Durant les festes de Nadal, l’Agrupació de Jugadors del FC Barcelona amb qui Grup Mutuam té un conveni de col·laboració, va visitar dos dels centres per a gent gran de l’entitat.
La primera visita va ser el 28 de desembre, dia dels innocents, a la Residència Font Florida, equipament públic gestionat per Grup Mutuam. En aquest centre es troba l’única penya barcelonista dins d’una residència per a gent gran. Per aquest motiu es van desplaçar membres de l’agrupació en companyia d’exjugadors blaugrana i junt amb l’equip professional del centre van organitzar una dinàmica. Aquesta consistia a treballar la reminiscència, exposant notícies sobre el Barça que la gent gran havia de confirmar o desmentir.
El 2 de gener va ser el torn dels Apartaments Agustí Montal Mutuam Collserola. Els sèniors d’aquest recurs van rebre a Antonio Olmo i África Ocaña, exjugador i exjugadora del Barça durant les dècades dels 70 als 90. Aquest van fer passar als assistents una bona estona recordant l’època en qüestió i comentant anècdotes i vivències.
Ambdues visites van aixecar moltes emocions i il·lusions, ja que a més de l’agradable i divertida estona, l’agrupació va portar detallets variats per la gent gran de la residència i pels sèniors dels apartaments. Sense dubte una sorpresa nadalenca per la qual estem molt agraïts.
Residència Font FloridaResidència Font FloridaResidència Font FloridaApartaments Mutuam Collserola
La Loli Sanz va arribar als Apartaments Mutuam Collserola a mitjans de gener i, després d’un mes de prova, es va adonar que ja tenia una nova llar. “Soc una persona oberta i aquí hi he trobat el caliu que m’agrada”, esgrimeix per justificar la seva decisió. Aquesta barcelonina de 83 anys és independent i gaudeix de bona salut, però tenia clar que les regnes del seu futur les volia portar ella. “No volia hipotecar el meu nebot i preferia buscar jo un lloc on em trobés a gust abans que, per les circumstàncies que siguin, em portessin a un altre on potser no em trobaria tan bé”, explica.
L’entrevistada recorda com va arribar als apartaments amb serveis sanitaris i domèstics del Grup Mutuam, a Barcelona. Va ser mitjançant la seva mútua que va rebre publicitat d’aquesta opció residencial pensada per a persones que són autònomes i no volen renunciar ni a la independència ni a la privacitat de casa seva, però que poden necessitar algun tipus d’assistència en la seva vida quotidiana. La Loli va fer-hi una visita i, com que li van agradar, va decidir provar-los. De seguida en va valorar un aspecte clau per a ella: “em trobo bé amb aquesta llibertat per entrar i per sortir quan vull”. L’adaptació, recorda, va ser bona. Al principi es quedava a dinar en el restaurant del complex, però com que és una persona molt activa i que necessita estar ocupada, al cap d’un temps va optar per menjar al seu apartament i així sortir a comprar i cuinar ella mateixa.
Un dels principals avantatges de viure en aquests apartaments assistits és que és fàcil mantenir els vincles i les rutines anteriors. En el cas de la Loli, continua tenint una vida activa en el seu barri, les Corts, on fa Chi Kun a l’aire lliure i assisteix a xerrades interessants. “Procuro tenir la setmana ocupada amb el que sigui”, reconeix. El teatre ha estat una afició important en la vida d’aquesta resident. Havia col·laborat en un grup per a gent gran a Cambrils, on vivia amb el seu marit. “Amb la gent del casal m’ho passava molt bé, però quan va morir el meu marit vaig tornar a Barcelona”, relata. Tot i que de tornada a Les Corts va seguir participant en un altre grup de teatre, assegura que les limitacions de memòria la van empènyer a deixar-lo, perquè es posava de mal humor quan les coses no li sortien com volia. Tanmateix, la seva inclinació per la interpretació es fa notar en les celebracions que es fan als apartaments. “Per Sant Joan vaig cantar una cançó una mica pujada de to i, com que tot som gent gran i les coses més que dir-se s’insinuen, queda molt bé i tothom es diverteix”, relata alegrement la Loli, que ens avança que per a la propera festa haurà d’organitzar alguna altra cosa.
La resident feia només dos mesos que vivia als Apartaments Mutuam Collserola quan la COVID-19 i el consegüent confinament van irrompre en les nostres vides. Malgrat que alguns canvis van alterar les seves rutines, l’entrevistada assegura que la situació no la va afectar gaire. “Durant la primera etapa, només sortia un cop cada 15 dies per anar al supermercat i em feia porta la compra, més endavant hi vaig anar jo cada setmana i me la portava jo mateixa”, explica. Disposar d’una terrassa -en el manteniment de la qual col·labora- i tenir cura de les plantes li permetia caminar una mica i que li toqués l’aire. A més, com que als apartaments no hi va haver cap cas confirmat de COVID-19, es podia relacionar amb la resta de companys portant mascareta. “En aquells moments, en alguns espais comuns no ens hi podiem estar, però jo cada dia agafava un cafè de la màquina i un diari i pujava a casa a llegir-lo”, admet. Durant el confinament, a les trucades habituals amb la família, s’hi van sumar les videotrucades: “va estat gràcies a les filles de la meva neboda, que m’anaven dient què havia de fer”.
D’actitud positiva, la Loli no va tenir por de contagiar-se i tampoc no va posar impediments sobre les mesures de protecció: “a les coses no se’ls ha de posar traves i, si et toca portar la mascareta, doncs te la poses i punt”. Assegura que el fet d’haver treballat dur tota la vida l’ha feta més forta, però dona gràcies que tota la família va estar bé i no es va haver de de preocupar per res. “Amb els anys, et vas acostumant a no encaparrar-te massa amb les coses, perquè per més que et preocupis no solucionaràs res, així que procuro gaudir del que hi ha”.
Poc a poc, els Apartaments van anar recuperant les activitats com les sessions de cinema, les tertúlies i les partides de cartes i dòmino. “És un ambient en què, per la meva manera de ser, em trobo molt a gust”, explica la resident, tot detallant que valora molt la “gent maca” que hi ha trobat, tant entre els que hi viuen com entre els qui hi treballen. No obstant això, d’acord amb el seu esperit independent, si ha d’escollir una característica dels apartaments on viu, es queda amb la llibertat que li ofereixen.
Els apartaments del Grup Mutuam ofereixen a les persones residents una assistència global que dona resposta a diferents tipus de necessitats: atenció mèdica i infermeria, treball social, farmàcia i gestió de receptes, vigilància del recinte les 24h, fisioteràpia i rehabilitació i, també, per a qui necessiti una mica més de suport a casa, una àmplia gama de serveis d’ajuda domiciliària.
Teresa Navarro, 90 anys. Usuària de la Residència Mutuam Collserola.
Quan se li pregunta per l’edat, a la Teresa li agrada dir que va néixer l’any de l’Exposició Universal i observar la cara d’un interlocutor a qui els càlculs no li quadren davant la jovialitat d’aquesta barcelonina. Amb el seu marit Ramon, van viure durant molts anys a Santa Coloma de Gramenet, on tenien una fàbrica de licors. “Ell sempre al capdavant del negoci i jo, com les dones d’aleshores, mig pas enrere”, recorda. Subratlla que tota la vida han compartit els mateixos principis i també la idea que quan es fessin grans anirien a viure a un lloc on estiguessin ben atesos. En aquest sentit, ja coneixien l’experiència de la mare de la Teresa, que havia estat en una residència i veien l’opció amb bons ulls.
Va ser fa tres anys, quan la salut del Ramon va començar a deteriorar-se, que van decidir buscar un lloc on viure que els pogués oferir l’atenció que necessitava. Van demanar consell a persones de l’entorn i el boca-orella els va guiar cap als Apartaments de Mutuam Collserola. La Teresa recorda amb satisfacció el moment en què, acompanyada de la seva filla, va visitar-ne un: “obro la porta i veig tot aquell verd…”. A la sortida, només va fer falta creuar-se una mirada amb la seva filla per saber que estaven d’acord que aquell era el lloc on volien viure. I així va ser com la parella va residir durant un parell d’anys als apartaments assistits de Grup Mutuam, un període del qual guarden un molt bon record.
Tanmateix, un temps després, el Ramon va començar a tenir problemes cognitius i requeria més control i supervisió mèdica. Llavors, va passar un període en què va combinar l’estada als apartaments amb l’ús d’un Centre de Dia. Quan la situació va empitjorar, des de Mutuam Collserola, se’ls va oferir una nova solució. Dins de la Residència del Grup, a tocar dels Apartaments, se’ls va condicionar un petit habitatge amb un dormitori i un saló-menjador però amb tots els recursos residencials: control de medicació, d’alimentació i d’higiene. Gràcies a això, van poder mantenir un estil de vida gairebé com el que tenien als apartaments però amb la supervisió assistencial que necessitaven. Per a quan el Ramon cognitivament estigui pitjor i necessiti més controls, ja tenen previst adaptar l’entorn perquè estiguin més separats i la Teresa pugui descansar.
“Estem molt bé i hem tingut molta sort de poder estar aquí”, diu l’entrevistada, que assegura que el seu marit té la mateixa opinió. Un dels aspectes que la resident valora més és la possibilitat de portar a terme nombroses activitats: gimnàstica, tallers de memòria, cinema, bingo… “En faig totes les que m’ofereixen i protesto quan no n’hi ha cap”, explica rient. La resident resumeix en una frase la tranquil·litat de què pot gaudir actualment: “és un descans la confiança que tinc en el centre perquè em puc desentendre de moltes coses”.
93 380 09 70
