Així cuidem a Grup Mutuam de les persones amb Alzheimer

El nostre model d’Atenció Centrada en la Persona, més clau que mai

Amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer, a Grup Mutuam volem compartir la nostra mirada i experiència a l’hora de tenir cura dels residents que pateixen aquesta malaltia. El nostre model assistencial (ACP) ens permet atendre aquestes persones amb un enfocament personalitzat basat en l’escolta i el coneixement profund de les seves necessitats. Marisa Garcia, directora de la Residència Rubí, i Carola Núñez, terapeuta ocupacional del mateix centre ens expliquen com aquesta manera de cuidar transforma la vida de les persones que s’enfronten a un deteriorament cognitiu.

En què consisteix l’ACP i com s’aplica en persones amb Alzheimer?

L’ACP és el model d’atenció amb què treballem a Grup Mutuam, que consisteix a posar la persona atesa al centre. Els professionals que acompanyen els residents estem formats i sensibilitzats sota aquesta mirada, i tenim en compte els seus desitjos, valors i necessitats. Cada persona és única i, per tant, la seva atenció també ho és.

Com s'aborden les necessitats específiques de les persones amb Alzheimer dins d’aquest model assistencial?

Pel que fa a l’alimentació, per exemple, des del moment que arriben al centre tenim sempre en compte els gustos de la persona. Ens adaptem a les seves necessitats també en funció de la situació clínica (diversitat de textura, tipus de dieta segons la patologia...).

En termes de seguretat, avaluem els possibles riscos que pot presentar (risc de fuga, de caiguda, alteracions conductuals...), i dissenyem línies d’acció per abordar-los. I respecte a la cura personal, recollim informació sobre les preferències, hàbits i rutines de la persona, per adaptar-nos a elles, en la mesura del possible, tenint en compte la quotidianitat del centre.

Quines són les principals diferències de l’ACP entre pacients amb Alzheimer i en pacients sense deteriorament cognitiu?

La diferència principal la trobem en la recollida d’informació. En persones sense deteriorament cognitiu són elles mateixes les que ens expliquen com volen ser cuidades. En canvi, en persones amb Alzheimer que no poden expressar verbalment tota aquesta informació, és el seu nucli de confiança (familiars, amics...) qui ens ho transmet.

Una altra diferència es dona a l’hora d’avaluar el seu benestar. Com que no ens ho poden expressar, amb aquests residents fem servir eines específiques per inferir el seu benestar o malestar, com el DCM (Demential Care Mapping). Es tracta d’un mètode que ens permet detectar l’estat de la persona observant com es mou, com reacciona o les activitats en les quals s’implica.

Com s’adapten i es personalitzen les activitats diàries i la rutina dels residents amb Alzheimer?

Cada persona que viu al centre té unes necessitats i unes preferències. La nostra feina implica adaptar tots aquells aspectes que condicionen la seva cura. Això vol dir que adaptem la manera de dirigir-nos, el to de veu, el respecte a l’espai físic, la seqüenciació i el ritme de cada persona... També ens referim al fet d’oferir suport físic quan el requereixin o a estimular-los verbalment per fomentar la participació en les tasques. Adaptem l’entorn, les activitats i tot el que calgui.

Pel que fa a l’oci, tenim en compte la informació recollida a través de la història de vida per vincular els residents amb activitats que els interessin.

Com creieu que l’atenció centrada en l’ACP pot millorar la qualitat de vida d'un resident amb Alzheimer?

En moltes ocasions, les persones amb Alzheimer arriben al centre, sigui d’altres recursos o de domicili, amb pautes molt perjudicials. Ens referim a contencions físiques, contencions farmacològiques, dietes no adaptades als gustos de la persona, etc. La filosofia del centre i l’ACP promou el respecte a la dignitat de la persona. Nosaltres treballem per eliminar aquest tipus de pautes que no dignifiquen la persona, i busquem estratègies per protegir-la sense restringir la llibertat i l’autonomia.

Quines són les dificultats més habituals que us trobeu a l’hora d’aplicar ACP en l'atenció a persones amb Alzheimer i com les abordeu?

En algunes ocasions, els interessos de la família no són els mateixos que els del resident. És freqüent que, per sentiment de culpa, les famílies ens demanin que fem participar els seus familiars en totes les activitats possibles. Que la persona estigui constantment ocupada. Però, sovint el que passa és que, senzillament, el resident no hi vol participar. Nosaltres hem de tenir en compte els gustos i les inclinacions de cada persona.

En aquests casos, els professionals fan un paper molt important informant i assessorant les famílies. És fonamental definir els plans d’atenció d’acord amb els interessos, els valors i la història de vida de la persona.

Un altre desafiament habitual és l’abordatge de l’elaboració de les decisions anticipades amb la família. La majoria d’aquests residents no disposen de document de voluntats anticipades. Per això, cal que els donem suport, juntament amb la participació d’altres professionals de la medicina, el treball social i la psicologia.

Quin és el paper de les famílies l’ACP en els casos de residents amb Alzheimer?

La família té un paper clau en la cura de la persona atesa. Són un agent actiu des que la persona ve a viure al centre així com durant tota la seva estada.

Des de l’ingrés, s’assignen dos professionals de referència (un gerocultor i un tècnic) a cada resident/família, que els acompanyarà durant tota l’estada al centre. Aquests estan contínuament en contacte amb els familiars per tal de recollir informació relativa a la història de vida de la persona. Parlem de necessitats i de gustos, però també d’ideals, valors i de com volen que sigui la seva cura.

Quines necessitats especials tenen aquestes famílies?

En general, les grans preocupacions dels familiars tenen a veure amb cobrir les necessitats bàsiques de la persona (alimentació, descans, presa de medicació...).

A banda, amb freqüència ens comuniquen les dificultats emocionals que pateixen a l’hora d’afrontar el deteriorament i la pèrdua de capacitats progressives del seu familiar. Per això, des del centre oferim suport i acompanyament durant tot el procés per part dels professionals de referència i pel departament de Psicologia.

Com s'avalua l’efectivitat del model d’Atenció centrada en la persona en la cura de persones amb Alzheimer?

S’avalua de diferents maneres. D’una banda, es revisen trimestralment els objectius acordats en el Pla d’Atenció Individualitzat. Aquesta revisió la fan els professionals de referència amb els familiars. En aquest sentit, també es fan enquestes anuals a les famílies.

D’altra banda, es fan 2 mapes anuals segons el mètode DCM en el que obtenim una foto general del benestar que generem als residents amb les intervencions del dia a dia. Després, avaluem els resultats i definim activitats per tal de millorar-ne alguns aspectes.

A més a més, al centre comptem amb una comissió d’ACP per autoavaluar-nos i observar com s’integra l’ACP en el dia a dia i en la relació amb les famílies i la comunitat.

Quins aspectes clau ha de tenir en compte un centre per aplicar l’ACP en persones amb Alzheimer?

La formació i la sensibilització del personal és un aspecte fonamental. El centre ha de disposar de recursos de personal que garanteixin l’aplicació del model. El disseny de les instal·lacions també és un factor important, ja que cal disposar d’espais adaptats, d’una decoració casolana, etc.

Què recomanaríeu a una persona que té un familiar amb Alzheimer?

Entendre i assumir el deteriorament cognitiu quan hi ha una vinculació emocional és molt difícil.  Per això, és fonamental buscar recursos professionals i informació, perquè com a família es vol el millor, però manquen coneixements i estratègies. Cal buscar ajuda.

Una bona manera de trobar aquesta ajuda i recolzament professional és el Servei d'Orientació Social del Grup Mutuam, que està disponible per assessorar-vos i donar-vos suport. No dubteu a trucar al 933 800 970 per obtenir informació addicional i resoldre qualsevol inquietud que pugueu tenir.

Marisa Garcia, directora de la Residència Rubí i Carola Carola Núñez, terapeuta ocupacional d’aquest centre.