Bretanya i Normandia, entre costes escarpades i boscos frondosos

Aquestes dues regions franceses viuen abocades al mar, protegeixen la seva natura, preserven el seu patrimoni històric i s’enorgulleixen d’una cuina amb identitat pròpia.

Al nord-oest de França, banyada per les fredes aigües de l’Atlàntic, es troba la bonica regió de Bretanya. Escarpats penya-segats, llargues platges de sorra i aigües turquesa, camps boscosos, sis-cents quilòmetres de canals, pobles pintorescos i un vast patrimoni històric dibuixen una gran diversitat de paisatges que el viatger sent la necessitat de retratar amb la càmera per poder-hi tornar un cop i un altre. El millor d’aquest territori, tanmateix, no es pot capturar en una imatge. És allò que es viu passejant-hi, parlant amb la seva gent, degustant la gastronomia local i descobrint les tradicions i llegendes que poblen molts dels seus racons.

La capital d’aquesta regió administrativa que comprèn el 80 per cent del territori de la Bretanya històrica és la dinàmica Rennes. Segles d’història han deixat la seva petjada als carrers empedrats i les places de la ciutat, en què cases medievals amb entramat de fusta i palauets renaixentistes es combinen amb animats cafès i terrasses, bonics jardins i boutiques dels creadors més chic. Entre els edificis imprescindibles, destaquen el majestuós Palau del Parlament o el Mercat des Lices, un lloc ideal no només per adquirir les delícies dels productors i artesans de les proximitats sinó també per assaborir unes ostres.

El litoral és la part més visitada de Bretanya i, a la costa nord, s’hi troben alguns dels paratges més emblemàtics de la regió. Abans d’arribar-hi, però, val la pena aturar-se a la ciutat fortificada de Dinan, situada en un lloc de gran bellesa, sobre un turó que domina la vall del riu Rance. El Castell de Dinan, la Basílica de Saint-Saveur i l’Església de Saint-Malo són els elements que més sobresurten de l'arquitectura de gust medieval. Si avancem cap al mar, a la desembocadura del riu Rance, trobem Saint-Malo, que, coneguda com la ciutat corsària, mostra amb orgull les muralles del segle XIII que n'envolten el nucli antic i recorden al visitant que mai ha estat conquerida. Si un passeig intramurs resulta captivador, no ho és menys caminar per fora i gaudir de les vistes a les platges i a les illes de Grand Bé i Petit Bé o descobrir-ne l'important port.

De lloc de culte a meca del turisme

Ben a prop de Saint-Malo, tot i pertànyer ja a la regió de Normandia, es troba un dels enclavaments més visitats i bells de França: el Mont Saint-Michel. Aquí les espectaculars marees, un mosaic de pòlders, la vegetació i una joia arquitectònica excepcional es conjuguen harmònicament donant lloc a un indret declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. L’enigmàtica abadia benedictina, que es va començar a construir al segle X, reuneix els estils carolingi, romànic i gòtic. També a la frontera entre les dues regions, se situa l’antiga ciutat episcopal de Dol. Més enllà de les impressionants vistes que ofereix, val la pena visitar la Catedral de Saint-Samson, orgull del gòtic bretó que recorda el passat gloriós de la població, i apropar-se al Mont-Dol, un penyal de granit de 65 metres d’alçada que és l’escenari de moltes llegendes, com la que diu que Sant Miquel i el diable es van enfrontar aquí.

Tornant a la costa, una mica més a l’oest, es troben diversos indrets espectaculars. Un d’ells és la badia de Saint-Brieuc, amb la reserva natural més important de la regió i diverses platges salvatges. Quan la marea baixa, queda al descobert una zona perfecte per a la pesca a peu i poblada de camps d’estaques de fusta que serveixen de vivers per als musclos. Envoltada de penya-segats, cales, dunes i erms, la ciutat portuària de Saint-Brieuc mereix una visita per passejar pels carrerons empedrats, endinsar-se a la Catedral de Saint-Etienne o degustar el tresor gastronòmic de la badia: les vieires.

Un enclavament per entendre Europa

Normandia és un indret de peregrinació per als amants de la història i l’art europeus. A la seva costa, es van produir el 1944 els primers desembarcaments de les tropes aliades que van alliberar França. Així, cada any, les platges de Sword, Juno, Gold, Juno i, la més coneguda, Omaha reben milions de visitants que volen recordar aquest transcendental episodi de la segona guerra mundial. D’altra banda, allunyant-nos del litoral resseguint el Sena, apareixen els paisatges de l’Alta Normandia que van inspirar alguns pintors impressionistes. La població de Giverny es va convertir en el seu lloc de referència, ja que Claude Monet la va escollir per residir-hi i s’hi va inspirar per pintar la seva emblemàtica obra Els nenúfars. Avui, moltes persones s’hi apropen per visitar el museu que porta el seu nom i el cementiri on va ser enterrat.