Norma Libera-Care: cures lliures de contencions

Octubre 14, 2024

Durant anys, l’ús excessiu de contencions físiques i químiques en l’atenció a persones grans i dependents ha evidenciat la necessitat d’un canvi profund en el model d’assistència. Ana Urrutia, metgessa geriatra i presidenta de la Fundació Cuidados Dignos, ha estat clau en aquesta transformació, gràcies a la creació de la Norma Libera-Care. Aquesta metodologia ofereix als centres eines per eliminar les subjeccions, promovent una atenció més humana i respectuosa amb la dignitat de les persones. En aquesta entrevista, parlem amb ella sobre la norma, que estem implementant a Grup Mutuam, alineada amb el model dAtenció centrada en la persona.

Com neix la norma Libera-care? Què motiva la seva creació?

Neix de la meva experiència personal. Sóc metgessa geriatra i, fa molts anys, utilitzava subjeccions a la residència on treballava. A partir de la queixa d’un familiar d’un pacient, vaig començar a qüestionar-me com estava fent les coses i què podia fer per canviar-les. En aquell moment, jo era la directora del centre, i per això vaig tenir l’oportunitat d’afrontar el repte d’eliminar les subjeccions del centre.

Per a fer-ho, vaig dissenyar un mètode i vaig desenvolupar un estudi científic per demostrar-ne els beneficis, el qual vaig presentar en un congrés de la Societat Espanyola de Geriatria. Allà es va obrir l’oportunitat d’exportar aquesta metodologia, que jo havia creat a petita escala, a altres centres. Així neix la Fundació Cuidados Dignos i la Norma Libera-Care.

Quina és la magnitud del problema de les contencions a Espanya?

Vam començar a estudiar el fenomen el 2010 i vam descobrir que a Espanya s’utilitzaven les subjeccions de manera massiva, molt més que en altres països. Hi ha nombrosos estudis al respecte. Un dels que més em va cridar l’atenció parlava d’un 40% d’ús de subjeccions Espanya, en comparació amb un 5% en altres països.

A més, es parlava de l’ús de contencions físiques com una pràctica habitual en diferents nivells assistencials; no només en residències de gent gran, sinó també en altres entorns, com els centres d’estada llarga, i fins i tot a nivell hospitalari, en salut mental i a les UCI. En resum: l’ús de subjeccions físiques és part de la cultura assistencial del país.

Quan es va començar a intentar retirar les contencions físiques, es va descobrir que, tot i que alguns centres van aconseguir eliminar-les, en molts casos incrementaven les contencions químiques per compensar-ho. Per això, també es va començar a estudiar el fenomen de la contenció química, i s’ha observat que l’ús de psicofàrmacs a Espanya amb aquests fins també és molt elevat.

Quin és l’impacte d’aquestes contencions en les persones?

Hi ha nombrosos estudis que aborden els efectes secundaris negatius, tant psicològics com físics, associats a l’ús de les contencions físiques i químiques, i que donen suport a la postura de la no contenció. Entre els efectes negatius físics documentats hi ha lesions per pressió, infeccions, incontinència, estrenyiment, atròfia i debilitat, entre d’altres; i pel que fa els psicològics, trobem estrès, por, agressivitat, depressió, apatia, vergonya i aïllament social.

A més, l’ús de les contencions mecàniques es relaciona amb riscos importants com l’asfíxia, la trombosi venosa o l’embòlia pulmonar, sobretot en l’ús de les baranes laterals, els armilles i els cinturons de subjecció. Curiosament, no hi ha evidència científica que avali l’ús de subjeccions. La no subjecció ha hagut de defensar-se i demostrar la seva eficàcia, mentre que a la subjecció no se li ha exigit el mateix nivell de suport científic.

Com és el model que defensa i promou la norma Libera-Care?

Libera-care és un model que utilitza eines d’atenció centrada en la persona i promou canvis en la gestió i organització del centre. El seu objectiu és crear un entorn més favorable, que minimitzi els trastorns de comportament i les conductes problemàtiques, i per tant redueixi la necessitat de les contencions, alhora que millora la vigilància de l’equip cuidador.

El model també inclou algunes alternatives específiques per utilitzar ocasionalment. Per exemple, es fan servir llits regulables en alçada per a pacients amb risc de caigudes, que es col·loquen a nivell del terra per a més seguretat, i només s’eleven quan és necessari fer canvis. També s’utilitzen butaques dissenyades perquè l’usuari estigui còmode i relaxat, i de vegades presenten certa resistència per sortir-ne, per afavorir que el cuidador tingui temps d’atendre la persona. El resultat és un comportament més manejable, menys problemàtic, i fins i tot es redueixen les caigudes.

Quins beneficis té la norma Libera-care en les persones usuàries?

Els beneficis són enormes, ja que comencem a veure les persones com a tal, i elles també se senten com a persones. Ningú se sent digne quan se li col·loca un cinturó o se’l medica en excés; la dignitat es perd i la persona ho percep.

Quan es retiren les subjeccions, recuperen la seva identitat, i això és essencial per respectar la seva dignitat i drets. En definitiva, treballar i cuidar sense subjeccions és sinònim de cuidar amb qualitat de vida.

Com doneu a conèixer la norma en el sector?

Un dels nostres principals objectius com a fundació és difondre la ciència que dona suport a la no subjecció. Per això, fem estudis, escrivim articles i donem conferències. També utilitzem les xarxes socials per exposar els centres que han implementat la nostra metodologia i compartir els resultats que han obtingut.

Com creieu que ha evolucionat la consciència envers les cures dignes per part de les residències, centres i hospitals?

Estic satisfeta perquè hi ha hagut una evolució significativa. Al principi, quan vam començar amb la Fundació Cuidados Dignos, era molt difícil difondre el nostre missatge. Tanmateix, avui dia no només es reconeix la importància de la no subjecció, sinó que també es comprèn que l’enfocament de les cures ha de ser diferent. Els centres i l’Administració Pública estan oberts al canvi, i estan adoptant aquest model d’atenció de manera gradual.

Quins reptes creieu que tenen les entitats de cura a les persones grans per garantir el respecte per la seva dignitat?

Crec que els reptes que afronten aquestes entitats són tant interns com externs. Internament, tenen el repte de ser més properes, més humanitzades, amb un tracte més enfocat en la persona i menys en les necessitats organitzatives. Convertir-se en llocs de qualitat de vida, on les persones prolonguen i acaben les seves vides com si estiguessin a casa seva.

El repte extern és aconseguir que es visibilitzi la tasca i la importància d’aquestes entitats, ja que, tot i que ho desitgem, no totes les persones podran envellir a casa seva. És fonamental valorar la feina que fan els professionals i el valor incalculable que aporten a la societat, i fins ara no s’ha fet prou. És un sector que ha estat injustament criticat i menystingut. És clar que hi ha aspectes per millorar, com en molts altres sectors, però la feina que fan és essencial i es fan avanços contents.

Gràcies, Ana!

En aquesta entrevista, Ana Urrutia ens recorda que, en l’atenció a les persones grans i dependents, no es tracta només d’atendre les seves necessitats físiques, sinó de cuidar amb humanitat i respecte per la seva dignitat. Questionar-se i canviar és a les mans de tothom, fins i tot com a cuidadores no professionals dels nostres familiars.


Deixa un comentari