Mutuam

 mutuam93 380 09 70

Mutuam logo
Mutuam

apartaments assistits

Loli Sanz, usuària dels Apartaments Collserola: “És un ambient en què, per la meva manera de ser, em trobo molt a gust”

Apartaments Mutuam Collserola

La Loli Sanz va arribar als Apartaments Mutuam Collserola a mitjans de gener i, després d’un mes de prova, es va adonar que ja tenia una nova llar. “Soc una persona oberta i aquí hi he trobat el caliu que m’agrada”, esgrimeix per justificar la seva decisió. Aquesta barcelonina de 83 anys és independent i gaudeix de bona salut, però tenia clar que les regnes del seu futur les volia portar ella. “No volia hipotecar el meu nebot i preferia buscar jo un lloc on em trobés a gust abans que, per les circumstàncies que siguin, em portessin a un altre on potser no em trobaria tan bé”, explica.

L’entrevistada recorda com va arribar als apartaments amb serveis sanitaris i domèstics del Grup Mutuam, a Barcelona. Va ser mitjançant la seva mútua que va rebre publicitat d’aquesta opció residencial pensada per a persones que són autònomes i no volen renunciar ni a la independència ni a la privacitat de casa seva, però que poden necessitar algun tipus d’assistència en la seva vida quotidiana. La Loli va fer-hi una visita i, com que li van agradar, va decidir provar-los. De seguida en va valorar un aspecte clau per a ella: “em trobo bé amb aquesta llibertat per entrar i per sortir quan vull”. L’adaptació, recorda, va ser bona. Al principi es quedava a dinar en el restaurant del complex, però com que és una persona molt activa i que necessita estar ocupada, al cap d’un temps va optar per menjar al seu apartament i així sortir a comprar i cuinar ella mateixa.

Un dels principals avantatges de viure en aquests apartaments assistits és que és fàcil mantenir els vincles i les rutines anteriors. En el cas de la Loli, continua tenint una vida activa en el seu barri, les Corts, on fa Chi Kun a l’aire lliure i assisteix a xerrades interessants. “Procuro tenir la setmana ocupada amb el que sigui”, reconeix. El teatre ha estat una afició important en la vida d’aquesta resident. Havia col·laborat en un grup per a gent gran a Cambrils, on vivia amb el seu marit. “Amb la gent del casal m’ho passava molt bé, però quan va morir el meu marit vaig tornar a Barcelona”, relata. Tot i que de tornada a Les Corts va seguir participant en un altre grup de teatre, assegura que les limitacions de memòria la van empènyer a deixar-lo, perquè es posava de mal humor quan les coses no li sortien com volia. Tanmateix, la seva inclinació per la interpretació es fa notar en les celebracions que es fan als apartaments. “Per Sant Joan vaig cantar una cançó una mica pujada de to i, com que tot som gent gran i les coses més que dir-se s’insinuen, queda molt bé i tothom es diverteix”, relata alegrement la Loli, que ens avança que per a la propera festa haurà d’organitzar alguna altra cosa.

La resident feia només dos mesos que vivia als Apartaments Mutuam Collserola quan la COVID-19 i el consegüent confinament van irrompre en les nostres vides. Malgrat que alguns canvis van alterar les seves rutines, l’entrevistada assegura que la situació no la va afectar gaire. “Durant la primera etapa, només sortia un cop cada 15 dies per anar al supermercat i em feia porta la compra, més endavant hi vaig anar jo cada setmana i me la portava jo mateixa”, explica. Disposar d’una terrassa -en el manteniment de la qual col·labora- i tenir cura de les plantes li permetia caminar una mica i que li toqués l’aire. A més, com que als apartaments no hi va haver cap cas confirmat de COVID-19, es podia relacionar amb la resta de companys portant mascareta. “En aquells moments, en alguns espais comuns no ens hi podiem estar, però jo cada dia agafava un cafè de la màquina i un diari i pujava a casa a llegir-lo”, admet. Durant el confinament, a les trucades habituals amb la família, s’hi van sumar les videotrucades: “va estat gràcies a les filles de la meva neboda, que m’anaven dient què havia de fer”.

Apartaments Mutuam Collserola

D’actitud positiva, la Loli no va tenir por de contagiar-se i tampoc no va posar impediments sobre les mesures de protecció: “a les coses no se’ls ha de posar traves i, si et toca portar la mascareta, doncs te la poses i punt”. Assegura que el fet d’haver treballat dur tota la vida l’ha feta més forta, però dona gràcies que tota la família va estar bé i no es va haver de de preocupar per res. “Amb els anys, et vas acostumant a no encaparrar-te massa amb les coses, perquè per més que et preocupis no solucionaràs res, així que procuro gaudir del que hi ha”.

Poc a poc, els Apartaments van anar recuperant les activitats com les sessions de cinema, les tertúlies i les partides de cartes i dòmino. “És un ambient en què, per la meva manera de ser, em trobo molt a gust”, explica la resident, tot detallant que valora molt la “gent maca” que hi ha trobat, tant entre els que hi viuen com entre els qui hi treballen. No obstant això, d’acord amb el seu esperit independent, si ha d’escollir una característica dels apartaments on viu, es queda amb la llibertat que li ofereixen.

Els apartaments del Grup Mutuam ofereixen a les persones residents una assistència global que dona resposta a diferents tipus de necessitats: atenció mèdica i infermeria, treball social, farmàcia i gestió de receptes, vigilància del recinte les 24h, fisioteràpia i rehabilitació i, també, per a qui necessiti una mica més de suport a casa, una àmplia gama de serveis d’ajuda domiciliària.

Recorda que pots ampliar la informació sobre els Apartaments Agustí Montal Mutuam Collserola clicant aquí, o pots contactar amb nosaltres sense compromís:

Silvia Aguerri I 93 380 09 70  silvia.aguerri@mutuam.com

“És un descans la confiança que tinc en Mutuam Collserola”

Teresa Navarro, Mutuam Collserola

Teresa Navarro, 90 anys. Usuària de la Residència Mutuam Collserola.

Quan se li pregunta per l’edat, a la Teresa li agrada dir que va néixer l’any de l’Exposició Universal i observar la cara d’un interlocutor a qui els càlculs no li quadren davant la jovialitat d’aquesta barcelonina. Amb el seu marit Ramon, van viure durant molts anys a Santa Coloma de Gramenet, on tenien una fàbrica de licors. “Ell sempre al capdavant del negoci i jo, com les dones d’aleshores, mig pas enrere”, recorda. Subratlla que tota la vida han compartit els mateixos principis i també la idea que quan es fessin grans anirien a viure a un lloc on estiguessin ben atesos. En aquest sentit, ja coneixien l’experiència de la mare de la Teresa, que havia estat en una residència i veien l’opció amb bons ulls.

Va ser fa tres anys, quan la salut del Ramon va començar a deteriorar-se, que van decidir buscar un lloc on viure que els pogués oferir l’atenció que necessitava. Van demanar consell a persones de l’entorn i el boca-orella els va guiar cap als Apartaments de Mutuam Collserola. La Teresa recorda amb satisfacció el moment en què, acompanyada de la seva filla, va visitar-ne un: “obro la porta i veig tot aquell verd…”. A la sortida, només va fer falta creuar-se una mirada amb la seva filla per saber que estaven d’acord que aquell era el lloc on volien viure. I així va ser com la parella va residir durant un parell d’anys als apartaments assistits de Grup Mutuam, un període del qual guarden un molt bon record.

Tanmateix, un temps després, el Ramon va començar a tenir problemes cognitius i requeria més control i supervisió mèdica. Llavors, va passar un període en què va combinar l’estada als apartaments amb l’ús d’un Centre de Dia. Quan la situació va empitjorar, des de Mutuam Collserola, se’ls va oferir una nova solució. Dins de la Residència del Grup, a tocar dels Apartaments, se’ls va condicionar un petit habitatge amb un dormitori i un saló-menjador però amb tots els recursos residencials: control de medicació, d’alimentació i d’higiene. Gràcies a això, van poder mantenir un estil de vida gairebé com el que tenien als apartaments però amb la supervisió assistencial que necessitaven. Per a quan el Ramon cognitivament estigui pitjor i necessiti més controls, ja tenen previst adaptar l’entorn perquè estiguin més separats i la Teresa pugui descansar.

“Estem molt bé i hem tingut molta sort de poder estar aquí”, diu l’entrevistada, que assegura que el seu marit té la mateixa opinió. Un dels aspectes que la resident valora més és la possibilitat de portar a terme nombroses activitats: gimnàstica, tallers de memòria, cinema, bingo… “En faig totes les que m’ofereixen i protesto quan no n’hi ha cap”, explica rient. La resident resumeix en una frase la tranquil·litat de què pot gaudir actualment: “és un descans la confiança que tinc en el centre perquè em puc desentendre de moltes coses”.

Apartaments Collserola: “Valoro molt la fraternitat que hi ha entre nosaltres”

Maria Lluïsa Apartaments Mutuam Collserola

Maria Lluïsa Ramón Macià, 95 anys. Vídua des dels 72 anys, s’havia acostumat a viure sola, però el pis que tenia a l’Eixample se li feia gran. Quan el seu fill, que vivia a prop i la visitava cada dia, va marxar a Cardedeu, va decidir que no volia continuar allà.

 

“Estava fent un cafè amb un conegut i, sense pensar-m’ho gaire, li vaig oferir vendre-li el pis i ell va acceptar”, recorda.  Va començar llavors a informar-se sobre les residències, algunes de les quals no s’adaptaven a la seva situació perquè només hi acceptaven matrimonis. Li van parlar dels Apartaments Collserola, on hi ha habitatges per a una sola persona, i va anar a veure’ls. “Volia un lloc tranquil i quan em van ensenyar aquest apartament, em va agradar i vaig dir que m’hi quedava”, relata la Maria Lluïsa. Explica que s’hi va endur només tres coses: una nevera, una vitrina i una cadira antiga. “No volia res antic, així que vaig fer venir el meu decorador perquè ho posés modern i al meu gust”, afegeix.

Han passat ja 12 anys des que la Maria Lluïsa va arribar a la que s’ha convertit en la seva nova llar. S’hi va integrar ràpidament i ara és una de les residents més actives. És jugadora habitual de dòmino i participa a la Champions Dòmino de Mutuam, però també juga a bingo. “El canto jo, que tinc molta memòria”, explica rient. A més, baixa al club dels apartament a veure cinema, ja que una de les seves amigues té una gran col·lecció de pel·lícules antigues. Plena d’energia i coqueta, la Maria Lluïsa no perdona una sortida cada 15 dies per visitar el seu perruquer de tota la vida. Li agrada molt aquesta llibertat per entrar i sortir quan vol, però encara més l’ambient que ha trobat als apartaments. “Valoro molt la fraternitat que hi ha entre nosaltres. No m’he discutit mai amb ningú”, subratlla satisfeta.

Tot i que gaudeix de bona salut i autonomia, la Maria Lluïsa va caure fa uns dies i durant unes setmanes la seva mobilitat s’ha vist bastant reduïda. Això la va fer posar-se en contacte amb el Servei d’Orientació Social de Mutuam perquè l’ajudessin a trobar una solució adequada a la seva situació. Les seves professional li han facilitat una persona de Mutuam a casa que l’ajuda tres dies a la setmana amb la higiene personal i de la casa fins que es recuperi i pugui tornar a gaudir en plenitud de la llibertat que li ofereix viure als Apartaments Collserola.

  • Si vols conèixer amb més detall els Apartaments Mutuam Collserola, truca al 93 380 09 70 i t’informarem.
  • Ampliar informació

“Quan vaig arribar als Apartaments Collserola, vaig trobar-me de nou amb la vida que volia”

Testimonial SOS Criossier

Testimoni: Manuel Croissier, 77 anys

Als 74 anys es resistia, enamorat de la seva feina com a arquitecte, a jubilar-se. Era una persona activa i totalment autònoma que poc podia imaginar que un ictus li canviaria la vida de forma sobtada. Tres anys després, en Manuel ha recuperat gran part de la mobilitat que va perdre, però en aquest temps ha hagut de transitar per un bon nombre de centres fins trobar la llar que necessitava d’acord amb unes noves necessitats. Fa més d’un any que viu, junt amb la seva dona, als Apartaments Agustí Montal Mutuam Collserola. “Quan vaig arribar aquí, vaig trobar-me de nou amb la vida que volia”, recorda.

Quan va patir l’ictus, en Manuel va estar ingressat durant un mes i mig a l’Hospital de Sant Pau. D’allà el van derivar cap a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell perquè fes la convalescència, ja que, tal i com recorda, no se sostenia dret. Així va començar un periple amb parades a l’Institut Guttman, a l’Hospital de l’Esperança i al Centre Mutuam Collserola, on va restar uns quatre mesos. Poc a poc, i després d’una gran tasca de rehabilitació en tots ells, es va anar recuperant i va veure clar que necessitava un lloc on viure en què pogués combinar l’atenció que requeria amb l’autonomia i la intimitat que desitjava. “Tan aviat vaig saber que quedava lliure un apartament, vaig venir cap aquí”, explica, i afegeix que “el canvi va ser meravellós”.

De la vida als Apartaments Agustí Montal, en valora “la llibertat, la individualitat i la tranquil·litat”, així com el fet de poder estar sempre en companyia de la seva dona o el de poder sortir i entrar cada cop que ho vol. També destaca la importància de poder disposar d’un professional dedicat només a ell quan fa les sessions de rehabilitació a la Unitat d’Estimulació Neurològica del propi centre. La rutina quotidiana del Manuel, a més de tot allò que comporta el procés de recuperació, inclou moltes de les activitats que portava a terme quan vivia a casa seva: treballar una mica, assistir a conferències, llegir, viatjar i passejar per Gràcia, el seu barri. Així doncs, reconeix que l’adaptació a la nova llar, tant d’ell com de la seva dona, ha estat total.

  • Si vols conèixer amb més detall els Apartaments Mutuam Collserola, truca al 93 380 09 70 i t’informarem.
  • Ampliar informació