Cuidadors

Des de fa molts anys, es parla i treballa molt en les atencions que requereixen els familiars cuidadors de persones dependents. Contínuament als centres i associacions es fan tallers, grups d’ajuda mútua, xerrades… Aquetes iniciatives són de gran utilitat, ja que els participants, a més a més de compartir i sentir que no estan sols davant d’aquesta situació, compten amb un grup de professionals que els ajuden a buscar eines per encarar de la millor manera possible els canvis que provoca una malaltia degenerativa en un familiar.

Què passa, però, amb el col·lectiu de professionals que atén aquestes persones un cop entren a viure als centres on treballen? També a ells els afecta la convivència diària amb persones que es van deteriorant tot i les atencions i intervencions, els afecta que cada vegada necessitin més ajuda perquè van perdent les seves facultats i, per suposat, es crea un vincle que es trenca quan aquestes persones moren, després d’anys cuidant-los.

Cada vegada més, els professionals d’aquest ram es veuen exposats a patir ansietat, estrès, angoixa, etc., per molts motius diferents. Per sort, els professionals que desenvolupen tasques cuidadores són molt humans i, malgrat que intentin posar una barrera entre allò professional i els sentiments, hi ha moments en què aquesta relació d’ajuda els pot jugar una “mala passada”. Inevitablement, el fet de treballar amb persones fa que apareguin sentiments de tot tipus, amb els quals cal lidiar : situacions d’ira, de molta contenció, d’impotència… A tot això cal sumar-hi altres situacions inherents a l’activitat laboral que, segons l’Associació Americana de Psicologia, poden ser fonts d’estrès laboral:  sous baixos, sobrecàrrega laboral, poques oportunitats de promoció o manca de suport social, entre d’altres.

Límits, comunicació i relaxament

Per tot això, cal que els professionals reconeguin on poden actuar per millorar el maneig de l’estrès, aplicant solucions al més ràpid possible, abans que es faci crònic i pugui ser perjudicial per a la salut física i emocional. A partir de diversos articles de l’Associació Americana de Psicòlegs, es poden identificar alguns punts clau que els professionals que es dediquen a l’atenció de les persones dependents haurien de tenir presents.

– És important que siguin capaços d’identificar les situacions en què la seva resposta, pensament o sentiment no hagin estat els adequats.

– Cal que trobin les eines que, d’acord amb les seves característiques, li permetin canalitzar l’estrès de forma saludable. Poden ser activitats físiques, com el ioga o l’esport, o culturals, com llegir, assistir a concerts, etc. En definitiva, qualsevol activitat que li generi plaer. Tant fa què sigui, si s’adapta a la seva manera de ser, el que no pot fer és una activitat que no vagi amb ella, ja que podria provocar-li encara més estrès.

– Han d’establir límits entre la vida laboral i personal. Tot i que els resulti difícil, han de tenir clar que no són familiars d’aquelles persones a qui cuiden i, per tant, quan creuen la porta del centre, haurien de ser capaços de deixar de pensar en ells.

– Necessiten descansar per recuperar-se. Aquest descans implica saber desconnectar de l’activitat laboral, ocupar-se de les tasques familiars i de les amistats, parlar d’altres coses que no siguin la feina, etc.

– Cal que aprenguin a relaxar-se. Existeixen diverses tècniques, com la meditació o el mindfulness, que poden ajudar a alliberar l’estrès. No totes elles s’han de practicar en un lloc específic, sinó que es poden aprendre i posar en funcionament sempre que es vulgui a casa. Cada persones es relaxa de forma diferent. Potser a algú no li funciona cap tècnica oriental i li és més efectiu prendre un bany relaxant.

– Han de ser capaços de parlar amb el seu cap per explicar-li la seva situació, intentar trobar solucions   i establir un pla eficaç per controlar les situacions que els generen estrès.

– Cal que sàpiguen buscar i acceptar el suport de persones de la seva confiança que els ajudin a parlar i expressar les emocions i sentiments.

– És important que s’informin si, dins de l’empresa, existeixen, a nivell de prevenció de riscos laborals, programes d’actuació en cas d’estrès laboral i que els facin servir.

A banda de tot això, cal tenir present que hi ha professionals que els poden assessorar, mitjançant tècniques com, per exemple, la PNL per detectar, comprendre i gestionar l’estrès laboral. En definitiva, gestionar l’estrès està en les seves mans, i és molt important que parlin de la seva salut. No es pot esperar que tot allò que provoca l’estrès canviï, però sí que es pot aconseguir modificar la resposta pròpia davant d’aquest.

 

Alba Ruiz

Treballadora social

Residència Mutuam Manresa