Quan ingressa una persona a la residència, ingressa algú que segueix sent membre d’una família, amb la seva història personal, amb un passat i, a més, amb un nou futur. Cal ressaltar, doncs, la importància de l’entorn familiar en l’acompanyament del resident per tal de donar cobertura a les seves necessitats afectives i relacionals i poder oferir-li suport per a una millor qualitat de vida, potenciant-ne les competències personals així com l’adaptació a la nova situació.
Qualitat de vida és, segons l’OMS, “la percepció de l’individu de la seva posició en la vida, en el context de la cultura i sistemes de valors on viu i en relació amb els seus objectius, expectatives estàndard i preocupacions”. S’entén, així doncs, la qualitat de vida com un reflex de les condicions de vida desitjades per la persona en relació amb les necessitats fonamentals per a ella, en dimensions com la satisfacció vital, el benestar, la felicitat, etc. La família aporta vincles afectius, emocionals i relacionals importants per a aquest benestar i satisfacció de la persona en totes les etapes vitals, però en especial quan es produeixen canvis. L’enfortiment d’aquests disminueix notablement la vulnerabilitat de la persona enfront de les situacions que li resulten estressants, tant físicament com mentalment, i que es poden donar, per exemple, a l´hora d’un ingrés en una residència.
La continuïtat dels llaços familiars i dels contactes socials – tant del passat, del barri, d’antics amics o de veïns, com dels nous contactes que es puguin donar- influeix positivament en la persona, reforçant-ne l’autoestima, a més de promoure el sentiment de pertinença i d’identitat respecte de la nova realitat. La família, llavors, acaba sent un membre fonamental també per a l’equip de treball, que ajuda els professionals a conèixer les necessitats de la persona, aportant una valuosa informació de la trajectòria que ha tingut fins aquell moment i possibilitats de nous projectes sobre els quals treballar.
La implicació directa dels familiars en l’organització de les activitats quotidianes en relació a les activitats de la vida diària, com passejos, activitats lúdiques, activitats terapèutiques significatives i, en general, en totes aquelles que són representatives per a la persona resulta molt beneficiosa per al procés d’adaptació a la nova situació.
Reconstruir la història
En cas de persones amb demència, aquest aspecte adquireix un paper especialment rellevant, ja que proporciona unes dades imprescindibles i que difícilment obtindríem d’elles mateixes. Aquestes marcaran als professionals la directriu més adequada per treballar amb el resident d’una manera més propera, amb sentit i amb tots els sentits, en cadascun dels aspectes de la seva vida.
Amb el model d’Atenció Centrada en la Persona, la família té l’oportunitat d’implicar-se en el pla d’atenció i vida del resident, acompanyant d’una manera activa, sempre que l’usuari ho admeti. Amb aquest objectiu, se’ls facilita la cooperació amb els professionals i la participació en les activitats quotidianes. Així doncs, cal tenir sempre present que l’entorn familiar és un pilar fonamental per a les persones i que esdevé un suport imprescindible en un moment de canvi.
Amb la col·laboració de Maria José Jurado, educadora social de la Residència, centre de dia i casal gent gran, Rubí
93 380 09 70
