Activa participació dels professionals de Grup Mutuam a les jornades d’Atenció Centrada en la Persona, i d’Experiències d’eliminació de subjeccions

Equip professionals Grup Mutuam

Amb la voluntat d’estar al dia de les darreres novetats en el sector residencial per a gent gran, els professionals de residències geriàtriques i centres de dia del grup, han participat en les segones Jornades d’Atenció Centrada en la Persona i la Jornada d’Experiències d’eliminació de subjeccions i Implementació de la Norma Libera-care, totes dues centrades en aspectes que actualment són puntals per el model assistencial dels  centres que gestiona Grup Mutuam. En el primer cas, el centre Residència Vila-seca, va participar aportant dos pòsters que exemplificaven el que ha suposat implantar un model d’atenció centrat en la persona en aquesta residència per a gent gran. En el cas de les Jornades Libera-care, els assistents van tenir la oportunitat de compartir experiències i debatre sobre aquesta forma de cuidar als residents sense fer servir mètodes de contenció física o química: un mètode que actualment s’aplica als nostres centres i que ha ajudat als equips a anar reduint progressivament el nombre de contencions, trobant alternatives segures i dignes pels usuaris. Animem a tots els professionals a seguir participant i aportant la seva experiència en aquests espais tan interessants.

Equip professionals Grup Mutuam

Cap a l’atenció a la persona lliure de subjeccions dins les residències per a gent gran

No contencions a les residències assitides de Grup Mutuam

Els que treballen en aquest sector fa temps que es plantegen una transformació com a resultat de moltes reflexions sobre el model d’atenció actual. Per què un canvi de mentalitat en els centres residencials per a gent gran?

Segons alguns estudis i escrits recents, a Espanya es fa un ús de les immobilitzacions significativament superior del que se’n fa a altres països amb condicions socioeconòmiques similars. De fet, el servei d’inspecció del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat assenyalava en un estudi de 2011 que hi ha un 39% de les persones residents a centres i residències geriàtriques de Catalunya sotmeses a immobilitzacions. Per entendre per què la utilització de les subjeccions és encara tan freqüent, cal tenir presents algunes creences molt esteses en el sector. Així, sempre s’ha pensat que servien per prevenir tant caigudes i lesions com deambulacions amb risc que les provoquessin. També s’han considerat útils per corregir la postura i per oferir una atenció més eficient. A més, s’han justificat sobre la base d’idees com que no es disposava del personal idoni per oferir un altre tipus d’atenció, que feien els centres menys vulnerables a sancions o que les famílies les preferien per garantir la seguretat dels residents.

Els estudis portats a terme i l’experiència dels centres en aquest camp demostren, tanmateix, justament el contrari. Amb les subjeccions, hi ha el mateix risc o superior de caiguda que sense elles i, alhora, es generen persones amb major dependència. Així mateix, no existeix la deambulació sense risc. El que cal fer en aquest sentit és crear espais segurs per tal que aquesta sigui possible, afavorint-se així la millora del to muscular dels residents. També s’ha comprovat que l’ergonomia corregeix de manera més eficaç la postura que no pas la contenció. D’altra banda, no es tracta que els centres no disposin del personal idoni, sinó que no se l’ha format en aquesta forma alternativa de treballar. El mateix passa amb les famílies i els usuaris, que no coneixen una manera d’evitar riscos que no sigui la subjecció. Per últim, l’experiència ens demostra que les residències assistides que treballen sense immobilitzacions reben menys sancions.

Els sistemes de treball en de les residències assistides han anat evolucionant al llarg dels anys. Així, ja fa temps que es va passar del model d’atenció centrat en els serveis, és a dir, en què els esforços se centraven a oferir diferents serveis (hotelers, mèdics, etc.), a un model centrat en els professionals, en el qual es buscava una formació més especialitzada i qualificada d’aquests. Més recentment, ha arribat el model d’atenció centrat en la persona, en el qual el resident esdevé l’eix de l’atenció i s’han de tenir en compte la seva voluntat i la seva opinió. Així doncs, s’està treballant perquè sigui la persona qui decideixi l’atenció que vol rebre i els professionals passin a ser assessors en aquest procés.

La dignitat de la persona

Aquest canvi de paradigma ens refereix a la qüestió de la dignitat de la persona. Definir la dignitat és, però, complicat, ja que aquesta es viu de manera individual. No obstant això i partint de la defensa dels drets de la persona, les residències assistides que treballen sense contencions aposten per l’autonomia del resident, possibilitant el seu desenvolupament mitjançant la potenciació de les seves capacitats i el respecte als seus drets.

Les residències geriàtriques que aposten per aquesta manera de cuidar deixen enrere un model paternalista, en el qual els professionals i els familiars decideixen sobre la persona però sense ella. La qüestió important no és, doncs, allò que la persona que cuida decideix com a digne per a la persona cuidada, sinó allò que la persona cuidada decideix que és digne per a ella. La major dificultat amb què es troben els professionals cuidadors es produeix llavors quan les persones ateses no són autònomes cognitivament i han de preguntar-se si és digne o no per a aquesta, allò que es decideix. Per sort, es disposen de noves eines d’observació i valoració que els ajuden a apropar-se i conèixer el que pot ser digne o no, per a algú que no pot manifestar la seva voluntat.

Amb la col·laboració de Montse Camprubí, Directora del Centre Residencial Mutuam Manresa, Dolors Cabré, Directora del Centre Residencial Mutuam La Creueta (Sabadell) i Marga Quintana, Directora de la Residència Font Florida (Barcelona)

Les activitats estimulatives centren la formació a les famílies dels Centres de Dia Verdum i Prosperitat

Xerrada educadors socials

El 8 de Juny es va organitzar una jornada de formació dedicada a les famílies dels usuaris dels Centres de Dia Verdum i Prosperitat (abans Enric Casanovas) que gestiona Mutuam , que van organitzar els educadors socials, Marcos Sández i Marina Corpas i la psicòloga Marta González. Amb el títol “La importància de les activitats estimulatives significatives” va fer-se amb l’objectiu d’acostar i donar a conèixer la filosofia que hi ha al darrera del Model d’Atenció Integral Centrat en la Persona, remarcant la importància del mateix. Les valoracions dels familiars que van assistir va ser molt positiva, interactiva i enriquidora amb el seu punt reflexiu, de cara als familiars. Aviat esperen repetir de nou!

El paper de les famílies en una residència geriàtrica

la importància de la familia en una residència geriàtrica

Quan ingressa una persona a la residència, ingressa algú que segueix sent membre d’una família, amb la seva història personal, amb un passat i, a més, amb un nou futur. Cal ressaltar, doncs, la importància de l’entorn familiar en l’acompanyament del resident per tal de donar cobertura a les seves necessitats afectives i relacionals i poder oferir-li suport per a una millor qualitat de vida, potenciant-ne les competències personals així com l’adaptació a la nova situació.

Qualitat de vida és, segons l’OMS, “la percepció de l’individu de la seva posició en la vida, en el context de la cultura i sistemes de valors on viu i en relació amb els seus objectius, expectatives estàndard i preocupacions”. S’entén, així doncs, la qualitat de vida com un reflex de les condicions de vida desitjades per la persona en relació amb les necessitats fonamentals per a ella, en dimensions com la satisfacció vital, el benestar, la felicitat, etc. La família aporta vincles afectius, emocionals i relacionals importants per a aquest benestar i satisfacció de la persona en totes les etapes vitals, però en especial quan es produeixen canvis. L’enfortiment d’aquests disminueix notablement la vulnerabilitat de la persona enfront de les situacions que li resulten estressants, tant físicament com mentalment, i que es poden donar, per exemple, a l´hora d’un ingrés en una residència.

La continuïtat dels llaços familiars i dels contactes socials – tant del passat, del barri, d’antics amics o de veïns, com dels nous contactes que es puguin donar- influeix positivament en la persona, reforçant-ne l’autoestima, a més de promoure el sentiment de pertinença i d’identitat respecte de la nova realitat. La família, llavors, acaba sent un membre fonamental també per a l’equip de treball, que ajuda els professionals a conèixer les necessitats de la persona, aportant una valuosa informació de la trajectòria que ha tingut fins aquell moment i possibilitats de nous projectes sobre els quals treballar.

La implicació directa dels familiars en l’organització de les activitats quotidianes en relació a les activitats de la vida diària, com passejos, activitats lúdiques, activitats terapèutiques significatives i, en general, en totes aquelles que són representatives per a la persona resulta molt beneficiosa per al procés d’adaptació a la nova situació.

Reconstruir la història

En cas de persones amb demència, aquest aspecte adquireix un paper especialment rellevant, ja que proporciona unes dades imprescindibles i que difícilment obtindríem d’elles mateixes. Aquestes marcaran als professionals la directriu més adequada per treballar amb el resident d’una manera més propera, amb sentit i amb tots els sentits, en cadascun dels aspectes de la seva vida.

Amb el model d’Atenció Centrada en la Persona, la família té l’oportunitat d’implicar-se en el pla d’atenció i vida del resident, acompanyant d’una manera activa, sempre que l’usuari ho admeti. Amb aquest objectiu, se’ls facilita la cooperació amb els professionals i la participació en les activitats quotidianes. Així doncs, cal tenir sempre present que l’entorn familiar és un pilar fonamental per a les persones i que esdevé un suport imprescindible en un moment de canvi.

Amb la col·laboració de Maria José Jurado, educadora social de la Residència, centre de dia i casal gent gran, Rubí

La Residència Font Florida intervé en una taula rodona sobre el model d’atenció centrada en la persona

Equip Residencia Font Florida

En el marc de la 9a Edició de les Jornades Interdisciplinars Catalanes de Residències de Gent Gran organitzada per Activa Congressos que es va celebrar a Barcelona, Rocio Pallarés, auxiliar de geriatría de la Residència Font Florida va participar en una de les taules rodones : Atenció centrada en la persona; un model aplicable, amb el títol: “És possible aplicar el ACP des de la figura del gerocultor?”

Aquestes jornades estan organitzades per sis col·legis professionals de Catalunya molt implicats en l’atenció de la gent gran: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (CODTS), l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) i el Col·legi de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya (COTOC).

La Residència Vila-seca també va participar en aquesta edició, presentant un pòster amb el títol “Com t’agradaria viure en una residència?”.

Intervencio RocioPallarés