D’acord amb la realitat que viuen alguns pacients i familiars, la jornada es va centrar en l’abordatge d’un cas clínic per comprovar coml’equip de Dany Cerebral Adquirit (eDCA) acompanya en circumstàncies molt complexes.
Amb gairebé 265 persones inscrites, el seminari web del 22 de juny va deixar una empremta especial en els professionals que van assistir a la 3a jornada eDCA, majoritàriament provinents del món de la medicina, la infermeria, el treball social, la teràpia ocupacional, la fisioteràpia, la neuropsicologia i la psicologia, entre d’altres.
Després d’una introducció per part de Silvia Mirete, directora del Centre Assistencial Mutuam Vila-seca, on s’ubica el servei, i de Xabier Ansa, cap de la Unitat de Planificació de la Regió Sanitària Camp de Tarragona CatSalut, la primera part de la sessió es va centrar a mostrar com la tasca multidisciplinària de l’Equip de Dany Cerebral Adquirit (eDCA) afavoreix l’acompanyament i la recuperació del pacient amb lesions cerebrals greus.
Durant la taula rodona vam veure com s’aplica l’estimulació basal i la modulació pedagògica, dues metodologies basades en la comunicació, l’empatia i el contacte, per tal de millorar la qualitat de vida del pacient i de la seva família i ajudar-los a adaptar-se a la seva nova situació. Hi van participar els professionals de l’equip eDCA de Vila-seca: Pilar González, metgessa, Ariadna Piñol, treballadora social, Víctor Vargas, terapeuta ocupacional, Raquel Jódar, fisioterapeuta i coordinadora del servei, Adela Mas, neuropsicòloga i Marina Micciola, logopeda. Tots ells van explicar com, des de cada disciplina, van abordar el cas clínic de la Neus, una pacient que va patir un aneurisma que li va deixar greus seqüeles.
A la segona part del seminari web, que va ser molt emotiva, vam poder conèixer el testimoni de la Neus i de la seva família, que ens va explicar la seva experiència amb l’eDCA. El cas de la Neus, malgrat l’avenç assolit gràcies a l’acompanyament rebut, és complex i requereix un gran esforç d’adaptació personal. L’acompanyament que se li dona des de l’eDCA és de llarg recorregut i el més complet possible perquè vagi millorant dia a dia.
La jornada va concloure amb la intervenció de Marta Chandre, directora de l’Àrea Sanitària del Grup Mutuam, que després de donar les gràcies tant a les persones assistents com les participants, en especial a la Neus i la seva família, va destacar el compromís del Grup amb l’atenció integral, de qualitat i empàtica. És per això que Mutuam “porta integrat en el seu ADN el marc que fa que serveis com l’eDCA puguin consolidar-se i desplegar tot el potencial que tenen per millorar la vida de les persones”.
Per tercer any consecutiu, i després de l’èxit de les anteriors edicions, l’Equip de Suport al Dany Cerebral Adquirit (eDCA), juntament amb Silvia Mirete, directora de la Residència Vila-seca, on s’ubica aquest servei, i el suport de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, han organitzat la Jornada d’Atenció al Dany Cerebral Adquirit per visibilitzar la feina que l’eDCA duu a terme amb persones que pateixen aquesta afectació i les seves famílies.
La jornada porta per títol Dany Cerebral Adquirit: l’acompanyament a personesamb greu afectació i se celebrarà en format webinar el dijous 22 de juny a partir de les 13 h. A partir d’un cas clínic i a través de diverses intervencions, es mostrarà el vessant transdisciplinari de l’eDCA explicant com, des dels diferents àmbits d’actuació, s’acompanya les persones amb dany cerebral adquirit de greu afectació mitjançant l’estimulació basal i la modulació pedagògica. Durant la taula rodona entendrem com treballa cada professional per afavorir aquest acompanyament al pacient i a la família.
En la segona part, podrem escoltar el testimoni del cas clínic, que explicarà el procés d’acompanyament i com ha estat la seva experiència. Aquesta secció serà moderada per Adela Mas, neuropsicòloga de l’eDCA.
Com en anteriors edicions, donarà la benvinguda al webinar, Xabier Ansa, cap de la Unitat de Planificació de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona de CatSalut (Generalitat de Catalunya) i tancarà la jornada, la directora de l’Àrea Sanitària del Grup Mutuam, Marta Chandre.
El webinar està adreçat a professionals de l’àmbit de la medicina rehabilitadora, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, psicòlegs, neuropsicòlegs, logopedes, treballadors socials i professionals de la infermeria i la medicina, que desenvolupin la seva tasca en l’àmbit del dany cerebral adquirit i la dependència.
Les inscripcions a la 3a Jornada eDCA ja estan obertes. Pots consultar el programa complet i registrar-t’hi aquí.
En el marc de la 2a Jornada eDCA, i després d’una introducció a càrrec de Xavier Ansa, cap de planificació sanitària del Camp de Tarragona, diferents professionals del servei van exposar la seva tasca a partir de la presentació d’un cas clínic. L’equip de suport psicològic i rehabilitador del pacient amb dany cerebral adquirit va començar a funcionar a finals del 2017 a la Residència Vila-seca del Grup Mutuam.
El cas que vam presentar en la jornada és el d’un home de 40 anys que va ingressar el setembre passat a l’eDCA després de patir una Síndrome de Wallenberg secundari a un AVC isquèmic posterolaterobulbar esquerre per dissecció de l’artèria vertebral. Viu a casa amb la seva família. És metge però està en situació de baixa laboral, pendent d’incorporar-se aviat a la feina. El motiu pel qual l’equip ha escollit presentar aquest cas és l’increment de pacients joves que pateixen un dany cerebral adquirit.
La Síndrome de Wallenberg és un conjunt de símptomes ocasionats per l’oclusió de l’artèria cerebel·losa posterior, fet que provoca un seguit d’alteracions visuals, vertigen, desequilibri de la marxa, disàrtria, disfàgia, manca de control motor i pèrdua de sensibilitat. El quadre, que en general afecta persones majors de 40 anys, comença amb l’aparició d’un vertigen sobtat, seguit per nàusees, vòmits i hipertonicitat muscular.
Una mirada des de la fisioteràpia
Des del vessant de la fisioteràpia, cal incidir, primer de tot, en el fet que quan el pacient va arribar no tenia una afectació física molt important. D’acord amb la valoració inicial que li vam fer, tenia un dèficit lleuger de força afegit a una certa inestabilitat lumbopèlvica. Pel que fa a l’equilibri de la marxa, va obtenir gairebé puntuacions màximes. L’escala Fugl-Meyer va posar de manifest un dèficit de funció motora tant en les extremitats inferiors com superiors: hi havia absència d’alguns reflexes i un lleuger alentiment de la coordinació, una lleugera inestabilitat en la monobipedestació i parestèsies tèrmiques.
Durant la primera part del tractament, ens vam centrar en la potenciació, sobretot en la zona lombopèlvica. Després vam passar a la part d’equilibri, en què vam començar per exercicis bàsics i després vam passar a treballar l’automatització dels moviments. En l’última part del tractament, ens vam centrar més en la potenciació del tríceps sural i en la pràctica del salt, perquè ell ens deia que, quan jugava a bàsquet amb el seu fill, tenia dificultats per saltar o córrer o calcular la distància respecte a la cistella. Entre la valoració inicial i la final, vam veure que havia millorat la força i la funció motora i s’havia restablert lleugerament l’equilibri quan tancava els ulls. També va aconseguir millorar l’automatització dels salts i el càlcul de les distàncies.
Aspectes cognitius i emocionals
Quan entra un pacient a l’eDCA, la neuropsicòloga el valora de forma integral, identificant-ne els objectius, preocupacions, estat emocional… S’intenta que per als pacients el tractament tingui un sentit de creixement personal i oportunitat de futur.
En aquest cas, el pacient no tenia una afectació física molt greu, però sí una de cognitiva important, fet que l’impedia tornar a entrar al mercat laboral. Se li va passar el Test de Barcelona Revisat i Reduït abans i després del tractament. El primer cop va obtenir una valoració de 450 punts. Presentava una lleugera alteració en l’atenció i la concentració, una greu alteració de la memòria de treball i una lleugera alteració de la memòria verbal immediata. Així mateix, vam detectar-li una velocitat de processament baixa, una lleugera alteració de la capacitat de planificació, una alteració de les funcions executives i apatia.
A partir d’aquí, vam fer al pacient una rehabilitació cognitiva amb el suport de les noves tecnologies, que procurem utilitzar cada cop més, tenint en compte l’evidència científica dels seus resultats. En aquest cas, vam emprar dues eines. D’una banda, la plataforma neuronUP, dissenyada per a professionals de la rehabilitació per treballar les diferents àrees afectades, que ens permet que la persona faci exercicis des de casa i, així, s’ampliï el temps de rehabilitació. De l’altra, jocs gratuïts que es fan servir amb una tablet o amb llapis i paper. També vam fer servir jocs de taula, però adaptats per tal de treballar l’atenció, la memòria, la planificació…
El nivell dels exercicis ha de ser prou difícil com per esdevenir un repte per a la persona però no tant com per a frustrar-la. A l’alta de l’eDCA, el pacient va tenir una puntuació en el TBRR de 596 punts i va arribar a puntuacions màximes a tots el ítems, excepte en problemes aritmètics.
Deglució, llenguatge i comunicació
Quant a la rehabilitació logopèdica, se li va fer al pacient una avaluació inicial en què es va mostrar bastant conscient i orientat en el temps i l’espai. A més, es va posar de manifest que era capaç de mantenir una conversa, que no presentava disàrtria, que tenia molta intencionalitat comunicativa i que era capaç de mantenir una conversa de forma coherent. El seu discurs era oral i fluent, tot i que feia ús de circumloquis i la denominació es veia lleugerament alterada. La comprensió lectora i de consignes complexes era correcta també. Així doncs, els objectius principals que es va plantejar la logopeda es distribuïen en tres grans àrees: llenguatge, veu i deglució.
Respecte al llenguatge, es va centrar en treballar una bona estructura gramatical. Com que és metge, parla constantment amb persones i, per això, tenir un bon discurs era essencial per a ell. Així doncs, va treballar el seu accés al lèxic per disminuir l’anòmia i va fer lectures de textos i exercicis de camps semàntics. Pel que fa a la veu, es va treballar el flux respiratori i es va intentar potenciar la seva veu. Quant a l’última àrea, la de la disfàgia, l’objectiu va ser modificar la consistència i volum dels aliments per aconseguir una deglució eficaç i segura. Van oferir-li estratègies posturals per evitar aquestes penetracions i aspiracions de les vies respiratòries i va fer exercicis neuro-musculars per intentar augmentar la velocitat i l’amplitud del lingual, labial i mandibular.
Es van emprar diferent eines per avaluar el pacient en aquestes àrees abans i després del tractament. Es va fer servir el PCA, que permet el cribratge de les habilitats lingüístiques, i va obtenir una puntuació inicial de 102 i una final de 115. Per a la veu, se li va passar el qüestionari Voice Handicap Índex, que serveix per quantificar l’impacte percebut pel pacient, i el resultat va ser de 8 a 10, que vol dir que no hi havia afectació en la seva vida diària. Per últim, es va avaluar la deglució. Hi havia una disfàgia molt lleu que, a l’alta, havia desaparegut completament.
Si fem un repàs a l’evolució del pacient, cal assenyalar que, pel que fa a la disfàgia, en un inici del tractament seguia una dieta triturada via oral amb textura mel en els líquids. Durant el transcurs del tractament, es va observar una millora en relació a la masticació i al control oral de l’aliment, així com del tancament glòtic. Actualment, segueix una dieta via oral de masticació fàcil. Respecte al llenguatge i la veu, ara són més clares i precises, ha millorat en l’accés el lèxic, mostra una estructuració correcta de les oracions i n’augmenta el nombre d’elements gramaticals. El seu flux respiratori ha crescut i té més intensitat vocal.
Millora de la funcionalitat i la participació ocupacional
Per últim, amb l’objectiu de millorar la funcionalitat i la participació ocupacional, el terapeuta ocupacional va aplicar amb aquest pacient un programa de teràpia restrictiva. Quan va arribar al servei, el pacient era independent per a les activitats de la vida diària bàsiques. En l’escala Barthel va puntuar un 100 sobre 100. Al centre, però, valorem la participació en altres esferes. Ell tenia algunes dificultats en les activitats instrumentals, com fer compres grans o conduir. Així, en l’índex de Lawton i Brody, va puntuar un 6 sobre 8. Per valorar la destresa i coordinació de les extremitats superiors, se li va administrar el Nine Hole Peg Test, amb què va obtenir un resultat de 29 segons a la mà dreta i 27, a l’esquerra, xifres que estan per sota de la mitjana de les persones del seu sexe i edat. Això va fer pensar a l’equip que l’home patia una hemiparèsia residual que li estava provocant un aprenentatge per desús. Mitjançant l’Avaluació Cognitiva en Teràpia Ocupacional LOTCA II, es va observar que tenia un dèficit lleu en atenció i concentració, hi havia bradipsíquia i disminució de la velocitat de processament, fatiga mental, dificultats en la multitasca, dèficit greu en la memòria de treball i dèficit visual.
Per avaluar la participació del pacient en les activitats de la vida diària se li va administrar la Motor Activity Log, amb la qual s’avalua la quantitat i la qualitat de l’ús que fa la persona de les extremitats superiors. Va obtenir un 3,5 sobre 5 en l’escala de la quantitat i un 3 sobre 5 en la de qualitat. Amb l’ajuda de la Mesura Canadenca de l’Acompliment Ocupacional, es van establir els objectius centrats en la persona. Va obtenir un 6 sobre 10 en Acompliment i un 7 sobre 10 en Satisfacció.
A partir de tot això, se li va proposar la Teràpia del Moviment Induït per Restricció (CI Therapy o CIMT), una de les tècniques de rehabilitació amb major evidència científica d’efectivitat. Els seus punts clau es basen en l’entrenament intensiu de l’extremitat afectada durant 4 hores al dia i al llarg de 10 dies consecutius. S’utilitza una tècnica anomenada shaping i un paquet de transferències, que són tècniques conductuals que promouen el trasllat dels guanys terapèutics que es produeixen a la clínica a la vida diària del pacient.
A l’alta del servei, l’home era independent en la realització de tasques diàries instrumentals. Al Lawton i Brody, va puntuar un 8 sobre 8, i al Nine Hole Peg Test, va disminuir el temps en gairebé 10 segons. En l’avaluació cognitiva, ja no hi havia dèficits en atenció i concentració, va millorar la velocitat de processament i va disminuir la fatiga mental. A més, va desaparèixer el dèficit en la memòria de treball. Respecte al dèficit visual, va corregir la diplopia i millorar el control visomotor amb seguiment i tractament per Optometrista en Teràpia Visual. En la Motor Activity Log, va puntuar un 5 sobre cinc, tant en quantitat com en qualitat. Respecte a la Mesura Canadenca de l’Acompliment Ocupacional, va assolir un Acompliment de 10 sobre 10 i una Satisfacció de 10 sobre 10. Així que, actualment, podem afirmar que s’està involucrant en les activitats que donen sentit a la seva vida.
Equip de suport psicològic i rehabilitador del pacient amb dany cerebral adquirit (eDCA)
El dimecres 8 de juny, de nou l’Equip eDCA (Equip de suport al Dany Cerebral Adquirit) gestionat pel Grup Mutuam, va organitzar una 2a jornada en format webinar. Amb 229 professionals inscrits, un 26% més que a la jornada de l’any passat, es va centrar en mostrar la visió transdisciplinar d’aquest equip a l’hora de treballar en la neurorehabilitació d’un cas clínic i la seva família.
Els i les professionals que van presenciar el webinar procedien de l’àmbit de la teràpia ocupacional, fisioteràpia, psicologia, neuropsicologia, treball social, infermeria i medicina i van conèixer com treballa aquest servei públic i com els professionals de l’equip eDCA treballen per a la neurorehabilitació dels seus pacients en col·laboració sempre de les famílies.
Silvia Mirete
Xabier Ansa
El webinar va ser presentat de nou per Xabier Ansa, cap de la Unitat de Planificació de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona del Servei Català de la Salut i Silvia Mirete, directora de la Residència Vila-seca del Grup Mutuam.
Raquel Jódar, fisioterapeuta i coordinadora de l’eDCA, va explicar el funcionament de l’eDCA, els seus objectius i va presentar el seu equip, a qui va anar donant pas per explicar el treball que cadascun d’ells va dur a terme en el procés de neuroreabilitació del cas clínic que van presentar. Entre els ponents de l’equip, hi va participar el terapeuta ocupacional, Victor Vargas, la neuropsicòloga, Adela Mas, la logopeda Marina Micciola, la treballadora social Ariadna Piñol, i la metgessa del servei Pilar González.
Durant la segona part del webinar, i en format entrevista en directe, el pacient i la seva esposa, van explicar la seva experiència durant tot aquest procés, amb el suport i treball d’aquest equip especialitzat. La vivència i col·laboració de l’esposa del pacient en aquest procés de neurorehabilitació és una part molt important de la seva recuperació.
L’eDCA, ubicat a l’interior de la Residència Vila-seca en funcionament des del 2017, dona cobertura a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, i va néixer de la necessitat de donar continuïtat assistencial, oferint suport ocupacional i psicosocial als pacients amb dany cerebral i rehabilitació neurològica, un cop donats d’alta d’un procés d’internament hospitalari, sociosanitari o d’un servei especialitzat.
Després de l’èxit d’assistència de la 1a jornada eDCA en format webinar de l’equip de dany cerebral adquirit, els tècnics d’aquest servei, juntament amb la directora de la Residència Vila-seca on està ubicat, Sílvia Mirete, i el suport de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona CatSalut (Generalitat de Catalunya) han organitzat la 2a Jornada eDCA edició webinar per visibilitzar la gran feina que fa l’eDCA a a diari amb pacients i famílies afectats pel Dany Cerebral Adquirit. En aquesta edició es centraran en l’abordatge d’un cas clínic per conèixer de prop com treballen les diferents disciplines que conformen aquest servei i recurs públic, que gestiona el Grup Mutuam des de Tarragona.
La sessió mostrarà com des de la vessant transdisciplinar de tot l’Equip de Dany Cerebral Adquirit (eDCA), les diferents disciplines, juntes i en el seu moment, ajuden a la neurorehabilitació del pacient. Durant la taula rodona comprovarem com treballen els diferents professionals per afavorir la millora del pacient i el suport a la família.
A la segona part, tindrà lloc una entrevista al pacient del cas clínic, que ens mostrarà com ha estat la seva experiència de vida després del Dany Cerebral Adquirit. Moderada per Adela Mas, neuropsicòloga de l’eDCA, entrevistarà al pacient i la seva família en el marc de la seva rehabilitació i adaptació a la nova situació.
De nou una vegada més , encetarà la jornada Webinar, Xabier Ansa, Cap de la Unitat de Planificació de la Regió Sanitària Camp de Tarragona del Catsalut (Generalitat de Catalunya), i tancarà la sessió, la directors de la Residència Vila-seca per a gent gran (Tarragona), Sílvia Mirete.
Víctor Vargas, terapeuta ocupacional de l’equip de suport psicològic i rehabilitador del pacient amb dany cerebral adquirit (eDCA) de la Residència Vila-seca, va fer una xerrada sobre telerehabilitació, teràpies intensives i ús de noves tecnologies en el marc del webinar ‘L’eDCA i el dany cerebral adquirit’.
Quan la pandèmia ens va obligar a tancar les portes de l’eDCA, va sorgir una gran preocupació entre l’equip professional. No només per no poder donar continuïtat al servei in situ a uns pacients que necessiten molta atenció, sinó també perquè com podíem aconseguir el feedback del tractament que els i les pacients feien des de casa. Des d’un principi, els trucàvem per telèfon i els demanàvem que ens enviessin vídeos per poder fer-ne el seguiment, però teníem el neguit de si estàvem fent suficient. Llavors va ser quan ens vam plantejar realment la qüestió de la telehehabilitació. Es tracta d’un concepte que per a molts professionals ja estava en l’imaginari de la nostra pràctica però va ser realment aquest el moment de posar-lo sobre la taula i veure quins beneficis ens podia aportar.
La telerehabilitació respon a l’ús de diferents tipus de tecnologies de la telecomunicació – com aplicacions per a mòbils, programes informàtics o ulleres de realitat virtual- aplicades a la biomedicina. Des de l’eDCA, creiem que aporta un valor afegit a la rehabilitació del pacient amb dany cerebral adquirit amb una perspectiva de futur molt clara. Entre els beneficis que ofereix, en podem destacar el fet que permet prescriure activitats i exercicis des d’un abordatge més ampli o que obtenim millors resultats en el mateix temps de tractament, ja que es combina el treball in situ al centre amb el treball en el domicili del pacient. Amb la telerehabilitació el pacient pot treballar tant els dèficits motors com els cognitius des de casa i els professionals podem disposar d’informació de quan fa les activitats, quina quantitat en fa i els resultats que n’obté, millorant així l’adherència al tractament.
Abans d’incorporar el concepte de telerehabilitació al servei, fèiem 3 hores de teràpia ocupacional setmanal. És a dir, 48 hores en 4 mesos, el tractament màxim que oferim a l’eDCA. Després d’incorporar-la, n’estem fent 10. És a dir, 160 en 4 mesos. Aquí s’hi haurien de sumar la resta de teràpies. L’evidència científica sobre teràpies de rehabilitació ens diu que és important que aquesta sigui intensa, repetitiva, que hi hagi un entorn enriquit que ofereixi al pacient oportunitats de posar-se a prova i, sobretot, que sigui reptadora, motivant, significativa i amb exercicis atractius.
Un terme important en relació a les teràpies intensives en neurorehabilitació és el de la neuroplasticitat, entesa com la capacitat del cervell per reorganitzar-se després d’una lesió i, d’aquesta manera, compensar àrees que han patit una lesió. La neurorehabilitació intensiva juga un paper decisiu per influenciar de manera positiva en aquesta reorganització i aconseguir estimular i fer canvis plàstics reals en la funció i l’activitat a través de la motivació i el monitoratge adequat. Per a això, cal preparar entrenaments individuals, variats i adaptats amb un alt nombre de repeticions conjuntament a l’entrenament de la força i a un repte just. Aquesta és la clau per aconseguir millorar la funcionalitat.
Amb això en ment i donada la situació de tancament, vam començar un procés de recerca, en col·laboració amb altres professionals, per esbrinar quines eines tecnològiques existien al mercat que complissin amb els objectius de facilitar el nostre treball com a terapeutes, de proveir als pacients de material aplicable a domicili i que fossin d’utilització fàcil i econòmiques. Buscàvem, també, que fossin eines que ens oferissin un feedback que ens permetés monitoritzar els pacients i poder utilitzar les dades de resultats per a investigació.
Una de les que vam trobar i estem utilitzant és la tecnologia ‘ReHand’, una aplicació per a tauletes que permet treballar la rehabilitació de la mà, el canell i els dits amb pacients amb patologies traumatològiques i neurològiques de les extremitats superiors. Cada exercici és personalitzat i es poden extreure resultats de l’evolució dels objectius. S’ha demostrat que el treball d’exercici sobre pantalles tàctils correctament guiats per terapeutes produeix canvis a nivell cerebral i espinal, accelerant la recuperació.
Una de les eines que utilitzàvem habitualment és el Mirror therapy, un exercici que, un cop els pacients aprenen amb el terapeuta, poden fer sols a casa, però que requereix d’un mínim nivell cognitiu. Buscant una alternativa que rebaixés la dificultat cognitiva, vam descobrir ‘Mirror therapy VR’. Es tracta d’una aplicació de mòbil que es pot descarregar per tan sols 1 euro i que cal complementar amb unes ulleres de realitat virtual. L’activitat s’ha d’assajar prèviament amb el terapeuta, però després el pacient la pot portar a terme en el seu domicili. Amb les ulleres i el mòbil podem veure la funció i el moviment en temps real que voldríem veure amb el mirall. Els exercicis a realitzar són moviments de mans simples i repetitius i l’objectiu és ajudar a recuperar les habilitats motores, reduir les alteracions sensorials i/o perceptives i abordar el dolor de les extremitats superiors.
El programa NeuroUP2 l’hem fet servir des de l’inici del servei. Es tracta d’una plataforma neuropsicològica per a la rehabilitació i estimulació cognitiva que utilitzem fonamentalment el logopeda, la neuropsicòloga i el terapeuta ocupacional. A causa de la pandèmia, vam decidir incorporar una extensió d’aquest programa, el NeuroUP2GO, perquè els pacients poguessin treballar des del domicili. Consta de molts materials i recursos per dissenyar les sessions i permet guardar els resultats dels pacients de manera ordenada. La informació s’allotja en una web a la qual el professional pot accedir des de qualsevol lloc. Des d’allà pot planificar els exercicis i adaptar-los en qualsevol moment a les necessitats del pacient.
A banda d’aquestes eines, hem portat a terme un projecte amb una estudiant d’Enginyeria en Disseny Industrial de la Universitat Politècnica de Barcelona, Fiona Vives, que es va posar en contacte amb nosaltres quan estàvem en ple procés d’investigació perquè volia que el seu Treball de Final de Grau servís per ajudar-nos. Un dels problemes amb què ens trobem és que cada pacient imagina d’una manera diferent i que els processos cognitius de vegades també afecten a aquesta tasca. Per això, vam voler crear una app per treballar la imatgeria motora, que permetés als pacients la tasca d’imaginar o observar un moviment enfocat principalment a les tasques de la vida diària. Cojuntament amb la Fiona, vam crear i animar una mà virtual i una ampolla per emular el moviment d’agafar i deixar anar i vam adaptar el prototip per poder-lo fer servir amb una tauleta i les ulleres de realitat virtual. Estem obtenint molt bons resultats amb aquesta eina i ja l’estem utilitzant per iniciar un nou projecte d’investigació.
Si una cosa ha quedat clara arran d’aquesta inesperada experiència que hem viscut és que l’eDCA continua investigant i formant-se per atendre amb la màxima qualitat assistencial els i les pacients amb dany cerebral adquirit i les seves famílies.
El passat dimarts 22 de juny, l’Equip eDCA (Equip de suport al Dany Cerebral Adquirit) que gestiona el Grup Mutuam, va celebrar un webinar per explicar als 181 professionals inscrits el present i el futur del suport psicològic i rehabilitador a pacients i famílies afectades per un dany cerebral adquirit, en la seva transició al domicili..
Els assistents al webinar procedents de l’àmbit de la teràpia ocupacional, fisioteràpia, psicologia, treball social, infermeria i medicina, van conèixer de primera mà l’origen d’aquest servei d’assistència pública, els professionals que se’n fan càrrec i el futur dels pacients i famílies a qui atenen.
L’eDCA, ubicat a l’interior de la Residència Vila-seca en funcionament des del 2017, dona cobertura a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, i va néixer de la necessitat de donar continuïtat assistencial, oferint suport ocupacional i psicosocial als pacients amb dany cerebral i rehabilitació neurològica, un cop donats d’alta d’un procés d’internament hospitalari, sociosanitari o d’un servei especialitzat.
El webinar va ser presentat per Xabier Ansa, Cap de la Unitat de Planificació de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona del Servei Català de la Salut i Silvia Mirete, directora de la Residència Vila-seca del Grup Mutuam.
Montserrat Orpinell, coordinadora de l’eDCA i fisioterapeuta, va explicar el funcionament de l’eDCA, els seus objectius, va presentar al seu equip i va donar pas a la intervenció del terapeuta ocupacional de l’eDCAVictor Vargas, entorn el present més immediat de l’eDCA, després de la pandèmia, i la inclusió de la tele-rehabilitació, les teràpies intensives i les noves tecnologies a partir d’ara, en la recuperació de pacients i famílies en l’àmbit del Dany Cerebral Adquirit.
Durant la segona part del webinar, dos pacients d’aquest servei eDCA, van aportar el seu testimoni en lo referent a la seva rehabilitació amb el suport i treball d’aquest equip especialitzat, així com també es va poder escoltar la experiència d’un familiar en aquest procés de rehabilitació, que també dona suport a les famílies, una part molt important en la millora dels pacients.
Els professionals de l’equip eDCA liderats per Montserrat Orpinell, fisioterapeuta i coordinadora, Victor Vargas, terapeuta ocupacional, Adela Mas, neuropsicòloga, juntament amb la directora de la Residència Vila-seca on està ubicat aquest servei, Silvia Mirete, fa temps que tenien la inquietud de donar més visibilitat a la feina que l’eDCA fa a diari amb pacients i famílies afectats pel Dany Cerebral Adquirit.
La pandèmia ha suposat un abans i després en la prestació del servei de suport al Dany Cerebral Adquirit, com ha succeït en molts àmbits, i en aquest Webinar ens explicaran com s’han re-inventat amb la irrupció de la COVID19, com van haver d’integrar la tele-rehabilitació, les noves tecnologies i les teràpies intensives, i com avui forma part de la seva feina i de dia a dia de les persones afectades.
Ens aproparan a aquesta nova manera de treballar la rehabilitació i el suport psicològic, amb la participació de tres testimonis – 2 pacients i un familiar – a la segona part del webinar, d’una hora de duració. Donarà la benvinguda al Webinar, Xabier Ansa, Cap de la Unitat de Planificació de la Regió Sanitària Camp de Tarragona del Catsalut (Generalitat de Catalunya)
L’Equip de Suport al Dany Cerebral Adquirit de Vila-seca enceta un projecte utilitzant la teràpia amb mirall, que avui és una intervenció de baix cost que a partir de una il•lusió visual, promou la recuperació motora de l’ extremitat superior, en persones amb ictus. En aquesta teràpia, es col•loca un mirall en el pla mig sagital, col•locant l’extremitat afectada fora de la vista de la persona. S’instrueix al pacient perquè centri la seva atenció visual a la imatge especular de l’extremitat intacta durant el moviment, el que recrea la il•lusió de dues extremitats que es mouen de forma sincrònica i simètrica, sense dèficit.
Una revisió Cochrane de 2018 que va examinar 62 estudis (en la que van incloure a 1.982 participants) van evidenciar que la teràpia en mirall té un efecte beneficiós significatiu, sobre la funció motora i el deteriorament motor després d’un accident cerebrovascular, i pot millorar les activitats de la vida diària. Si bé la simplicitat de la teràpia amb mirall ofereix una opció portàtil i atractiva de baix cost per als pacients amb accident cerebrovascular, hi ha limitacions importants per a aquest tractament. Les activitats terapèutiques estan limitades pels confins físics de la modalitat, amb exercicis restringits en gran mesura a moviments distals i activitats funcionals simples.
La Realitat Virtual (RV) és una tecnologia que pot permetre l’aplicació d’aquesta modalitat més enllà dels límits físics i creatius de la teràpia amb mirall. Les intervencions de Realitat Virtual ofereixen oportunitats enriquides per a la integració de tasques orientades a objectius i la repetició de moviments, cada vegada més considerats components crítics per a la recuperació neurològica. Aquesta, és també una opció atractiva per als pacients, que perceben les tasques virtuals com interessants, motivadores, immersives i realistes.
Aquest sistema de Realitat Virtual conjuntament amb una aplicació mòbil (APP) es una opció molt econòmica, que no supera els 10 euros d’inversió, i que per tant, és aplicable a la neuro-rehabilitació domiciliària i/o la teler-rehabilitació.
En breu l’eDCA de Vila-seca, ubicat a les instal·lacions de la Residència Vila-seca per a gent gran, propietat de Grup Mutuam, prepara un nou estudi d’investigació on inclourà la Realitat Virtual Immersiva, en els seus protocols de rehabilitació neurològica.
Com el 26 d’octubre va ser el Dia Mundial del Dany Cerebral Adquirit, i avui 29 d’octubre, és el Dia Mundial de l’Ictus, tot l’equip professional i els usuaris de l’equip eDCA (Equip de Suport al Dany Cerebral Adquirit) ubicat a les instal.lacions de la Residència Vila-seca per a gent gran que gestiona Grup Mutuam, a Tarragona, va organitzar i crear un mural, en homenatge a aquestes dues jornades tan especials.
El mural ha consistit en dues seccions, on els pacients es pintaven la ma del costat plègic o parèsic, aprofitant així per estimular aquestes zones, deixant la seva empremta en el mural. En una de les parts, en colors vermell i blau, els usuaris han descrit amb una paraula com es van sentir quan van patir el dany cerebral, i en l’altra part, en colors groc i verd, els usuaris han escrit com se senten ara, des que són atesos al servei eDCA. La iniciativa ha tingut èxit entre els participants i els professionals.
93 380 09 70
Durant la segona part del webinar, i en format entrevista en directe, el pacient i la seva esposa, van explicar la seva experiència durant tot aquest procés, amb el suport i treball d’aquest equip especialitzat. La vivència i col·laboració de l’esposa del pacient en aquest procés de neurorehabilitació és una part molt important de la seva recuperació.
