Champions Domino Mutuam

Mantenir la ment activa és fonamental per a un envelliment saludable. Per aconseguir-ho no cal recórrer a complicats exercicis d’àlgebra o memorístics. Els jocs de taula són una eina més divertida i a l’abast de tothom. Estem acostumats al fet que el parxís, les cartes o els escacs protagonitzin moltes animades trobades. De fet, han estat sempre una bon motiu per socialitzar-nos, riure amb els amics o, simplement, matar l’estona. Ara, diferents estudis han posat de manifest que, a més, la pràctica d’aquests jocs i d’altres pot ser beneficiosa per a la ment, el benestar emocional i, fins i tot, el cos.

D’acord amb l’estudi “Juegos de mesa y personas mayores. La importancia de nuevos diseños”, elaborat per l’Institut Tecnològic de la Joguina i l’Institut de Biomecànica de València, jugar ens obliga a exercitar les habilitats cognitives, físiques i socials. Amb aquells jocs que demanen concentració, s’activa la memòria, i amb els de paraules o de càlcul s’evita que es rovellin capacitats necessàries per portar a terme moltes activitats de la vida quotidiana. D’altra banda, alguns que impliquen coordinar moviments, moure articulacions o fer estiraments contribueixen a millorar la mobilitat i l’agilitat. Per últim, cal destacar que tots els jocs compartits potencien les relacions socials i la comunicació. En general, s’ha comprovat que les persones grans que juguen regularment milloren el nivell de benestar subjectiu, l’autoestima i la capacitat per afrontar situacions d’estrès, mentre que disminueixen el sentiment de soledat i els nivells de depressió.

Protagonisme dels clàssics

D’entre els jocs de tota la vida, n’hi ha molts que ens poden ajudar a treballar diversos aspectes. Un bon exemple seria l’Scrabble, en què els jugadors han d’intentar aconseguir la puntuació més alta possible fent servir les seves fitxes per crear paraules. Amb ell, exercitem la memòria, la concentració i el raonament, alhora que, òbviament, potenciem el llenguatge. Els jocs d’estratègia, com els escacs, exigeixen activar processos d’anàlisi i mètodes de raonament i resulten útils per millorar la concentració, la capacitat visuoperceptiva, la lògica, la flexibilitat de pensament i la resolució de problemes, entre d’altres.

Portar unes fitxes des del punt de partida fins a la casella d’arribada agitant un dau pot semblar que té poc a veure amb esprémer la matèria grisa. Tanmateix, qui hagi jugat al parxís sap que assolir la victòria requereix d’algunes capacitats. L’atenció visual i el càlcul entren en escena, però, a més, també s’hi treballa la motricitat fina. Un altre clàssic que permet exercitar diverses habilitats al mateix temps és el dòmino. Atenció, memòria, càlcul, pensament crític i flexibilitat de pensament en són algunes. En aquest recull, no hi poden faltar tampoc els jocs de cartes, font inesgotable d’entreteniment per a molts jubilats. La majoria d’ells exigeixen capacitat d’atenció, concentració, estratègia i memòria.

Els originals també juguen

Les opcions no s’acaben amb els clàssics, però. Aquells qui estiguin cansats dels jocs de sempre, poden provar amb alguns de moderns o menys coneguts. Fomentar el desenvolupament de la imaginació és l’objectiu de Érase una vez, en què cada jugador rep unes cartes amb elements narratius i una altra amb un final per a la història. Entre tots els jugadors han de crear una narració coherent amb aquestes interrompent-se els uns als altres. Podeu trobar referències d’altres jocs per treballar aquesta capacitat al blog de Via lúdica: www.vialudica.com/blog. D’altra banda, sempre val la pena donar un cop d’ull a les formes d’entreteniment provinent d’altres cultures, en alguns casos llegat de tradicions mil·lenàries. El tangram, el mikado, l’aualé o el go són alguns dels exemples que Time Out ha recollit en aquesta interessant selecció de jocs: www.timeout.cat/barcelona/ca/que-fer/jocs-de-taula.

Disposem, doncs, d’opcions ben variades, per a totes les preferències i per poder jugar cada dia sense caure en la monotonia. Cal tenir present, però, que la pràctica d’aquests jocs ha de ser equilibrada i no compulsiva.