Mutuam Activa coneix de primera mà l’edifici històric de la Universitat de Barcelona

El 14 de gener un animat grup de 30 sèniors molt actius de Mutuam Activa entre els que hi havia sèniors de Clinicum, Col.legi de Farmacèutics, Mutual Mèdica, Vital Seguro i mutualistes del Servei Gent Gran de Mutuam, va iniciar el recent estrenat any 2016, amb una visita a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona. La construcció situada a la Plaça de la Universitat, va ser construïda entre els anys 1863 – 1892 segons el projecte de l´arquitecte Elies Rogent i Amat que se’n va fer càrrec. Tots els nostres amics molt ben acompanyats amb un guia, va passejar pels espais i estances més interessants de l´edifici rebent explicacions de tota mena. Van conèixer el vestíbul principal, l´escala d´honor, el paranimf, els claustres, la bonica Biblioteca de Lletres, el Fons de Reserva del CRAI… i la Capella !

D’entre tots aquests espais, el paranimf és l’espai mes emblemàtic que a tothom va enlluernar. El paranimf va ser creat amb l’objectiu de convertir-se en el centre neuràlgic de la vida universitària, que està situat en el cos central de l’edifici: exactament sobre el vestíbul.  La seva construcció es va donar per acabada l´any 1884, en el que es van penjar els sis grans quadres de temàtica històrica. En aquesta estança, es celebren els actes més solemnes, com inauguracions de cursos, investidures “Doctor Honoris Causa”, a banda de ser escenari durant l’any de multitud d’activitat acadèmiques, científiques i culturals de la ciutat comtal.

Tots van gaudir de la visita al bell mig de la ciutat de Barcelona i van aprendre una miqueta més d’una de les nostres mil·lenàries institucions, com és la universitat.

Ja us heu informat ben bé de tota la programació d’hivern? Clica aquí per no perdre’t cap detall ! T’hi esperem.

 

Usuaris del Centre Collserola de Mutuam per a gent gran, visita la Fira de Santa Llúcia

El 22 de desembre, residents i usuaris, familiars, voluntaris i professionals del Centre Residencial Mutuam Collserola (Barcelona) van anar al centre de Barcelona, per fer honor a la tradició de Nadal de visitar la Fira de Santa Llúcia, instal·lada a la plaça de Catedral de Barcelona. No se’ls podia ocórrer millor experiència per fer i escalfar motors i preparar les festes de Nadal. Tots van fer un volt per les parades, farcides de mil detalls per rebre les festes.

 

Els pastorets, un imprescindible de la nostra tradició

Els Pastorets són una representació teatral que arriba cada desembre a moltes viles del país, adaptant-se als temps però preservant l’essència amb que va néixer i sense doblegar-se davant de la uniformització que es va imposant arreu per celebrar el Nadal. S’han convertit en tot un clàssic popular que aplega, tant entre els intèrprets com entre el públic, gent de tota mena. Un espectacle entranyable que esdevé una activitat amena per compartir avis i nets quan arriben les vacances escolars.

Quan parlem dels Pastorets ens referim a un gènere teatral que té les seves arrels en els drames religiosos medievals catalans, unes escenificacions entorn del naixement de Jesucrist que es duien a terme a l’interior de les esglésies durant la Missa del Gall. L’objectiu era, llavors, refermar els valors cristians i fer pedagogia de la història sagrada en un moment en que gran part de la població no sabia llegir.

La seva desvinculació dels oficis litúrgics va comportar una progressiva secularització del contingut. L’església, però, va seguir exercint-hi el control per tal que no perdés la seva funció com a eina pedagògica de la doctrina cristiana. Al fil argumental, no hi falten mai la lluita entre el bé i el mal ni el naixement del messies, i la trama sempre es desenvolupa en tres espais – el cel, la terra i l’infern– a partir dels diàlegs que s’estableixen entre dos pastors que es disposen a fer l’ofrena al nounat.

Canvis d’idioma

La mostra textual en català més antiga que es conserva és del segle XV i resulta especialment interessant perquè combina l’estil culte dels diàlegs entre els personatges considerat dignes de veneració –Sant Josep, la Mare de Déu i l’àngel–, amb l’estil espontani i col·loquial que utilitzen els diables i els pastors. A la primera meitat del segle XIX, els Pastorets es van veure afectats per la imposició del castellà com a única llengua permesa en les representacions teatrals, però amb la Renaixença la situació va tornar a canviar.

D’aquesta època data la popular ‘Los Pastorets en Betlem, o sia Lo Naixement de Ntre. Senyor Jesucrist’, de Miquel Saurina. Pocs anys més tard, es va publicar l’encara més exitosa ‘Lo Bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga’, de Frederic So- ler, ‘Pitarra’. A principis del segle XX van proliferar les versions dels Pastorets, però val la pena destacar ‘L’Estel de Natzaret’ de Ramon PaÌmies (1903), ‘L’Adoració dels Pastors’ (1901) de Jacint Verdaguer i ‘La Bona Nova’ de Joaquim Ruyra (1928). Tanmateix, la que, encara a dia d’avui, és la més representada és ‘Els Pastorets o L’Adveniment de l’Infant Jesuìs’ de Josep M. Folch i Torres (1916).

Refrescant la tradició

Uns quants segles després, la fórmula dels pastorets continua sent un èxit. La frescor i ingenuïtat dels personatges, la confrontació entre el bé i el mal, i la burla de la societat del moment mantenen l’atractiu d’aquestes representacions que han anat evolucionant cap a posades en escena més interactives amb el públic. Són molts els municipis on cada Nadal grups d’aficionats fan seus els teatres, centres socials o casinos per interpretar els Pastorets. Si voleu assistir a alguna representació, podeu consultar el calendari de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya.

 

Mutuam Activa visita la Basilica dels Sants Màrtirs, Just i Pastor

En el marc de l’agenda d’activitats trimestrals de Mutuam Activa, dimecres 16 de desembre, un grup de 42 sèniors actius de Clinicum , Col·legi de Farmacèutics, Mutual Mèdica, Vital Seguro i mutualistes del Servei Gent Gran de Mutuam, van visitar la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor que es troba a la plaça de Sant Just a Barcelona, amb una visita guiada molt ben aprofitada per lo interessants que van aprendre. Les recents troballes arqueològiques han permès aprofundir en l’origen de l´església i concloure que a Sant Just, hi va haver un culte cristià ininterromput des del segle IV. Ja al segle XIV es va construir la basílica actual, d´estil gòtic, en el mateix lloc on hi havia una construcció romànica i l´antiga basílica visigòtica. La visita guiada va incloure visita a l´interior, visita a les restes arqueològiques del segle VI, visita a la capella de l´Eucaristia i dels Sants Màrtirs, visita a la sagristia, les cobertes i campanar ! Els més atrevits van pujar dalt de tot i la baixada va ser més fàcil!

Basilica-2 Basilica-3

Plegats van passar un matí molt agradable amb aquesta visita cultural i aviat n’hi haurà més. Ja has consultat l’agenda d’activitats d’hivern?

 

Un Nadal farcit de simbolisme

Un altre any arriba el Nadal…i amb ell el pessebre, el caganer, el tió, l’arbre, els galets, els canelons, els regals, els Reis Mags d’Orient i el Pare Noel. Però, quins són els orígens de totes aquestes tradicions nadalenques?

“On és el caganer?”

És la senya d’identitat del pessebre català i el personatge més entranyable del nostre Nadal. L’origen data entre finals del segle XVII i començaments del XVIII, en ple Barroc. El seu significat, però, no queda del tot clar i existeixen diverses interpretacions. Hi ha qui diu que representa la necessitat d’abonar la terra perquè doni bons fruits; d’altres hi veuen el caràcter irònic dels catalans trencant amb la solemnitat del pessebre; i d’altres, creuen que és la representació de la gent corrent, del poble, amb les seves virtuts i defectes.

L’arbre de la vida eterna

És el gran rival del pessebre. Una tradició pagana dels països nòrdics que els cristians van incorporar a la seva cultura nadalenca tot canviant-li el significat. Els bàrbars del nord d’Europa celebraven l’aniversari d’un dels seus déus guarnint un arbre de fulla perenne en una data propera al Nadal cristià. L’arbre simbolitzava l’univers: a la copa es trobava el cel i a les arrels l’infern. Sant Bonifaci, durant l’evangelització d’aquests pobles, li va donar la volta a la truita: ara l’arbre seria un pi, representaria la vida eterna i es guarniria amb pomes (símbol del pecat original) i espelmes (la llum de Jesucrist).

Un racó del món rural a cada casaUn Nadal ple de simbologia

El pessebre, un dels simbols més tradicionals del nostre Nadal, té l’origen en una iniciativa de l’italià Sant Francesc d’Assís que, el 1223, va voler escenificar el naixement de Jesús al costat d’un estable. Van ser les famiìlies aristòcrates del segle XVIII les primeres a construir pessebres monumentals que visitava el públic. Després, el costum es va estendre i el petit estable es va anar ampliant amb tot de personatges i escenes del món rural.

Culte al foc, la llum i l’escalfor

A l’hivern, quan la foscor de les llargues nits i el fred marquen la vida, els homes retien homenatge a l’element que els permetia combatre’ls: el foc. I, en la nostra tradició nadalenca, aquest culte al foc té la seva expressió en el tió. En principi, el tronc de Nadal no era cap altra cosa que un tronc que cremava al foc de terra i que oferia béns tan preciosos com llum i escalfor i, simbòlicament, llaminadures, neules i torrons per als nens de la casa.

Els Reis Mags versus el Pare Noel


Tots sabem qui són Melcior, Gaspar i Baltasar, però qui és el Pare Noel o Santa Claus, aquell barbut que segueix de ben a prop els Reis? Diu la llegenda que Sant Nicolau era un holandès que va ser bisbe de Mira (a l’actual Turquia), allà pel segle IV, que protegia els nens i els oferia regals. El dia del seu sant, 6 de desembre, porta presents als nens en els Països Baixos. En altres països, com aquí, ho fa la nit de Nadal.

Tradicions de forquilla i cullera

Totes les tradicions religioses han estat vinculades amb les activitats agrícoles i ramaderes, i tots els plats i ingredients tenen el seu significat. L’escudella es fa amb el brou de les quatre carns —de porc, de vedella, de gallina i de cabrit—, tots quatre animals simbolitzant els sants respectius: Sant Antoni, Sant Lluc, Sant Pere i Sant Joan. Els galets (dits de gegant) i els canelons són símbols de la victòria contra el gegant que atacava els ramats. Avui, per Nadal les cuines s’engalanen amb menús especials per rebre família i amics.

Alguns Nadals curiosos arreu del món

Si a Catalunya i a la Península n’hi ha de tots colors, a la resta del món no es queden curts. N’hi ha un munt de ben curioses:

– A Itàlia, la nit del 31 de desembre, el raïm és substituït per cullerades de llenties que portaran diners l’any entrant, i els romans i napolitans llencen trastos vells per desfer-se de tot allò dolent de l’any que s’acaba. Els regals del 6 de gener no els porten els Reis, sinó la Befana, una bruixa lletja però molt bona.

– Al Japó, el 31 de desembre, les 12 campanades es multipliquen fins a 108. A cada campanada es pensa en un mal o problema del qual un es vol desfer.

– A Àustria i Hongria, les primeres setmanes de desembre els joves es disfressen de Krampus, el dimoni nadalenc, i amb cadenes i campanes espanten els nens.

– A Polònia, la nit de Nadal s’esperen que surti el primer estel per començar a sopar.

– A Austràlia, celebren el dinar de Nadal a 30 oC i a la platja, ja que l’altre hemisferi és al pic de l’estiu.

 

Mutuam Activa de visita al Monestir de Sant Pere de Casserres

Ben abrigats, sèniors actius de Clinicum, de Mutual Mèdica, de Vital Seguro, del Col·legi de Farmacèutics i mutualistes del servei gent gran de Mutuam, van marxar cap a Osona amb autocar, per conèixer el monestir de Sant Pere de Casserres i la casa Museu de Jacint Verdaguer a Folgueroles. Els detalls del romànic català del Monestir de Sant Pere, va deixar sorpresos a tots. L’edifici molt ben conservat, de dimensions de basílica, conté dependències molt ben restaurades i molt netes, entorn les que gira una exposició permanent sobre la via dels monjos amb un audiovisual molt interessant de la rutina en el monestir. Ben dinats van fer camí cap a Folgueroles, poblet d’on era originari Jacint Verdaguer. A Folgueroles van visitar la casa museu Verdaguer construïda al segle XVII, on hi ha una exposició permanent sobre la vida i obra del poeta. Interessant sortida romànica que més d’un segur que repetirà.

 

Si tens més de 65 anys, no et perdis les sortides programades per aquest hivern. Segur que en trobaràs una d’interessant !

Els incansables de Mutuam Activa visiten la Casa Batlló de Barcelona

Un grup de curiosos i amants de la ciutat de Barcelona i de l’art modernista de Mutuam Activa, acompanyats de la Montse López, van visitar el 19 de novembre la famosíssima Casa Batlló de Gaudí, que malgrat ens és molt familiar, amaga molts racons i moltes anècdotes, a banda de que veure-la en primera persona és sempre increïble. El sèniors més actius de Clinicum, del Col.legi de Farmacèutics, de Mutual Mèdica, Vital Seguro i mutualistes del servei gent gran de Mutuam, van deixar-se seduir per la bellesa d’aquest edifici tan avançat en el seu temps, que encara avui és únic en el món. L’original utilització dels materials, colors i formes va sorprendre a tothom. Van passar per la planta noble, antiga residència e la família Batlló, les golfes (trasters i safaraeigs), el terrat i les conegudes xemeneies, entre les que van poder contemplar la famosa espinada del drac vençut per Sant Jordi i com no, el fabulós celobert de l’escala interior. Tothom feia fotografies a dojo i van sortir ben satisfets de conèixer una mica més l’intel·ligent i genuí art de Gaudí.

Si voleu sortir aquest hivern i passar una bona estona, no us podeu perdre la programació d’hivern de Mutuam Activa.

El Nadal es renova

El Nadal ja torna a ser aquí. I amb ell arriben les trobades familiars i els grans àpats a casa. Presses al mercat, hores i més hores a la cuina preparant el dinar, el sopar… I després, quan tots marxen, toca recollir. Encara que no ho sembli, hi ha altres formes de viure el Nadal.

El Nadal és temps de família i amics. Però sobretot, de grans menjades, que poden acabar resultant pesades, sobretot per a la gent gran. Ara bé, existeixen alternatives a la idea de passar-se totes les festes a la cuina. Cada cop soìn més els que opten per unes festes més còmodes i pràctiques. Buscar un càtering que prepari els àpats, dinar de restaurant, marxar de viatge… Hi ha moltes opcions per celebrar un Nadal sense grans complicacions ni feinada i que no ens obligui a renunciar a les tradicions.

Ni un plat brut

Una bona manera per celebrar el Nadal a casa, però no a la cuina, és contractar un servei de càtering. Les possibilitats són moltes: podeu triar un menú tancat o demanar que us en dissenyin un a la vostra mida. També podeu optar per l’escudella i els canelons de tota la vida o posar un toc innovador a la taula amb plats originals i elegants fora dels tòpics nadalencs. Si encara busqueu més comoditat i un toc distingit i selecte, podeu contractar un càtering amb cambrer. I si voleu allargar les sobretaules, podeu fins i tot llogar la vaixella al complet i despreocupar-vos d’haver de desparar la taula i rentar els plats bruts. El cost d’un càtering és més elevat que quan es cuina a casa, però més barat que els menús de Nadal dels restaurants.

Pero si el que no voleu és que la casa s’ompli de gent, l’opció del restaurant és una bona alternativa. Durant aquestes festes, molts establiments ofereixen menús tradicionals nadalencs. Fins i tot els grans noms de la cuina catalana com Ruscalleda o Boix han optat per recuperar els plats de tota la vida i, en aquests restaurants, hi podreu trobar delicioses reinterpretacions dels galets, la carn d’olla i els torrons.

L’atractiu del Nadal rural

En aquesta època de l’any els pobles s’engalanen per celebrar el Nadal i tots els racons del país, per petits que siguin, estan de festa. Per això són dates ideals per llogar una casa rural i gaudir dels encants que us ofereix la muntanya coberta dels colors de l’hivern i de la neu. El turisme rural és una opció cada cop més estesa. El caliu i el confort casolà que es troba en aquests establiments us proporciona una bona oportunitat per sortir de la ciutat.

Amb les maletes a la mà

Els viatges no són només cosa de les vacances d’estiu i són molts els qui aprofiten el Nadal per agafar l’avió i descobrir com celebren aquestes festes a d’altres indrets del món. Europa és la destinació més triada quan viatgem a l’hivern. Més del 80% escullen una capital europea per rebre l’any nou.

París, Londres, Viena, Flandes… Cadascuna té els seus propis encants i, per Nadal, totes les ciutats respiren un ambient ben diferent del que estem acostumats quan fem turisme a l’agost. No podeu oblidar Nova York. És una de les grans estrelles de les agències de viatges per a aquestes dates.

I què dieu de l’esquí i les seves variants? Hi ha molta gent que gaudeix d’aquestes festes a les pistes d’esquí. Als Pirineus o als Alps. Ja sigui en una segona residència, en un apartament llogat o en un hotel. D’altra banda, també són molts els qui fugen del fred i emigren al sol i a la calor de les platges de Mèxic i del Carib. Una forma ben original de deixar enrere els tòpics nadalencs. Sigui com sigui, sigui on sigui, no oblideu brindar per l’Any Nou.

Són moltes i variades les ofertes i els paquets que ofereixen les agències i els operadors turístics per viatjar durant les festes de Nadal. Aquí teniu alguns enllaços que us poden servir per preparar la vostra escapada amb una mica de temps:

Cases rurals a Catalunya: http://www.casesrurals.com     http://ruralverd.cat

Cases rurals a Europa: http://www.toprural.com

Pistes d’esquí a Catalunya: http://www.catneu.net

 

Els romans a Catalunya

Són tants els vestigis de l’època i la cultura romanes al nostre país que algú podria pensar que, des que hi van desembarcar, no en van marxar mai més. De fet, la mateixa llengua amb què ara escrivim no deixa de ser un llatí evolucionat.

Tot i la resistència dels indígenes ibers, 30 anys després que el cònsol Cató desembarqués a Roses el 195 aC, els romans van ocupar la franja costanera de Catalunya fins a Tarraco. Malgrat que l’interior va costar més, totes les tribus indígenes catalanes van ser dominades. Cal diferenciar l’estricta ocupació militar per part de l’imperi romà del que va ser el procés de romanització, és a dir, l’assumpció dels models romans. Aquest procés, que va suposar la desaparició de la cultura indígena, va tenir lloc en tan sols unes quatre o cinc generacions.

De poblats ibèrics a ciutats

Els poblats ibèrics solien estar dalt d’un turó i fortificats. Els romans els van ocupar i, sovint, hi van construir el seu campament. Acabada la segona guerra púnica contra els cartaginesos, el 202 aC., hi van romandre i, des d’allí, van facilitar la progressiva colonització i explotació de les terres. Per influx de la cultura romana, alguns d’aquells assentaments es van convertir en colònies romanes o noves ciutats des de les quals s’estendria la romanització del territori. Així, doncs, van néixer Tarraco (Tarragona), Barcino (Barcelona), Ilerda (Lleida), Gerunda (Girona) i d’altres.

Vies romanes, carreteres d’avui

Tant la presència i el domini militar com la societat urbana dels romans necessitava una bona xarxa de comunicacions. Després de refer l’antiga via Heraclea, Roma va començar a construir tant la via Augusta, en part sobre aquella, com d’altres camins secundaris. Les vies més importants tenien un traçat ben semblant al d’algunes autopistes i carreteres construïdes en la segona meitat del s. XX. En força casos, l’únic que es va fer va ser asfaltar-hi a sobre.

Les vil·les romanes

Les villae eren autèntiques cases de pagès dedicades a l’explotació agrícola que reflectien, tant per la seva estructura arquitectònica com pel mobiliari, la civilització romana a les zones rurals. Des del s. II aC es van començar a estendre, principalment per les planes properes al litoral i prelitoral, arribant també a la Catalunya central i a les planes de Lleida. En canvi, van ser pràcticament inexistents als Pirineus i als Prepirineus. Tota vil·la havia de tenir un fundus (territori d’explotació) ben conreat. Hi dominava l’agricultura per damunt de la ramaderia.

Blat, oli i vi

Si bé la presència d’aquests tres elements bàsics de l’agricultura mediterrània es pot documentar des de molt antic, cal admetre que, a diferència dels cereals, l’olivera i la vinya no es van generalitzar a Catalunya fins a l’arribada dels romans. El comerç romà va aconseguir que l’economia excedentària del vi i l’oli del litoral català permetessin exportar-ne a la zona occidental de l’Imperi.

El llatí dels romans a Catalunya

Si a totes les aportacions que hem vist, hi afegim el llatí, la llengua que va acabar arrelant en els territoris ocupats, entendrem perfectament l’abast absolut d’aquella civilització. Cal saber que el llatí que va arrelar a la costa mediterrània va ser el de les classes populars que s’hi movien, diferent del de l’interior de la península Ibèrica, transmès pels funcionaris romans i les classes altes indígenes romanitzades, més conservador, culte i arcaïtzant.

 

El dia del llibre i la rosa a la Residència Vila-seca

El 23 d’abril a la Residència Vila-seca van celebrar el Sant Jordi amb una gran diversitat d’activitats manuals i culturals que havien enllestint setmanes abans. Entre algunes d’elles, van organitzar una parada a l’entrada del centre en el que hi havia diferents productes: roses naturals i manuals elaborades pels usuaris, fetes amb “chupa-chups” i cobertura de paper de pinotxo imitant una rosa, rams de roses, roses de fermall i roses de pinça pel cabell, amb material “Jumping Clay”. Vaja, tots uns artistes amb la última tecnologia! Tot plegat i ben lluït i varen posar a la venta des de les 10h del matí a les 18h de la tarda amb la col·laboració dels professionals i ajuda dels usuaris.

Paradeta

Durant el dia, tot un seguit d’actes es duien a terme a l’interior i l’exterior del centre: a les 10h va tenir lloc un recital amb intercanvi intergeneracional de manualitats entre els alumnes de 1r i 2n de Primària de l’Escola Mestral i els avis de la residència. D’aquesta activitat se’n van beneficar totes dues generacions, que al final van esmorzar plegades. També hi va haver escapada a la Plaça de l’Esglèsia amb voluntaris i professionals, que van acompanyar a 30 residents tot passejant per entre les parades de llibre si roses.

 

De tornada i ja al centre, tothom va rebre una rosa de Sant Jordi que els va deixar a tots ben sorpresos i contents. Per tancar les activitats, al final del dia, un grup de residents va gaudir d’un taller de lectura proposat pel Departament de Cultura i dirigit per tres voluntaries, que malgrat una mica de vergonya inicial, va convertir-se en una activitat molt dinàmica, on van treballar la concentració i atenció amb molta participació dels assistents.

Puntualment a les 18h van tancar la parada i va acabar la diada de Sant Jordi d’enguany.

Equip organitzador de Residència  Vila-seca