El blog del grup mutuam

Compartim coneixements sobre la gent gran i el malalt crònic

“En els salts professionals que he fet, sempre he tingut acompanyament d’una figura de rang superior”

Tot i la seva joventut, Elisabeth Pérez ha fet un llarg recorregut a través de diferents recursos del Grup Mutuam. Ha estat infermera i responsable higienicosanitària de la Residència Rubí, ha format part dels Equips d’Atenció Residencial del Vallès i actualment es troba immersa en la transformació d’aquests en equips d’hospitalització domiciliària. És una de les protagonistes de la campanya ‘Apostem per la infermeria’ per atraure nou talent cap a l’entitat i en aquesta entrevista ens parla de la seva experiència professional.

Per què et vas fer infermera?

Sempre m’ha agradat la idea d’ajudar a la gent, però haig de dir que en un principi pensava en infants, així que vaig estudiar Educació Infantil. Quan vaig acabar, fa 10 anys, hi havia molt poques sortides laborals en aquest camp i llavors em vaig plantejar quines altres opcions hi havia que també servissin per ajudar la gent i vaig pensar que Infermeria estaria bé. Tot i que la meva idea inicial era treballar amb la canalla, vaig anar a parar a una residència i em va agradar descobrir el món residencial.

I al Grup Mutuam quan hi vas arribar?

Després de dos anys exercint, vaig anar com a infermera a la Residència Rubí, gestionada per Mutuam.

Què és el que més valores de la teva experiència allà?

Treballant sempre amb els mateixos pacients, als quals fas un seguiment diari, i amb els mateixos companys fas família. El caliu que es crea en una residència, tant en relació a les persones usuàries com amb l’equip professional, no el trobes en altres àmbits. A més, en una residència, es poden treballar molts aspectes de l’atenció a la persona més enllà de l’àmbit de la salut, a nivell social, emocional...

Quina va ser la teva evolució dins de la residència?

Després de 4 anys, hi va haver una baixa de maternitat i em van oferir el lloc de coordinació, que vaig ocupar durant dos anys. No m’havia plantejat mai ser coordinadora, però va ser un repte que em va agradar molt. Vaig descobrir moltes coses sobre diversos àmbits al voltant de la residència, més enllà de l’atenció directa al pacient: l’alimentació, el manteniment, el personal, la relació entre companys... Va ser una experiència fantàstica!

Tot i així, vas decidir fer el salt a l’àmbit sanitari.

Va arribar un punt en què em vaig veure estancada a nivell professional. Necessitava un canvi, volia créixer i saber què hi havia més enllà. Va aparèixer l’oportunitat de fer guàrdies als Equips d’Atenció Residencial i vaig decidir combinar-les amb la feina que feia. Al cap d’un any va sortir una plaça i, tot i que em va costar molt prendre la decisió, perquè els vincles que havia creat a la residència eren difícils de tallar, m’hi vaig llançar.

Què et va aportar fer d’infermera als EAR i què hi vas aportar tu?

Em va permetre treballar a més residències alhora i des de la perspectiva de l’Atenció Primària. Allà vaig reciclar-me quant a tècniques d’infermeria, que no estan tan presents en el dia a dia de la residència, i oferir educació sanitària, entre d’altres. També em va tocar treballar de forma molt coordinada amb els equips propis de les residències i cadascuna és un món diferent. Com que treballant a la Residència Rubí aplicàvem una Atenció Centrada a la Persona, en aquest temps als EAR he intentat traslladar aquestes pràctiques als centres amb els quals ha treballat el meu equip.

Ara també estàs vivint des de dins l’evolució dels EAR.

Sí, ara estem fent una transformació cap a equips d’hospitalització domiciliària. Això em permet fer un nou canvi en la meva carrera i aprendre més. Valorant les persones a l’hospital i, 24 hores després, a casa seva observem un canvi brutal. Crec que aquesta transformació de paradigma que estem fent té molt de futur.

L’empresa t’ha facilitat aquests canvis professionals?

Sí, precisament el que més valoro del Grup Mutuam és que m’han donat moltes oportunitats. En aquests salts que he fet, sempre he tingut acompanyament d’una figura de rang superior. Per a mi és molt important que sigui una empresa que ens ofereixi la possibilitat de seguir creixent i de formar-nos. De fet, cada any tenim la possibilitat d’assistir a sessions clíniques, programes de gerontologia, etc. És una empresa que cuida molt al personal, molt flexible i que et motiva a impulsar projectes i a participar en jornades. Per exemple, jo he presentat, conjuntament amb l’equip, pòsters sobre l’ACP i sobre úlceres, ja que tot el tema de cures m’interessa molt.

Com et veus d’aquí 10 anys?

Em veig seguint avançant en aquest camí, perquè es poden fer moltes coses en l’àmbit de l’atenció a la gent gran.


Deixa un comentari