als professionals no directament implicats.

–          Disposar de sistemes de destrucció de documentació.

–          Fer els canvis de torns en espais tancats i amb un to de veu apropiat.

–          Evitar comentaris sobre usuaris fora dels espais habilitats.

En definitiva, va explicar Espier, “la intimitat és un dret de la persona i és un acte de llibertat, perquè ella decidirà fins on vol compartir-la” i va recordar que “és una obligació dels professionals, un compromís dels centres, una necessitat per mantenir la confiança dels usuaris i una eina imprescindible per fer bé la feina”. No obstant això, va alertar que s’ha de valorar la limitació d’aquest dret a la intimitat de la persona atesa quan hi ha un perill per a ella, per a tercers o per a la comunitat i va recordar que cal mantenir la confidencialitat fins i tot després de la mort de l’usuari. Per concloure, la ponent va subratllar la importància que la preservació de la intimitat de la persona esdevingui un hàbit en la tasca diària dels professionals.

PIAI: una eina clau per una òptima assistència dels residents

PIAI: eina clau a les residències per a gent gran

En les residències per a persones grans, el Pla Individualitzat d’Atenció Integral (PIAI) és clau per garantir una assistència personalitzada i l’Atenció Centrada en la Persona. Aquesta eina no només assegura una cura adaptada a les necessitats i preferències de cada resident, sinó que també respecta la seva identitat i el seu projecte de vida. Descobreix com el PIAI s’elabora, per què és tan important i com contribueix a oferir una qualitat de vida òptima de cada resident.

Què és el PIAI i per què és important?

El Pla Individualitzat d’Atenció Integral (PIAI) és un instrument fonamental en les residències per a gent gran que treballen amb el model d’Atenció Centrada en la Persona. Aquest pla recull tota la informació necessària per entendre les necessitats, preferències i objectius de cada resident.

Quan una persona gran ingressa en una residència, el PIAI es converteix en la guia que orienta els professionals per oferir una atenció personalitzada, assegurant que aquesta no només cobreixi les necessitats bàsiques, sinó que també respecti la seva història, hàbits i valors. Això permet que cada individu pugui mantenir el seu projecte de vida i gaudir d’una millor qualitat de vida, també en aquesta nova etapa.

Aquest pla és important perquè:

  • Garanteix una atenció personalitzada: cada resident rep suport específic d’acord amb les seves necessitats i desitjos.
  • Fomenta la participació activa: dona veu i protagonisme a la persona gran o als seus familiars en la presa de decisions.
  • Millora la qualitat de vida: permet als residents mantenir la seva identitat i autonomia en la mesura del possible.
  • És una eina dinàmica: es revisa i adapta constantment segons les circumstàncies i l’evolució de la persona.

En definitiva, el PIAI no és només un document; és una eina viva que reflecteix l’essència i els objectius de l’atenció centrada en la persona.

Com s’elabora el PIAI?

L’elaboració del PIAI és un procés col·laboratiu que implica tant un equip interdisciplinari de professionals (terapeutes ocupacionals, infermeres, psicòlegs/psicòlogues, treballadors/es socials, etc.) com la mateixa persona, sempre que sigui possible. En cas contrari, es compta amb la participació activa d’un familiar o amic de referència.

A cadascun dels professionals que formen part de l’equip avaluador, els correspon una funció d’acord amb el seu perfil i funcions. Així, el terapeuta ocupacional valora el resident, per exemple, mitjançant les escales de mobilitat, el psicòleg utilitza instruments com les escales de demència, els infermers analitzen la medicació que pren i els treballadors socials en confeccionen la història de vida. Per a l’elaboració d’aquesta, és imprescindible conèixer les preferències i els hàbits de la persona gran, sigui preguntant-li a ella o a algú del seu entorn.

Una guia per acompanyar la persona

El resultat de tot això és una radiografia de com veu l’equip professional al resident. A partir d’aquí, s’estableixen uns objectius i unes recomanacions, que han de ser preferiblement pactats amb la persona, per tal que millori o preservi la seva qualitat de vida.

El PIAI hauria d’incorporar, no només el disseny del pla, sinó també el desplegament dels recursos que facin efectiu aquest projecte de vida. A més, l’organització hauria de ser prou dinàmica i flexible per adaptar-se a les particularitats de la persona. El PIAI és una eina dinàmica, que recull informació al llarg de tota l’estada del resident i que esdevé clau per acompanyar-la en el seu projecte de vida.

El document que recull aquesta informació ha d’estar a disposició de tots els professionals del centre, ja que es tracta del seu pla d’atenció i vida, però n’hi ha d’haver un en concret que sigui el de referència, el que l’acompanyi en el seu dia a dia i li doni suport en el procés d’adaptació a la seva “nova llar“.

Més enllà del disseny del PIAI en el moment d’ingrés, cal fer un seguiment regular del compliment dels objectius i una revisió cada any o abans si cal, en cas que es produeixi un canvi significatiu en la persona. En definitiva, ha de ser una eina flexible i actualitzada, que posi sempre la persona en el centre de l’atenció, i que la involucri amb la finalitat de respectar qui ha estat abans d’ingressar a la residència i qui vol continuar sent.

Si teniu dubtes sobre el procés d’accés a residències per a gent gran, no dubteu en contactar amb el nostre Servei d’orientació social. Davant de decisions importants, és essencial assegurar que teniu informació professional i de primera mà!

Truca’ns al 93 380 09 70 o envia’ns un correu electrònic a silvia.aguerri@mutuam.com

Amb la col·laboració de Carolina Ferrero, Àrea Residencial i Atenció Domiciliària de Grup Mutuam