Servei de Farmàcia del Grup Mutuam: què fem i com ajudem els professionals

Servei de Farmàcia

El Servei de Farmàcia del Grup Mutuam es va crear l’any 1996 com a departament que s’encarrega de coordinar la compra i distribució de medicaments i productes sanitaris dels diferents serveis de l’entitat, d’oferir l’atenció farmacèutica als pacients ingressats als diferents recursos del Grup i de donar tot tipus de suport farmacèutic, a més de fer docència i recerca. Actualment està integrat per un director tècnic, per cinc farmacèutiques que són les professionals referents de la Residència Vila-seca, l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, el Centre Residencial Mutuam La Creueta i el Centre Residencial Mutuam Collserola, i per onze tècnics de Farmàcia, que treballen distribuïts en els diferents centres i serveis.

Una de les grans tasques del servei de Farmàcia és la logística, ja que des de la seva ubicació, a Mutuam Güell, es distribueixen els medicaments i els productes sanitaris a la resta de centres del Grup Mutuam. Hi ha establert un calendari de valises i de manera periòdica s’envia una comanda de medicació i/o producte sanitari a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, a les places sociosanitàries dels centres mixtes Mutuam la Creueta i Centre Residencial Mutuam Collserola, a les Residències de Les Franqueses i Manresa, als equips de PADES i als Equips d’Atenció Residencial de Barcelona, del Baix Llobregat i del Vallès Occidental i Oriental.

Cada any es dispensen 1,5 milions d’unitats de medicaments i més de 3.700.000 d’unitats de producte sanitari, el que suposa una despesa d’aproximada  de 370.000 i 430.000 euros respectivament. La majoria de la medicació i el producte sanitari que es distribueix des del Servei de Farmàcia va destinat als hospitals sociosanitaris i centres mixtes.

Evitar errors de conciliació

A part de la vesant logística, una de les tasques més important que realitza el servei de farmàcia és l’atenció farmacèutica als pacients ingressats en els diferents centres del Grup Mutuam. Això inclou la conciliació de la medicació del pacient en el moment d’ingrés, fet que implica obtenir una llista formal i actualitzada de tots els medicaments que pren el pacient. En aquest sentit, val la pena mencionar que la bibliografia assenyala que més del 50 per cent dels errors de conciliació es produeixen en les transicions assistencials. També es fa la conciliació de la medicació quan se li dona l’alta al pacient. En aquest cas, la bibliografia ens diu que dues setmanes després de l’alta, el 12 per cent de les persones experimenta efectes adversos a la medicació. Per això, és essencial fer una llista actualitzada dels medicaments que pren el pacient per lliurar-la al següent proveïdor de salut.

El Servei de Farmàcia també porta a terme la validació de la recepta electrònica dels pacients que marxen d’alta dels hospitals sociosanitaris i actua com a Centre d’Informació del Medicament, donant resposta als dubtes que arriben des dels diferents professionals de tots els centres. Es revisa, també, la medicació dels pacients ingressats, fet que implica dur a terme un examen crític i estructurat de tota la medicació que porta prescrita el pacient i comprovar que s’adapta a la situació actual del pacient. Després de fer aquesta revisió, les intervencions farmacèutiques detectades es registren i es fan arribar a l’equip mèdic per a la seva valoració. Anualment es revisen al voltant de 2900 plans terapèutics i l’any passat (2020) es van fer 5.614 intervencions farmacèutiques, xifra que suposa una mitjana de 2,7 intervencions per pacient.

A banda de tot això, també es dedica temps a vetllar per la seguretat dels pacients. En aquest sentit, es treballa amb totes les parts implicades en els circuits de medicació per tal de garantir que tots els processos es mantenen actualitzats i que garanteixen la seguretat dels pacients. A més, es porta a terme el reetiquetat dels medicaments que no arriben del proveïdor correctament identificats per dispensar-los en format unidosi, d’aquesta manera s’assegura que cada medicament conté tota la informació necessària per mantenir la seguretat i traçabilitat fins a l’administració al pacient. D’altra banda, es treballa en la implementació al programa informàtic assistencial del Grup, l’Unit 4, de les mesures de seguretat en la prescripció que es consideren importants: duplicitats, al·lèrgies, interaccions i  també es col·labora en la definició de protocols de prescripció.

Comprar a partir de criteris basats en l’evidència

Una altra part important de la tasca del servei de farmàcia és la compra de medicaments i productes sanitaris. En els darrers anys ens hem trobat que hi ha molts desproveïments per part dels laboratoris i això comporta haver de buscar alternatives.

De la selecció dels productes i medicaments que es compren, se n’encarrega el Comitè de Farmàcia, però qualsevol professional pot demanar incorporar-ne un omplint l’informe d’inclusió de medicaments i productes sanitaris a la Guia Farmacoterapèutica del Grup. El Comitè és qui avalua l’adequació de cada producte que se sol·licita incloure en la guia.

El Comitè principalment treballa amb tres documents: la Guia Farmacoterapèutica, on hi ha tots els medicaments que es poden fer servir als centres sociosanitaris del Grup; la Guia d’Intercanvi Terapèutic, que ens indica l’equivalència entre tractaments que no estan en la guia i tractaments que sí que ho estan; i el Catàleg de productes sanitaris.

Una altra de les funcions és el seguiment d’indicadors com l’IQF, les incidències de prescripció o el control de receptes dels EAR, així com la col·laboració en el Self Audit. També es participa en l’elaboració de guies i protocols.

A això, hi hem d’afegir la vessant comunicativa del Servei de Farmàcia, que inclou la difusió d’alertes de seguretat que puguin ser d’interès per als professionals i una newsletter, que recull articles que es publiquen al blog del Grup Mutuam, avisos i alertes de seguretat recents i enllaços a altres informacions rellevants del sector. També es disposa d’un apartat en la intranet, recentment renovada, on es poden trobar les guies, catàlegs, pautes d’harmonització i eines per a la prescripció al pacient fràgil.

Compartir i ampliar coneixements

A més d’aquestes tasques principals, n’hi ha d’altres. Una d’elles és la docència. D’una banda, estem en contacte amb diferents centres formatius i es reben estudiants de tècnic de Farmàcia i parafarmàcia. Amb l’Hospital Clínic, s’ha signat un conveni en virtut del qual acollim residents de l’últim any de residència de Farmàcia Hospitalària que fan una rotació d’un mes. La bona relació amb el Servei de Farmàcia de l’Hospital de Sant Pau ha propiciat que també tinguem residents d’últim any que venen a passar uns dies al Servei de Farmàcia per conèixer què és i com es treballa en un Hospital Sociosanitari. Es participa en l’Equip de Farmàcia Assistencial Dreta (EFAD), una xarxa liderada per l’Hospital de Sant Pau i de la qual formen part tres sociosanitaris més de l’AIS Dreta de Barcelona, l’Atenció Primària d’aquest territori i, des de fa poc, la farmàcia comunitària, que ens permet compartir coneixement i informació.

Per últim, també es dedica temps a la recerca, que resulta molt enriquidor. Hem estat molt actius en aquest àmbit els darrers anys, tot i que amb la pandèmia s’ha quedat notablement aturat.

A banda de tot el que s’ha enumerat i que ja s’està fent, ens agradaria posar en marxa altres accions. Així, de cara al 2021-22, ens proposem començar a oferir atenció farmacèutica a les residències geriàtriques –resoldre consultes sobre medicació i revisar prescripcions-, implantar programes de desprescripció i de conciliació a l’alta –mitjançant l’eina Check the Meds- i recuperar la recerca al ritme previ a la pandèmia.

Per finalitzar, volem destacar que treballar en equip ens dona força i ens ho fa tot més fàcil i que, com a Servei de Farmàcia, estem oberts a qualsevol possibilitat de generar sinergies amb altres equips i professionals del Grup Mutuam.

Oriol Rovira, director tècnic del Servei de Farmàcia del Grup Mutuam, i Laura Puerta, farmacèutica de l’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell i membre del servei.

Atenció farmacèutica a l’Hospital Sociosanitari

L’atenció farmacèutica és un procés necessari de l’atenció sanitària que té com a objectiu lliurar un tractament farmacològic amb la finalitat d’assolir uns resultats determinats que millorin la qualitat de vida del pacient. Aquests resultats són:
. Guariment d’una malaltia,
. Eliminació o reducció de la simptomatologia del pacient,
. Retardar o aturar el progrés de la malaltia o
. Prevenir una malaltia o simptomatologia.

L’atenció farmacèutica implica el procés pel qual el farmacèutic col·labora amb el pacient i altres professionals sanitaris en el disseny, la implementació i la monitorització del pla terapèutic del pacient. Tot el procés inclou tres etapes principals: prevenir, identificar i resoldre problemes actuals i potencials, relacionats amb els fàrmacs

En el cas de la població d’edat avançada, és molt freqüent la polimedicació, l’ús de medicaments i dosificacions inadequades i la presència de problemes de seguretat i d’adherència. La revisió de la història farmacoterapèutica i la validació de la prescripció clínica del pacient són elements clau per a la prevenció de l’aparició de problemes de salut relacionats amb els medicaments.
S’entèn com problema relacionat amb els medicaments (PRM) tot fet o circumstància relacionada amb el tractament farmacològic que interfereix en el resultat òptim de la cura del pacient. S’estima que entre un 19 i un 80% dels PRMs són evitables o prevenibles, de tal manera que la seva detecció precoç pot prevenir i disminuir problemes de salut i en conseqüència, millorar la qualitat de vida dels pacients. Aquesta situació ofereix al farmacèutic una oportunitat per participar de manera activa i corresponsable amb la resta de membres de l’equip assistencial en la cura i seguiment individualitzat del pacient ingressat, amb la finalitat d’identificar, prevenir i resoldre els PRMs que puguin interferir en la obtenció de resultats terapèutics positius.

Quina atenció farmacèutica oferim als pacients ingressats a l’hospital sociosanitari?
1. Conciliació de la medicació
2. Revisió de la medicació
3. Desprescripció

La conciliació de la medicació és un procés formal i protocol·litzat que consisteix a comparar de forma sistemàtica la medicació habitual del pacient amb la medicació prescrita després d’una transició assistencial o d’un trasllat dins del mateix àmbit assistencial, amb l’objectiu d’analitzar i resoldre les discrepàncies detectades, documentar els canvis i comunicar-los.

Sabem que més del 50% dels errors de medicació es produeixen en les transicions assistencials i que el 12% de pacients que són alta d’un recurs assistencial pateixen un esdeveniment advers a les dues setmanes, per tant, per garantir la continuïtat de l’atenció farmacoterapèutica, és especialment aconsellat realitzar la conciliació de medicació dels nostres pacients en aquests dos moments esmentats, a l’ingrés i a l’alta de l’hospital.

La pràctica de la conciliació de medicació requereix el següent:
• Una revisió o validació sistemàtica i exhaustiva de tota la medicació d’un pacient (tenint en compte tant la informació clínica dels registres com la informació aportada pel pacient), amb l’objectiu de garantir que els medicaments que cal afegir/iniciar, canviar o retirar, siguin avaluats acuradament per tal de mantenir una llista exacta i actualitzada del pla de medicació, disponible per al pacient o la seva família/cuidador, així com per a tots els proveïdors que intervenen en la seva cura.

La llista completa de medicació (llista farmacoterapèutica) ha de contemplar els medicaments de prescripció, inclosa la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria, la medicació prescrita per la sanitat privada, la medicació en assaig clínic, l’automedicació, els medicaments que no requereixen prescripció, les plantes medicinals i els medicaments homeopàtics.

• S’ha de portar a terme en totes les transicions al llarg del contínuum assistencial
L’objectiu és garantir que els pacients rebin tots els medicaments necessaris que prenien prèviament, i que aquests medicaments estiguin prescrits en la dosi, via d’administració, pauta i durada correctes, i que siguin adequats a la nova situació clínica del pacient. En cap cas no es tracta d’avaluar la pràctica mèdica ni de qüestionar les decisions clíniques individuals, sinó de detectar i corregir possibles errors de medicació que haurien passat inadvertits.

Terminologia i classificació de les discrepàncies i els errors de conciliació de la medicació.
Una discrepància és una diferència entre els medicaments que prenia el pacient de forma habitual i els medicaments del nou pla terapèutic, la qual no constitueix necessàriament un error. De fet, la major part de les discrepàncies es deuen a l’inici de medicació o a canvis del tractament crònic produïts pel nou estat clínic del pacient.

Hi ha una classificació de les discrepàncies en funció de la situació analitzada:

La revisió de la medicació es defineix com l’examen crític i estructurat del règim terapèutic del pacient, amb la finalitat d’optimitzar l’impacte de la medicació, reduir els problemes relacionats amb la medicació, simplificar-ne la pauta i maximitzar-ne l’eficiència.
Els pacients que més es beneficien de la revisió de la medicació són aquells que presenten més risc de patir esdeveniments adversos per medicaments (EAM), ja sigui pel tipus de medicació que prenen, per la seva situació clínica o les característiques relacionades amb el pacient o les que es deriven del mateix sistema sanitari. Per exemple, un pacient que presenta diferents factors de risc com ara pluripatologia, edat avançada o polimedicació, amb ingressos hospitalaris freqüents, hauria de ser prioritzat en un programa de revisió de la medicació, ja que obtindria més beneficis d’aquest procés que un pacient que presenta menys factors de risc.

Què es revisa?
En el procés de revisió de la medicació ens centrem especialment en:
• Duplicitats terapèutiques
• Interaccions fàrmac-fàrmac, fàrmac-malaltia i fàrmac-nutrient
• Contraindicacions
• Medicaments substituïbles per alternatives més rendibles
• Ajustaments de dosis segons condició clínica
• Adequació terapèutica segons els objectius marcats

Un cop realitzada la revisió de la medicació, en el cas que es detecti algun tipus de problema relacionat amb la medicació, es contacta amb el metge responsable i es comunica la proposta d’intervenció farmacèutica a realitzar. És el metge qui decideix si la intervenció proposada es porta a terme o no i es tradueix en un canvi en el pla terapèutic del pacient.
Totes les intervencions farmacèutiques proposades es registren segons la classificació de la Societat Americana de Farmàcia hospitalària (ASHP) així com el grau d’acceptació de les mateixes per part de l’equip mèdic.

La desprescripció es tracta d’una retirada planificada i estandarditzada de la medicació crònica, àmpliament recomanada en el pacient geriàtric (medicaments desaconsellats en gent gran, amb un perfil d’alt risc..). Ha de ser individualitzada i regir-se pel sentit comú.

Situacions que afavoreixen la desprescripció
1. Manca d’efectivitat del tractament, ja sigui perquè es tracta del següent:
. Medicament no indicat.
. Manca d’evidència sobre els beneficis en general o en la població de gent gran.
. Existència de recomanacions en contra de l’ús del medicament en persones grans o amb problemes de salut específics

2. Persones amb polimedicació. Diferents estudis indiquen que és possible implementar estratègies de retirada de medicaments en pacients ancians polimedicats i que no només no produeixen el deteriorament de les malalties del pacient o la reaparició dels símptomes, sinó que poden millorar l’estat cognitiu del pacient, reduir el risc de caigudes i millorar-ne la qualitat de vida.

3. Reaccions adverses associades als medicaments (RAM). S’inclouen esdeveniments adversos freqüents en persones grans amb conseqüències potencialment greus com per exemple caigudes, desorientació i deteriorament cognitiu o agitació.

4. Canvis en els objectius terapèutics, sobretot davant d’una malaltia crònica avançada. A mesura que la malaltia progressa i és més clar que la prevenció o la curació no són objectius realistes, un enfocament individualitzat i consensuat amb el pacient pot ser el més adequat. Aquest canvi d’enfocament ha d’anar acompanyat d’una revisió de la medicació amb la retirada de medicaments que ja no s’ajusten als objectius.

Bibliografia
– Ús racional de medicaments. Maneig bàsic de la medicació en el pacient crònic: conciliació, revisió, desprescripció i adherencia. CatSalut.
– Requeriments i criteris comuns mínims per a la prescripció, revisió i renovació de tractaments crònics mitjançant recepta. CatSalut.
– Consenso sobre atención farmacéutica. SEFH
– Una nueva definición y reenfoque de la atención farmacéutica: el documento de Barbate. Farmacia Hospitalaria 2020. Vól.44 Núm.4
– Atención farmacéutica en los problemas relacionados con los medicamentos en enfermos hospitalizados. Farmacia Hospitalaria 2003. Vól. 27 Núm.5
– Objetivos de la atención farmacéutica. Atención Primaria. Vól.30 Núm.3
– Decreasing Unintended Medication Discrepancies in Medication Reconciliation through Simple Yet Effective Interventions. Rozich et al. Q Manag Health Care, 2001;8 (10):27-34.
– The incidence and severity of adverse events affecting patients after discharge from the hospital. Forster AJ et al. Ann Intern Med 2003; 138 (3):161-167.

Servei de Farmàcia del Grup Mutuam