Laura Casademont: “L’objectiu era garantir la seguretat del personal i mantenir el màxim nivell de qualitat assistencial de les persones usuàries”

Treballadora del Grup Mutuam des de fa 23 anys, Laura Casademont va ser responsable de la gestió de dos centres residencial abans d’esdevenir Cap del Servei de Prevenció de Riscos Laborals, on va assumir el repte de canviar-ne la gestió, ara fa uns 15 anys. Al llarg d’aquesta llarga trajectòria, no només ha estat testimoni de com ha crescut l’entitat sinó que assegura haver presenciat un augment de la comprensió al voltant de la prevenció, un àmbit que ha viscut un punt d’inflexió amb la crisi de la COVID-19.

Des del Servei de Prevenció, us havíeu imaginat que es podria arribar a viure una situació com la de la crisi sanitària actual?

D’aquesta magnitud, no. A principis de febrer m’ho vaig començar a ensumar, però potser no aterres de veritat fins que t’hi trobes. Et comença a arribar informació i t’adones que t’has de preparar per a alguna cosa, que no saps quina magnitud tindrà.

En què va consistir aquesta preparació?

A finals de febrer, ja vam constituir un Comitè de Covid, en el qual hi havia representats els diferents recursos assistencials, la direcció medica i un delegat de Prevenció d’un dels hospitals sociosanitaris. Vam fer tres reunions per fer previsions i per preparar estratègies i accions que es poguessin portar a terme.

Quan vau detectar el primer cas i com hi vau reaccionar?

A principis de març, un professional d’un dels centres ens va comunicar que es trobava malament. L’endemà li varen fer la prova en el SPS i va sortir positiva. A partir d’aquí vam començar a fer aïllaments i quarantenes, però al principi, hi havia gent que no entenia que s’hagués de quedar a casa si no tenia símptomes. Rebíem pressió de tot arreu. A l’àmbit assistencial, necessitaven personal i nosaltres els havíem de dir que no, que calia respectar les quarantenes. Això va ser el més difícil de gestionar, junt amb el fet que cada dia rebíem procediments, protocols i informacions noves de les autoritats sanitàries. Cada dos o tres dies es canviaven els criteris i fins que no es va començar a estabilitzar la informació va costar que tothom tingués mínimament clar què s’havia de fer.

Com recordes aquells primers moments?

Eren 12 hores o més de dedicació diàries per poder gestionar tota la informació, organitzar circuïts, donar instruccions... Hi va haver una voràgine inicial en què tothom feia de tot i, al cap d’uns dies, ens vam començar a repartir les tasques amb altres companys i companyes de serveis centrals i a coordinar-nos cada dia. Entre tots preníem decisions i això ens ha ajudat molt. Al final, dins dels recursos que teníem, penso que s’ha gestionat tot bastant bé.

Passat el sotrac inicial, vau haver de fer front a més dificultats?

Per una banda, ha estat dificultós trobar equips de protecció individual (EPI) i que fins que no s’han tingut tots els necessaris els professionals en fessin un ús racional. Per l’altra, pràcticament no es van poder fer proves, els PCR, per part del SPS als usuaris de centres i residències fins passat Setmana Santa. Als centres on es van poder fer més ràpidament, es va poder sectoritzar i gestionar millor.

Com empresa, nosaltres vam començar a fer-ne als treballadors a partir del 20 de març. Als professionals que estaven aïllats els fèiem seguiment de símptomes telefònicament, facilitant-los les normes d’aïllament i instruccions per correu electrònic. Si no tenien símptomes o aquests havien desaparegut se’ls feia la prova i, en cas que sortís negativa, se’ls informava que havien de facilitar els resultats al seu metge de capçalera per poder-se incorporar al lloc de feina.

Quines van ser les primeres mesures que vau aplicar en aquells centres que ofereixen atenció directa?

Vam anar aplicant totes les normatives que s’aprovaven. Primer es van tancar els centres de dia i després es van restringir les visites de familiars als usuaris dels centres i qualsevol persona que hi entrava havia d’estar autoritzada. Des del departament de PRL, ens vam haver de coordinar amb els recursos assistencials i altres departaments de Serveis centrals.

La nostra part consistia a ajudar i donar instruccions a les direccions dels centres i als treballadors sobre com havien de treballar, d’utilitzar els EPI, etc. També ens vam haver de coordinar amb les empreses dels serveis de neteja i cuina. Hem publicat a la intranet tota la informació, que s’actualitzava cada dia. Era important que la informació arribés a tothom, que s’entengués i que es pogués executar. L’objectiu, en definitiva, era tenir el màxim de personal disponible per poder garantir l’atenció amb seguretat de les persones usuàries.

I a les oficines, quines mesures es van prendre?

Tothom va fer teletreball excepte els directors d’àrea i alguns tècnics. Cadascú estava al seu despatx i, quan ens reuníem, ho fèiem amb mascareta, mantenint les distàncies i utilitzant els gels hidroalcohòlics. Després de Setmana Santa, hi va haver un retorn parcial de la plantilla i, al maig, ja s’hi va incorporar tothom. Respecte al personal sensible, com embarassades o persones amb algunes patologies, n’hem fet una gestió d’acord amb els protocols. La primera mesura per part de l’empresa era reubicar el professional en zones de menys risc, mentre se sol·licitava visita al servei de vigilància de la salut, que emetia un document d’assessorament indicant quines accions havíem de dur a terme. Si es tractava de personal d’oficina s’optava pel teletreball.

En el cas de personal sanitari o assistencial, com se’ls podia garantir l’entrega dels EPI però no les distàncies de seguretat amb els usuaris, se’ls reubicava en zones lliures de Covid, si el centre de treball estava degudament sectoritzat. Quan, per les seves patologies estava indicat, se li demanava al treballador que gestionés la Incapacitat temporal.

Com has viscut la situació a nivell personal?

Al principi amb angoixa, perquè visc amb la meva mare, que té 90 anys, i tenia molta por de contagiar-la. Des del primer moment vaig començar a adoptar mesures com prendre’m la temperatura dos cops al dia i, en arribar a casa, desinfectar les sabates abans d’entrar i, un cop a dins, dutxar-me i canviar-me de roba, utilitzar la mascareta quan no era possible mantenir la distància amb ella i evitar totes les abraçades i mostres d’afecte. He tingut pors i angoixes, però tenia clar que la meva feina era aquesta i quan estava aquí intentava donar més del cent per cent. Potser he estat massa estricte amb les mesures personals i familiars però la por de posar-la en risc era elevada.

Has agafat la COVID-19?

No ho crec. A finals del mes de març va haver-hi uns dies en què tenia cefalees, calfreds i malestar, em vaig fer la PCR i va sortir negativa. Aleshores, els dies que no m’he trobat bé suposo que ha estat a causa de l’estrès i l’esgotament.

Creus que alguns dels protocols i mesures que hem incorporat en aquesta pandèmia han vingut per quedar-se?

Sí, si no per sempre, almenys els haurem de mantenir fins que tinguem una vacuna. A més, han servit per prendre consciència de la importància de les mesures de prevenció i que si tens un bon pla d’emergència, pots sectoritzar correctament un centre i això t’ajuda tant en cas d’una pandèmia com si has de fer una evacuació d’urgència. Fins fa poc, ens estranyava veure persones asiàtiques amb mascareta al carrer i penso que és una pràctica a la qual nosaltres també ens haurem d’habituar. Haurem d’integrar coses en el nostre dia a dia que en cap moment havíem cregut que les hauríem de fer.

Què n’hem après, de la situació viscuda?

Crec que hem pres més consciència de la nostra vulnerabilitat davant qualsevol patogen, ja sigui perquè el consum excessiu d’antibiòtics ha debilitat el nostre sistema immunològic o perquè la mobilitat global ha augmentat el risc de contagi de malalties que no són les autòctones o que havien estat eradicades aquí. Encara costa que algunes persones es posin les vacunes quan viatges o que les posin als seus fills. Fins i tot a molts sanitaris els costa posar-se la vacuna de la grip. No sé si això els farà prendre consciència de la idoneïtat de fer-ho...

A nivell personal t’ha canviat d’alguna manera?

Aquesta situació ha estat dura, a nivell físic i emocional. Cadascú ho hem viscut d’una manera i he fet tot el que bonament he pogut per ajudar els professionals que estaven en primera línia . A més, potser m’ha reforçat la perspectiva que s’ha de viure el dia a dia i no fer gaires plans de futur i valorar el fet de poder gaudir dels amics i la família. Et fa veure que el dia que estàs bé i pots fer trobades amb amics o familiars és millor no posposar-les. Això no érem capaços de pensar-ho els primers dies, sinó que ho veus ara amb una mica de perspectiva.