Budapest: la perla del Danubi

Budapest, destí de Mutuam Activa

Allunyada de l’artificiosa bellesa amb què treuen pit altres capitals turístiques, Budapest desprèn encant gràcies a l’autenticitat que transmeten el seus contrastos i la decadència dels seus edificis.

Vuit ponts enllacen una atractiva ciutat dividida en dos pel segon riu més llarg d’Europa. A banda i banda del Danubi, dues orografies i dues arquitectures amb un caràcter marcadament diferent recorden un passat separat i dibuixen la personalitat de la unificada capital hongaresa. Buda, a la riba oest, és l’accidentada zona on s’ubica la que havia estat la seu reial i l’actual elegant àrea residencial; Pest, a la riba est i situada sobre una gran esplanada, s’ha erigit com el cor econòmic i comercial. Repartits per tota l’urbs, edificis majestuosos, bonics parcs, balnearis plens d’història i racons sorprenents.

Un bon punt d’inici per a qui vulgui descobrir els encants de la ciutat és el barri del Castell de Buda, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Es tracta de la zona més antiga i conserva edificis de vuit-cents anys que constitueixen el llegat més tangible dels orígens de Budapest. Un dels indrets més coneguts és l’imponent castell. Envoltat de carrerons medievals que conviden el visitant a perdre el rumb, la seva elevada ubicació ofereix unes vistes espectaculars.

Ben a prop del Palau Reial, hi ha l’emblemàtic pont d’Széchenyi, més conegut com a Pont de les Cadenes. Construït fa més de 150 anys, va ser el primer a connectar les dues vores del Danubi. El que veiem avui, però, data de 1949, ja que l’original va ser bombardejat durant la Segona Guerra Mundial. Sense creuar el riu, encara trobem indrets de gran interès, com el Bastió dels Pescadors, la plaça de la Trinitat o la Ciutadella.

Carrers plens de vida i d’història

Ja a la banda de Pest i en paral·lel al Danubi, el carrer de Váci connecta el Gran Mercat Central amb la Plaça Vörösmarty, oferint als vianants un animat passeig entre botigues, centres comercials, bars i restaurants. Aquí, unes poques mansions del segle XVIII conviuen amb una majoria d’edificis dels segles XIX i XX. Amb aquest carrer, l’altra via més emblemàtica de Budapest és l’Avinguda Andrássy, declarada Patrimoni de la Humanitat. Va ser construïda el 1872 i conserva moltes belles façanes de cases i palaus del Renaixement. Un dels edificis més importants és la neorenaixentista Òpera de Budapest. Més enllà de les boutiques exclusives, a l’extrem del bulevard, es troba la plaça dels Herois i el Parc de la Ciutat, un antic recinte de caça convertit en un magnífic indret per al lleure.

Ciutat de BalnearisBudapest ciutat de balnearis

118 brolladors nodreixen amb aigües termals els nombrosos banys escampats per tota la ciutat de Budapest: la ciutat amb més balnearis del món. Alguns d’ells es conserven de l’època de la dominació romana, altres, de l’època de l’ocupació turca. N’hi ha de mítics com el Balneari Gellert, escenari en el que es movien els “cossos Danone”, del memorable anunci de iogurts descremats dels anys 90.

Arquitectura religiosa

En aquesta riba del riu, hi ha diversos temples religiosos que val la pena descobrir, com la gran Basílica de Sant Esteve, finalitzada el 1905 després de mig segle d’obres i on es troba la mà del primer rei d’Hongria. D’altra banda, l’església Parroquial del Centre és la construcció més antiga de Pest. Edificada al segle XII i ocupada pels turcs al XVIII, és avui una barreja d’estils i un bon testimoni de la història de la ciutat. Budapest alberga la segona sinagoga més gran del món, al voltant de la qual els nazis van establir un gueto jueu que després convertirien en camp de concentració.

Entre els edificis seculars, el més representatiu és el del Parlament. La construcció neogòtica és la tercera cambra parlamentària més gran del món i és una bona mostra del poder econòmic de la ciutat a principis del segle XX. Avui, la Perla del Danubi no és la potència que va ser en altres moments de la història, però aquests i altres atractius sí que han aconseguit elevar-la a les primeres posicions entre les ciutats més belles d’Europa.

Mai no és tard per atrevir-nos amb el pinzell

‘Feliços els pintors, que mai no estaran sols. La llum i el color, la pau i l’esperança, els acompanyaran fins al final o gairebé fins al final dels seus dies’. Winston Churchill expressa així en el seu assaig ‘La pintura com a passatemps’ un enamorament tardà.

El que va ser oficial de l’Exèrcit Britànic i primer ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial va descobrir, als 41 anys, la passió per la pintura, que considerava el millor dels treballs manuals i que l’ajudava a alleujar l’ansietat que sentia quan restava apartat de la primera línia política. El resultat van ser cinc-centes obres que avui són considerades un tresor nacional.

Churchill resulta, doncs, un bon exemple que mai no és massa tard per adoptar una afició, encara que, d’entrada, ens pugui semblar complicada. El cert és que només algunes persones s’atreveixen amb la pintura, ja que es creu que són imprescindibles certes habilitats tècniques per portar-la a terme amb dignitat. Ara bé, si no tenim la pretensió que les nostres obres acabin a la National Gallery i només volem gaudir del plaer de plasmar les nostres emocions i creativitat sobre una tela o un paper, tan sols ens cal una mica d’empenta.

Començar per la mirada

L’històric dirigent dóna algunes bones recomanacions i identifica l’audàcia com una qualitat necessària per a aquells que s’inicien a la pintura de grans i no tenen temps per a un avenç prudent i deliberat. Per perdre la por a la tela en blanc, Churchill recorda les virtuts de l’oli: permet corregir els errors fàcilment, començar a pintar des de qualsevol punt o aplicar els pigments capa a capa, tot experimentant.

Una bona actitud per preparar-nos a pintar, fins i tot abans de comprar els materials, és començar a observar el nostre entorn d’una manera diferent: fixant-nos en les proporcions dels objectes, els trets de les cares o els colors de la natura. Si ens acostumem a mirar així, quan agafem el llapis ja tindrem aquesta habilitat adquirida. També cal que, abans de començar el quadre, ens dediquem durant uns quants dies a dibuixar. Podem començar amb sanefes o fulles i acabar amb retrats o objectes més complexos. Arriba l’hora de decidir què dibuixem. Si no ho tenim gaire clar, el millor és fer proves o jugar sobre una cartolina en comptes d’atacar la tela o el suport definitiu de la nostra obra. Barrejar colors, mirar com queden un al costat de l’altre, provar com flueix el pinzell amb diferents proporcions d’aiguarràs…

Els secrets de l’oli

Per als qui no hi estigueu familiaritzats, heu de tenir en compte que aquesta pintura opaca pot mesclar-se tant a la paleta com a la tela. Si es posa sobre oli sec, el cobreix, mentre que si es posa quan encara és fresc els colors es barregen. Per diluir la pintura o netejar els estris podem fer servir aiguarràs o bé oli de llinosa. Com més aiguarràs hi afegim, més transparent serà la capa que aplicarem. Pel que fa als colors, el negre és millor evitar-lo o fer-lo servir només en petits detalls quan estiguem finalitzant l’obra, ja que embruta la resta de colors. Així, per a les ombres, podem utilitzar marró o blau fosc. El blanc, en canvi, és d’ús freqüent, ja que serveix com a base per barrejar diversos colors. Cal anar en compte, però, perquè els apaga. Si volem que els colors es mantinguin vius, és millor fer servir el groc a l’hora d’aclarir-los.

Per últim, cal que tinguem ben clar que les coses no surten mai perfectes a la primera i que cal pràctica per millorar la tècnica. Això sí, ben segur que el plaer de pintar el descobrirem de seguida que agafem el pinzell i comencem a barrejar colors. Per començar, podeu apuntar-vos a algun dels tallers que ofereixen els centres cívics i casals de barri de Barcelona. Podeu consultar l’oferta actual a la web http://guia.barcelona.cat/cursos.

Mutuam Activa visita Olot, vila de museus

Visita Olot Mutuam Activa

El dijous 21 de gener es presentava farcit de cultura…un grup de 35 persones sèniors de Clinicum, Mutual Mèdica, Vital Seguro i mutualistes del Servei Gent Gran de Mutuam, ben aviat, van fer via cap a Olot amb moltes ganes de gaudir dels seus museus de gran valor històric i artístic, malauradament molt desconeguts pel públic en general. Van començar amb la visita al Museu de la Garrotxa, dedicat a l’activitat artística de la comarca entre el segle XVIII i XX. La mostra pren com a punt de partida l´Escola Pública de Dibuix, una de las mes antigues de Catalunya. L´eix central el constitueixen l’anomenada Escola Paisatgística d´Olot amb una manera particular d´entendre i representar l´art, impulsada pels germans Joaquim i Marià Vayreda, i per Josep Berga Boix. Dos dels artistes més ben representats són els escultors olotins Miquel Blay i Josep Clarà, considerats dues figures cabdals del modernisme. El Museu de la Garrotxa també presenta l´obra d’autors com Enric Galwey, Joan Llimona, Joan Brull, Joaquim Mir i l’impressionant quadre de Ramon Casas anomenat “La càrrega“. El museu conserva una de les millors col·leccions d´art català de finals del segle XIX i custodia una excepcional col·lecció de cartells modernistes que si en teniu l’ocasió podríeu visitar i conèixer. El magistral matí va continuar amb una interessant visita al Museu dels Sants, ubicat dins un edifici d´estil neogòtic que va ser el primer taller de sants d´Olot, fundat per Josep Berga, Joaquim Vayreda i Valentí Carrera el 1880. Annex a aquest edifici van visitar els actuals tallers de l´empresa per conèixer el procés de producció d’aquest sants.

Amb el cap ben ple d’història del país, els esperava un dinar fet a base de patates d’Olot, farcides, acompanyades de butifarra amb fésols de santa pau. Un plaer pel paladar que us recomanem tastar…gastronomia, cultura, art i història….motius no us en falten per anar a Olot!

Recorda no perdre l’ocasió de veure món i conèixer persones actives com tu…si ets un sènior curiós, amb energia i àvid per ampliar horitzons, no deixis de consultar l’agenda d’hivern de Mutuam Activa. Segur que una o altra cosa et ve de gust fer. Anima’t i inscriu-te. Aviat la nova programació de primavera!

Compartir emocions al voltant d’un llibre

Amb l’arribada del fred i l’escurçament dels dies, la companyia d’un bon llibre sempre és agraïda, però si a més l’experiència és compartida amb altres persones, la satisfacció és doble.

Llegir és una experiència individual que ens trasllada als nostres mons imaginaris a partir de les paraules que un desconegut ha plasmat sobre un paper. Però si bé en aquest caràcter íntim radica un dels grans plaers que ens aporta la lectura, també és cert que comentar i compartir opinions sobre els llibres que hem digerit ens ajuda a descobrir racons de l’obra que ens havien passat desapercebuts. Segur que tots heu recomanat alguna vegada un llibre o heu demanat consell abans de comprar-ne un. Per què no aprofundir i ampliar aquesta conversa entorn d’una obra literària? Això és precisament el que es fa en un club de lectura.

L’abc d’un club

Pot ser en una biblioteca, en un cafè o en un centre cívic. En aquest cas, l’espai és irrellevant. Perquè el protagonisme en un club de lectura el tenen les paraules i les persones interessades a intercanviar-les, compartint una lectura i comentant-la. Tot i que cada club pugui tenir les seves especificitats, en la majoria hi trobarem un coordinador que conduirà les sessions. Un cop escollida l’obra, els participants han de llegir a casa un nombre establert de pàgines per a cada sessió per tal de poder comentar-les amb els companys.

Hi ha clubs de lectura d’organismes públics que ofereixen exemplars en modalitat de préstec, però en molts altres casos cadascú adquireix el llibre pel seu compte. És aconsellable que la selecció del llibre la faci un equip i no una sola persona. És fàcil caure en la temptació de les novetats i els best-sellers, per això cal sospesar si realment aquestes obres continuaran sent atractives passat un temps.

Troba el teu espai

Tant si ets un lector compulsiu com si t’acostes als llibres de forma esporàdica, aquestes trobades t’ajudaran a treure més partit de les teves lectures, així com a passar una estona entretinguda. Aquí tens alguns dels clubs de la ciutat als quals et pots adherir:

– Clubs de lectura oberts de les Biblioteques de Barcelona. Un grup de persones, amb un conductor, reunits entorn d’obres literàries que abasten una àmplia varietat de gèneres, èpoques, cultures i registres.

– Clubs de lectura temàtics de les Biblioteques de Barcelona. Funcionen com els clubs de lectura oberts, però en aquest cas les obres estan centrades en una temàtica o gènere específics.

– Casals d’avis. Diverses biblioteques de Barcelona coordinen aquests clubs que es reuneixen un cop per setmana per llegir i comentar les lectures escollides en diversos casals.

Casa Orlandai. Aquest centre municipal ubicat en una masia del segle XVII organitza cafès literaris, a més de cinematogràfics i científics, en què la tertúlia s’acompanya d’una beguda.

Clubs Virtuals

La revolució digital també ha sacsejat el món de la tertúlia literària, donant lloc a una nova modalitat de trobada: el club de lectura virtual. Aquest permet a les persones interessades compartir la lectura d’obres diverses a través d’Internet i, sovint, comentar-les amb els seus autors a través de xats i fòrums. Un exemple és el que organitza Biblioteques de Barcelona.

 

Astronomia: Voyeurs d’estrelles

“Em pregunto si les estrelles s’il·luminen amb el fi que algun dia cadascú pugui trobar la seva”. Va ser Antoine de Saint-Exupéry qui va posar en boca d’un Petit Príncep solitari aquest enigma sobre uns objectes que brillen amb llum pròpia.

Els misteris dels astres han arrossegat l’ésser humà des dels principis dels temps a observar el cel durant hores i a inventar tot tipus d’aparells, ginys i fórmules que ens ajudin a trobar respostes. L’astronomia és aquesta ciència que estudia els cossos celests de l’univers, entre els quals hi ha els planetes i els seus satèl·lits, els cometes i meteoroides, les estrelles, les galàxies…

Des de l’antiguitat, totes les civilitzacions, d’una manera o altra, s’han interessat pels astres. A gairebé totes les religions antigues, hi existia la cosmogonia, que intentava explicar l’origen de l’univers lligant-lo a aspectes mitològics. Aquest interès intrínsec en l’ésser humà a buscar respostes mirant el cel fa difícil establir un origen concret per a l’astronomia. Sí que podem dir que van ser els astrònoms xinesos els que van dividir l’univers en constel·lacions i que els antics grecs van fer grans aportacions a l’astronomia, com la definició de l’important concepte de magnitud. Tanmateix, va ser la revolució científica del Renaixement la que va posar els fonaments de l’astronomia tal com la coneixem avui.

Entusiastes dels astres

L’astronomia és una de les poques ciències en què els aficionats poden desenvolupar un paper actiu i contribuir al descobriment de nous fenòmens. A Catalunya, l’astronomia ha arrossegat històricament un gran nombre d’adeptes. La publicació l’any 1901 d’un llibre titulat ‘Astronomia popular’, d’Augusto T. Arcimis, va contribuir al sorgiment d’agrupacions d’aficionats i actualment n’existeixen més d’una dotzena. A Barcelona, l’any 1911 es va crear la Sociedad Astronómica de España y América (SADEYA). Entre els seus impulsors, hi havia l’astrònom més reconegut del nostre país, Josep Comas i Solà. El 1948 va néixer l’Agrupació Astronòmica de Barcelona (www.aster.org), amb una vocació més pràctica i dirigida a tota mena d’aficionats. L’entitat, amb un important vessant educatiu, organitza diferents tipus d’activitats, com cursos d’astronomia de diferents nivells o sortides per fer les observacions, tallers d’astrofotografia i xerrades sobre temes diversos.

A l’abast de tothom

Segurament un dels motius pels quals hi ha tants aficionats a l’astronomia és que no demana cap formació prèvia ni cap equip especial: només fa falta curiositat i saber observar el cel, de nit o de dia. Això sí, tot i que no sigui imprescindible, tard o d’hora la majoria dels amants dels astres acaben sucumbint a l’adquisició d’un telescopi per poder veure’ls de prop. Tampoc no cal conèixer el nom de les estrelles per poder-les apreciar, però si voleu disposar d’unes nocions bàsiques per orientar-vos al cel, podeu apuntar-vos a algun curs introductori a l’astronomia, com els Cursos d’extensió universitària de la UAB, adreçades a gent gran.

 

Mutuam Activa visita la Casa Amatller de Barcelona

Mutuam Activa visita la Casa Amatller

El 27 de maig, 29 fans de Mutuam Activa, entre sèniors del Servei Gent Gran de Mutuam i sèniors d’altres entitats associades com Clinicum, Col.legi de Farmacèutics i Mutual Mèdica…etc, van fer via cap a la Casa Amatller situada al Passeig de Gràcia, 41: residència de l´industrial xocolater Antoni Amatller que la va adquirir l’any 1898. Per aquesta finca de 1.415 m2, de planta baixa, quatre pisos i jardí de 800 m2, en va pagar unes 490.000 pessetes. L’arquitecte Josep Puig i Cadafalch es va fer càrrec de la remodelació de la finca per a convertir-la en residència.

Ja tots a punt a l’hora prevista, van començar visitant la planta principal on vivia la família, passant pel rebedor, que (valgui la redundància) els va rebre amb un, artístic, missatge català de benvinguda “Deu vos bon dia i bona hora”, en paviment de mosaic romà. Després van poder comprovar com tota la planta estava destinada a vivenda amb una distribució clàssica i típica de l´eixample barceloní amb algunes modificacions (com l’ús d’arcs per disposar d’espais més amplis) fetes per Puig i Cadafalch. També van veure els dormitoris del pare, Antoni Amatller, i de la filla, amb portes molt treballades i majestuoses. En el saló van gaudir d’una col·lecció de vidres arqueològics exposats en unes vitrines dissenyades també, per Puig i Cadafalch. Tots els arrambadors de la casa son de ceràmica amb cantoneres de marbre rosa de Buixcarró, que reben llum natural dels celoberts centrals, mitjançant uns grans finestrals de vidre emplomat, repartits per tota la casa. La nota curiosa és que el despatx del xocolater, Antoni Amatller, estava ubicat en el punt central de la planta, controlant tota la vida i els moviments de la casa.

Visita acabada i bocabadats per l’obra de Puig i Cadaflach, després de dues hores de visita amb guia inclosa, el grup va sortir satisfet i content de la nova lliçó sobre modernisme que van rebre. No us perdeu la programació d’aquest trimestre estival!

Mutuam Activa de creuer pel Parc Natural del Delta de l’Ebre

Mutuam Activa embarca cap al delta del ebre

El 14 de maig el dia va llevar-se força ennuvolat de la mà d’una incòmoda boira. Amb autocar i direcció Tarragona, els amics de Mutuam Activa vàren arribar a Sant Carles de la Ràpita en un pim pam. Aquesta excusrió estava programada dins l’agenda de primavera i tenia ben encuriosits i molt animats als sèniors del Servei Gent Gran de Mutuam i sèniors d’altres entitats associades com Clinicum, Col.legi de Farmacèutics i Mutual Mèdica.

Des de Sant Carles de la Ràpita s’embarcaren en un petit vaixell amb el que van navegar per l’anomenada Ruta de les Muscleres, travessant tota la Badia del Alfacs, i descobrint les salines de la Trinitat i la Punta de la Banya del Parc Natural del delta de l’Ebre. A la musclera varen poder conèixer els vivers i degustar aquestes bivalvs, moment en el que va sortir un esplèndid sol,que va fer que la tornada a l’embarcació fos molt agraïda i acalorada. Ja a terra, es van encaminar cap al restaurant a segona línia de mar a dinar i reposar una miqueta, on van degustar una excel·lent fideuà, musclos,  gambes i sonsos, acompanyat de vi blanc i cava. Tot un luxe!

Un cop dinats, van fer via cap a Amposta on encara els quedaven forces per a visitar la Casa de Fusta dels Parc Natural del Delta. Aquesta emblemàtica edificació va ser importada del Canadà a principis del segle passat per convertir-la en refugi de caça per a gent burgesa de la Barcelona de l’època. Avui, aquesta casa, és una exposició interactiva sobre les llacunes i aus autòctones que tenen el seu habitat al Parc Natural. Unes compres a la tenda de la casa de fusta, van iniciar el camí de tornada a Barcelona.

Mutuam Activa al Delta del Ebre
Una fideuà per dinar a Sant Carles de la Ràpita
Mutuam Activa al Delta del Ebre
La casa de fusta al Parc Natural del Delta

Irlanda conquista l’esperit viatger dels nostres amics de Mutuam Activa

Mutuam Activa viatja a Irlanda

Entre el 3 i 9 de maig un entregat grup de 49 viatgers de Mutuam Activa, van visitar terres irlandeses. Un esperadíssim viatge de primavera que acostuma a tenir molt èxit i, que com era d’esperar, no va deixar indiferent a ningú. El viatge, emmarcat dins la programació de primavera, tenia expectants a sèniors del servei gent gran de Mutuam i sèniors d’altres entitats associades com Clinicum, Col.legi de Farmacèutics i Mutual Mèdica. Podem definir d’impressionants, les visites i excursions que van fer cada dia pel periple que va començar amb el vol directe a Dublín i que es van estrenar amb una visita al barri més famós … ” Temple Bar”, seguit de visites a les principals galeries nacionals, el “Phoenix Park i l’arxifamosa biblioteca de la ” Trinity College University”, que va ser una visita especialment enlluernadora!

La deliciosa ruta urbana per Dublín els va portar a conèixer la casa d’Oscar Wilde, “Leinster House” i van visitar de la mà d’un guia, la catedral més famosa i gran d’Irlanda, “Saint Patrick’s Cathedral”. No podia faltar la visita a la “Guiness Storehouse, situada als antics magatzems de llúpol de la cervesera Guinness, on després d’una memorable visita van acabar al “Gravity Bar”, degustant cervesa amb un mirador excepcional de 360º sobre la ciutat.

Entre algunes estones breus de temps personal per fer alguns encàrrecs, van començar a preparar-se per un dels plats forts, cap a l’Oest del país, creuant pel dret tota la regió de Burren per costa, de paisatge més àrid i de pedra calcària, que els va conduir directament a presenciar els internacionals i coneguts penya-segats de Moher, on des dels punts més elevats veien les “Aran Islands” i la Badia de Galway, on més tard van comprovar el seu ambient universitari i bohemi.

La regió de Connemara també els esperava amb els braços estesos, parc nacional, ovelles i un ambient més salvatge i assilvestrat, inclòs. Fetes les fotos des del “The Quiet Man Bridge” on Jonh Wayne va protagonitzar algunes escenes del film “L’home tranquil”, ja des de Leeane, van agafar un vaixell pel fiord de Killary des d’on van poder veure amb nova perspectiva el genuí paisatge irlandès. De revista… vaja!

A Clonmacnoise i Klibeggan, van visitar una abadia paleocristiana i la destil·leria més de whisky més antiga del món, respectivament. El conegut popularment jardí d’Irlanda, el comptat de Wicklow, els va obrir de bat a bat la vista, a paisatges increïbles amb molta muntanya inclosa. “Glendalough” i “Powerscourt House & Gardens” els va deixar temps per caminar per un dels jardins més bonics d’Europa i visitar un antic monestir.

Malgrat que una mica cansats per la intensitat de cada jornada i tots els coneixements adquirits sobre la història, cultura, gastronomia i folklore de la seva gent, encara tenien moltes ganes de conèixer Malahide, on varen visitar un castell amb un interessant treball de fusta i decoració de l’època que varen arrodonir amb una visita a un dels pobles pesquers més antics d’Irlanda: el poble pesquer d’Howth, on van dinar en una animada i tradicional taverna del segle XVI, que va acabar amb un “irish coffee”.

Tot plegat va resultar deliciós… el destí, la companyia, el temps, els coneixements i sobretot el compartir aquests dies amb amics i cares satisfetes, amb moltes ganes de fer pinya per posar-se a la butxaca tot un país!

Us esperem a la propera sortida!

Excursió primaveral a la Colònia Rusiñol i Museu del Ter, a Manlleu

Mutuam Activa de viatges

D’entre les sortides trimestrals programades des de Mutuam Activa i pensades per a gent gran amb ganes de conèixer món, el 6 de març, fem via cap al Museu del Ter i la Colònia Rusiñol, un nodrit grup de mutualistes de Mutuam i sèniors de les entitats associades al Servei Gent Gran: Clinicum, Col·legi de Farmacèutics, Vital Seguro, Mutual Mèdica… per passar una interessant jornada.

Un impressionant dia acompanya la jornada, entre cares conegudes, somriures i ganes de sortir de la ciutat. Primera parada: Colònia Rusiñol, antiga Can Remisa. La visita guiada ens ajuda a entendre la història social, política i econòmica d’aquesta colònia, propietat de la família Rusiñol, que durant anys va conduir l’artista modernista Santiago Rusiñol, a qui hem conegut més, gràcies a les explicacions i anècdotes dels guies.

visitaamistats

La restauració del conjunt de la colònia ha suposat recuperar un dels indrets destacats del patrimoni industrial i cultural català. Passejar pels jardins, visitar la filatura, la residencia oficial dels Rusiñol, Cau Faluga…impressionant. Avui Cau Faluga és un restaurant d’estètica pre-modernista de tres pisos i planta quadrangular, on hi destaca una gran llar de foc esculpida cap al 1894 per l’artista Enric Clarassó

Cau-faluga

Un recorregut amb vehicle turístic vorejant el riu Ter, fa d’entrada al magnífic dinar que conclou una jornada molt interessant per conèixer millor la història del nostre país.

La màgia del pa

 El pa, aliment bàsic tradicional, ha sobreviscut a la tirania de les dietes i a la industrialització ‘low cost’, per esdevenir un producte gairebé de culte, reinventat i reivindicat pels amants de l’autenticitat, d’allò que ens retorna als orígens mitjançant el paladar.

 

 

 

El pa viu d’un temps ençà una època d’esplendor que es veu reflectida en la proliferació de forns que aposten per la qualitat, per la innovació i també per la recuperació de farines gairebé oblidades o de tècniques que semblava que havien quedat soterrades pels ritmes de la modernitat. La febre del pa, tanmateix, no acaba aquí. La revaloració d’aquest aliment, unida a la cada cop més estesa tendència a fer les coses un mateix, ha donat com a resultat el creixement exponencial de l’afició per elaborar el pa a casa.

Una mica de ciència

La farina de blat té un component essencial que és un conjunt de proteïnes (el gluten), que es pot panificar, al revés del gluten de l’arròs o el blat de moro. Panificar significa dues coses. Primer, que la pasta d’aigua i farina es converteix en una massa amb unes qualitats plàstiques, elàstiques, impermeables i mal·leables, perquè es formen cadenes proteiques. Això pot variar depenent de les diverses varietats de blat que donen farines de diferent força. S’anomena així, “força”, en llenguatge forner, pels diferents resultats. Les farines amb poca força fan poca molla i es fan servir per elaborar magdalenes, galetes i pastissets similars. Les farines amb molta força produeixen una massa molt compacta i lligada, que costa d’estufar-se.

El segon significat de panificar, i que és continuació del procés fisicoquímic d’elaboració de la massa, és el fenomen que es produeix per l’addició de llevat (que és un conjunt de fongs) sobre la massa i pel repòs posterior. El llevat fa que en aquest temps fermenti la massa i es produeixi un gas (CO2), que la fa créixer i esponjar.

Per valorar encara més científicament el tema, hem de saber que el gluten porta uns enzims, anomenats proteases, que poden provocar una catàstrofe en la massa, trencant les cadenes proteiques i impedint la correcta maduració. L’home va descobrir molt aviat que la sal inhibeix l’acció d’aquestes proteases. Per contra d’això, pot ocasionar que el llevat mori quan hi entra en contacte. Per tant, l’equilibri adequat de la sal, del llevat i del grau de força de la farina és el que, en conjunt, pot produir un pa suculent i apetible. Tenint present que després ve el toc del foc imprescindible, que transforma la massa de crua a cuita i la deixa daurada i cruixent per fora i tova com un núvol per dintre.

Panificar a casa

Són molts els aficionats que ja s’han decidit a desterrar el mite que diu que elaborar pa a casa és difícil. De fet, només necessitem quatre ingredients molt bàsics –farina de cereals, llevat o massa mare, aigua i sal–, un forn com els que tenim a casa i una mica de paciència. A més de la típica farina de blat, podem fer-ne servir de sègol, ordi, blat de moro, arròs… I, als ingredients bàsics, hi podem afegir fruits secs, llavors, ou, llet, etc., segons els nostres gustos. Per a aquells que vulguin simplificar el procés, el mercat ofereix una gran varietat de panificadores que ens permeten gaudir de pa acabat de fer sempre que en vulguem. Només cal introduir tots els ingredients en aquest electrodomèstic i ell els amassa i els forneja. Fàcils d’utilitzar i netejar, compten amb diversos programes perquè puguem elaborar diferents tipus de pa. L’existència de blocs com ‘El foro del pan’ (www.elforodelpan.com) o ‘La memoria del pan’ (www.lamemoriadelpan.com) ens fan augurar que la febre panarra continuarà propagant-se…