Viena, molt més que l’herència d’un imperi

Febrer 9, 2016

A la vora del gran Danubi i envoltada de boscos, trobem la que avui és capital d’Àustria i un dia ho va ser de l’imperi austrohongarès. De l’època dels Habsburg daten molts dels seus encants, però Viena és molt més que el record dels fastos imperials.

Viena és una de les principals ciutats del centre d’Europa, no tant pel pes demogràfic -compta amb poc més d’1,7 milions d’habitants- com per la rellevància històrica i cultural, materialitzada en un patrimoni monumental difícilment igualable. A més, la capital austríaca ha assolit l’envejable primera posició pel que fa a qualitat de vida en una rànquing internacional de ciutats. Potser alguns diran que és massa freda i ordenada per considerar-la com el millor lloc on viure, però sens dubte el visitant de seguida s’adonarà transitant pels seus carrers que a Viena es respira benestar.

Llegat imperial

Tot i que modernitat i tradició conviuen en aquesta capital que té els seus orígens en el 500 aC, és el llegat de l’època imperial el que acapara el major protagonisme en qualsevol guia de la ciutat. La batalla de Viena de l’any 1683 marcaria l’inici de l’hegemonia dels Habsburg en el centre d’Europa. Llavors s’encetaria la construcció, sobre les runes de petites ciutats que vorejaven la capital, de nombrosos palaus amb jardins. Entre aquests, destaca el palau reial de Schönbrunn, antiga residència d’estiu de la família de l’emperador i una de les construccions barroques més impressionants d’Europa. Els admiradors de l’Emperadriu Elisabeth trobaran aquí, entre els diversos salons i nombroses habitacions, records de la seva vida, i podran seguir, fins i tot, la Ruta Sissí.

Tanmateix, si hi ha una residència d’estiu és perquè n’hi una altra per a la resta de l’any. Parlem, doncs, del Palau de Hofburg, un gran conjunt arquitectònic de disseny sumptuós, les primeres parts del qual daten del s. XIII. Durant 600 anys ha estat la residència principal dels Habsburg i actualment ho és del president d’Àustria. A més de múltiples cambres, al recinte hi trobem museus, una capella, una església, la Biblioteca Nacional, l’Escola d’Equitació i nombrosos cafès.

Sense abandonar el rastre reial, descobrim un altre impressionant palau, el de Belvedere. Construït al s. XVII com a residència d’estiu del Príncep Eugeni de Saboia, es tracta en realitat de dos palaus units per un gran jardí francès. En el seu interior, a més de sales decorades amb estils barroc, romàntic i neoclàssic, s’hi troben col·leccions de pintura austríaca de tots els temps, entre les quals destaca l’obra “El petó” del pintor simbolista Gustav Klimt.

Avinguda monumental

Com hem dit, Viena és molt més que palaus. Una passejada que ens porti pels edificis més emblemàtics ha de transcórrer necessàriament per Ring Strasse, una avinguda circular de 5,2 km que envolta el centre de la ciutat i que va ser construïda al s. XIX on fins llavors hi havia hagut la muralla. Així passarem pel Parlament, l’Ajuntament, l'Església Votiva, el Museu d’Història de l’Art i el d’Història Natural i el Burgtheater.

El primer edifici acabat en aquesta avinguda va ser precisament la mítica Òpera Nacional de Viena. Amb 300 actuacions anuals i molt estimada pels vienesos, es tracta probablement de la principal òpera del món. Tampoc no podem oblidar la Catedral de Sant Esteve, un dels símbols de la identitat austríaca. Aquest edifici gòtic compta amb una torre de 137 metres d’alçada, coneguda com Steffl. Ben segur que contribueix a la seva aureola d’admiració el fet que quedés derruïda per les bombes de la 2a Guerra Mundial i que en tan sols 7 anys renaixés sobre les seves cendres.

Tot recorregut per una ciutat repleta de monuments demana també una pausa per al relaxament i la diversió. A Viena, el lloc més indicat per fer-la és el Prater. Aquest parc combina una extensa zona verda amb 250 atraccions de tot tipus, entre les quals destaca una "noria" (sínia) gegant, emblema de la ciutat. Així que ningú pensi que quedarà saturat per tanta majestuositat, perquè Viena té moltes versions per explorar.


Deixa un comentari