Mutuam

 mutuam93 380 09 70

Mutuam logo
Mutuam

Atenció a la dependència

Mutuam a Casa: L’ajuda domiciliària, insubstituïble en temps de pandèmia

Mutuam a casa

La pandèmia provocada per l’aparició de la COVID-19 ha posat a prova la robustesa de tots els serveis sanitaris i assistencials. D’una banda, són moltes les famílies que s’han vist afectades per la malaltia i s’han trobat amb unes necessitats de suport que abans no tenien. De l’altra, les mesures per reduir la propagació del virus aplicades per les administracions van portar al tancament dels centres de dia, deixant un gran nombre de persones vulnerables depenent de l’atenció a domicili.
Així, la COVID-19 ha portat noves situacions que ha calgut gestionar amb diferents eines, com Mutuam a Casa, el servei d’ajuda domiciliària del Grup Mutuam, que durant la pandèmia s’ha fet més necessari que mai.

“Va ser un gran alleujament descobrir que hi havia aquest servei, perquè de sobte ens vam trobar amb dues persones que necessitaven atenció i no arribàvem a tot”, explica la Lucía. La seva mare, que es diu com ella, era usuària del centre de dia de la Residència Molí-Favència, que gestiona Mutuam, des de feia gairebé dos anys. Hi havia arribat gràcies al seu neuròleg, que li havia recomanat pels problemes de memòria que pateix. De la nit al dia, el centre va haver de tancar i la Lucía es va trobar a càrrec de la seva mare, amb una malaltia degenerativa, i del seu pare que, a punt de fer 87 anys, es troba en bon estat de salut, però necessita les atencions pròpies de la seva edat. Va ser la treballadora social del centre qui es va posar en contacte amb la Lucía per informa-la del servei d’ajuda domiciliària. “Van tancar un dijous i dilluns ens van trucar per oferir-nos aquesta assistència, que era just el que necessitàvem. La mare requereix unes cures i atenció les 24 hores i ens dona molta tranquil·litat poder comptar amb el suport diari de dues persones qualificades”.

La Teresa va decidir buscar ajuda per la seva mare, la Concepció, en ple pic de la pandèmia, quan les dues cuidadores que l’atenien a casa es van posar malaltes i van donar positiu per COVID-19. La Concepció, que té 90 anys i en fa 9 que viu amb l’Alzheimer, amb un grau de dependència alta, també emmalalteix. En aquell moment sospiten que es podria tractar del nou coronavirus, però amb la sanitat col·lapsada no tenen manera de comprovar-ho —més endavant, li van poder fer la prova, que va donar negatiu— i davant la impossibilitat de contactar amb el CAP, la Teresa decideix recórrer al PADES, el Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport. “Qui gestiona el PADES del meu barri és precisament Mutuam i m’informen que existeix un servei d’ajuda en la pròpia llar. Em van enviar el pressupost, el vaig acceptar i al cap d’un dia ja tenia algú que em venia a ajudar”.

Rapidesa i seguretat, el més importat per a les famílies
Una ràpida capacitat de resposta és vital en situacions com les que s’han viscut durant aquesta pandèmia, i això també és el que destaca l’Alberto, que va requerir el servei Mutuam a Casa quan el seu pare va ser ingressat a causa de la COVID-19. Ell i els seus tres germans es van organitzar de seguida per tal que no passés sol ni un instant, però en veure que la situació
es podia allargar van decidir buscar ajuda externa, sobretot per acompanyar-lo a les nits. La clínica on es trobava ingressat els va posar en contacte amb Mutuam després d’haver rebutjat una altra entitat perquè no disposava dels EPI necessaris. Aquella mateixa nit ja tenien algú.

En el cas del pare de l’Alberto, el fet que estigués acompanyat les 24 hores del dia era de màxima importància, ja que portava respiració assistida i si passava qualsevol cosa calia actuar amb rapidesa. A més, havia tingut problemes d’epilèpsia i tenien por que pogués patir una altra crisi. “Ell estava més tranquil i nosaltres també, que tingués algú ens donava seguretat”, relata.

El pare de l’Albert ha pogut superar la malaltia i ja es troba a casa, on es va recuperant a poc a poc. El procés ha estat llarg i dur i comptar amb l’ajuda de Mutuam a Casa va permetre que la família pogués tenir moments de descans, tant físic com mental. La Teresa també valora l’experiència de manera molt positiva i destaca que la professional que l’assistia va ser molt
curosa i afectuosa amb la seva mare, que ja es troba millor. Igual que l’Alberto, la Teresa valora per sobre de tot la rapidesa amb què va ser atesa i la tranquil·litat de poder disposar d’una professional qualificada equipada amb la protecció necessària. “En una situació excepcional i molt complicada per a mi, va ser de gran ajuda”, conclou.

Si vols preguntar i conèixer de primera mà sense compromís, els serveis que et pot oferir Mutuam a Casa, truca al 93 380 09 50 – tamara.koyik@mutuam.com

Mireia Bosch participa en una jornada sobre bon tracte a les persones grans a les institucions

Mireia Bosch

Mireia Bosch, directora de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, va participar el passat 14 de juny en la Jornada ‘El bon tracte a les persones grans a les institucions. Experiències d’èxit’. L’acte, que va tenir lloc a Girona, el va organitzar la Fundació Campus Arnau d’Escala amb motiu del Dia mundial de la presa de consciència de l’abús i el maltractament envers les persones grans, establert el 15 de juny.

A la jornada, hi van participar no només directius i professionals del món sanitari i social, sinó també representants de les administracions públiques. Centrada sobretot en la prevenció dels maltractaments a les persones grans,  s’hi va destacar la importància del paper de les institucions sanitàries i socials definint valors i prioritats en aquesta línia, així com formant i sensibilitzant els seus professionals. Així mateix, es van tractar temes com l’atenció centrada en la persona i el voluntariat com a altres eines per combatre el maltractament.

L’organització va convidar la directora de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona per impartir una ponència en la taula rodona d’experiències d’èxit. Sota el títol, “Els espais de reflexió ètica com a eina per a la lluita contra els maltractaments”, va relatar l’experiència d’aquests espais que es van posar en marxa el juny del 2012 en el sociosanitari. Bosch hi va destacar diferents aspectes ètics que s’hi poden treballar. També va compartir amb els assistents la metodologia de treball dels espais de reflexió ètica, els objectius, la funció, el funcionament, la composició, els compromisos dels seus membres, etc. Finalment, va explicar quins són els aspectes concrets que es poden treballar mitjançant el diàleg, l’auto-crítica i la reflexió presents en els espais de reflexió ètica per intentar detectar i, sobretot, prevenir el maltractament en les persones d’edat avançada.

La 3a Jornada dels EAR servirà de celebració dels seus 10 anys de trajectòria

Jornada EAR

Grup Mutuam celebra el proper 5 de juny la Jornada dels Equips d’Atenció Residencial, que en aquesta 3a edició commemorarà el 10è aniversari de la creació d’aquests dispositius especialitzats en geriatria que donen suport a l’Atenció Primària en les residències. L’acte tindrà lloc a l’Auditori Centre Caixa Fòrum, a Barcelona, i les inscripcions gratuïtes per assistir-hi com a públic ja són obertes a www.mutuam.cat. 

El director de CatSalut, Adrià Comella, inaugurarà l’acte junt amb el director general de Grup Mutuam, Francesc Brosa i, tot seguit, hi haurà una conferència del periodista Antoni Bassas. Abans de les intervencions dels especialistes, es projectarà un vídeo que recull la trajectòria i evolució dels EAR des del seu naixement fins a dia d’avui. La taula de debat, moderada per Marta Chandre, subdirectora del CatSalut, i sota el títol ‘Mil i una maneres d’abordar la complexitat. Cada situació, una solució”, comptarà amb les aportacions de cinc ponents procedents de diferents recursos i serveis del sistema sanitari i social català.

Per a més informació, es pot consultar el programa de la Jornada.

Autonomia i beneficència de les persones grans: un equilibri necessari

Núria Terribas, II Jornada residencial

La directora de la Fundació Víctor Grífols i assessora externa del Comitè d’Ètica de Grup Mutuam, Núria Terribas, va ser l’encarregada d’impartir la conferència principal de la II Jornada Residencial organitzada per Grup Mutuam. En una trobada dedicada a l’autonomia i la presa de decisions de les persones grans, la seva intervenció es va centrar en els dilemes ètics que es plantegen per conjugar els principis d’autonomia i beneficència.

Vivim en aquests moments un canvi de paradigma en el model d’assistència residencial i sociosanitària. Hem passat del paternalisme a un model que hauria de basar-se en les decisions compartides, en què les persones a qui atenem i el seu entorn formin part del dia a dia de la presa de decisions i no només els professionals incidim en la seva vida. L’any 2051, el 32 per cent de la població serà major de 65 anys i l’11,8 per cent, de 80 anys. Tindrem cada cop més persones en aquest context d’atenció entre casa seva, la residència i puntualment els llits d’aguts, en un trànsit constant fins al final de la seva vida.

Aquest canvi de paradigma implica que en l’assistència que oferim no només haguem d’abordar l’àmbit clínic del diagnòstic i el tractament, sinó que cada vegada sigui més important l’abordatge des de la perspectiva social, perquè la majoria de persones amb cronicitat evolucionaran cap a la dependència. En aquest sentit, és vital atendre també totes les necessitat de l’entorn que acompanya la persona atesa. Cal tenir present, a més, que el 70 per cent de la despesa sanitària dels ciutadans en el nostre país es consumeix en els darrers cinc anys de vida de la persona i és essencial fer-ne un us adequat, just i equitatiu.

Atenció integrada sanitària i social

El model d’Atenció Centrada en la Persona no significa anar-nos-en a l’extrem i fer només el que el pacient o la família demanin, sinó trobar l’equilibri entre l’autonomia i la beneficència. Cal respectar els desitjos, valors i preferències, però tenint en compte què és assenyat i què no, i ha de ser el professional qui marqui el criteri, perquè és qui té les eines i la informació. Ha de fer entendre a la persona i l’entorn que potser el que demanen no és adequat.

Aquest model és el que ha inspirat a Catalunya el Pla de Prevenció i Atenció a la Cronicitat (PPAC), impulsat des del PIAISS, i que pretén també ser criteri inspirador de l’atenció a les persones en general des del sistema, posant a la persona en el centre de l’atenció de la tasca dels professionals, i tenint en compte els aspectes no només mèdics sinó també socials. Veníem d’un model en què la persona girava al voltant del sistema en funció del que necessitava en un moment puntual i ens hem adonat que el que hem d’intentar amb un gruix de pacients amb cronicitat és que no surtin del seu àmbit comunitari. Ha de ser l’atenció la que vagi allà on toca i no el pacient, evitant el seu pelegrinatge pels diferents dispositius assistencials.

Respecte a la dignitat

El fet que veiem la gent gran com a fràgil i vulnerable ens porta sovint a infantilitzar-la, perdent de vista el que la persona és i representa per a si mateixa i el seu entorn, malgrat la seva fragilitat i necessitats d’ajuda. Aquest tracte, que ens sembla adient i respon a la millor de les intencions, no és just i probablement tampoc adequat a la dignitat de la persona. Els professionals hem de fer un esforç addicional per respectar-los, cadascú segons el seu context i vivència personal de dignitat, sense oblidar que tant la persona com el seu entorn també tenen deures i responsabilitats. El marc legal explicita clarament els drets de les persones en l’àmbit assistencial, però també els hem de fer entendre que aquest model implica la seva col·laboració i coresponsabilitat i que se’n facin partícips.

Què és allò que esperem d’aquest nou model? D’una banda, que les persones siguin tractades amb respecte a la seva dignitat, que se les faci partícips de les decisions d’acord amb la seva autonomia personal. De l’altra, que les cures s’adeqüin a allò que realment necessiten, sense caure en tractaments fútils o desproporcionats. Però també que els professionals no generin unes expectatives en la persona i el seu entorn que no tinguin fonament i que la persona mori en un entorn adequat i amb l’acompanyament i l’atenció espiritual que vulgui.

La qualitat de vida és subjectiva

Hem de tenir en compte que tot això són criteris fonamentalment subjectius. Un dels errors del nostre sistema és que vol parametritzar-ho tot i valorar la qualitat de vida segons elements objectivables. Però perdem de vista que cadascú té la seva manera de viure la dignitat personal i la seva manera d’emmalaltir, d’envellir i de morir. Per tant, és fonamental que li preguntem a la persona quina és la seva percepció de la seva qualitat de vida. Així mateix, cal tenir present que hi ha altres necessitats intangibles que sovint a les persones els costa expressar i que és important que el professional sigui capaç d’identificar. Potser necessiten parlar d’alguna cosa, expressar les seves pors, aclarir dubte, i tenir algú amb qui fer-ho que no sigui la família.

Que la gent se senti part d’aquest procés és essencial perquè se senti respectada i no un subjecte passiu. La persona ha de prendre les decisions correctament informada i amb plena competència per expressar-les, si encara la conserva, i les ha de compartir amb la família només si així ho vol. Hi ha la necessitat de canvis culturals per modificar conductes dels familiars, sovint afavorides també pels professionals, en els processos d’informació i decisió. Cal acabar amb una dinàmica paternalista molt estesa que es basa en què cal fer-ho tot pel pacient però sense ell.  Si l’excloem del procés el fem encara més vulnerable. Quan les persones han perdut ja la seva autonomia, cal fer una adequada atenció a la vulnerabilitat i regir-se pels criteris de beneficència i no maleficència, tot des de la consideració de la dignitat com un valor inherent a l’ésser humà.

Presa de decisions quan manca la competència

Quan una persona perd l’autonomia és l’entorn qui té el deure de preservar la seva dignitat, respectant-ne la voluntat prèvia i amb coneixement de les seves preferències i valors vitals.  Tanmateix, no sempre es disposa d’aquesta informació. En aquest sentit, en casos de malaltia crònica complexa i amb pacients dependents i/o pal·liatius, els professionals han de proposar-los l’elaboració d’un Pla de Decisions Anticipades (PDA) i l’elaboració d’un Document de Voluntats Anticipades (DVA), eines que ajuden a mitigar les responsabilitats familiars quan arriben els moments difícils. Tinguem en compte, però, que la presa de decisions al final de la vida no pot basar-se només en el DVA sinó en un procés més ampli, dinàmic i participatiu, en què prenguin part el professional, el pacient i, si aquest ho vol, la família. En aquest sentit, el PDA, a diferència del DVA, s’elabora des del context clínic i en equip, es va perfilant segons l’evolució de la situació, parteix d’un escenari de malaltia o fragilitat ja conegut i es registra en la història clínica, sense que calgui cap altra formalització.

Caldrà recórrer al consentiment per substitució i les decisions subrogades dels familiars, persones vinculades o tutors legals quan la persona ja no sigui competent en absolut i tampoc tinguem una PDA ni un DVA. Cal tenir en compte, però, que una persona incapacitada legalment per realitzar actes jurídics no ha de ser necessàriament incompetent a nivell clínic per decidir sobre algunes qüestions mèdiques. La competència cal avaluar-la segons el tipus de decisió que cal prendre. Així, per a aquelles que impliquin riscos alts i escassos beneficis, cal un grau elevat de competència, mentre que per a les que comportin riscos lleus i grans beneficis es requerirà un estàndard de competència menor. Moltes persones grans, amb inicis de demència o situacions de fragilitat, poden ser part del seu procés de decisió i no per això les hem d’excloure.

Compartir els dilemes ètics

En els contextos complexos en què es donen aquests processos de presa de decisions, és habitual que els professionals es trobin davant de dilemes ètics a l’hora d’intentar equilibrar els criteris d’autonomia i beneficència. En aquests casos, poden trobar suport en els Comitès d’Ètica Assistencial i en els Espais de Reflexió Ètica dels Serveis Socials, com els de Grup Mutuam. Es tracta d’òrgans multidisciplinaris en què els membres s’expressen en pla d’igualtat i deliberen i dialoguen sobre els casos que se’ls presenten per emetre’n una opinió que, en cap cas, és vinculant i només pretén ajudar els professionals des d’una mirada col·lectiva.

Com a conclusió, cal recordar que en el context sociosanitari l’exercici de ponderació entre autonomia i beneficència en la presa de decisions ha de ser constant. Així mateix, hem d’integrar-hi sempre el parer de la persona mentre sigui competent i contextualitzar cada decisió en els seus pros i contres, procurant canalitzar el paper de la família cap al millor benefici per a la persona.

 

Núria Terribas

Directora de la Fundació Víctor Grífols

Viure amb sentit: La línia de la vida

Sessió clínica Línia de Vida

Les psicòlogues especialistes en Psicooncologia i Cures Pal·liatives Marta Juanola i Laura Mató van presentar en una sessió clínica de Grup Mutuam els resultats obtinguts amb el grup terapèutic ‘Viure amb sentit: la línia de vida’. Es tracta d’un projecte pilot impulsat fa unes mesos per l’Equip d’Atenció Psicosocial (EAPS) Mutuam Girona i dirigit a pacients amb malaltia crònica avançada que esperen consolidar els propers anys.

Les persones que pateixen una malaltia crònica en estat avançat veuen com la seva autonomia, ja sigui per les característiques de la patologia o pels tractaments que segueixen, es veu profundament afectada. Sovint, això es reflecteix en expressions com “no serveixo per a res” o “sóc una càrrega per a la família”. Per tant, la malaltia no només impacta en el físic de la persona, també ho fa en les emocions, pensaments, espiritualitat, etc. Des del punt de vista de la psicologia, la simptomatologia que observem és un malestar emocional a causa d’un futur incert (tristesa, por, apatia inseguretat, irritabilitat), pèrdua de sentit vital i de sentit de dignitat, percepció de ser una càrrega per a l’entorn, soledat, sentiment d’inadequació i/o síndrome d’inadequació. Com deia el psiquiatra Erik Casesell, el que pateixen no són els cossos, són les persones. Tenint en compte aquesta simptomatologia i partint de la base teòrica de la teràpia centrada en el sentit de William Breitbart i del model de la dignitat de  Harvey Max Chochinov, així com de la tècnica psicoterapèutica de la Línia de la vida, des de l’EAPS Mutuam Girona es va proposar el grup terapèutic amb persones amb malaltia avançada ‘Viure amb sentit: la línia de la vida’.

L’objectiu principal d’aquest grup ha estat oferir als participants un espai per compartir la seva història de vida, facilitant així que es conservés el sentit de la dignitat i es donés pes a tota la seva vivència. Com a objectius secundaris, ens vam plantejar afavorir el seu benestar i qualitat de vida, perquè així els pacients connectessin amb emocions agradables, crear xarxa de suport dins el propi centre i facilitar tant la integració del procés de malaltia dins la història de vida com la cerca d’un sentit a la vida.

Sis sessions

El grup ha participat en sis sessions setmanals d’una hora de durada amb un total de cinc participants. En cadascuna de les sessions s’han treballat diferents aspectes de la vida de les persones. Per exemple:  explicació del grup i objectius, dibuix de línia de la vida en la infància, adolescència, maduresa i moment actual. També s’hi inclou la reflexió sobre el moment present i en com connectar amb la dimensió espiritual, afavorint la comprensió de la línia com a llegat vital.

Per a l’avaluació d’aquest projecte pilot, hem fet servir l’escala visual analògica de l’estat anímic i la valoració qualitativa de cada participant. Podem afirmar que en la dinàmica de grup hi ha hagut compromís per part de tots i un clima grupal de respecte i que, en tot moment, s’ha fomentat l’escolta activa entre ells. Els participants han assistit a totes les sessions, exceptuant-ne dos que han hagut de faltar a una d’elles per motius de salut. Tots han coincidit a assenyalar que els ha agradat escoltar els relats de vida dels companys i els ha fet sentir-se valorats l’interès que han rebut les seves històries de vida. Tots tenen ganes de mantenir la qualitat de vida, que relacionen amb la salut i la felicitat de fer activitats agradables. A més, han expressat, entre d’altres, el fet que han connectat amb emocions agradables durant les trobades.

Actualment, el projecte es troba en el procés d’avaluació. N’estem identificant aspectes de millora, com l’adaptació dels continguts de les sessions a les necessitats i limitacions dels participants o la possibilitat de reduir les sessions de grup i limitar-les a una durada de 15 dies. Així mateix, estem pendents de replicar el grup i fer-ne una avaluació quantitativa per veure’n l’efectivitat.

 

 

Marta Juanola i Laura Mató

EAPS Mutuam Girona

Grup Mutuam participa en les Jornades de 10 anys del DCM

Jornada Alzheimer DCM

El director de l’Àrea Residencial de Grup Mutuam, Anton Molas, va ser convidat a participar en les jornades del 10è aniversari del Dementia Care Mapping (DCM) organitzada per Alzheimer Catalunya. La intervenció es va centrar en explicar l’experiència de l’entitat en la introducció de l’eina i en com aquesta ha contribuït al desenvolupament de l’organització.

El DCM és una eina observacional per a gent gran amb demència que proporciona informació molt útil als professionals per millorar l’atenció de persones que no tenen capacitat per expressar les seves necessitats i expectatives. Molas va explicar que durant aquests anys han sigut nombrosos els professionals formats en la utilització d’aquesta eina i que la seva introducció ha aportat sistematització i rigor al model d’Atenció Centrada en la Persona dels centres del Grup Mutuam. El ponent va finalitzar la intervenció amb uns vídeos testimonials de professionals formats en el DCM que explicaven el que va representar per a ells a nivell personal i professional.

Així mateix, Marga Quintana, directora de la Residència Molí – Via Favència i mapadora veterana, va tenir ocasió d’explicar la seva experiència de 10 anys com a primera “promoció” de professionals formats en el DCM. Va explicar el canvi de mirada que personalment li va suposar l’eina, que resulta de fàcil accés i que s’integra en la forma de fer de cadascú. Així mateix, va assenyalar que li va obrir un ventall de possibilitats de comunicació envers les persones amb deteriorament cognitiu i que per aquest motiu ha estat una gran defensora del DCM al llarg d’aquests anys.

Terribas: “Com a societat ens falta encara madurar força en el respecte a l’autonomia de les persones”

Núria Terribas

Núria Terribas, com a jurista especialitzada en el camp de la bioètica i el biodret és assessora externa del Comitè d’Ètica Assistencial de Grup Mutuam. Actualment, és la directora de la Fundació Grífols i de la Càtedra de Bioètica – Fundació Grifols UVIC-UCC i, entre el 1999 i el 2014, ho va ser de l’Institut Borja de Bioètica de la Universitat Ramon Llull.

Quant temps fa que formes part del Comitè d’Ètica Assistencial de Grup Mutuam i com hi vas arribar?

Vaig incorporar-me al Comitè l’any 2009, en els seus inicis, a petició del llavors director assistencial, el Doctor Arturo Míguez. Els primers contactes varen ser pel fet que des de Mutuam es va demanar formació en bioètica a l’Institut Borja de Biòetica, entitat que jo llavors dirigia, i vaig estar fent alguna sessió de formació per als futurs membres del CEA, a les instal·lacions del carrer Ausiàs March i al centre de Collserola. Després ja es va constituir formalment el Comitè i em van demanar d’incorporar-me com a membre extern i assessor en les qüestions ètic-legals. A partir d’aquí, vàrem començar la dinàmica de reunions periòdiques i ja portem 9 anys!

Com definiries la funció del Comitè en el marc de Grup Mutuam?

Crec que és una peça clau de suport als professionals, juntament amb els Espais de Reflexió Ètica en Serveis Socials (ERESS), que s’han anat creant en els darrers anys. En la tasca diària dels diferents dispositius de Mutuam sorgeixen quantitat de situacions que posen en conflicte diferents valors i principis ètics, i el fet de poder recórrer a un grup interdisciplinari de persones en el qual exposar el cas o la problemàtica i poder debatre en comú els diferents aspectes del cas, tot cercant un consell o recomanació de com procedir, dona tranquil·litat i alleujament als professionals que consulten.

Quin tipus de casos heu tractat?

Hem tractat de tot. Des de problemàtiques referents a qüestions com l’alimentació de persones amb dificultats de deglució a conflictes familiars amb la dinàmica de funcionament dels centres, el respecte a les relacions íntimes entre residents, a l’atenció pal·liativa domiciliària, a dificultats dels EAR en la seva tasca de suport a residències, a conflictes per patologia psicogeriàtrica amb comportaments agressius, etc.

Han evolucionat el tipus de temes al llarg del temps?

Hi ha problemàtiques que són recurrents i que sorgeixen sobretot per conflictes amb les famílies que no acaben d’entendre que han de respectar les opcions personals del resident però alhora també la normativa interna i els criteris de millor benefici per a la persona en les decisions dels professionals. Alhora, l’evolució de les persones que atén Mutuam cap a demències més o menys evolucionades també és font de dificultats sovint en la presa de decisions i posen en debat l’autonomia i la beneficència, en diàleg amb les famílies.
Diríem que el CEA i els ERESS ajuden en la resolució de casuística ja coneguda i nova alhora, amb variables que fan que cada cas sigui diferent i únic, malgrat es puguin seguir unes pautes generals.

Quins casos t’han cridat més l’atenció?

És difícil concretar o esmentar un cas específic, doncs el CEA en aquests anys n’ha vist molts. Diria que destaca com a més habitual la problemàtica amb les famílies i això vol dir que com a societat ens falta encara madurar força en el respecte a l’autonomia de les persones, siguin grans o no, respectant les seves preferències o valors, que es tendeixen a obviar i a voler imposar el criteri familiar.

Quin paper han de jugar els comitès d’ètica en l’àmbit sociosanitari i assistencial? Se’ls dona prou importància?

Diria que ens els darrers 10 anys s’ha generalitzat força la creació d’aquests tipus d’òrgans, també en l’àmbit sociosanitari, quan històricament havien estat més propis de grans hospitals on semblava que es donaven amb més freqüència conflictes de limitació de tractaments, final de vida, etc. En canvi, el context residencial i sociosanitari està farcit de problemàtiques ètiques que demanen també suport als professionals, a qui cal formar per saber-los identificar i plantejar adequadament.
És cabdal que les gerències i direccions assistencials hi creguin, donin suport a aquests òrgans i promoguin la formació en aspectes ètics dels professionals, ja que això els dona credibilitat i un plus de qualitat en els serveis que ofereixen a la ciutadania.

Quins creus que són els principals reptes en relació a l’ètica que hauran d’afrontar en els propers anys les organitzacions d’aquest àmbit?

Crec que clarament els reptes més difícils vindran de la mà de la cronicitat, l’envelliment encara més manifest de la població, la supervivència amb pèrdua de qualitat de vida i competència compromesa per pèrdua de capacitat cognitiva. Tot plegat ens presenta un horitzó de persones molt vulnerables i dependents, famílies que no les podran atendre i que confiaran al món sociosanitari i residencial la cura dels seus familiars. L’interrogant més gran és si serem capaços de generar prou recursos per atendre la demanda creixent i si en farem un ús responsable i amb criteris d’equitat.

Com valores la teva participació en el Comitè d’Ètica de Grup Mutuam?

Extraordinàriament enriquidora. Certament tots aquests anys en el CEA, diferent en alguns aspectes d’altres CEAs hospitalaris dels quals formo part, m’han permès conèixer una realitat diferent com és la del món residencial i sociosanitari, d’una entitat que ofereix un ventall de serveis assistencials molt variat i que, d’igual manera, ha de fer front a casuística molt diversa i en què la part social dels problemes sovint és més rellevant que la clínica.
Agraeixo ben sincerament la confiança de Mutuam en la meva persona i espero poder seguir aportant el meu granet de sorra en aquesta gran tasca.

Rotund èxit d’assistència a la 2a Jornada dels Equips d’Atenció Residencial Mutuam

2a Jornada equips EAR

La temàtica escollida, l’expertesa dels ponents i la bona organització van ser els factors clau perquè la 2a Jornada dels Equips d’Atenció Residencial (EAR) de Mutuam es desenvolupés amb èxit i comptés amb l’assistència de 153 professionals. Sota el títol “Principals síndromes geriàtriques a l’àmbit residencial’, la jornada va celebrar-se el 23 de maig a l’auditori del Palau Macaya de l’Obra Social “la Caixa”.

Francesc Brosa, director General de Grup Mutuam, i Josep Maria Argimon, subdirector del Servei Català de la Salut, van inaugurar la jornada, destacant la tasca i el paper que juguen els equips EAR a la sanitat catalana. Argimon va assenyalar “que són una aposta innovadora i un model d’èxit que s’ha de transformar i evolucionar cap a un model  que uneixi l’àmbit social i sanitari per seguir donant resposta a les necessitats de les persones ingressades en residències geriàtriques”.

El públic, integrat majoritàriament per infermers/es, metges/esses i directors de centres residencials, va escoltar amb molta atenció la ponència principal, que va tractar la ‘Cronicitat, la complexitat i la pressa de decisions’, de la mà de Jordi Amblàs, metge geriatre, director adjunt de la Càtedra de Cures Pal·liatives de la Universitat de Vic i coordinador del Màster d’atenció i cures pal·liatives de l’ICO / UVIC / CCOMS.

Una taula rodona amb el títol “Síndromes geriàtriques” va donar pas a la 2a part,  presentada per Maria Rosa Planesas, directora tècnica dels EAR de Mutuam, i moderada per Jeanette Mandujano, metgessa geriatra de l’EAR Mutuam. La taula va comptar amb la intervenció de cinc ponents: Cristina Rodríguez, metgessa geriatra del CIS Cotxeres, Adela Martín, metgessa geriatra, coordinadora de la UVGI de Mutuam a Barcelona, Alicia Duarte, infermera de l’EAR Barcelona i  màster en administració i gestió en cures d’infermeria, Esteve Sánchez, infermer de l’EAR Vallès Oriental,  màster en infermeria geriàtrica i gerontològica per la UAB i Jessica Zamora, fisioterapeuta en geriatria, Universitat de Vic, van tractar temes com: la polifarmàcia, el síndrome confusional, la incontinència, la disfàgia i les caigudes, respectivament.

El doctor Josep Ballester, director de l’Àrea Sanitària del Grup Mutuam, i  Maria Rosa Planesas, directora dels equips EAR, van ser els encarregats de tancar a jornada.

Ja teniu disponibles els vídeos i presentacions de les diferents intervencions:

Les celebracions de Girona Temps de Flors arriben al sociosanitari Mutuam Girona

Treballs dels residents del sociosanitari Mutuam Girona

La capital gironina va acollir, del 13 al 21 de maig, la 62a edició del Girona Temps de Flors, una celebració  coneguda ja arreu del país que cobreix d’exposicions de flors monuments, patis i jardins. El sociosanitari Mutuam Girona va fer el seu particular homenatge a aquesta festivitat tan característica de la primavera a la ciutat.

A iniciativa dels treballadors i del sociosanitari, es van organitzar diferents tallers adreçats als pacients per preparar manifestacions artístiques amb flors amb l’objectiu de distribuir-les a tot el centre. Els professionals van escollir diversos pacients, sobretot amb problemes de dolor crònic i agut amb evolució tòrpida, i van organitzar unes sessions en què se’ls encomanava unes tasques (per exemple, recollir ampolles grans d’aigua) i se’ls facilitava el material necessari per portar-les a terme. Després, es van fer tallers amb pacients i alguns familiars per explicar com havien de fer les manualitats i, finalment, es van exposar les obres d’art resultants.

Els gran nombre d’hores que hi van dedicar tant els professionals del centre com els pacients i les seves famílies van servir per obtenir un molt bon resultat artístic però també terapèutic, doncs molts dels pacients explicaven que durant els dies en què es preparava la celebració “no tenien ni temps de pensar en el seu dolor”. La iniciativa ha partit dels propis professionals i esperen sistematitzar-la de manera que cada primavera els pacients del sociosanitari participin de forma terapèutica en el Girona Temps de Flors.

Jong Pil Yoon, membre de l’Assemblea Nacional de Corea, visita el Centre Mutuam Collserola

Jong Pil Yoon visita el Centre residencial Mutuam Collserola

El Centre Residencial Mutuam Collserola va rebre, el passat 25 de maig, la visita de Jong Pil Yoon, infermera sud-coreana amb àmplia experiència professional i al mateix temps membre de l’Assemblea Nacional de Corea, òrgan equivalent al Congrés dels Diputats espanyol. L’Ambaixada de la República de Corea havia fet arribar al centre dies abans la sol·licitud de visita, aprofitant que la política havia de venir a Barcelona amb motiu de la celebració del Congreso del Consejo Internacional de Enfermeras.

A les 12h en punt, va començar una visita en què van participar, per part del centre, el seu director, Ezequiel Martínez, la coordinadora d’Infermeria, Noemi Sech, i l’educadora social Ivet Rollan. A més, hi va ser present la directora de màrqueting i comercial del Grup Mutuam, Marian Pérez. Des de l’envelliment de la població al finançament de l’atenció a la dependència i de la sanitat, passant pel copagament, les tipologies de centres assistencials, els perfils dels professionals, els nivells d’assistència o les instal·lacions, van ser moltes les qüestions que van propiciar un interessant intercanvi d’experiències en l’abordatge que el sistema català i el sud-coreà fan d’aquests sectors.