“De vegades penso que el lloc tant me fa, que el més important és sortir i trobar-te els companys i companyes de sempre”

Maria Rosa Ruiz-Carrillo, usuària de Mutuam Activa

Als seus 78 anys la Maria Rosa Ruiz-Carrillo no ha deixat d’obrir la farmàcia on treballa ni en temps de pandèmia. Una bona mostra del seu caràcter vital i inquiet, que l’empeny a no deixar escapar pràcticament cap de les propostes d’oci cultural i viatges per a sèniors de Mutuam Activa.

Reconeix que sempre ha estat molt viatgera, un tret, diu, que li ve de família. Per això fa molts anys que participa en les activitats del servei. “Ni recordo des de quant! Però a les primeres propostes que van sortir, jo ja m’hi vaig apuntar”, ens explica. La Maria Rosa fa gairebé tots els viatges llargs i sortides d’un dia que Mutuam Activa programa. Tot i que assegura que n’hi ha hagut molts de bonics, conserva un record especial dels que va fer a Nàpols i Capri, a Suècia i a Còrdoba. En valora tant la bona organització com la companyia que els caracteritza: “L’ambient és molt maco i això és important. Ens ho passem molt bé, entre d’altres, perquè hi coincidim persones que ja ens hem trobat altres vegades”. Per a ella, aquestes escapades són “uns dies d’esbarjo” dels quals retorna sempre contenta.

La Maria Rosa, com tothom, va veure la seva vida profundament alterada per la pandèmia i recorda que va portar molt malament l’aturada de l’activitat dels primers mesos. Malgrat que, en considerar-se un servei essencial, podia obrir la farmàcia, admet que al principi li feia respecte i que els seus fills no volien que ho fes. “Tot i així, quan vaig poder, vaig començar a anar-hi, prenent moltes precaucions”, relata. Afortunadament, gràcies a la vacunació, ara se sent més tranquil·la i, com diu, “sembla que tot torna al seu camí”.

Aquesta represa de la normalitat implica també la reactivació d’una vida social que la Covid havia interromput, especialment per a les persones de més risc. “En molt mesos no he pogut sortir més enllà d’anar a la farmàcia”, lamenta la Maria Rosa. Tanmateix, buscant-hi la part positiva, reconeix que li va anar bé per posar al dia coses que tenia endarrerides: “m’he retrobat amb coses per a les quals mai trobava el moment’. En el seu cas, va reservar l’ús de les noves tecnologies de la comunicació per assistir a xerrades i formacions relacionades amb la seva professió, mentre que per recuperar els vincles socials va preferir esperar que les trobades presencials tornessin a ser segures.

Així doncs, no podia rebre amb més alegria la notícia que Mutuam Activa reprenia, a poc a poc, la seva activitat normal. “Ui, que bé, ja anem pel bon camí!”, recorda que va pensar. Tot i que abans no acostumava a apuntar-se a gaires propostes matinals, en aquesta nova etapa assegura que hi va sempre que pot. Ha participat en la visita a la Catedral de Barcelona, en la descoberta de les joies arquitectòniques de la Diagonal i en la ruta dels senyors del tèxtil i el cotó. “De vegades penso que el lloc tant me fa, que el més important és sortir i trobar-te els companys i companyes de sempre”, explica. Aquesta il·lusió, assegura, és compartida per les persones amb qui ha coincidit de nou després de tants mesos i afegeix que, un cop vacunats, tothom està impacient per tornar a recórrer llargues distàncies: “tots ens preguntem a veure quan podrem tornar a fer algun viatget, perquè en tenim moltes ganes”. Tot i que diu que els desplaçaments llargs en avió la cansen, deixa caure un suggeriment: “si Mutuam organitza un viatje de llarga distància a un lloc on no hagi estat, potser m’hi apuntaré”.

Tot i que ella és una dona trempada de mena, afirma que no podia estar temerosa de tornar a les activitats de Mutuam Activa, perquè es porten a terme amb totes les mesures de seguretat. “No he tingut por en cap moment. Som grups reduïts, es fan en espais oberts i portem mascareta”, explica la Maria Rosa, que ha copsat l’estat d’ànim generalitzat: “Tothom està desitjant sortir. Ja estem vacunats i desitgem passar pàgina del que hem viscut”. Per això, espera que, aviat, es pugui reprendre tot tal i com estava abans de la Covid.